El document propositiu del II Pla estratègic de Granollers es va aprovar el juny de 2010. El Pla estratègic té com a finalitat identificar els reptes i desenvolupar una estratègia compartida entre els actors econòmics, socials i institucionals i els principals sectors de la ciutadania de Granollers. En el document es recull el model de ciutat que volem i es fa constar els vuit valors que han de presidir el desenvolupament de la ciutat, les dotze estratègies i els quaranta-set projectes d’actuació que es van arribar a concretar.

Des que es va aprovar fins al març de 2011, es van definir els compromisos d’acció de l’organització del Pla estratègic d’aquesta nova etapa d’impuls i seguiment, i s’hi identificaren els 12 projectes que inicialment s’havien d’impulsar. Tot això quedava recollit a la publicació del II Pla estratègic de Granollers (llibre verd).

Un cop iniciada aquesta nova fase, el Consell Directiu va considerar necessari realitzar una repriorització i es van seleccionar 4 projectes segons criteris de viabilitat econòmica i tècnica. En aquesta darrera selecció, realitzada el primer semestre del 2012, els projectes més valorats varen resultar:

- Foment de l’activitat empresarial innovadora
- Adequar els serveis sanitaris públics a les necessitats creixents de la població
- Adequació de l’oferta de serveis d’atenció social a les noves necessitats
- Desenvolupament dels estudis professionals en coordinació amb les empreses de la comarca

Es van constituir quatre comissions escollides a propòsit per a cadascun dels projectes, amb un total de 15 o 16 membres per comissió, codirigides per una persona externa a l’ajuntament i pel mateix coordinador del II Pla estratègic de Granollers. Les comissions van actualitzar i redefinir els termes generals de les activitats per concretar en cada projecte. Naturalment per l’heterogeneïtat de continguts i la complexitat dels projectes, el resultat obtingut del treball de les comissions va ser divers, de manera que també ho és la seva evolució.

A continuació es fa un resum de l’estat actual de cada un:

Foment de l’activitat empresarial innovadora

En aquest projecte, els membres de la Comissió van aportar moltes idees i molt diverses, però no es va arribar a un consens sobre quina era la prioritat. Actualment, està en procés de concreció del projecte a realitzar.

Adequar els serveis sanitaris públics a les necessitats creixents de la població

Els resultats de la comissió van donar lloc a un projecte sobre la millora de les capacitats del ciutadà per tal que actuï com a agent de salut en aquells àmbits en què no ho fa el professional de la salut.

El grup constituït per desenvolupar el projecte de salut “ciutadà expert”, coordinat pel director de la Fundació Hospital Asil de Granollers, ha treballat amb l’objectiu d’apoderar el ciutadà en els aspectes que afecten la seva salut, en la divulgació dels bons hàbits de salut, amb possible modificació de comportaments i en la creació d’una xarxa d’agents de salut.

És un projecte metodològicament complex. S’està en la fase de definició dels elements que han de tractar el projecte: valors; perfil que ha de tenir el ciutadà expert, requisits i selecció; formació necessària; compromís dels agents; determinació d’indicadors de seguiment i avaluació...

Adequació de l’oferta de serveis d’atenció social a les noves necessitats

Els treballs de la Comissió van definir un acord unànime pel qual el fil conductor d’aquest projecte hauria de ser el voluntariat.

Fins a la data, s’ha fet una anàlisi de diferents models de gestió del voluntariat i l’opció que sembla més adient és la d’un model de participació amb la societat civil com a actor principal, en què l’Ajuntament actuï com a facilitador, promotor i punt de trobada entre els agents, posant a disposició un punt d’informació i dinamització del voluntariat a Can Jonch (Centre de Cultura per la Pau). Aquesta definició ha suposat que el projecte es lideri des del servei de participació del mateix ajuntament.

S’han fet reunions amb les organitzacions de Granollers que fan crides al voluntariat per desenvolupar els seus programes. S’ha constatat que hi ha consens en les variables bàsiques plantejades des del Pla estratègic a les entitats i també hi ha consens en el fet que la conjuntura actual ho requereix. El pas següent és identificar activitats conjuntes, protocols de treball, etc.

Desenvolupament dels estudis professionals en coordinació amb les empreses de la comarca

Aquest últim projecte és el que va obtenir una definició més concreta d’allò que es volia aconseguir, que era prioritàriament treballar per una mediació entre l’empresa i el sistema de formació professional i superior per a la millora de la inserció laboral dels joves. El projecte, anomenat Baula, posa en relació l’empresa i el teixit empresarial amb el sistema educatiu, de manera que aplicant un model d’interrelació entre ambdues s’aconsegueixi reduir l’atur juvenil, que s’incentivi la inserció laboral dels joves i que s’experimenti amb els nous instruments que propicia la reforma laboral.

Es va encarregar realitzar una fase pilot en el sector de l’automoció. L’estudi resultant es pot consultar als documents adjunts, així com les presentacions de la jornada realitzada el 28 de juny a Can Muntanyola.

Inicialment, la coordinació es portava a terme des de l’Oficina Tècnica del Pla estratègic i un cop presentat l’estudi al Consell Directiu a l’octubre del 2013 es va traspassar al Consell de la Formació Professional perquè tirés endavant les propostes sorgides de l’estudi.