El contenido de esta página requiere una versión más reciente de Adobe Flash Player.

Obtener Adobe Flash Player

 
Article de revista:
Article de revista:
Article de revista:
Enderrock
Article de revista:
TimeOut
Actuació a TV3:
TV3 25 anys
 
 
 
Després de 10 anys des del seu quart disc "Esperit de Vi", i d’una aturada en el seu camí, Ai Ai Ai ens presenten el seu nou treball d’estudi: "Lo més gran del món".

A mitjans de 2007 passà allò que era inevitable: el re- encontre. Pep Lladó (teclats, veus i programacions) i Rafalito Salazar (ventilador i veus) decideixen tornar a caminar plegats de la mà de David Torras (ventilador i veus) i Jordi Gas (veus). Entre tots quatre sumen peculiars identitats i carreres ben prolífiques.

Durant el 2008, i després de l’aparició d’un recopilatori de greatest hits titulat Les millors cançons del mil•leni passat, Ai Ai Ai han estat girant intensament el seu nou espectacle que combinava amb passió i disbauxa la seva trajectòria (amb hits de tota la vida) i la nova etapa (amb un format de sound system únic en el gènere de la rumba). Amb Ai Ai Ai, tot escenari i racó de món és vàlid per muntar-la grossa tal com expliquen en la cançó “Vaig i Vinc”.

En directe Ai Ai Ai desplega amb força el seu repertori infecciós: no hi ha festa que se’ls resisteixi. Programacions disparant riddims i seqüències en un format de sound system que funciona a les mil meravelles, teclats, guitarres ventilant la rumba amb l’harmonia i la percussió plegades, veus de descontrol i melodia popular, palmes per repicar, alguna percussió que sempre va bé i col•laboradors espontanis (si teniu sort) són ingredients necessaris i suficients per aquests quatre monstres de la música en directe.

Ens vam atrevir a demanar com són els Ai Ai Ai i perquè fan el que fan. La resposta no té desperdici. Nosaltres simplement hi podem afegir dos punts abans de la contesta:

“Som escatològics. Políticament, lingüísticament i socialment incorrectes. Som un mal exemple per a les noves generacions i un perill per a qualsevol moble bar quan estem junts, però ens agrada com som. Algú podrà dir-nos que ja tenim edat de posar seny però a nosaltres ens sembla un privilegi poder seguir fent el que fem mentre els nostres ex companys d’institut es dediquen a invertir en Borsa o dirigir consells d’administració d’empresa.”
Visites:
© 2008 Ai Ai Ai | Tots els drets reservats
Disseny web de