Sovint sento que per alguna raó o fet que s'esdevé, es posa en dubte si els catalans mereixem la independència. La darrera que recordo fou el no acord per fer una coalició per la independència. Aquest cop, com els altres, es denuncia les mancances, la manifesta ineptitud dels líders i, fins i tot, de tota la classe política per obtenir allò que el poble creiem una obvietat. I el més trist de tot és que s'afirma que els principals motius són "raons personals", és a dir, conflictes i picabaralles entre alguns membres destacats de les diferents forces polítiques, que avantposen les raons personals a les raons de país.
I s'acaba sentenciant: "amb aquests líders, començo a dubtar que Catalunya de veritat mereixi ser independent".
Doncs bé, el primer que vull dir és que el dret a la llibertat d'un poble, els drets polítics dels seus ciutadans, no emanen ni depenen de l'aptitud o ineptitud dels seus membres, líders o no. És a dir, els catalans tenim dret a la independència independentment de les aptituds o mancances dels nostres líders.
Ara bé, els catalans hem de reflexionar profundament i decidir si el que volem és esdevenir un estat independent o el que volem és continuar lluitant per la independència sine die. I en aquesta empresa tenim una fita molt important el dia de les eleccions, el 25N.
Aquell dia a alguns votants independentistes se'ls presenta una paradoxa, sovint inconscient, amagada. Diuen, alguns, que voldrien votar una determinada opció, però que no ho volen fer perquè tal o tal altre líders "no els cau bé". Ja la pujarem ben dreta la paret, ja, si cometem el mateix error que critiquem als nostres líders!
Com més aviat canviem de xip els catalans, més aviat aconseguirem la independència. Per aconseguir la independència, valdrà la pena que fem allò que que sigui més efectiu, no allò que a nosaltres ens agradi més de fer. Vull dir que si una determinada composició del Parlament creiem que és el millor punt de partida per a la proclamació de la independència, doncs hem de maldar que obtenir-la, encara que això signifiqui que hem de votar una opció on hi figura algú que "ens cau malament". Hem de primar l'objectiu per damunt de les nostres fílies.
En conclusió, els catalans mereixem la independència tant com qualsevol poble que així ho desitja i, ara que arriba el moment decisiu, hem de canviar la mentalitat consevadora que ens ha servit fins ara i fer-ho amb una mentalitat d'efectivitat. És a dir, ara cal anar per feina!
