Mostres d'agraïment

Wiki del centenari de l'eixam d'amics de la Joana

Aquest wiki que aquest any ha portat tant moviment ens comunica el seu final:

http://centenaridelajoanaraspall.wikispaces.com/

 Editar  0  49 …

Aquest espai queda tancat un cop l'àvia Joana a mortLa Joana Raspall ha traspassat...Avui dia de dol, mare, poeta, pedagoga, lluitadora i gran persona.Avui ens ha deixat
=

=
JOANA ESTARÀS SEMPRE AMB NOSALTRES
El nostre més sentit condol a tota la seva família, la JOANA RASPALL estarà sempre amb nosaltres ...Les persones no moren mai, si estan presents en la nostra memòria.. Gràcies per tot el mestratge i el que m'has ensenyat Joana.Ens has regalat l'any del centenari resistint fins la cloenda

L'Agricol Vilafranca

Secció literària de l'Agrícol de Vilafranca, que ens fa arribar l'amic Pere Martí.

*******

Com de ben segur ja deveu saber, aquesta matinada ha mort la poetessa Joana Raspall, a la qual des de l’Agrícol i des d’altres entitats i organismes d’aquí a Vilafranca i d’arreu del país, hem dedicat molta atenció, perquè ens ha semblat que s’ho mereixia, que havíem d’ajudar a difondre’n l’obra.

 

Estem convençuts que ha sigut una mort  molt dolça, com si ella després del tancament de l'any, divendres passat en un acte a Sant Feliu, al qual encara va poder assistir (!!!), hagués dit prou. Haurà estat un any preciós, per a ella, ens sembla, perquè li haurà endolcit una mica més la vellesa, però sobretot per a tots nosaltres, els seus lectors, que l'hem poguda anar descobrint cada cop amb més intensitat.

 

Joana Raspall  ha rebut molts reconeixements institucionals al llarg de la seva vida. Però ens agradaria que l’Ajuntament de Vilafranca li dediqui un carrer, perquè va ser bibliotecària de Vilafranca durant la Guerra Civil, on va defensar el fons bibliogràfic, i per haver estat una escriptora i una lluitadora pels drets cívics i culturals de Catalunya. 

 

Amb aquestes ratlles i amb aquest poema volem donar el condol a la família, als amics i, sobretot, a la colla de l’”Eixam”, els amics de la Joana Raspall que tant han fet per fer-la arribar a tots els racons dels Països Catalans.

                                    

Marxaré sola;
deixeu-me que ara sigui
tant amb vosaltres.
Tindré temps d'enyorar-vos;
l'eternitat és llarga.

(Joana Raspall: Instants )

Caldria

            Caldria saber dir en un sol gemec

tot l’horror de les coses

i respirar després el darrer glop

d’un aire net.

Aleshores

em podria morir serenament

            de cara a l’ample desert desconegut

... i algun ocell, passant,

qui sap si, encara, cantaria.  

 

(Joana Raspall: Jardí vivent)

 

Secció literària de L'Agrícol

Sant Josep Teresianes Gràcia- escola UNESCO

La Joana va anar una estona a escoltar el recital de les diferents escoles UNESCO que a la plaça de la Vila de Sant Feliu de Llobregat varen reunir-se per celebrar el centenari de la Joana, hi havia una escola del Masnou, i ella els va recordar que fins els 3 anys ella hi havia viscut, en una casa que tenia unes escales....

Mascaró de proa - Josep Mª Aloy

publicat al blog Mascaró de proa

dijous 5 de desembre de 2013

Visquem el Nadal amb la Joana Raspall

Ahir, 4 de desembre, la poeta més veterana i més estimada del país ens deixava. Molt pocs dies abans tenia lloc l'acte de cloenda de tots els actes d'homenatge amb motiu del Centenari del seu naixement.

Joana Raspall va deixar que tanquéssim bé l'any del seu Centenari i se'n va anar, sense fer soroll, generosa i agraïda.

L'editorial Mediterrània acaba de publicar Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any, l'últim llibre de poemes de la Joana, un bon regal per als lectors joves i un bon regal per a tots els qui hem seguit i estimat la seva obra.

Un bon regal de Nadal!

D'aquests "Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any", sis són recuperats d'altres reculls de la mateixa autora i la resta són inèdits. Tots giren entorn del Nadal i un sobre el Cap d'Any. Carles Duarte és l'autor del pròleg i Mercè Ubach de la selecció dels poemes, de l'edició i de l'epíleg.

Aquest recull constitueix un passeig per tot allò que suposa la celebració del Nadal i, alhora, un tast exquisit de l'univers poètic de Joana Raspall i del conjunt habitual d'ingredients de la seva poesia destinada als nois i noies.En primer lloc, s’hi observa unes ganes enormes d’escriure, una gran passió per les paraules... passió que s'encomana als lectors, sens dubte. Són poemes que ofereixen una visió personal, candorosa i amb espurnes d’il.lusió. Els poemes de la Joana Raspall tracten sobre temes i sensacions ben païdes i mesurades i, per tant, plenes de saviesa i d’experiència vital i escrits tots amb delicadesa i amb un vocabulari cuidat i precís. La fantasia, la imaginació, els somnis... són protagonistes habituals que incideixen en aquells valors propis dels humans, com la solidaritat, l'afecte i el desig de compartir:

dóna-li robeta,

dóna-li coixí,

fes-li a ta voreta

lloc per a dormir...

En aquest recull sobre el Nadal hi mereixen una atenció, òbviament, les figures del pessebre, el camí que va a Betlem -tot ple de llum i joia-, com també tots els personatges que transiten per aquest camí.

Molts d'aquests poemes semblen talment cançons i seria ben fàcil cantar-les: amb un ritme d'amor dreturer -que-des del cor fins al cel fa volada...

No cal dir que el tió hi té una presència activa i atractiva:

ara, aquí, com que està calentó,

ben menjat i tranquil, es prepara

per quan tots cridem: "Caga, tió".

Un dels poemes més llargs és un cant al pessebre casolà on s'hi esmenten tots els personatges sense oblidar-ne cap:

Ajupit, sota un pont,

un que duu barretina

s'ha amagat molt discret...

-ja us ho podeu pensar!-

La Nit de Nadal, la neu, el bosc, la cova... són tractats amb la sensibilitat i naturalitat a què Joana Raspall ens té tan ben acostumats:

A la cova de Betlem

hi ha un infant com una rosa.

Si els pastors li duen mel,

jo vull dur-li alguna cosa...

No hi falten els poemes amorosos destinats a descriure la relació d'afecte i d'estima entre la mare i el fill:

Et cantaré un bres

amb la veu més dolça,

i quan ja t'adormis

et besaré el front.

Poemes amorosos que en algun cas conformen un motiu més per a una reflexió punyent:

I la mare mira al cel

(bombarders en lloc d'Estel)

tot cercant la llum més alta.

Li fa un bes a cada galta

i, voltats de tant de mal,

fill i mare són Nadal.

L'afecte de la Joana arriba arreu... Fins i tot una nadala per als nouvinguts, perquè

totes les llengües són bones

per beneir i estimar…

Quan l'amor es fa paraula

de tothom és ben rebut.

I, també, un últim poema per a desitjar un Bon Any Nou a tothom. Un any Nou que ella ja no podrà disfrutar amb nosaltres. Però el seu desig i la seva generositat -els qui la coneixíem ho sabem prou bé- sempre ha estat que el disfrutem nosaltres:

Bon Any Nou!

Campanetes de Nadal;

lluïssor de guarnitures

i un pessebre angelical

fet per mans de criatures.

Un avet al menjador,

al portal o bé a la sala;

un gran lot del bo i millor

damunt del bufet s'instal.la.

Mentre escumeja el xampany

a les copes dringadisses,

ens desitgem un bon any

i unes festes ben felices.

Les il.lustracions, obra d'Ignasi Blanch hi aporten una mirada tendra i afectuosa i formen un conjunt molt atractiu que converteix cada pàgina del poemari en un càlid motiu de gaudi.

En el pròleg, escrit pel poeta Carles Duarte, hi podem llegir:

 Com succeeix en tota la literatura de Raspall, aquest conjunt de versos, està cisellat amb una minuciositat artesana, amb una acurada pulcritud formal i lèxica que ens meravella perquè aconsegueix, com sempre, fer-les compatibles amb la senzillesa transparent del que és essencial. Delicada, subtil, aparentment càndida i ingènua, juganera, hi redescobrim la saviesa humana i lingüística d'una escriptora extraordinària...

Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any és un llibre que sembla escrit per la mà d'un àngel. Us convido a endinsar-vos-hi i a assaborir-lo amb el goig de saber que hi alena l'expressió d'una veu que des dels seus cent anys no ha perdut l'espurna de llum que ens la fa íntima i perdurable.

I l'epíleg final, escrit per Mercè Ubach, amb un llenguatge més entenedor per als joves lectors, és també una invitació a llegir-los i a dir-los ben alt:

... com que s'han passat molts anys en un calaix, a les fosques, han estat sense la companyia dels lectors. Al principi, els poemes de calaix són tímids i esmunyedissos, però si els llegiu molts cops i els dieu ben alt, els ajudareu a dir tot el que volen dir. Qui vol ser el primer de pujar dalt de la cadira?

Com que jo, autor d'aquest blog, ja no tinc edat per pujar dalt de la cadira, em limitaré a  cridar fort perquè se'm senti bé:

Molt bones Festes de Nadal per a tots i un Bon Any Nou ben ple de poesia i vitalitat!

I a tu, Joana, agrair-te plenament haver-te conegut i haver-te llegit, activitat que seguirem fent per tal de fer arribar els teus mots a tots els racons. Et recordarem sempre més!

Josep Maria Aloy

Poemes amb images, poema Blau Almeda

De tot arreu van venint mostres d'afecte, de lles maneres més diverses.

Benvolguts,

 Vull compartir amb vosaltres aquestes imatges enriquides amb la lletra
de la Joana Raspall, fent així el meu particular i modest homenatge a
 qui tant a fet per les lletres del nostre país i que avui mateix ens ha deixat.
Gràcies

Mª Rosa

-----------------------------------

Animacio "Blau Almeda"	5 de des. 2013

  “Serenament quan ve l’onada,

    acaba.

    i potser en el deixar-se vèncer,

    comença …

   

    Així, només,

    et deixo que ara em deixis,

    només així,

    et deixo que tu em deixis,

    jo tinc per a tu

    un niu en el meu arbre

    i un núvol blanc

    penjat d’alguna branca…

    molt blanc.”

    Una càlida abraçada,

Paco Sánchez Martín

Educador Social

Petiteses

dimecres 4 de desembre de 2013

ADÉU  A  LA  JOANA  RASPALL

La Joana ens ha deixat aquesta matinada, se n'ha anat a dormir amb els estels...

 La flama de la seva vida llarga i intensa s'ha anat fonent  a poc a poc, però no s'ha apagat del tot, fins que ha tingut la satisfacció de comprovar, amb un sentit homenatge, com l'estimàvem els que la coneixíem. Ara li desitgem un bon repòs.

Gràcies Joana, perquè ens has donat el millor de tu, com a persona i com a poeta. I no t'oblidarem mai, ja que els infants que ara aprenen els teus versos, els ensenyaran als fills, als nets...

ENDREÇA

Pujaré al cel blau

 a collir paraules

per una escaleta

tallada en el vent.

És, cada graó,

un manyoc de boira;

a cada replà.

i brilla un estel.

Els cants dels ocells

i fan de barana;

aromes de flors 

i posen dosser.

Espereu-me a baix;

tornaré amb les mans

curulles de somnis, 

i us els donaré.

Joana Raspall

Tanka XXII- llibre Instants

Marxaré sola;

deixeu-me que ara sigui

tant amb vosaltres.

Tindré temps d'enyorar-vos;

l'eternitat és llarga.

Joana Raspall

TOT UN REGAL HAVER-TE CONEGUT JOANA

núvol, Calàndria - cultura

El llegat de Joana Raspall

Francesc Mestres. Vilanova i la Geltrú.

 

/ 5.12.2013

En aquests darrers anys, la Joana ja formava part del nostre àmbit més pregon d’afecte. I la seva “fugida” ens ha produït tristesa, certament. Encara que el seu magnífic retaule poètic de diàlegs amb la mort ens n’havia, tanmateix, familiaritzat amb les lluminoses  vigílies de “cendres” que omplien de sentit el viure.  Amb aquesta claredat i finesa poètica ho va expressa, per exemple, en aquest magnífic, ’Passar per la vida’, que ara es publica en l’apartat de “Vivències”  de la Poesia Lírica completa, i que diu:

Amb ales tendres temptejava un cel
prometedor. Amb càndida avidesa
fantasiejava aconseguir l’estel
d’amor i de bellesa
on tot fos pur i gran i veritable.
Oh, foll impuls de folla inquietud!
Oh, foll entorn amable
que enlluernava la meva joventut!

Caminar per la vida aixeca pols;
l’aire es va espesseint i amarganteja.
Sovint l’oïda es torba per udols
de menyspreu o d’enveja…
Viure és feixuc, feixuc… I sense terme
l’esgotadora lluita, el doble esforç
de caminar i volar, passant inerme
entre el no-res dels vius i el tot dels morts.

Sort que més tard sabem gaudir de coses
simples com pa llescat, somriure amic…
I ens defensem darrere portes closes
com si guardàvem un tresor antic;
un íntim vell tresor mai descobert,
abans, per covardia,
avui, perquè se’ns mostra el cel desert.
Tant que abans resplendia!

Ara la pau m’arriba amb petiteses
de somnis puerils, jardins amb flors,
olor de mar, ocells d’ales esteses…
Ales!… Com en tenia jo llavors…

L’encontre amb la Joana va ser tardà, a partir del  seu Jardí vivent. I des de llavors, però, que ens va deixar corpresos i captius de les seves “paraules clares”. Un impacte que compartim, absolutament, amb el que també una lectora ens va fer arribar: “En primer lloc voldria felicitar-los per la cura amb què editen els seus llibres. Té quelcom molt especial poder gaudir d’un llibre ben editat, veure que l’excel·lència del text duu el millor vestit. I en el cas de la poesia més encara, perquè el llibre es llegeix moltes vegades, s’acaricia moltes vegades i un se’l fa seu”.

Joana Raspall

Haig de confessar que no coneixia la meravellosa escriptora Joana Raspall i que descobrir el seu darrer poemari ha estat com trobar un tresor. La poeta Anna Akhmàtova parlava de les roses florint en el glaç i, per mi, el seu particular jardí ha estat com aquesta flor lluint en aquest fred hivern que ens amenaça… O com diu Carme Arenas, en l’estudi introductori de Batec de Paraules, Raspall, ja sigui en poemes narratius o descriptius, ja sigui parlant del joc, dels números o de qualsevol altre tema, intenta potenciar sempre la imaginació del lector, amb els mots encertats, clars i diàfans, amb un ús prodigiós de la musicalitat del llenguatge. Quin llegat! el de Joana Raspall.

Companyia Terranegra, un record per la Joana

Un somriure per a la Joana

Posted on desembre 5, 2013

Estem tristos, ahir va morir una estimada poetessa, la gran Joana Raspall. La vam conèixer en el procés de compondre el Bestiari Poètic. Buscàvem poesies sobre animals d’autors catalans, quan una diligent bibliotecària de Salt, ens va posar els seus llibres a les mans.

La poesia de la Joana ens va provocar un gran somriure. Quina màgia, quina calidesa, quina senzillesa, quina musicalitat… les seves paraules. Poesia per nens? Bé, no sé, potser sí, però també poesia per aquells que, sortosament, encara ens sentim infants.

Gràcies Joana, llegirem  i rellegirem les teves paraules, el teu llegat és immens. T’enviem un gran somriure, el mateix que ens vas provocar en descobrir la teva poesia, asseguts en una minúscula cadira de la Biblioteca de Salt.

Cançó Els cavalls (poesia: Joana Raspall i música: Tati Cervià) de l’espectacle Bestiari Poètic de la Companyia Terranegra.

Acte any Dual Espanya-Japó a Barcelona --- Galicia Galeris de la lonxevidade

M'ha arribat aquesta notícia, agraïm a tothom aquesta delicadesa.


Àngel Ferrer.
Al 4 de desembre va donar una conferencia al Hotel Condes de Barcelona de ROTARY Club Barcelona Alba,
dins el marc de l'Any Dual Espanya -Japó, que enguany es celebra, hi assistien diferents personalitat entre ells el Cònsol General de Japó  Sr. Shigeharu ORIHARA. 
L´Àngel va començar el acte comunicant al traspàs de la Joana i va llegir alguns dels seus haiku. Mentre això passava, tothom es va posar den peus i el Cònsol va mantenir la reverència mentre es llegien.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Galeria de la lonxevidade  (Galicia)


Adéu, Joana! Adeus, Joana! ¡Adiós, Joana! Joana Raspall, 100 años. 
http://www.galeriadalonxevidade.com/?p=1847#sthash.S3PJzi8j.dpuf

La escritora catalana obsequia con una dedicatoria y un recital a Fraiz. (mayo 2013)

L’espera

T’espero i sé que vindràs.
Se’m fa l’hora cançonera,
que qui espera, desespera!
Enyoro el jou del teu braç
on el meu cos troba força,
que sóc la flor que es colltorça
si es queda sola en el vas.
Em cal aquell entramat
de llaços i serpentines
que només tu saps amb quines
arts tan dolces has trenat.

Sento que vindràs aviat.
Vull desfer-me de neguit,
i que tu no trobis noses
quan vulguis collir les roses
que em floreixen dins del pit.

(De Llum i gira-sols. Barcelona: Columna, 1994)

Un sencillo adiós es poco para despedir a tan magnífica poeta, pero más a esta singular amante de las letras y los versos, que nos deja un gran legado y tesoro para leer, sobre todo, a nuestros pequeños. Cultivó su lengua natal hasta el último día, y de puño y letra lo hizo, además. Se ha marchado Joana Raspall i Juanola.

La poeta, bibliotecaria y lexicógrafa ha muerto la madrugada de este miércoles en Sant Feliu de Llobregat a los 100 años, según ha confirmado la familia de la escritora.

En la página oficial de su centenario, creada por el Ajuntament de Sant Feliu e Llobregat, la Generalitat de Catalunya y la Diputació de Barcelona, su obituario reza así (traducción del catalán): Juana se fue discretamente, como vivió. Ha vivido y disfrutado de su centenario. Ha recibido toda la estima de sus lectores, grandes y pequeños. La guardiana de las palabras , nos ha salvado las palabras-literalmente-en cajas de palabras.

Su dedicación hacia la lengua y la literatura ha sido un referente. Como lexicógrafa, como bibliotecaria, como poeta para los niños, para enseñarles a disfrutar de la música, de la lengua, pero también como poeta de adultos, a los que nos ha enseñado el ritmo del lenguaje, la meditación profunda sobre la vida, el paso del tiempo, la vida misma.

Desde aquí nos sumamos al llamamiento que ha hecho la familia al anunciar su muerte, animando todas las escuelas de Cataluña a recordarla leyendo uno de sus poemas.

En Twitter, la llamada también se ha hecho con la etiqueta #gràciesJoana.

En la mort de Joana Raspall, Un article de Carme Arenas, comissària de l’any Joana Raspall, publicat la revista digital NÚVOL.

Entrevista a Joana Raspall, del doctor Jesús Fraiz, director de A Galería da Lonxevidade.

Joana Raspall: cent anys fent!, RTVE.

Vídeo sobre Joana Raspall, Via llibre tv3 2/4/13.

VIDEO Joana Raspall, en RTVE.

- See more at: http://www.galeriadalonxevidade.com/?p=1847#sthash.S3PJzi8j.dpuf