No és cert que a Catalunya tothom estava a favor de la democràcia durant la transició democràtica, ni tampoc que tothom al país va lluitar a favor de la democràcia. Centenars de milers de ciutadans, suposadament apolítics (i altres de franquistes) van col·laborar a fer anar bé els negocis durant el franquisme i durant la transició democràtica. Ara, els mateixos, tenen por a perdre els privilegis d'una elit poderosa.
No existeix ni un temps ni una estratègia universal per a les transicions. Els processos per arribar-hi adopten formes diferents i poden evolucionar durant alguns anys. Espanya va invertir 4 anys a fer la transició del franquisme a la democràcia, del 1975 a la Constitució de 1978 i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.
Les noves tecnologies ens estan canviant la vida. Aquesta és una màxima que he repetit sovint, des d'aquesta columna setmanal, ja que es tracta d'una realitat de l'alçada d'un campanar.
"El procés no culmina amb la consulta, culmina amb el fet concret d'assolir l'estat propi. [...] Mas ha de ser el president d'aquest estat català perquè és una de les peces més importants per garantir l'èxit d'aquest procés".
"El viratge actual ens permetrà a tots saber distingir entre el sobiranisme oportunista -el que només buscava vots, lectors o clients- i el sobiranisme de veritat. I ara, que guanyi el millor".
Oriol Junqueras ha viatjat fins a València per a assistir a la conferència 'Catalunya independent... i el País Valencià què?', en la qual hi ha assegurat que "l'àmbit nacional és un, però que això no vol dir que l'estatalitat sigui sempre una".
El Govern de les Illes ha decapitat de manera definitiva l'acord de mínims del català a l'ensenyament de les Illes: aquesta setmana Bauzá ha aprovat el decret que suprimeix la immersió a les aules. Amb la nova normativa, el català deixa de ser llengua preferent a l'educació balear.
"En les presents circumstàncies, res del que es digui és innocent ni innocu [...]. Prova d'això és l'entusiasme amb que, en els dies següents, ha explotat les seves paraules l'òrgan barceloní del "dialoguisme" conservador".
"Ves qui els havia de dir als presidents del País Valencià i de les Illes Balears [...] que les seves pressions serien clau per donar estabilitat al pacte CiU-ERC".
El Conseller de l'Interior, Ramon Espadaler, ha respost amb contundència i encert al popular Pere Calbó al Parlament de Catalunya. Espadaler ha sentenciat que no era una qüestió del Departament de l'Interior disoldre la sectorial de seguretat de l'ANC "Mossos per la Independència".
Ara que la Catalunya Principat avança en la seva transició nacional cap al dret a decidir, des del Col·lectiu Joan Creixell entenem que resta obert un debat ─i queden pendents unes decisions per prendre─ que creen certes tensions en algunes organitzacions i moviments de masses. El tema Països Catalans està sobre la taula de discussió. Per això, del d'aquest col·lectiu volem fer una anàlisi i una proposta pel futur.
El diari ultraespanyolista La Gaceta de los negocios ha dedicat la portada, l'editorial i dues pàgines interiors a desprestigiar el CEEC i a posar en qüestió el document nº5 elaborat recentment per aquest think tank.
Catorze entitats s'han unit aquesta setmana per tirar endavant una campanya per animar la població catalana a penjar l'estelada al balcó coincidint amb Sant Jordi.
La web e-cristians té penjada en la seva principal una campanya en contra de La Vanguardia. El personatge més emblemàtic d'aquesta plataforma conservadora és Josep Miró Ardèvol. Curiosament, Miró col·labora en el diari dels Godó.
"El mapa de la representació política canviarà de tal manera [amb el nou Estat] que moltes de les qüestions que encara ens plantegem ara són completament irrellevants".
La iniciativa, anomenada European Citizens Decide, pretén recollir mil firmes per a portar-les a la Comissió Europea amb l'objectiu que aquest estament emmarqui legalment el Dret Universal d'Autodeterminació.
Ens escandalitzem ─només faltaria─ que els postfranquistes esmentin el terme nazisme, no pas en un autoexamen amb perspectiva històrica, sinó per assenyalar les fonts d'inspiració de la PAH, però en canvi acceptem acríticament, sense advertir-hi cap pecat de lesa precisió, que es qualifiqui de populista qualsevol expressió de dissidència o reformisme radical.
Llargament premiada i actualment endinsada en el projecte L'endemà, la productora de cinema ha pres el càrrec aquesta setmana en substitució de l'actor Joel Joan.
"La pertinença a Espanya [...] ha estat un veritable desastre nacional en tots els aspectes. I amb l'arribada dels Borbons el drama es va intensificar."
A multitud de cròniques del Col·lectiu Joan Creixell hem explicat i suggerit que cal desvincular la problemàtica de la gestió del govern de la Generalitat del procés sobiranista. Amb un únic objectiu: no vincular les retallades, l'ofec econòmic i l'espoli a la marxa pel dret a decidir.
Les dues entitats han fet públic un manifest en què reivindiquen la necessitat d'un estat propi per tal que els entitats esportives catalanes recuperin les seves activitats habituals a nivell internacional.
La setmana passada, en la crònica Internet: clau per a l'exportació, parlava de la importància d'internet i les noves tecnologies per a les empreses del país pel que fa a la seva internacionalització i l'exportació dels seus productes i serveis.
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
Si hi ha alguna conicidència en tots els documents, esborranys i parides del CNI o de les clavegueres de l'Estat, aquesta és la necessitat d'abatre el President Artur Mas o com a mínim portar-lo al carreró sense sortida al qual, amb èxit, hi van portar l'exlehendakari Juan José Ibarretxe.
Butlletí
Et vols subscriure al butlletí de Tribuna Catalana?
