Convocatòria per al 8è Premi Edu21

16 de juliol de 2014

Ja està oberta la convocatòria del 8è Premi Edu21, que pretén ser un suport a la reflexió i a la recerca en l’àmbit de l’ensenyament i l’educació a Catalunya. Els participants poden presentar, individualment o en equip, un treball innovador de recerca educativa o una reflexió de tipus pràctic, en relació amb les realitats d’aula i/o de centre, i que tingui com a finalitat la millora en qualsevol de les temàtiques que el Premi destaca en les seves bases. L’import del Premi per al treball guanyador és de 6.000€. Es podrà entregar un Premi addicional de 1.500€, per gentilesa d'Everis, al millor treball de la temàtica: Creativitat digital. El termini de presentació d’originals per a l’edició del 8è Premi Edu21 2014, segons podreu consultar a les bases, finalitzarà el 31 d’octubre de 2014 a les set de la tarda. Els treballs s’han de remetre per correu certificat, missatger o bé personalment a la següent adreça: Passeig de Gràcia 39, principal 08007 Barcelona.

Llegir més

Un immens geriàtric

Francesc Torralba

16 de juliol de 2014

Independentment del destí final que tingui Catalunya en el conjunt d’Europa, haurà d’afrontar un tema molt preocupant: la baixa natalitat. Els demògrafs ens adverteixen d’una tendència clara al creixement vegetatiu zero o bé negatiu. La situació del nostre país no és única ni exclusiva a Europa, però això no serveix de consol. Cal pensar en polítiques efectives de suport a la família, a la criança i a la conciliació entre vida professional i vida familiar.

«Ombra vol dir resurrecció»: l’homenatge a Màrius Sampere

Laura Borràs

16 de juliol de 2014

Coincidint de manera simbòlica amb la celebració de la presa de la Bastilla, aquest passat dilluns dia 14 de juliol, l’Arts Santa Mònica es va omplir de gom a gom per homenatjar Màrius Sampere, autor d’una particular revolució poètica que bé mereixia l’analogia històrica amb la diada de referència. La Institució de les Lletres Catalanes, amb el conseller de Cultura al capdavant, impulsaven aquesta celebració de la vida i de la literatura d’un autor molt estimat, que es va trobar envoltat de deixebles, d’amics i de lectors.

Dèficit de servidors públics

Oriol Amat

16 de juliol de 2014

Sovint escoltem que el sector públic espanyol és molt ineficient i que hi ha un excés de funcionaris. En el primer punt hi estic d'acord, ja que la legislació, el model de governança i els sistemes de gestió fan que l'administració pública tingui un disseny i unes maneres de treballar molt millorables. Però avui m'ocuparé del segon aspecte, és a dir, del nombre de servidors públics. Per servidor o empleat públic entenem aquella persona que treballa per a l'Estat, incloent-hi l'administració pública i els ens regulats pel dret públic. Els servidors públics inclouen personal funcionari, personal laboral i personal eventual.

Les polítiques de mitjans de comunicació durant els governs de Jordi Pujol. Premsa, ràdio i televisió en el procés de construcció nacional

Josep Àngel Guimerà

18 de juny de 2014

Jordi Pujol va arribar a la Presidència de la Generalitat convençut que Catalunya necessitava uns mitjans de comunicació propis potents per poder tirar endavant el procés de reconstrucció nacional després del franquisme. Les raons de Pujol per impulsar diaris, ràdios i televisions públiques i privades i, sobretot, en català eren fonamentalment lingüístiques i culturals, però també polítiques, econòmiques i de benestar social. Els mitjans eren clau tant per catalanitzar el país com per desenvolupar-lo i cohesionar-lo socialment. Ara que s’han complert els 30 anys de TV3 i Catalunya Ràdio, i 15 de l’edició en català d’El Periódico, molts d’aquests mitjans formen part de manera natural de la nostra vida quotidiana, però no existien el 1980, ni es poden explicar sense la determinació dels governs de Jordi Pujol. Aquest llibre de Josep Àngel Guimerà, primer guardonat a la Beca Jordi Pujol, analitza les polítiques de comunicació de la Generalitat entre 1980 i 2003, explicant els objectius perseguits i les estratègies aplicades, en un moment en què es posa en qüestió bona part del sistema mediàtic català, en especial el model dels mitjans de comunicació públics.

Llegir més