El Bloc d\’en Lluís Fabrés

Feia dies que no actualitzava el bloc, però darrerament m’estic trobant amb més missatges no desitjats del compte. M’estic plantejant abandonar blocat i tornar al servidor d’Esquerra. Per això aquests propers dies el bloc quedarà inactiu, fins que trobi una solució.

Tweet

Aquest ha estat el motiu de tants dies sense actualtzar el meu bloc. Amics, militants d’Esquerra, tothom em feia la mateixa pregunta:

¿Encara no ets del Facebook?

Des de fa poc més d’una setmana, ja en sóc. Tot i que encara no controlo gaire això dels amics, el mur, fotografíes, etc, he de reconéixer que té la seva gràcia. És una barreja d’informació, "marujeo" i amistat, de tot una mica.

Una de les pors que em feia el Facebook era precissament la que ha motivat aquest article: si amb prou feines tinc temps per actualitzar el meu bloc, encara menys per estar pendent del Facebook. Però crec que m’en sortiré.

Aquest dijous tinc Ple ordinari, i a part de la mcoió que hem entrat sobre la dació de les hipoteques, penso fer un parell de preguntes sucoses sobre temàtica local.

Per cert, després de molts intents hem aconseguit actualitzar la nostre pàgina web, fent-la molt més atractiva i actualitzant-la diàriament. A l’apartat d’opinió hi podeu trobar ja l’article d’El Butlletí del proper mes, per exemple.

Tweet

Dijous passat vaig assistir a l’acte de lliurament de les medalles de la ciutat. Van ser un acte senzill, i tots els homenatjats estaven realment emocionats al rebre la màxima distinció de la ciutat.

Tot ells tenen el meu reconeixement, però especialment l’Antonio Gonzalez, una persona del meu barri a qui encara no coneixia. Ell es va definir com a de "izquierdas y republicano", i parlant amb un dels seus fills, que havia estat pare del Joan Perich, em va dir que l’Antonio mai va voler càrrecs, i que havia educat als seus fills en el valor de la igualtat i la democràcia. Tot un exemple per a la classe política actual, entre els que jo m’incloc, però especialment per a aquests nous polítics que es pensen que tot es marketing, imatge i pujar al poder a qualsevol preu. A la revista Memória Histórica del Baix Llobregat, a la pàgina 9, podreu trobar referències d’aquest lluitador.

Tweet

Demà a les 19:00, l’Ajuntament de Sant Joan homenatgerà uns homes i dones que, en diferents moments de la seva vida, han treballat molt per Sant Joan i pel país.

Fins aquí cap problema, hi estem d’acord, com ja vaig manifestar al passat Ple de Pressupostos. La pregunta és, per qué ara, per qué no esperar i fer-ho en el marc de la Recepció d’Entitats-Premis Despí, que sempre es fa a l’inici de la nostre Festa Major.

No voldria  ser malpensat, però la Festa Major és al juny, després de les Eleccions Municipals. I potser a algú li interessa foçar la màquina, fer un bonic acte al Foment, que surti el nostre alcalde fent un gran parlament i tots contents.

Per cert, a la pàgina web no he vist anunciat l’acte per enlloc. No es mereixen aquests ciutadans el caliu de tota la ciutadania en un acte tan important com aquest?

Ja comencem amb les festes en petit comité, com la que es va fer fa quatre anys amb la inauguració semiprivada del local de l’esbart Dansaire?

Tweet

Després de la reunió del passat dijous, he pres la iniciativa de parlar amb aquelles persones vinculades d’una o altre forma a Rcat i Solidaritat. L’objectiu és clar: fer una candidatura unitària, com sempre ha estat així, dels independentistes de Sant Joan Despí.

No anem amb cap apriorisme: hores d’ara desconeixem si tenen intenció de presentar llista o no, però crec que coincidirem que el més desitjable per tots seria treballar plegats. A Sant Joan Despí, també tenim tripartit, el que formen el PSC, ICV-EUiA i CiU. Esquerra portem més de 8 anys a l’oposició, fent propostes constructives, treballant per a que el tarannà independentista impregni la gestió municipal.

Sincerament, no puc pensar quins temes o condicions poden motivar a cap independentista a presentar una altra candidatura a part de la d’Esquerra. Parlem-ne, doncs, primer de les propostes electorals, del què hem de fer, i després veurem el com i amb qui, tenint en compte, però no només, els resultats de les darreres eleccions. 

Tweet

Ahir l’Executiva Nacional d’Esquerra va aprovar una part dels candidats dels municipis de més de 20.000 habitants, entre ells Sant Joan Despí. Això vol dir que ja sóc oficialment candidat d’Esquerra a les properes Eleccions Municipals.

Em fa força il·lusió presentar-me per tercera vegada com a cap de llista. Al 1995 i al 1999 vaig ocupar el segon lloc de la llista, i al 2001 vaig entrar a l’Ajuntament en substitució d’en Xavier Vendrell, que feia poc va ser escollit diputat al Parlament. Vaig estar poc més d’un any al Govern de la ciutat, éssent Tinent d’Alcalde, fins que vàrem decidir passar a l’oposició, on ens hem mantigut aquests darrers anys.

Aquesta campanya municipal està marcada, és obvi, pels darrers resultats electorals. Sense entrar a valorar les actituts d’uns i altres pel que fa a la possibilitat d’una sola candidatura independentista a Barcelona, crec que cada municipi és un món, i per tant, les dinàmiques locals són diferents en funció de la trajectòria personal dels membres de cada partit.

En aquest sentit, conec a gent tant de Rcat com de SI a Sant Joan, i crec que seria bó que en parléssim de tot plegat, sense apriorismes de cap mena, i amb voluntat constructiva. La gent no entendria que no hi hagués una sola candidatura independentista a Sant Joan, com sempre ha estat així des del 1995.

Demà dijous tenim la primera executiva de l’any, i suposo que en parlarem d’això i de més qüestions. Permeteu-me, doncs, que tot quedi a l’espera fins al divendres, i que sigui quin sigui el resultat de les converses, el farem públic només amb l’acord de tothom. No caurem en l’error d’aparèixer amb contradiccions a l’opinió pública.

Tweet

Molts de temps sense escriure al bloc, però vinc amb les piles carregades, després d’estar uns díes a la Cerdanya, relaxat, disfrutant dels nens, preparant festes i activitats per celebrar el 40è aniversari de la meva parella, estant amb la família…

El primer apunt d’aquest any té a veure amb la nova Consellera de Justícia del Govern del President Mas. Durant molts mesos, el lobby convergent ha escampat que Esquerra éram uns sucursalistes, uns botiflers, per haver fet President en Montilla, ja que ell i el seu partit representaven l’espanyolisme. Ara, a la primera de canvi, ens n’assebentem que la nova consellera de Justícia, Pilar Fernandez Bozal, va comparar les consultes sobiranistes amb un funeral d’etarres.

M’agradaria preguntar a totes aquelles persones que abans havíen votat Esquerra i que ara no va fer-ho i van votar a CiU, que es preguntessin:

Quina consellera és més espanyolista, la Tura o la Bozal?

Quin president és més depenent de Madrid, en Montilla o en Mas?

Convergents, feu-vos-ho mirar, però tant que criticaveu al tripartit, vosaltres no heu trigat ni dues setmanes en ficar una advocada de l’Estat contrària al dret a decidir com a Consellera.

Això si que és tenir l’enemic a casa!!

Tweet

Després de la tempesta, torna la calma, en referència al meu estat anímic després de la desfeta del 28-N. A vegades, sols a vegades, hi ha articles que expliquen a la perfecció el que un vol expressar. I crec que val la pena llegir-ne aquest den Sergi Sol.

Tweet

Ho necessitava. Per primera vegada en molts anys m’he agafat el Pont de la Puríssima i he marxat amb la famíla i uns amics a una casa rural a Cedrillas, a 25 km de Teruel. Tot i que en aquests 5 díes va sortir el tema de les eleccions i la política, vaig evitar-lo al màxim i la conversa no va durar més de 10 minuts. Vàrem anar a Dinópolis, a l’estació de Valdelinares, tot i que hi havia poca neu i poc espai per jugar amb els trineus, vàrem veure la matança del porc a Formiche..

Menjar bé, dormir força, riure molt..torno amb les piles carregades.

Ara toca preparar els pressupostos municipals, demà ja tinc la primera comissió informativa, despenjar els cartells i tot el material que queda de les eleccions, acabar de vendre la nostra loteria de Nadal..

Per cert, gràcies al Manel, de C’s, pel seu comentari al meu anterior post. Les diferències polítiques no han de passar pel davant del respecte i consideració entre persones que, al cap i a la fi, sols volem el millor per la nostre ciutat 

Tweet

Sobren les paraules. No tinc ganes de dir res, i em sembla que avui em quedaré a casa pel partit, i així aprofitaré per anar a dormir d’hora, que bona falta em fa.

No tinc esma ni per fer una valoració política, i pensar en l’article pel Butlletí que he de fer per d’aquí a dos díes se’m fa una muntanya.

Tinc una barreja de sentiments com mai havia tingut: tristor, ràbia, por, indiferència…penso en que hem de treure tots els cartells que hem penjat, penso en els centenars de comentaris insultants i despectius d’aquests darrers mesos adreçats cap a Esquerra en els diaris digitals, en converses que he tingut pel carrer on se’ns tractava poc menys de botiflers…Em venen ganes de plegar, de dir "…nois, si tan malament ho hem fet, preneu vosaltres el relleu, que jo em quedaré a casa amb la família, i dediqueu-vos vosaltres a parlar, convéncer, fer campanyes, penjar cartells…"

Punt i final. Aquí acabo. Espero no trobar-me amb ningú que em parli de política, i menys encara que em vulgui donar lliçons o digui la típica frase de "…tots els polítics sou iguals, és igual qui guanyi", per que no sé si podré ser políticament correcte, i contestar de forma adeqüada.

No em baixo del carro, no. Estic a disposició d’aquest partit, de la seva gent, i malgrat que potser no sigui el millor moment vull, des d’aquí, com a militant de base, que és així com sempre m’he considerat, donar un darrer crit, abraçada, petó, a tota la gent de la direcció del partit, començant pel Joan, continuant pel Xavier, per l’Anna Simó, pel Joan Tardà…el darrer bri de força i energia, de consol i d’esperança, de rauxa i emoció, de "pit i amunt" és per vosaltres, companys.

Tweet