Retrats d’infants, és l’exposició començada per Carles Sindreu i Pons (1900-1974) durant els anys trenta del segle XX amb el títol de Sis retrats en cèrcol, embrió d’un projecte més ambiciós que no arribà a materialitzar i que havia de dur per títol Trenta minuts de llanterna màgica. La col.lecció la va anar ampliant al llarg de la seva vida i consta de 63 fotografies, retrats d’infantesa d’escriptors i personatges pertanyents al món de la intel.lectualitat dels anys 30 i que després la majoria han esdevingut els personatges més significats de la cultura del país (J.V. Foix, C. Riba, A. Bertrana, A. Ferrant, C. Albert, J. Alavedra, S. Gasch, entre d’altres). Tots ells, coincidiren amb Sindreu en alguna de les múltiples ocupacions i iniciatives que instigà i dugué a terme al llarg de la seva vida i molts l’honoraren amb la seva amistat incondicional i duradora.
Amb el títol A mitja veu, l’exposició dels retrats es presentà a Girona, del 22 al 29 de setembre de 1996, comissariada per Teresa Grandas, i després a Barcelona, a la Galeria EUDE els mesos de maig i juny de 1997, promoguda per la mateixa Galeria EUDE i per l’AELC i coordinada per Carme Arenas.