Moltes emocions, molta informació i força reflexions entorn de la figura i l'obra de Joana Raspall van ser presents ahir a l'Agrícol-Centre Artístic del Penedès amb motiu de la matinal dedicada a l'escriptora santfeliuenca. Una trentena de persones van poder amarar-se d'imatges, poesia i pensaments al voltant d'aquesta àvia ja centenària que està reclamant un lloc entre els clàssics moderns de la nostra literatura.
No podíem començar millor. La projecció de l'entrevista que el realitzador Pep Puig va fer a la Joana l'any 2009 ens mostrà una Raspall esplèndida i molt lúcida explicant-nos en un llarg monòleg -que no decau mai- la seva experiència a l'Escola de Bibliotecàries, el seu periple durant la guerra civil, el perquè de la seva poesia infantil... Amb tot luxe de detalls, ens va anar presentant els diferents professors que van tenir aquella generació de noies joves cridades a una tasca de primer ordre i en la que no es van escatimar esforços. Prova d'això en són alguns dels noms dels docents: Ferran Soldevila, Jordi Rubió, Carles Riba... Hi vam descobrir una Joana jove, plena de vitalitat -de fet no l'ha abandonat mai- i amb unes ganes immenses de dur a terme els seus propòsits. Una Joana valenta, que -com ja sabem al Penedès- s'enfrontà a la guerra amb una naturalitat sorprenents i salvà el fons en català de la biblioteca de Vilafranca. Ens vam emocionar amb ella i també vam riure molt mentre escoltàvem mil i una anècdotes de l'època.
I després d'uns entrants tan esplèndids, dos plats-sorpresa: la presentació de l'obra lírica completa i el conte "Joana de les paraules clares" de Muntsa Fernández, ambdues a càrrec de l'editorial vilanovina El Cep i la Nansa. L'editor, Francesc Mestres, va ser present també a la matinal i va exposar en una taula aquestes dues novetats que, val a dir-ho, van ser molt ben acollides pel públic assistent.
La Carme Arenas, a més de ser la comissària de l'any Raspall nomenada per la Generalitat de Catalunya, ha prologat Batec de paraules -que és com es titula aquesta edició completa de més de 600 pàgines. Ella va ser qui ens en va fer una breu presentació destacant la importància de recuperar l'obra poètica per a adults de la Joana, la majoria ja introbable, per a posar-la a l'abast dels lectors d'avui. I encara un valor afegit: s'hi han inclòs gairebé dos-cents poemes inèdits que ajudaran -segur- a augmentar la consideració de la poesia de Joana Raspall, a més d'aportar-nos noves línies d'anàlisi.
La Muntsa Fernández va explicar com s'havia gestat el conte
Joana de les paraules clares, nascut amb motiu de la Setmana del llibre del 2012, on l'Eixam d'amics de la Joana Raspall ja va voler preparar l'any del centenari. És un conte on es ressegueix la vida de la Joana amb un eix principal: l'amor a la paraula. Un amor que és el nexe comú de totes les seves iniciatives: crear una biblioteca per als nens i nenes, estudiar per a fer-se bibliotecària, salvar els llibres en català durant la guerra civil, escriure d'amagat i preparar tenaçment diccionaris de tot tipus i, esclar, escriure un bon feix de llibres de poesia infantil com un esglaó per arribar a la poesia adulta. Un munt de poemes de la Joana s'intercalen en la narració i l'acompanyen i l'expliquen. Com també ho fan d'una manera magistral les il·lustracions de Mercè Galí, anant més enllà del text i suggerint mil i una lectures a aquest magnífic conte.
A continuació, la Margarida Prats, professora de didàctica de la llengua i la literatura a la facultat de formació del professorat de la UB, ens va endinsar en el "Món poètic de la Joana Raspall". En una magnífica conferència amenitzada amb nombrosos poemes com a exemple del seu discurs argumentatiu, la Margarida va aconduir-nos a un viatge per la vida i l'obra de Joana Raspall, centrant-se, sobretot, en els elements que configuren la poètica d'aquesta autora: els seus propòsits, els recursos retòrics, l'entorn (natural i social), el decurs temporal, els moments i les vivències... Amb un acurada anàlisi i un alt rigor metodològic, la conferència de Prats ens va fer adonar que la poesia de Raspall és tot menys carrincloneria, improvisació, infantilisme i baixa autoexigència formal, característiques que, lamentablement, sí trobem en d'altres autors de poesia infantil i que no fan més que ajudar a confirmar el tòpic que "amb els nens tot s'hi val".
Després d'una pausa per a reprendre energies i gaudir d'una copeta de cava i un tall de coca de Vilafranca, la matinal va entrar a la seva recta final: una taula rodona moderada, precisament, per Margarida Prats i on els diferents ponents van poder parlar, des de diferents perspectives, de la vinculació de Joana Raspall i el món de l'ensenyament. En primer lloc vam poder escoltar l'Imma Cauhé, que ens va explicar com ha viscut la feina de sa mare des de la doble perspectiva de mestra i filla de la Joana. Va ser una aproximació molt personal i, lògicament, molt "familiar" però carregada d'informació, que va permetre situar la tasca de la Joana en el context de l'època que li ha tocat viure: des del rei Alfons XIII a la recuperació democràtica, passant per la dictadura de Primo de Rivera, la 2a república, la guerra civil i el franquisme.
A continuació August Garcia -un servidor- com a mestre i membre de l'Eixam d'amics de la Joana Raspall, va explicar com s'ha viscut des de la xarxa la celebració del centenari. Quins blogs o webs han permès aglutinar la informació de l'amplíssim nombre d'actes generats durant aquest any que encara no ha acabat, quins materials pedagògics han permès als mestres apropar-se a la poesia de Joana Raspall i, finalment, una petita mostra d'experiències escolars d'entre la multitud de propostes que han vist la llum (aprofito aquí per dir-vos que molt aviat penjaré un post d'aquesta presentació).
El tercer ponent, el Pere Martí, crític de literatura infantil i juvenil i també membre de l'Eixam, va fer una lectura d'aquells elements que configuren la poètica de Joana Raspall. Una visió complementària de l'aportada per Margarida Prats, per bé que coincident en molts aspectes. Un cop més es va posar sobre la taula que Joana Raspall ha entomat la poesia infantil amb el mateix rigor -i segurament amb una atenció especial- amb què ha afrontat la seva obra per a adults, lògicament més personal però també molt ben elaborada.
Va cloure la taula rodona la Carme Arenas. Com a comissària de l'Any Raspall va explicar com ha afrontat aquest repte. Quins han estat els seus plantejaments i amb quins mitjans ha comptat per a tirar-los endavant. Sense ni un euro. Arenas va mostrar el seu disgust que el centenari de Joana Raspall, com el d'altres intel·lectuals que han coincidit en aquest any 2013 (Aurora Díaz Plaja, Joaquim Amat-Piniella o Bartomeu Rosselló-Pòrcel, per citar-ne alguns) hagin quedat sota l'ombra de l'any Espriu, a qui s'ha dedicat la major part dels recursos. Com a contrapartida va assenyalar l'enorme orgull que li va suposar que, a hores d'ara, el balanç de l'any Raspall superi amb escreix en nombre d'activitats als anteriors. Signe de l'enorme consideració popular de què gaudeix l'escriptora.
Emoció, informació i reflexió, doncs, a gavadals en aquesta matinal Joana Raspall al Penedès. És de justícia aquí agrair que tot això va ser possible, en primer lloc a la Comissió Raspall del Penedès, integrada pels Serveis Educatius de l'Alt Penedès, les biblioteques públiques de la comarca (Vilafranca, St Sadurní, Els Monjos, Gelida i Sant Pere de Riudebitlles) i l'Eixam d'amics de la Joana Raspall. També cal esmentar la col·laboració de l'Ajuntament de Vilafranca i l'Agrícol-Centre Artístic del Penedès. Moltes gràcies a tots per contribuir a aquesta jornada.
