FESTES DEL CARME:
CALOR, MOLTA PARTICIPACIÓ I GRAN ALEGRIA INFANTIL


Els dies 15 i 16 de juliol, es van dur a terme les populars Festes del Carme, d’Olot. El fet d’haver avançat una hora alguns actes religiosos i els cívics va fer possible que hi hagués molta gent en aquests darrers, més que en anys passats, ja que és més raonable l’horari per portar a veure el drac i el pollastre a la canalla. A la cercavila dels carrers del centre d’Olot van seguir els posteriors actes populars a la plaça del Carme. Es tocaren sardanes, per part de la cobla La Principal d’Olot, i pels volts de les deu de la nit el drac i el pollastre van entrar a la plaça, mentre sonava el ballet corresponent. Després va ballar el drac dues vegades, traient foc per la boca, la cua i les ales, com és habitual, amb un esclat de foc més espectacular quan la música ho assenyala, i el pollastre va ballar mentre els portadors del drac reposaven.

Llegir article sencer

JORDI PUJOL

... de vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol.
Salvador Espriu

Jordi Pujol ha decebut al poble que li havia donat tota la confiança. Les reaccions a les declaracions d’autoinculpació de Jordi Pujol han tingut respostes diferents a Catalunya i a l’Estat. Diferents també han estat les dels que li eren propers políticament i les dels que eren opositors. Es pot entendre que uns vulguin treure’n profit i d’altres sentin viure aquest mal pas. El poble català no es mereixia rebre aquesta bufetada i, com va deixar escrit Espriu, mai no ha de morir un poble per un home tot sol.

Llegir article sencer

Atenció! Senyoreta a la via verda «sense presses, corbes sinuoses i perillosa»

POSTAL D’ESTIU
Les vacances són un bon termòmetre per tal de calcular si vas molt accelerat a la resta de l’any, perquè t’adones que perds molts detalls que en un principi poden semblar insignificants o poc interessants. L’altre dia, damunt unes roques de la platja, un nen de set anys m’explicava que estava buscant en Climent. En Climent? Qui és en Climent? –Que no ho veus? – em va dir. No veia res, només roques, pedres que l’aigua de tant en tant tapava. Em va fer recordar un dels fragments del Petit Príncep quan el pilot, cansat que el nen li demani insistentment que dibuixi un bé i no aconsegueix fer el xai que vol, finalment dibuixa una caixa i li diu que és a dins. Ostres, Climent… com a mínim pensava que era un animaló, i efectivament, vaig encertar.

Llegir article sencer