Les ha promogut el president José Ramón Bauzá
La Universitat de les Illes Balears acull des d'ahir una jornada, organitzada pel govern de José Ramón Bauzá, per debatre el dret a decidir. Sota el títol 'El futur territorial de l'Estat espanyol: centralització, autonomia, federalisme, confederació o secessió?' es debatrà quin tipus d'organització política i territorial necessita Espanya. La Direcció General d'Universitats, Recerca i Transferència del Coneixement del Govern de les Illes Balears, juntament amb l'àrea de Dret Constitucional del Departament de Dret Públic de la Universitat, han impulsat aquest conjunt de conferències i taules rodones. En la jornada hi participaran centenars d'experts provinents de diferents universitats de l'Estat espanyol i internacionals, a més de diferents estudiants de dret. Avui divendres se celebrarà la conferència que porta per títol "Catalunya: reflexions sobre el dret a decidir" que impartirà el president del Consell Assessor per a la Transició Nacional de la Generalitat de Catalunya, Carles Viver Pi-Sunyer. Segons Maria Ballester, una de les propulsores, la jornada ha de servir per "reflexionar sobre el moment actual, en què hi ha un grau crisi econòmica, institucional i de reconeixement de determinades nacions dins del territori espanyol". [+]
|
David Fernàndez va assegurar que ho fa per 'necessitat de la desobediència'
El diputat de la CUP, David Fernàndez, va estripar l'última sentència contra el sistema d'immersió lingüística en la sessió parlamentària d'ahir dijous. Fernàndez va pujar a la tribuna d'oradors, va esbocinar la sentència i la va llençar a terra. Alhora va explicar que "amb el plaer i la necessitat de la desobediència, amb la diplomàcia de la rebel·lia i reproduint aquell gest, farem amb la sentència que ens van lliurar ahir el mateix que jo i 40.000 persones vam fer aleshores(fent referència als insubmisos al servei militar)". I va afegir: "A la paperera de la història, de la ignomínia i de la vergonya". Aquest fet va tenir lloc durant el debat al Parlament d'una moció presentada pel PP contra la immersió lingüística. El PP juntament amb Ciutadans van demanar que s'establís un ensenyament bilingüe a tots aquells alumnes els pares dels quals ho sol·licitin al Departament d'Ensenyament. Tot i així, la moció no va prosperar gràcies al suport de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP al sistema d'immersió lingüística present a les escoles catalanes. [+]
|
La líder popular es plantejar sol·licitar-ho tal com preveu la llei Wert
La presidenta del Partit Popular Català, Alícia Sánchez-Camacho, podria demanar a la Generalitat de Catalunya que pagui l'escolarització en castellà del seu fill en un centre privat. D'acord amb el que preveu la llei Wert, Camacho ha avançat en una entrevista a TV3 que es planteja reclamar-ho. La líder popular ja va sol·licitar l'escolarització bilingüe per al seu fill i, segons assegura, el govern li va oferir una atenció individualitzada que "segrega i separa", en paraules de Camacho. Alhora ha criticat el president Artur Mas perquè considera que el PP hauria de participar en la cimera convocada per dimarts vinent amb tota la comunitat educativa i els partits que defensen la immersió lingüística. "Jo represento mig milió de catalans, el senyor Mas no vol escoltar els arguments d'aquest mig milió de catalans", ha afirmat Sánchez-Camacho. Si s'impulsa la nova reforma educativa, la Generalitat haurà de pagar les despeses d'una escola privada en castellà si els pares ho desitgen. [+]
|
