El 2003 els països de la Unió Europea (UE) dedicaven de mitjana l’1,9% del percentatge del PIB a la recerca i el desenvolupament (R + D), mentre que els EUA i el Japó caminaven pròxims al 3%. Els millors, Finlàndia i Suècia, flirtejaven amb el 4 %. Espanya? 0,9 %, lluny de la mitjana de la UE; encara més del gran grup capdavanter. Però eren temps d’optimisme, perquè la xifra anava en augment. I van arribar les vaques grosses. El 2009 (la crisi ja havia començat, però no ho sabíem, almenys oficialment…) assolim el nostre sostre: 1,4 %. Era el fruit d’un enorme esforç: el 50 % més! Hi hagué places per a joves científics brillants, diners per a projectes, es va generar una enorme il·lusió col·lectiva per demostrar que no hi havia un malefici històric que impedira a Espanya ser entre els millors per la seua ciència i la seua tecnologia. Surfejàvem en la cresta de l’onada. Fins que va trencarveure +

Ja és al carrer el número de desembre de la revista Muntanya, dedicat especialment a l’esquí de muntanya i de fons.
En primer lloc, una ascensió emocionant al pic de l’Infern (2.869 m), als Pirineus ripollesos, amb esquís de muntanya a un dels cims més escarpats i aeris de la vall de Núria. Segonament, una travessa amb esquís de fons i de telemarc per conèixer i recórrer els cims més alts d’Escandinàvia, al parc nacional de Jotunheimen (Noruega). veure +

Quan parlem en aquest monogràfic de les estratègies de país –el mes passat vam reflexionar sobre les fàbriques de creació a Catalunya–, posem de referència el Macba, el Caixafòrum, el MNAC i la Fundació Tàpies per l’esforç incipient d’aquestes institucions de referència, que, des del pragmatisme, comencen a teixir una política cultural catalana unitària i optimitzada. Una manera de fer que s’ha visualitzat a través de dues exposicions temporals, una sobre Tàpies i l’altra sobre les col·leccions del Macba i “la Caixa”, que s’han integrat. La col·laboració entre institucions culturals no és nova i ve de lluny, però potser mai no s’havia exhibit i volgut exhibir de manera tan directa. Bàsicament, gràcies als esforços dels gestors d’aquests espais més que no pas a les directrius de les polítiques culturals del país. Cal dir-ho: la crisi aguditza... força l’enginy i les aliancesveure+

Masies d'Osona. 21 propostes amb encant en el paradís del turisme rural. També hi trobareu Terres de Cava, camins i cellers a la plana del Penedès. Serra del Corredor, natura de contrastos en una muntanya plena d'històries. Barcelona 1714, les cicatrius del setge al Born del segle XXIveure+

Vallesos és una publicació innovadora, rigorosa i amena que incita al coneixement i gaudi d’un espai comú i divers i d’una gent inquieta, rica en iniciatives de tota mena. I a més d’una revista de paper és també un portal digital on es podrà trobar informació actualitzada al voltant d’aquests centres d’interès, que està especialment a disposició de les moltes entitats, centres d’estudis locals i iniciatives vallesanes de l’àmbit cultural i naturalístic per sumar potencialitats.
veure +