La setmana passada l’ajuntament de Mollet va fer pública la venda d’una parcel·la de 2.157,05 m² al Polígon de La Farinera, que fins ara pertanyia a l’empresa pública Mollet Impulsa. Respecte la informació que ha facilitat el consistori volem fer arribar el posicionament del nostre grup municipal.

Com ja estem acostumats la informació facilitada per l’Ajuntament conté moltes imprecisions i omissions. En aquest cas no s’anomena ni a qui s’ha venut la parcel·la ni quina activitat econòmica s’hi instal·larà per “activar l’economia de la ciutat i permetre la creació de prop de 130 llocs de treball”, com proclama la nota de premsa. Sí que es diu que la venda s’ha fet per un import de més de 2 milions d’euros i que això ajudarà a augmentar la liquiditat de Mollet Impulsa per fer front al pagament de les expropiacions de l’àmbit de La Vinyota.

La parcel·la s’ha adjudicat a Pueyo Badia Serrano Construcciones SL, que va ser l’únic operador que es va presentar al concurs públic convocat i que és la mateixa empresa que ha construït el nou edifici d’usos terciaris de La Vinyota (també en una parcel·la de Mollet Impulsa) on s’hi ha instal·lat el Mercadona i una residència per a gent gran.

Creiem que és important que la ciutadania sàpiga que dels 2.261.238,75 € (més l’IVA corresponent) pels quals s’ha formalitzat la venda només un 20,6% (465.692,32 €) es satisfarà en efectiu, mentre que el 1.794.546,43 € restant es pagarà “en espècies” mitjançant la cessió d’una superfície en brut (sense instal·lacions, paviments, divisions interiors, fals sostres, etc.) de 1.231 m² per a ús terciari a la segona planta de l’edifici que s’ha de construir. Per tant Mollet Impulsa no disposarà de més de 2 milions d’euros de liquiditat per fer front als creditors, com deixava entendre el comunicat municipal, sinó que seran menys de 500.000 €.

L’oferta de l’empresa per a la parcel·la proposa la instal·lació d’un altre centre comercial alimentari Mercadona i una estació de servei (benzinera) per la qual no s’aporta cap operador de moment. Això són 25 i 4 llocs de treball respectivament. La resta fins als 130 promesos són llocs de treball indirectes, proveïdors i teixit industrial, de molt dubtosa creació. El projecte preveu en una segona, tercera o quarta fase la instal·lació d’una superfície de restauració i d’un espai per a oficines i viver d’empreses, però no es té cap empresa interessada per a fer-ho ni cap data d’instal·lació, o sigui que sembla més una declaració de bones intencions que una possibilitat real.

Malauradament, dubtem molt de la reactivació econòmica que pugui comportar aquesta adjudicació. Segueix la política seguida fins ara pel govern municipal, d’instal·lació de grans superfícies comercials com a motor econòmic per sortir de la crisi, que nosaltres creiem equivocada. Mollet necessita noves activitats econòmiques que enforteixin el depauperat teixit productiu actual, no que afebleixin encara més el comerç local.  Necessitem buscar noves oportunitats per als milers de treballadors sense feina de la nostra ciutat amb noves activitats, no entrar en una absurda competició amb els pobles veïns a veure qui té més i més grans supermercats, quan creiem que l’oferta de grans i mitjanes superfícies ja és més que suficient.

L’ajuntament no s’ha adonat que la necessitat de canvi és a tots els àmbits:  també a l’economia. Basar la reactivació de la ciutat en les velles maneres de l’especulació, el crèdit fàcil i la hipoteca alta, que ha conduït a un paisatge de botigues amb la persiana abaixada, empreses en suspensió de pagaments, fàbriques tancades, persones desnonades, treballadors en precari i molts desocupats que ja han esgotat les perspectives de trobar feina, persones ben formades que es veuen obligades a marxar del país, grans corporacions que han quedat obsoletes i que es mouen en el desconcert, com si no s’acabessin de creure que això és el final del que coneixien, i que allò que saben fer i com ho saben fer ja no serveix.

El govern de la ciutat continua en aquest desconcert; nosaltres no.

Estem a un any de la celebració de les Eleccions Municipals, maig del 2015, unes eleccions per consolidar el projecte d’Ara Mollet-ERC i per aconseguir canviar el govern municipal de la nostra ciutat.

El primer pas, d’aquest procés, és l’elecció de la persona que encapçalarà la llista d’Ara Mollet-ERC i que es farà a través de l’Assemblea convocada a tal efecte, el 14 de juny d’enguany, a la que et convidem a participar-hi.

Per poder participar en l’Assemblea caldrà ser militant, simpatitzant, amic o adscrit a Ara Mollet-ERC que resideixi a Mollet. Et pots adscriure allà mateix, abans de l’inici de l’assemblea.

El Reglament de les Eleccions Municipals 2015 d’ERC preveu que, les precandidatures podran ser proposades per l’executiva local o bé per un 20 % de les persones adscrites amb residència en el municipi (amb un mínim de tres avals), mitjançant signatures recollides, a partir de la data de convocatòria de l’assemblea, amb el formulari habilitat a tal efecte i que serà entregat per la Comissió Local Electoral (CEL).

Cada persona militant només podrà avalar una precandidatura. El període de recollida de signatures no serà mai inferior a catorze dies, a partir de la data de convocatòria de l’assemblea.

Un cop recollides, les signatures es lliuraran, com a molt tard un dia abans de la celebració de l’assemblea local (14 de juny), a la Comissió Electoral Local (CEL) perquè les validi.

Durant la celebració de l’assemblea d’elecció de cap de llista, l’ordre d’intervenció dels candidats serà invers a l’ordre de presentació dels avals.

Un cop feta la votació, es proclamarà com a cap de llista la persona amb més vots, sense computar els vots en blanc.

L’executiva local d’ERC de Mollet proposarà a Oriol Lòpez com a precandidat i la Comissió Electoral Local (CEL) estarà formada per Dídac Pérez, Agnès Galdon, Albert Biescas i Marina Planellas.

L’adreça i el telèfon de contacte per demanar els formularis de recollida de signatures i per consultar qualsevol dubte o aclariment pots escriure un correu a:

abiescas@esquerra.cat

T’animem a participar d’aquest procés d’elecció. Però sobretot necessitem la teva implicació per tal de poder construir plegats un Mollet per a tothom, on ningú no es quedi enrere i bastir un nou ajuntament on la justícia social, la meritocràcia, l’eficàcia i la eficiència en siguin els pilars.

Fes-te una foto amb el drac de Sant Jordi i posa-hi el teu toc personal amb els accessoris que t’oferim.

Per participar del photocall només ens has d’autoritzar per penjar la foto al Facebook www.facebook.com/AraMollet. Comparteix-la al teu mur i les 3 fotos que obtinguin més “likes” fins a les 12 de la nit del 8 maig de 2013 seran les guanyadores. Fes-ne promoció entre els teus amics!

Si no vols participar, t’enviarem igualment la teva foto per correu electrònic.

Enguany hi haurà 3 premis que es lliuraran a l’acte d’Esquerra Republicana del 9 de maig al Mercat Vell a les 8 del vespre:

1r. Premi. Un lot de llibres en català, valorat en 100€ que podràs triar a la Llibreria l’Illa de Mollet.
2n. Premi. Unes Vamcats a triar entre tota la col·lecció de la marca.
3r. Premi: Um ram de roses per homenatjar el teu enamorat o enamorada.

Vine a la Diada de Sant Jordi des de les 10 del matí fins a les 2 i de les 4 de la tarda fins a les 8 del vespre al nostre Photocall que estarà instal·lat a la Rambla de Mollet just al davant del Benetton.

Aquí teniu una mostra de les fotos de l’any passat:

Si voleu veure la galeria sencera amb els guanyadors de l’any passat podeu seguir aquest enllaç: Galeria sencera photocall Sant Jordi 2013

Us convidem a escoltar a l’Oriol Junqueras el proper dimecres 23 d’octubre, a les 8 del vespre al Mercat Vell.

Ens parlarà del nou país que entre tots podem de construir. Però també del nou Mollet, més just i pròsper,  que també podrem aconseguir.

T’hi esperem!

El darrer 11 de setembre va ser una demostració del tarannà de la gent d’aquest país: voler ser, tot i les dificultats. El dia va començar amb nuvolades i pluja sobre el país i bona part dels actes institucionals; també el de Mollet es va fer sota la pluja. A vegades els elements connecten amb la realitat: al matí la pluja esbandia el passat, a la tarda el sol il·luminava el futur.

La Via Catalana per la Independència era un repte logístic gegantí que la gent de l’Assemblea Nacional Catalana ha superat amb matricula d’honor, gràcies a un munt de voluntaris que van aconseguir que tot funcionés com un rellotge. Volem expressar el nostre reconeixement a l’ANC de Mollet del Vallès per la seva contribució a omplir trams a La Selva, L’Empordà i l’Ebre. Li manllevem a Winston Churchill una frase: “Mai tants haurem degut tant a tan pocs” que els escau a tots aquests herois anònims de l’ANC de la ciutat.

La Via Catalana ha estat un moviment insòlit al món que ha fet certs els versos del poeta valencià Estellès que anunciava la victòria d’un “poble unit, alegre i combatiu”. La gent d’Ara Mollet – Esquerra Republicana estem compromesos en preservar la confiança i l’optimisme de tota la gent que va sortir al carrer l’Onze per enllaçar-se fraternalment donant-se les mans.

No els decebrem i farem tot el possible i també l’impossible perquè tota aquesta gent pugui expressar-se democràticament durant l’any 2014. Però no només ells, sinó tots; els que creuen que han de mantenir-se units, en les condicions actuals, a un estat que ens espolia, ens menysté i ens ignora. També pels que creuen que és possible construir altres alternatives federals o confederals. Volem que s’expressi tothom i si hi ha lleis que no ho permeten és perquè són injustes. Creiem que no hi ha res per sobre de la democràcia, i farem prevaldre aquest principi.

ERC vol totes les eines per ajudar als qui s’han quedat enrere i per construir una República Catalana socialment justa, econòmicament pròspera i compromesa amb els valors de la llibertat, la igualtat i la fraternitat.

No us decebrem!

El proper dimarts 2 de juliol a les 19:30 hores, al Jardinet de El Casal (carrer Can Fábregas, darrera del Poliesportiu) Antonio Baños presentarà el seu llibre “La rebel·lió catalana”, que va ser llançat el darrer Sant Jordi.

El llibre fa un anàlisi del moviment popular que vol per a Catalunya una República independent i que va cristal·litzar l’Onze de setembre de 2012. Ho fa des de la ironia, amb una argumentació sòlida dels motius que han conduit al país a reclamar la llibertat.

L’autor es presenta de la següent forma:

Servidor, mig de Nou Barris, mig de Sant Andreu, és un català dels de tota la vida. És a dir, amb els quatre avis de fora. Mai, ni un quart d’hora, he estat nacionalista. Sóc d’aquells a qui les pàtries perdudes i llunyanes els fan més mandra que les futures i possibles. Sóc dels que creu que la rebel·lió catalana ha de ser completa i ha de portar-nos a reconstruir tots els discursos i totes les realitats.

Mentre prenem una cervesa de Catalan Brewery -feta a Mollet- a la fresca, sentirem a l’autor i posteriorment debatrem tranquil·lament sobre la República independent que alguns volem construir. Ho farem a l’estil republicà: a la república hi ha lloc per tothom, no posarem l’accent en les diferències sinó en l’interès comú, la imparcialitat i la igualtat d’oportunitats.
Ajuda’ns a fer aquesta trobada ben plural i demostrem junts que una democràcia deliberativa és possible: la discussió política pública enforteix la convivència.

El resultat del 25N ha suposat un canvi en la política catalana. No només perquè ERC torni a ser una força central, la segona força del país i la primera de l’esquerra: sinó sobretot perquè imposa que les velles maneres de fer política comencen a no fer forat entre la ciutadania. Convergència, amb el llast d’Unió, ens va voler fer creure altra vegada aquella antigalla que el partit i el país eren el mateix. I no els ha funcionat perquè la ciutadania és ja més madura que abans. El PSC -entre el discurs de la por als canvis i el retorn al bagul dels records del federalisme- està en franca caiguda. I són els qui diuen les coses clares els qui reben més confiança.

ERC esdevé la segona força al 80% del territori. A la ciutat de Barcelona supera els socialistes. Encara ha de teixir, però, més complicitats a l’àrea metropolitana: serà aquí on quan es faci el referèndum s’hi jugarà una de les partides més decisives. Ser la primera força de l’esquerra catalana comporta molta responsabilitat i caldrà ser coherents amb el país i amb la seva gent. L’Oriol Junqueras ho té clar. Vivim un moment molt especial i molt dur i caldrà donar solucions a la gent que ho passa malament, que és molta. Des d’Esquerra sabem que l’avenç social només serà possible si nosaltres tenim la capacitat de fer la nostra política econòmica, fora de l’Estat espanyol.

A Mollet entre ERC i la primera força, encara el PSC, hi ha només el doble de vots de diferència. La pluralitat molletana és també la pluralitat catalana. Però deixeu-me insistir en el títol de l’article: les velles maneres de fer política. Això és el que canvia sense aturador. I és el que el ciutadà tindrà en compte a les properes eleccions municipals, previstes per al 2015. El PSC molletà haurà governat durant 28 anys. I per higiene democràtica caldrà un canvi: massa anys, poca regeneració de les idees, clientelisme, presència permanent de qui governa als mitjans públics, maneres de fer caduques.

Avui el PSC ja no garanteix la cohesió social, no garanteix un futur millor per als molletans. Com diu l’exdiputada socialista Laia Bonet “el PSC és una ombra desdibuixada del que va ser”. Avui cal un esquerra amb propostes noves, que tracti el ciutadà com a major d’edat democràtic, fent-lo participar de la política perquè la política la fem tots i és per a tots. Ho hem de fer possible. Hem de fer possible un nou Mollet per a un nou país.

Oriol López Mayolas

Portaveu d’Ara Mollet–ERC a l’Ajuntament de Mollet

ERC Mollet s’afegeix a la convocatòria que ha fet l’ANC per la manifestació del proper 11 de setembre a Barcelona sota el lema “Independència és llibertat”. Us transcrivim l’article que va publicar en Joan Manel Tresserras al diari Ara que explica la transcendència d’aquesta manifestació.

Passen anys i anys, i tot sembla rutinari; com si no canviés res. Com si la història s’hagués aturat. Com si els mecanismes de dominació establerts fossin imbatibles i no deixessin cap marge per imaginar, d’una manera realista, que les coses podrien ser diferents. Anys de descrèdit de les il·lusions i d’invocacions al pragmatisme. Anys de proscripció de qualsevol radicalitat que no sigui la més conservadora. Anys d’acomodament a les situacions de fetheretades o trobades. Les històries dels pobles i dels països són plenes de moments d’aquests. Però també d’aquells altres moments en què, de sobte, les tensions i les energies acumulades emergeixen i el temps sembla accelerar-se. Moments d’enfortiment de projectes que s’havien mostrat febles i minoritaris. Moments de posada en qüestió de vellesveritats inamovibles i de desempallegar-se de pors i dependències que ja deixen de tenir sentit. Llavors, de vegades, idees que poc abans només uns quants gosaven formular, poden esdevenir propostes col·lectives i trobar el seu propi camí. Llavors, de vegades, la transformació política es precipita i es reajusta la correlació de forces per encetar una etapa nova.

A Catalunya, ara mateix, hi ha tots els senyals de final de cicle històric i d’esgotament del model social i d’autogovern de la Transició. Com sovint s’ha expressat aquests dies, l’estat espanyol de les autonomies és a punt de morir. A Espanya és la mateixa oligarquia recentralitzadora la que vol desempallegar-se’n. A Catalunya, en canvi, el rebuig té una base popular amplíssima, que no accepta més les imposicions polítiques i culturals ni l’espoli econòmic. La progressiva presa de consciència, a Catalunya, sobre la necessitat de superar l’etapa autonòmica ha tingut expressions tangibles com el creixement polític i electoral de l’independentisme, l’èxit de les consultes populars pel dret a decidir, la gran manifestació del 10 de juliol del 2010, o la constitució de la transversal Assemblea Nacional Catalana. El volcà que semblava adormit ha començat a entrar en erupció.

El tret més singular de l’actual acceleració del temps històric i polític a Catalunya és el protagonisme que hi té la mobilització cívica popular, per davant dels nuclis influents habituals i de la majoria dels partits polítics. Avui, CiU, PSC i PP són percebuts com a partits d’ordre i com a garantia de continuïtat. Però, en canvi, entre la gent -també entre les bases electorals d’alguns d’aquests partits-, hi predomina un afartament de la situació i un profund desig de canviar les coses. L’avantatge de la situació catalana, malgrat les urgències que la combinació entre crisi i subordinació econòmica suscita, és que la font d’energia transformadora és la ciutadania, és una majoria social multitudinària disposada a expressar-se. L’afany de canvi i l’horitzó de transformacions que es reivindiquen des de Catalunya prenen la forma d’una veritable, pacífica i decidida revolució democràtica. Per això, ser-hi o no ser-hi, o anar-hi al davant o al darrere, no és anecdòtic. Participar activament, o no, en una revolució democràtica, activar-la o aplacar-la, no és mai anecdòtic.

Durant dècades, d’ençà del 1939, Catalunya no ha disposat de bloc dirigent amb un veritable projecte nacional. I, malgrat això, discretament, sovint clandestinament o des de l’anonimat, sense esperar-ne gaires resultats i cap recompensa, milions de persones han mantingut un feix de lleialtats quotidianes, de devocions i d’actituds de compromís que han acabat garantint la continuïtat fonamental del país i del seu patrimoni social i cultural. Això és extraordinari. Va fallar la direcció, però no la gent. Ni durant l’etnocidi franquista. Després de les mobilitzacions de la segona meitat dels setanta, per superar el llegat de la dictadura, el cicle actual és el de màxima efervescència popular per disposar efectivament d’un projecte social i nacional nou. I el seu abast és molt superior als anteriors. Ara, davant l’evidència de les limitacions de tot ordre que patim, la força col·lectiva acumulada permet passar d’aquella discreta intimitat, d’aquelles utopies guardades al cor, a l’expressió pública compartida, autoorganitzada. Ara estem assistint a l’exhibició desacomplexada d’un clam popular per desafiar l’Estat i transformar el país.

La majoria social a Catalunya ja ha començat a desbordar els límits d’una democràcia formal massa burocratitzada -ni una nova llei electoral no ha estat encara possible-, per exercir altres formes d’acció democràtica. No es posen en qüestió els procediments de la democràcia formal establerta. El que es vol és estimular-los a complir efectivament amb la seva funció d’expressar i representar la voluntat sobirana. Segons el criteri majoritari, el calendari electoral i el marc legal de referència han quedat manifestament desbordats per la situació. I el sistema polític hauria de fer honor als seus compromisos i atendre aquest criteri majoritari. De vegades les opinions sobre les coses, encara que semblin molt evidents, han de ser proclamades amb altaveus, subratllades, exhibides, perquè tothom les pugui conèixer i, potser, entendre. Això és el que farà el poble de Catalunya l’Onze de Setembre: exposar al món, obertament, la seva posició. Som convocats a un plebiscit de la màxima legitimitat. Cada presència serà més que un vot. Serà la participació conscient i compromesa en una colossal experiència de democràcia directa.