Pere Bosch

Avui es commemora el 72 aniversari de l’assassinat de Lluís Companys. En un context clarament especial, marcat per la ressaca de la diada històrica de l’11 de setembre, han estat moltes les veus que han reclamat la vigència d’un personatge que ha esdevingut un autèntic símbol de les llibertats nacionals i n’han extret paral•lelismes amb la situació actual, quan el nostre país enfila, molt probablement, la recta final cap al seu alliberament.

Continuar llegint

Avui, hem presentat una proposa de resolució al Parlament de Catalunya en suport de Jaume Bonet que, des de l’1 de març passat, està duent a terme una vaga de fam en defensa de la llengua catalana. La protesta de Jaume Bonet, que actua en representació de l’Associació de Jubilats per Mallorca, està presa per defensar la llengua catalana dels abusos que rep per part del govern Balear, que està perpetuant l’atac més radical des de la instauració de la dictadura del general Franco contra la llengua pròpia de les Illes Balears i Pitiüses.

Continuar llegint

L’ABC acostuma a sorprendre’ns amb les seves cordials portades dedicades al nostre país o a qualsevol moviment contrari a la seva particular cosmovisió de la realitat (ultracatòlica, ultranacionalista i ultraconservadora). Ens podríem remuntar molts anys enrere (tants com en té el diari), però us posaré alguns exemples més o menys recents. Molt probablement, alguns recordareu aquella del 2 de setembre de 1993, amb una imatge de Jordi Pujol i una frase lapidària: «Igual que Franco, pero al revés.

Continuar llegint

Avui hem interrogat el Conseller de Benestar i Família sobre el deute de 708 milions d’euros que la Generalitat té amb les entitats socials del país. Fa pocs dies, en aquest mateix espai, ens fèiem ressò de la roda de premsa en la qual la Taula del Tercer Sector Social denunciava aquest deute i les conseqüències que se’n deriven (tensions de tresoreria en moltes entitats, dificultat per a fer front a les nòmines dels treballadors i treballadores, impossibilitat per respondre a les noves necessitats derivades de la crisi econòmica, despeses financeres no previstes –que la mateixa Taula avaluava en 100 milions d’euros, un 1,84% del seu pressupost,.

Continuar llegint

Que el Partit Popular parli de «bilingüisme» quan es refereix a Catalunya no és, hem de reconèixer-ho, excessivament original. La seva obsessió per aquesta matèria, si bé fluctuant en funció dels interessos electorals, resulta prou coneguda. Una altra cosa ben diferent s’esdevé quan es refereix a l’Estat Espanyol, en què la realitat posa en evidència una vocació malaltissa per imposar una única llengua (òbviament, la castellana), perpetuant i legitimant una situació de preeminència originada en època pre-democràtica.

Continuar llegint

El nostre país té més de 641.000 persones sense feina, un dèficit fiscal asfixiant i un munt de problemes que tots i totes coneixem i patim; però la delegada del Gobierno de España, la senyora Maria de los Llanos de Luna, ha situat entre les seves prioritats sembrar els balcons dels nostres consistoris de banderes espanyoles i dur als jutjats aquells ajuntaments que incompleixin l'article 3 de l'anomenada ley de banderas, que diu textualment:"la bandera de España deberá ondear en el exterior y ocupar el lugar preferente en el interior de todos los edificios y establecimientos de la Administración central, institucional, autonómica provincial o insular y municipal del Estado".

Continuar llegint

Porto quatre dies semi-tancat en un hospital públic. No esmentaré el nom del centre, ni de la població, ni del familiar que hi ha reclòs, ni tan sols de la malaltia; però em permetreu (això sí) que utilitzi aquesta experiència com a exemple, que elevi el cas a la categoria de norma. Ja em disculpareu.     Quan has d’utilitzar un servei públic avalues perfectament la incidència de les retallades i la importància d’aquells factors que ajuden a mantenir la qualitat del servei i, al mateix temps, la dignitat humana.

Continuar llegint

Visc al carrer Nou. El carrer Nou és un carrer de pedra, de travertí manllevat del subsòl; de carreus ben treballats, però també de bocins sobrers sorgits amb ciment a voltes despullats i a voltes coberts amb amples llençols remolinats. El carrer Nou és una processó de façanes panxarudes que sobressurten i d’altres rectejades que s’arraconen; és una exposició de finestrals gòtics, sovint orfes de capitells i balcons que no s’atreveixen a sortir; és un mostruari de portes arcades sempre obertes per tal que el tafaner es maregi amb la potència dels seus arcs interiors.

Continuar llegint

Ahir es va donar a conèixer la proposta del Partit dels Socialistes de Catalunya sobre el model de finançament. Algunes veus del socialisme català havien anunciat, a tot i dret, moltes novetats i una certa dosi d’ambició; però, a l’hora de la veritat, allò que va presentar el primer secretari del PSC (i, al seu costat, l’exconseller Antoni Castells) no passa d’un text refós de la proposta que va defensar el seu partit en la Comissió d’Estudi del nou Pacte Fiscal basat en el Concert Econòmic.

Continuar llegint

Aquest dimarts vaig assistir a la roda de premsa de la Taula del Tercer Sector. En un altre article he parlat del contingut de la xerrada i molt, probablement, tindrem ocasió de fer-ho novament en alguna iniciativa parlamentària (de fet, el mateix dia vàrem entrar una proposta de resolució sobre la problemàtica derivada de l’impagament per part del govern de la Generalitat). Avui voldria fer-ho, però, dels instants previs a la roda de premsa, del trajecte des de l’aparcament (just al mercat del Ninot, al carrer de Casanova) fins el lloc on ens va convocar la Taula, al carrer Rocafort.

Continuar llegint