Fa uns dies s’han presentat tres iniciatives editorials que s’emmarquen en l’actual situació econòmica i social.
La revista mensual Alternativas Económicas es presenta amb un missatge clar: hi ha alternatives. En l’escrit de presentació, el director, Andreu Missé, contextualitza l’aparició de la revista en l’alarmant clima econòmic i social actual i el preocupant 26% d’atur, i llença una crítica a les polítiques d’austeritat dictades pels governants europeus. Per fer front a l’augment imparable de la pobresa, i al perill de fractura social, es fa necessari reclamar unes polítiques solidàries que se sustentin en una política fiscal que redistribueixi la riquesa existent en la societat i una regulació de les institucions financeres que les forci a complir amb la funció econòmica i social que els correspon. A partir d’ací, evidencia la necessitat de difondre les alternatives econòmiques, les experiències i les iniciatives d’economia social i de models empresarials més justos i que creen ocupació estable.
Richard Sennet va presentar el seu llibre Juntos, i va descriure la situació actual, en què les formes de treball temporal i les externalitzacions així com la competitivitat extrema estan generant “treballadors volàtils”, que perden el sentit de pertinença a una empresa o lloc, que s’imbueixen de la lògica del “sálvese quien pueda” i que es mostren incapaços de cooperar. La competitivitat extrema promou l’auge de l’individualisme i incapacita per a la cooperació, i, de manera especial, fa referència a la no-cooperació entre "diferents". A partir de la crítica a l’individualisme, apunta la necessitat de promoure canvis en les institucions i que s’aposti pels petits projectes cooperatius, de manera que es pugui veure el sentit del que es fa. Més enllà de la protesta, de la denúncia, reclama una major implicació en la recerca de solucions i alternatives.
Un grup d’economistes, Economistas frente a la Crisis, va presentar el llibre No es economia, es ideologia, en què desmunten les mesures econòmiques que estan aplicant els governs per superar la gran depressió en què ens trobem. Ja en la portada del llibre denuncien que “la falsa austeritat que ens proposen és un projecte polític: la devaluació interna i la precarització de l’estat del benestar...”. Demostren, al llarg del llibre, que les polítiques que s’estan aplicant no són el resultat de les recomanacions d’uns economistes incompetents, són ideologia. Una ideologia que no té res a veure amb els interessos de la ciutadania i que es vol carregar l’estat del benestar. Constaten que mentre els governs ens diuen que l’actual model social és insostenible i que hem d’acceptar retallades en les prestacions socials i en els salaris, les retallades i les contrareformes que apliquen estan aguditzant els problemes i aprofundint en la recessió. Més enllà de la crítica, s’apunten també respostes (en qüestions laborals, financeres, fiscals, de governança europea, d’energia, de medi ambient ...), que es contraposen a les contrareformes i a les retallades que ens estan imposant i que estan generant pobresa. Respostes que aposten per la consolidació i la millora de l’estat del benestar i per posar el pensament econòmic al servei de la ciutadania.
Amb aquestes tres lectures queda que clar que hi ha alternatives. Cal, però, que aquestes es materialitzin en un canvi de polítiques. Per això, avui, 10-M, ha estat important omplir els carrers per evidenciar que hi ha un gran moviment, on conflueixen amplis sectors socials, organitzacions i entitats, disposats a treballar per fer-ho possible, en la mobilització i en la proposta. Ara bé, cal canviar les polítiques conservadores que ens governen. Atur i corrupció estan relacionats. La corrupció és l’evidència que darrere les decisions dels governs, en massa ocasions, hi ha interessos poderosos, minoritaris, contraris als interessos generals. Cal trencar aquesta lògica. Es pot, hi ha alternatives.
Joan Carles Gallego
Secretari general de CCOO de Catalunya
