RENOVACIÓ POLÍTICA A CATALUNYA

Un cop més la classe política catalana ens mostra les seves limitacions i, malauradament, tot i reconeixent de vegades bones intencions, ens mostren que estem al final d'un cicle i que la renovació de tota la classe política és una necessitat vital per al país.



Després que el cas Millet esquitxés fundacions vinculades a partits polítics i que els nostres polítics encetessin una nova picabaralla amb creuament mutu d'acusacions de finançament irregular "els consellers Antoni Castells (Economia), Montserrat Tura (Justícia) i Joan Manuel Tresserras (Cultura) proposaran al govern de la Generalitat un conjunt de mesures per establir un control més gran sobre el destí de les subvencions que atorga i evitar casos com el de la Fundació Palau de la Música."


Senyors consellers: no volem "mesures per establir un control més gran". El que el poble demana és una nova llei de finançament dels partits.

Hi ha algun polític que tingui la dignitat i la valentia d'engegar aquesta llei?

Confiem que n'hi haurà!

Llegiu la notícia a El Punt

135 a traïció

-->

Hi havia un programa a TV3 que es deia “6 a traïció”. Es tractava que 6 concursants per mitjà de veritats, mitges veritats i de mentides convencessin a la gent de la seva versió d'un fet, fos o no fos veritat.

Els nostres parlamentaris molt sovint debaten qüestions de transcedència per al país. A tall d'exemple, ara discuteixen si el nou finançament compleix o no l'Estatut que tot el poble hem aprovat. I ens trobem que:

• hi ha una sèrie de diputats, honorables consellers i exconsellers que contesten “SÍ, EL COMPLEIX”
• i hi ha una altra sèrie de diputats, honorables consellers i exconsellers que contesten: “NO, NO EL COMPLEIX”

Un modest ciutadà que confiï en els seus honorables diputats i consellers a quins ha de creure?

Al programa de TV3 anaven eliminant els concursants, però al final se sabia la veritat! Al nostre Parlament quasi mai no hi ha acord sobre quina és la veritat de les qüestions més transcendentals que s'hi tracten. Per acabar-ho d'adobar, molts dels parlamentaris tornen a presentar-los per a ser escollits a les següents eleccions.

Sé que no tots els parlamentaris són iguals, però em fa l'efecte que molts d'ells i, certament, com a col·lectiu no són mereixedors de l'exigència que el càrrec comporta.

Confio que els senyors parlamentaris em voldran perdonar, però si escric aquesta crítica és perquè són ELS MEUS parlamentaris, i per això em dol.

A ells els demano reflexió i esforç durant el que queda de legislatura, que aquesta modesta crítica els esperoni, i a tots demano que treballem per tal que a les properes eleccions surti un Parlament millor i que, en lloc de frenar, ajudi a aconseguir les aspiracions de llibertat del país.

Finançament, promeses i solucions

Sembla que (oh, sorpresa!) s'arriba a un "acord" de finançament. Jo creia que l'acord ja estava signat el 2006, i que se'n deia Estatut?! Anava mal fixat.

Es parla de 3400 milions ....... ...... ...... al quart any! Al 2012?! Se'n foten de nosaltres??? És per trencar-se de riure.

Pel 2009 n'ofereixen magnànimament 2100. A la pràctica, al nivell de compliment que ens tenen acostumats en seran 1700 i d'aquí al 2012..., que qui sap on serà en Rodríguez (Zapatero), n'ofereixen 3400.

Hi ha una cosa que no m'ha quedat del tot clara: els 3400 pel 2012 ens els han ofert o és el mateix Rodríguez (Zapatero) qui ens ho ha promès!

El mateix PSC (PSC-PSOE) per boca del seu portaveu, senyor Iceta, deia el 29 de desembre del 2008, referent a l'acord de finançament que: "El termini del 31 de desembre és improrrogable". Doncs bé, Iceta, NO ERA IMPRORROGABLE. Quantes coses més s'incompliran?

Sabeu quin és el millor finançament per Catalunya? Doncs que el Govern Català recapti i administri els impostos dels seus ciutadans, com fan tots els Governs dels països independents.

I aquest és el finançament que ens cal i al qual hem de dedicar els esforços. I ho dic també per als partits nacionalistes: ERC, CDC, UDC i els nous que vénen.

WANTED: PSC

"PARAULA DE CATALÀ"

Hi va haver un temps que la paraula donada tenia un valor. Quin valor té la paraula donada, davant de tot el poble de Catalunya, per al PSC?

El passat 15 de desembre la seva Comissió Executiva, amb el Primer Secretari i President de la Generalitat, José Montilla, al capdavant, ens fa saber per boca del seu Portaveu, Miquel Iceta, que votaran a favor dels pressupostos espanyols presentats pel PSOE, però sense abandonar la negociació del sistema de finançament que, diuen textualment:

"Ha d´acabar amb un acord que produeixi un nou sistema de finançament que respecti totalment l´Estatut i que sigui just per a Catalunya.

El termini del 31 de desembre és improrrogable."

Ara, el dia 29 de desembre, dos dies abans de final d'any el senyor Iceta diu que "La música comença a sonar bé" i descarta forçar els terminis.

Com fa en Ferran Mascarell als seus articles:

UN: Quina música és la que sóna bé, senyor Iceta? No era prou definida la música i la lletra a l'Estatut?

DOS: Què vol dir per a vostès "arribar a un acord"? Vol dir posar-se a cantar una cançó? Vol dir que un parli i que l'altre digui que amèn?

TRES: Què vol dir que un termini és "improrrogable" per a vostès? Que quan s'acosta es pot prorrogar? Que mentre que 10 minuts abans del venciment donin senyals de vida, un copet a l'esquena, un "hi estem treballant i ara no vindrà d'uns dies" es pot donar per complert el termini?

QUATRE: Què vol dir que "es respecti totalment l'Estatut"? Que la negociació no sigui bilateral? Que es faci servir l'excusa de la crisi per rebaixar allò signat i de llei que diu l'Estatut i que no es veu afectat, en absolut, per la crisi? Cafè per a tothom, fent creure que allò que a Catalunya vam estar discutint 2 anys, ara les 17 comunidades autónomas ho poden també tenir automàticament, fent servir la fal·làcia que tots tindrem més diners?

CINC: Quin valor té la paraula de la Comissió Executiva del PSC?

--> És a aquestes paraules que es referien quan feien servir l'eslògan "fets i no paraules"?

SIS: On és el PSC? Es busca partit socialista català. Es busca un partit que tingui com a prioritat Catalunya i no allò que digui el PSOE. Es busca partit català que faci pinya amb els partits catalans per defensar el país i els ciutadans de Catalunya.

O potser caldrà certificar la desaparició del socialisme català. Qui sap. Els temps canvien, els partits també, els països perduren. I com deia en Francesc Pujols:

"El sentiment català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors"

Teatre o pseudo-política

-->

El PSOE i el PSC estan escenificant, en el sentit més teatral de la paraula, una negociació pel finançament de Catalunya.

Casualment fins que el PSC no ha votat servilment, en el sentit més vassallesc de la paraula, els pressupostos espanyols presentats pel PSOE no ha començat la funció.

La posada en escena és complexa. Els espectadors de Catalunya han de veure una funció i els de la resta de l'Estat n'han de veure una altra. I tot plegat ha de tenir unes dosis suficients de suspens com per fer veure que el final és incert.

I, a més, entre els espectadors catalans segur que n'hi haurà uns per qui la funció serà excel·lent i d'altres que la consideraran mediocre i del tot previsible.

Francament, deixem el teatre pels actors professionals i la política per a polítics de debò. I mentre no els trobem, fem saber a aquests actors de via estreta que el poble català no s'empassa la comèdia!

FINANÇAMENT EN TEMPS DE CRISI

En Solbes i la colla de polítics de l'Estat Espanyol ens en volen engaltar una altra. Ara resulta que la crisi, la crisi de tots, pot fer el finançament de la Generalitat no assoleixi el que estableix l'Estatut.

Déu meu! Suposo que cap polític català no serà tant innocent de creure-s'ho.

L'objectiu de la millora del nostre finançament és assolir unes quotes respecte al total que es recapta i també reduir el dèficit fiscal respecte a l'Estat Espanyol. Bàsicament, per tant, parlem de PERCENTATGES!

Si hi ha crisi l'Estat recaptarà menys impostos, també menys dels catalans. El que reclamem és que, dels que recaptin, ens en donin els que ens pertoquen.

Quan hi ha crisi, n'hi ha per a tots. No pot ser que la crisi la suporti només Catalunya per tal que l'Estat Espanyol no s'endeuti. Cal dir-ho ben clar!

AENA i tot plegat

En plena "negociació" del nou sistema de finançament, quan els partits catalans ens debatim entre mostrar una unitat inèdita i difícil de creure o bé ser els primers a recollir les eng, runes que es pugui del pastís que magnànimament gestiona l'Estat Espanyol, precisament ara com qui no vol la cosa el Govern Espanyol ens anuncia que, finalment, canvia la gestió d'AENA als aeroports: ara en dos aeroports, Madrid i Barcelona, les comunitats autònomes podran ficar cullerada en algunes qüestions, no en les importants.

Senyors del Govern català, amic del de Madrid (suposo que l'amistat proclamada era recíproca), això és el que volien dir amb "tenir una participació decisiva" en la gestió dels nostres aeroports?

La notícia coincideix amb la publicació d'un seguit de dades significatives:
- els Països Catalans ja no estan al capdavant de les comunitats autònomes pel que fa a indicadors econòmics ni de desenvolupament
- tot i així, els Països Catalans sí que estan al capdavant en dèficit fiscal, som els que en tenim més
- tampoc estem al capdavant en funcionariat: als Països Catalans la mitjana de funcionaris respecte a la població activa és del 10-12%, la mitjana estatal del 15%, a Extremadura més del 28%

En resum: se'n foten de l'Estatut , del nostre Govern i de tots nosaltres. I a plena llum del dia. Caldrà fer obrir els ulls al país.