EXPECTANTS

És diumenge. Els Reis una setmana enrere. (Ep! Els que fins i tot a Catalunya satisfan els republicans). Tanmateix sembla que es respira un aire encara expectant. Aquest 2014 s’ha fet esperar. Sembla que més d’una cosa es mou i ens invita a besllumar l’esdevenir.  Els noticiaris porten notícies que ens fan mirar l’esdevenir i no tan sols el present.

A ca nostra ha començat la commemoració del 1714, amb mirada posada en el Novembre d’enguany. El Papa Francesc posat a nomenar cardenals ho fa mirant  sud-Amèrica i els països amb més índex de pobresa, què més farà? Mor Sharon, passat ambivalent d’Israel. Quan veurem el  reconeixement dels pobles? Rajoy visita Obama, neutralitzarà Mas visitant Israel?...

I així  podem seguir considerant notícies i esdeveniments ...
Entre el passat i el futur hi ha el present.Un pensament: “El passat per aprendre, El futur per mantenir l’esperança, el present per ser-hi”. El present no és redueix a una mirada a l’immediat.  El present demana voluntat de sentit, ponderar el que importa,  El present vol  paraula, gest, vincles i serenitat, vida.

Hola tothom
Després d’un temps de deixar orfe aquest bloc hi torno. Salutacions cordials als visitants. Un pensament en aquests dies...

Se’n diran de tota mena sobre el camí que ens ha de portar a viure amb estat propi.
Una cosa és clara, oi?:

Hi poden haver un munt de raons, tanmateix per damunt de tot es tracta d’un poble que vol viure clarament la seva pròpia experiència de vida, sense entrebancs ni discòrdies , en les formés d’expressió, en àmbits de tota mena, en el conviure, en costums, mites, creences, creativitat.

I ho vol fer no aïllat de ningú, però amb vincles, amb qui sigui, que comportin entesa, respecte mutu i que no malmetin la seva autenticitat.

No es tracta només de raons parcials, econòmiques o d’altra mena. No es tracta d’una cosa nova: venim de lluny, amb totes les nostres coses bones i amb les nostres misèries, i volem ser i seguir el nostre procés vital.

No es tracta de reaccions, ni a les males maneres, ni a les incomprensions, ni a l’estat de subordinació. Prou fem i si, hauríem de fer més, per denunciar i oposar-nos a tot això, però per damunt de tot es tracta de fer el nostre camí en la vida.

Després de la VAGA

Em queden preguntes...
Posem que encara tingui sentit que la DEMOCRÀCIA, en l'origen grec de la seva paraula, o en la frase de Lincoln sigui "El govern del poble, dut a terme per el poble i en bé del poble"


Quin poder te el poble, sobre les fonts d'energia tots utilitzem?
Quin poder per moure el diner que s'utilitza en les transaccions diverses, grans o petites? A qui pertany?
Quin poder sobre les fonts i mitjans de comunicació? Aqui pertanyen majorment?
Quin poder per sentir-se ben representat per els partits que maneguen les formes de govern?
Quin poder per que deixin d'existir dins dels partits els grups de poder intern que manipulen fins els seus consells nacionals?
Quin poder per aturar les grans empreses i la seva trasformació en "grans negocis"
    Quin poder per aturar els interesos econòmics interns dels lobbies que manosejen l'economia com ara  "el puente aéreo"?


I d'altres preguntes:
Quina ha estat la despesa dedicada a tanta diversificada publicitat, viatges, locals, etc. de tota la campanya electoral.

Quins han estat els meravellosos publicistes? els que ens mostren, l'un estirant el braç tant que se li trenca, braç i màniga, l'altre dient que és el més sensat però que em quedo astorat veient el rostre, l'altre aconsellant que vingui tota la plana major de fora per donar-li suport, l'altre dient-li que "mai es mostri sol", l'altre com descuidant-se de dir que "decidir també", després de clamar contre les injustícies, com si una cosa no anés amb l'altre..., l'altre fent propaganda de "aquesta vegada "ja som aquí", l'altre desaconsellat dient que castellà i català seràn cooficials, i que donarà suport a l'autonomia mentre no s'aconsegueixi la independència...

No patiu, la gent desperta farà que tot això canvii, tot evitant els líders demagògics i populistes com aquell de Marbella.
Canviarà la forma de tenir poder.
Canviarà la societat de masses manipulables per el sentit de germanor i comunitat i amb el lema "allò petit és hermós".
Canviarà el sentit de la propietat privada ara perpetuada en mans de l'avar o individualista.
Canviarà els valor d'unes formes de vida aturades en el poder, plaer i prestigi, es faran pregons els valors de la Veritat, la Bellesa i la Bondat en formes de vida de cultura renovada.

"El que faltava pel duro!"

Amb els nostres drets es pot comerciar?

PereSegura | Independència | divendres, 15 d'octubre de 2010 | 21:19h

Llegeixo al diari que els diputats de CiU al Congrés donaran suport fix i acord d'estabilitat, a canvi del concert.
O sigui que, "la pela és la pela, que en la resta ja ens avindrem". Economia?. i res més?

Li recomano llegir en Desclot (Vicent Sanchís) a l' Avuí d'avuí 15 d'octubre:
"Crear riquesa és fer país? Arreu sí. Però a Catalunya i en altres llocs anòmals "fer pais" és sobretot, una altra cosa. És pagar allò que un Estat advers ha negligit o ha atacat. Per exemple, la llengua i la cultura... "
http://avui.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/316393-fer-pais-crear-riquesa.html

Afegir-hi un comentari