Notícia en PDF
Notícia en PDF

Els fills dels altres

El problema dels hospitals

La mare quan surt de l'habitació dissimula, però sé que ha estat plorant, i llavors comença a pentinar-me

| Actualitzat el 07/07/2014 a les 04:18h
Foto: SuperHoop

Un dia vaig despertar-me al matí i la mare no era a casa, i la mare normalment sempre hi és. El pare va dir-me que havia anat un moment a un lloc, i normalment el pare sempre em diu a quin lloc ha anat la mare. Però el dia que l'avi va anar a l'hospital per primera vegada, ningú m'ho volia dir. Després sí que m'ho van dir, però al principi no.
 
El problema dels hospitals és que els nens petits no hi poden entrar i si és el teu avi qui s'ha de quedar a l'hospital, és igual, no hi poden entrar els nens, m'ha dit el pare, així que si tothom vol veure l'avi, jo m'he de quedar fora, però no em puc quedar fora sola perquè encara sóc petita. Els hospitals ho posen molt difícil. Així que ara anem el pare, la mare i jo a l'hospital, i quan hi entra la mare, em quedo amb el pare, i també al revés, i a vegades hi volen entrar els dos i em deixen amb alguna tieta, germans de l'avi o l'àvia, amb cosins de la mare, no ho sé, amb qui sigui. Tots diuen que sé comportar-me i que és una pena que no pugui entrar a veure l'avi. A l'àvia sí que puc veure-la perquè quan hi ha molta gent a l'habitació, algunes persones n'han de sortir i llavors l'àvia aprofita per sortir i saludar-me i sempre em diu que cada vegada estic més alta, però no és veritat, i a més no sóc la més alta de la classe, ho és la Clara, i si la veiés l'àvia no diria les coses que diu.
 
Ningú em vol dir que l'avi s'està morint però no cal perquè ja ho sé, perquè l'avi dels meus cosins va morir un dia i quan els tiets anaven a l'hospital a veure'l, els cosins venien a casa meva i es quedaven a dormir, i després quan el seu avi va morir ja no van quedar-se més, i jo pensava que aniria a casa dels tiets els dies que el meu avi dormís a l'hospital, però la mare diu que no, que prefereix que em quedi amb el pare i estiguem junts, perquè vol veure'm les estones que surt de l'habitació, i si estigués a casa dels cosins no em veuria. Jo vull anar a jugar amb ells, però no l'hi dic a la mare perquè sé que no li agradaria i potser ploraria, i no vull. Jo coneixia l'avi dels meus cosins perquè quan em veia pel carrer sempre em donava caramels de menta i em deia —Saps qui sóc? I sí que ho sabia, però ell no sabia que no m'agraden els caramels de menta i va morir sense saber-ho, perquè no l'hi vaig dir mai.
 
La mare quan surt de l'habitació dissimula, però sé que ha estat plorant, i llavors comença a pentinar-me, em fa trenes i em diu —T'ha pentinat avui el pare? Sempre li dic que sí encara que sigui mentida, perquè el pare de vegades també surt de l'habitació plorant i em fa pena, no vull que la mare el renyi, tampoc vull que em renyi a mi, i m'estic molt quieta quan m'ha de fer la trena, perquè sempre repeteix —No et moguis, t'he dit que no et moguis. De petita diu que volia ser perruquera i per això li agrada tant pentinar-me, encara que no m'estigui quieta, i quan surt de l'habitació i es queda amb mi mentre el pare entra a veure l'avi, em fa trenes i després me les desfà i les torna a fer, i mai li agrada com queda, però al final ho deixa com estigui, i quan el pare surt m'acaricia el cap i diu —Jo no en sé fer, carinyo. 
Notícia en PDF
Notícia en PDF

COMENTARIS

+1
-0
Una tendra i elaborada ingenuïtat
Reagrupat, 07/07/2014 a les 11:02
Molts que es diuen professionals haurien d'aprendre d'aquest conte que sembla aparentment ingenuu però és del tot profund
+1
-0
Bonic, sensible, intel·ligent relat.
Frances, 07/07/2014 a les 18:33
Es fàcil pensar que una criatura no se’n adona d'una situació dolorosa. Creiem que el millor és estalviar-li patir un comiat. Li amaguem la mort. Conec un nen que als 8 anys va perdre la seva mare a causa d’una malaltia. Amb la més bona intenció el seu pare li va privar de viure l’evolució i el final. Fa d’això 26 anys. Sempre que ens trobem em pregunta coses d’ella. Necessita saber. Fa un cert temps va decidir acudir a un psicòleg. Ara porta prou bé.
+1
-0
Societat immadura
Anònim, 07/07/2014 a les 21:04
La nostra societat té pànic a la mort i l´amaga tant com pot. Com si això pogués fer-la desaparèixer!
Els nens petits no poden acostar-se als malalts greus perquè hi ha moltes persones grans que no són gens madures i ni poden suportar les pèrdues ni saben elaborar els dols inevitables de la vida. Llavors, tracten els infants com si fossin incapaços emocionals. En lloc d´educar-los.

FEU EL VOSTRE COMENTARI



NomTítol Comentari ComprovacióEscriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Autors
Jordi Galceran: «Sempre s'escriu millor contra algú»

Jordi Galceran: «Sempre s'escriu millor contra algú»

El dramaturg vol que 'El mètode Grönholm' desembarqui a Nova York per la porta gran: «O la fem a Broadway o no l'estrenem»

Sílvia Bel: «Un país sense cultura és una selva»

Sílvia Bel: «Un país sense cultura és una selva»

L'actriu, que intenta anar pel món dient en tot moment el que pensa, creu que «seria molt trist haver de tenir por»

Antonin Peretjako: «París perd el seu jovent, la seva vida»

Antonin Peretjako: «París perd el seu jovent, la seva vida»

El realitzador francès ha dirigit la comèdia europea de l’any, ‘La noia del 14 de juliol’

Jordi Herralde: «El mercat editorial s'ha encongit de forma irreversible»

Jordi Herralde: «El mercat editorial s'ha encongit de forma irreversible»

El fundador d'Anagrama, que busca el seu successor per dirigir el segell, diu que «hi ha una crisi brutal però es publica més que mai en l'àmbit de la bona literatura»

Ana María Matute: «Sóc aventurera fins a la mort»

Ana María Matute: «Sóc aventurera fins a la mort»

L'escriptora afirma en aquesta entrevista, concedida el desembre del 2010, que «l'amor és una equivocació meravellosa»

Andrés Duque: «Peter Pan és el primer anarquista»

Andrés Duque: «Peter Pan és el primer anarquista»

El cineasta prepara una pel·lícula sobre l’irreverent compositor rus Oleg Karavaychuk

Marta Sanz: «No vull fer poesia de la desgràcia per fer-la més digerible»

Marta Sanz: «No vull fer poesia de la desgràcia per fer-la més digerible»

L'escriptora madrilenya creu que hem de fugir de "la cultura d'esparadrap i consol"

Oriol Broggi: «El teatre és una mentida preciosa»

Oriol Broggi: «El teatre és una mentida preciosa»

El director creu que "l'enveja en el món artístic és normalíssima i s'ha d'acceptar"

Joan Dausà: «No sé si seguiré fent música»

Joan Dausà: «No sé si seguiré fent música»

El cantautor parla de la mare que no va conèixer, d'on era ahir i d'on serà demà

Guillem Clua: «El teatre no dóna per viure si no ets el Galceran»

Guillem Clua: «El teatre no dóna per viure si no ets el Galceran»

El dramaturg, que ara exerceix de català a Madrid, parla de l'amor, la religió, la política, la militància gai i la crisi dels quaranta

Accés directe
Catorze Edicions
Editorial: Catorze Edicions SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Catorze.cat
Adreça: Passeig de Gràcia, 26, 4rt. 08007 Barcelona
Publicitat: catorzeedicions@gmail.com
Redacció: catorzeedicions@gmail.com
Amb la col·laboració de: