La carrera professional comença a la Universitat

La carrera professional d'un bibliotecari comença el dia que, essent tan sols un projecte de bibliotecari, es matricula al grau d'Informació i Documentació. Pot ser una decisió motivada per una clara vocació de servei al proïsme, o bé moguda per una curiositat intel·lectual, o bé per no haver estat admès en altres carreres, o per un error o manca d'informació...

Xerrada en el marc d'una classe a la Facultat. Fotografia de la UB

Després de prendre una de les decisions més importants de la vida com és entrar a la Universitat, que avui en dia comporta una despesa econòmica important i una previsió de temps no inferior a quatre anys (penso en els estudiants de grau), aquest futur professional de la informació entra en contacte amb una colla de persones que estan en les seves mateixes condicions: els companys de classe. Ells constituiran la seva primera xarxa personal dins de la professió, element molt important en el desenvolupament de la carrera (per trobar feina, per demanar un consell, per conèixer notícies d'interès...). Alguns l'acompanyaran al llarg de tota la vida; d'altres es perdran pel camí. També coneixerà unes figures peculiars: els professors, els intermediaris del seu aprenentatge que –suposadament– són experts en allò que expliquen i que intenten transmetre els seus coneixements. Quan s'acaba la carrera els antics professors es converteixen en uns consellers d'alt nivell en relació a qüestions laborals.

Al llarg de la carrera, aquest projecte de bibliotecari haurà de prendre unes decisions que poden ser molt importants a l'hora de la seva futura integració laboral. Algunes vegades, altres prenen aquestes decisions per ell:

• Amb qui s'ajunta per fer treballs en grup.
• Quines optatives tria.
• Si marxa a l'estranger una temporada (amb el Programa Erasmus o amb altres oportunitats de la Facultat).
• A quin centre va a fer el Pràcticum.
• Quines pràctiques complementàries porta a terme (beques de col·laboració amb la UB o convenis de cooperació educativa amb empreses i institucions).
• Sobre què fa el Treball final de grau.
• Quines activitats voluntàries du a terme (ajudant en jornades professionals, treballant sense cobrar en entitats diverses, presentant-se com a representant de l'alumnat en òrgans de govern de la Universitat, promovent activitats lúdiques a la Facultat...). 

Si es pren la carrera seriosament, tindrà moltes oportunitats de passar-s'ho bé aprenent. També d'aportar de la seva part coneixements útils per al conjunt del col·lectiu bibliotecari. I de demostrar públicament l'assoliment aconseguit. En el nostre àmbit acadèmic d'Informació i Documentació hi ha convocatòries específiques per a treballs acadèmics d'estudiants. Per exemple:

• el congrés de BOBCATSSS,
• el premi de la revista Libri,  
• el premi del congrés anual de l'IFLA.

A banda, hi ha convocatòries obertes a qualsevol persona, on lògicament també s'hi poden presentar els alumnes. Per exemple:

• la Borsa de Treball Ramon d'Alòs,
• el Premio de Bibliografia de la Biblioteca Nacional espanyola.

El treball final de la carrera és segurament el principal resultat creatiu que tots els estudiants han de portar a terme d'una manera individual com a culminació dels estudis. Alguns d'ells responen a projectes reals, portats a terme pels estudiants en els centres on col·laboren. Uns quants d'aquests treballs veuen la llum a posteriori en forma d'articles de revista o de contribucions en congressos. Hi fa referència Mario Pérez-Montoro en un treball de l'any passat (1).

A tall d'exemple, em referiré a alguns casos recents (gràcies A.V.):

Anton, Laura; Guallar, Javier. «Análisis de los archivos audiovisuales en Internet de las televisiones autonómicas españolas» [en línia]. Revista española de documentación científica, vol. 37, n.º 1 (2014), e033. <http://dx.doi.org/10.3989/redc.2014.1.1044>. [Consulta: 25 agost 2014].
Laura Anton va acabar el grau fa un parell de cursos, i el seu treball final d'estudis va ser dirigit per Javier Guallar. Aquest article n'és una conseqüència.

Coll, Olga; Vall Casas, Aurora. «Literatura contra enfermedad [en línia]: la biblioterapia». En: VI Jornada de Humanización de Hospitales para Niños (Barcelona, 27 septiembre 2013). <http://hdl.handle.net/2445/46804>. [Consulta: 25 agost 2014].
Olga Coll, graduada del 2012, va realitzar el treball de final de grau sobre biblioteràpia sota la direcció d'Aurora Vall. Aquella feina va donar peu a aquesta contribució en un congrés.

Foix, Laia; Ardanuy, Jordi. «Degradación de las fotografías anteriores a 1950 por hidrólisis ácida en archivos fotográficos» [en línia]. Documentación de las ciencias de la información, n.º 36 (2013), p. 43-63. <http://revistas.ucm.es/index.php/DCIN/article/view/41897>. [Consulta: 25 agost 2014].
Laia Foix, diplomada de fa anys, va acabar el grau el 2012, i aquest article és fruit del seu treball final, dirigit per Jordi Ardanuy.

Altres treballs han merescut ser dipositats al repositori institucional de la UB, com aquesta dotzena de treballs finals del màster de Gestió de Continguts Digitals.

De vegades, el que provoca l'elaboració d'un treball que mereix ser publicat són les pràctiques en algun centre. Per exemple, recordo de fa anys la feina portada a terme per la llavors alumna Ana María García Ramiro l'agost de 2008 a Cardiff, que encara està vigent al web d'aquella universitat: http://mobilsbid.blogspot.com.es/2008/12/visualitzaci-de-la-feina-feta-lestiu.html

I l'estiu següent, Aina Manso, quan estudiava, va fer pràctiques a la prestigiosa Universitat ETH, de Zuric. Li van encarregar un treball que ha passat a formar part del repositori institucional d'aquell centre:
Manso Santolaria, Aina. LibraryThing as a library service [en línia]: assessment report. [Zürich]: Eidgenössische Technische Hochschule Zürich, ETH-Bibliothek, Innovation & Marketing Department, 2009. 89 p. <http://e-collection.ethbib.ethz.ch/view/eth:777>. [Consulta: 25 agost 2014].

Penso que quan el currículum d'un alumne (o graduat de nou) es veu adornat amb una publicació professional, això diu molt de la persona: té iniciativa, té competència professional...

__________________________

(1) Mario Pérez-Montoro. «El trabajo de fin de estudios como oportunidad de integración laboral y mejora de las unidades de información» [en línia]. En: Jornada Profesional de la RBIC (6a: 2013: Madrid). Actas de la VI Jornada: la investigación española en Documentación: ¿en qué liga jugamos?, Madrid, 12 de diciembre de 2013. Madrid: Instituto Cervantes, [2014]. <http://www.cervantes.es/bibliotecas_documentacion_espanol/para_bibliotecarios/jornadas/jornada_6/actas_jornada_6.htm>. [Consulta: 23 agost 2014].

13a Diada de les Telecomunicacions a Catalunya

El proper dimarts 30 de setembre de 2014, tindrà lloc al recinte de CosmoCaixa de Barcelona (Ronda de Dalt) la 13a Diada de les Telecomunicacions a Catalunya, organitzada pel Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de Catalunya (COETTC). L'assistència és gratuïta (prèvia inscripció).

Es tracta d'una trobada adreçada al sector de les telecomunicacions, amb el qual els bibliotecaris tenim punts de contacte. El lema de l'edició d'enguany és «Cap a una nova era digital: la tecnologia al servei de les persones». El programa, dens, compta amb un debat inaugural a càrrec del catedràtic Santiago Niño Becerra, un espai d'intercanvi per donar suport a l'emprenedoria, i 10 taules rodones –amb la presència de professionals i experts en la matèria–, sobre la influència de les TIC en la millora de la qualitat de vida i la societat a través de l’educació, la salut, la formació i la internacionalització, entre d’altres.

D'entre aquestes taules n'esmentem algunes que poden resultar ben atractives a un bibliotecari o futur bibliotecari: «Les TIC com a eina de cohesió social», «L'Administració pública del demà: reptes, visions i estratègies» o «Estratègies personals per afrontar la crisi».

En aquesta pàgina web http://www.diadatelecomunicacions.cat/ hi ha tota la informació sobre la Diada: el formulari per inscriure-s'hi gratuïtament, així com el programa complet, en pdf. Com a anècdota direm que a la pàgina web s'hi pot veure la llista dels inscrits. En el moment de redactar aquestes ratlles, amb 194 inscrits, només hi he trobat una «documentalista» (de la UPF) i set estudiants (UAB, UPF, UGi i URV), però també hi ha un «Director de Tecnologies i Gestió del Coneixement».

Penso que és un esdeveniment a prop de casa i sense cost que pot resultar inspirador per a projectes, idees, etc.

Feina per als bibliotecaris en el sector editorial?

Un bibliotecari pot treballar en qualsevol tipus d'organització, perquè la nostra feina està directament relacionada –per dir-ho d'una manera simple– amb l'organització del coneixement. I qualsevol empresa o entitat necessita gestionar la informació i documentació que genera ella mateixa i la que necessita provinent de l'exterior. Tant li fa que sigui una empresa d'antenes per a mòbils, un portal web de lloguer de pisos o una fàbrica de mobles.

Però sembla que aquelles empreses els productes o serveis de les quals tenen a veure directament amb informació, documentació o coneixement –com ara els mitjans de comunicació o les editorials– hagin de ser un terreny més propici per a un professional de la informació, que som nosaltres.

Anteriorment ja hem tractat en aquest blog de l'entorn de les editorials com a un tipus d'empresa que tradicionalment ha comptat amb bibliotecaris a les seves plantilles. Avui insistim en el tema, aprofitant que fa uns mesos es va publicar un informe que analitza el grau d'implicació de les revistes culturals espanyoles en el nou medi digital.

Revistas culturales en el ámbito digital [en línia]: diagnóstico y propuestas de actuación. Realización del informe, ICC Consultors. Madrid: Asociación de Revistas Culturales de España (ARCE), 2014. 74 p. <http://www.revistasculturales.com/xinformes/EstudioRevistas2014.pdf>. [Consulta: 23 agost 2014].

Jo crec que a la majoria de lectors d'aquest blog no els cal que els presenti ARCE: una associació que agrupa 78 revistes espanyoles dedicades a temes culturals (amb un sentit ampli del concepte, des de música a arquitectura, passant per política o història). No hi són pas totes; però segurament les més interessants. Aquest sector de revistes, com la resta de revistes i la resta de projectes editorials, no passa per un dels seus millors moments des del punt de vista econòmic, a causa de la crisi que impera.

En part per això, des d'ARCE s'ha promogut la realització d'aquest informe (que ha portat a terme una empresa catalana) amb la intenció de conèixer millor la situació i les perspectives d'aquestes editorials en relació a l'entorn digital. L'objectiu és que aquest treball serveixi de punt de partida per facilitar l'adaptació a la nova situació. 

La feina s'ha fet mitjançant una enquesta enviada als membres d'ARCE (que va ser contestada per 47 revistes), entrevistes amb 13 editors i una reunió de treball amb 6 editors. Dels resultats es constata que la majoria d'aquestes revistes (el 64 %) es publiquen simultàniament en paper i en digital; només un 6 % ho fan només en digital.

A la p. 56 de l'informe s'indiquen els serveis que les revistes ofereixen des de les plataformes web respectives. En dono les dades que em semblen més interessants des del punt de vista del bibliotecari que busqui feina com a col·laborador en revistes d'aquest tipus. El 25 % dels portals web no compten amb un cercador intern; només el 57 % ofereixen enllaços als autors i a altres recursos; la mateixa proporció de revistes ofereix el servei de butlletí de novetats. Només el 34 % tenen organitzada la recollida d'opinió dels lectors; només un 30 % compten amb un blog.

Pel que fa a projectes previstos o en marxa, crec que és interessant de saber que el 59 % de les revistes han començat o pensen fer-ho aviat la digitalització de continguts publicats prèviament en paper. El 64 % estan implicades en l'adaptació dels continguts digitals a dispositius mòbils de lectura. El 38 % trobarien interessant portar endavant una relació amb els lectors. El 21 % d'aquestes revistes no és present a les xarxes socials.

A la p. 64 hi ha una altra dada interessant, sobre el coneixement que tenen les revistes dels seus lectors digitals: només el 33 % declara tenir una comunitat de lectors i portar a terme accions per dinamitzar-la.

L'informe acaba amb la llista (només els títols) de les revistes que són membres de l'associació ARCE. Si volguéssim contactar amb elles, hauríem d'accedir al directori que es troba al web de l'entitat: http://www.revistasculturales.com/revistas/

Encara hi ha feina a fer, oi?

Cursos en línia gratuïts sobre emprenedoria

Per ser emprenedor cal tenir un esperit especial, però també cal una formació específica. De tant en tant hem anat informant en aquest blog d'activitats formatives diverses per adquirir les competències necessàries perquè siguem capaços de convertir per nosaltres mateixos una idea en una font d'ingressos. Per exemple, en aquesta entrada.

Avui també: presento UniMOOC, una plataforma de cursos en castellà, impartits en línia gratuïtament, impulsada des de la Universitat d'Alacant, amb el suport d'altres universitats, institucions i empreses privades. D'aquesta modalitat de cursos ara se'n diu mooc, com sabeu (per les paraules en anglès massive open online courses).

UniMOOC ofereix una dotzena de cursos, adreçats a qualsevol persona, que tracten sobre aspectes concrets d'emprenedoria. De cada curs se'n responsabilitza una entitat.

Exemples de cursos que s'ofereixen:

• Legislación para emprendedores
• Comercio electrónico para emprendedores
• Emprendimiento en el ámbito de las aplicaciones móviles
• Introducción a la vigilancia tecnológica para emprender

Per a més informació: http://unimooc.com/

Humor bibliotecari

El temps d'estiu és de relax per a molta gent: lectures lleugeres, passeigs per renovar forces, aplecs, fontades, celebracions i alguns àpats fora de casa són activitats pròpies d'aquesta època. En consonància amb aquest ambient distès i festiu, avui proposem als nostres amables lectors una entradeta de caire humorístic.

I és que l'estereotip de la professió bibliotecària –bastant allunyat del que és en realitat la feina d'aquests nobles i esforçats professionals– dóna bastant de joc. D'humor bibliotecari ja en vam parlar fa temps, en una altra entrada d'aquest blog. I fa pocs dies vam fer una referència a la imatge social dels bibliotecaris.

Afegim avui algunes mostres més. Comencem per la institució professional de més alt nivell: l'IFLA. A banda de directrius i manifestos, aquesta federació internacional d'associacions de bibliotecaris manté una pàgina (sense actualitzar des del 2009) amb diversos acudits que tenen com a protagonistes els bibliotecaris: Library humor.

Si passem al torn dels blogs dedicats a fer riure, en destaquem un parell. Bibliotekaro, a càrrec de Karito Karito, pseudònim que correspon a Maria Carolina Basualdo, bibliotecària escolar xilena. El seu blog és farcit de reproduccions de tires còmiques i fotografies humorístiques sobre biblioteques.

I un clàssic català: Frikitecaris. El seu primer apunt, datat del 2 de maig de 2006, signat per Enric Pineda. Ben aviat s'hi sumaria Cristina López. I amb el temps la nòmina de col·laboradors d'aquest blog col·lectiu ha arribat a 16 col·legues.

Va camí de convertir-se en un clàssic de l'humor bibliotecari català el còmic Bibliotecaris de paper, fundat i dirigit per Eli Ramírez (actual tresorera del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya), que ben aviat assolirà la rodona xifra de 100 números publicats. Una feina esforçada que molts agraïm amb un somriure cada quinzena. Disposa d'una pàgina de Facebook, que permet la interacció amb els lectors.

Un altre espai que ens agrada molt també és el compte de Facebook titulat Libreras resoplantes, amb un subtítol que deixa entreveure de què va: "La paciencia, como la provincia de Cuenca, tiene sus límites". Va començar el maig de 2013 i cada entrada consisteix tan sols en un fotograma en blanc i negre que és subtitulat amb molta gràcia amb alguna frase del món de la llibreria. Molts dels comentaris els podríem aplicar també al món de les biblioteques! No hem pogut esbrinar qui en són les responsables. Disponible també en una altra plataforma.

I ja per acabar, una petita col·lecció d'imatges relacionades amb les biblioteques i el seu personal, plenes de picardia, divulgades via Twitter per Ferran Burguillos:
https://twitter.com/burguillosmf/status/501449305723785216/photo/1
https://twitter.com/burguillosmf/status/501450186842210305/photo/1
https://twitter.com/burguillosmf/status/501450298796544002/photo/1
https://twitter.com/burguillosmf/status/501450399673745408/photo/1
https://twitter.com/burguillosmf/status/501450672341282816/photo/1
https://twitter.com/burguillosmf/status/501449045379141632/photo/1
https://twitter.com/burguillosmf/status/501448412748054528/photo/1

En podem trobar més d'aquest estil a Professional literature for librarians. No ens ho podem perdre!

1.000 biblioteques per visitar abans de morir

En època de vacances és més fàcil que la gent viatgi. Quan viatgem, a alguns bibliotecaris ens agrada visitar biblioteques que normalment no tenim a l'abast de la mà. Bé sigui per Catalunya mateix, o per Espanya, o arreu del món. Hi ha col·legues que ho fan públic als seus blogs, com Rosa Molina i el seu exemplar Libraries of the world, actiu des de gener de 2009. I també en Daniel Gil (actual president del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya), amb el seu prestigiós Bauen dedicat a edificis bibliotecaris, que va fundar i coordina des de desembre de 2004, amb unes 2.000 entrades sobre el tema.
 

Biblioteca pública de Seattle (EUA). Fotografia de Kakisky

Potser alguna vegada és la biblioteca la que ens crida a sortir de viatge. Per exemple, si ens deixem seduir per les estupendes fotos de llibres dedicats a les biblioteques més boniques del món, com els que vam esmentar en una entrada de l'abril passat.

Actualment, la Secció de Biblioteques Públiques de l’IFLA està portant endavant una iniciativa semblant. Es tracta d'elaborar una selecció de 1.001 biblioteques d'arreu del món que mereixen ser vistes abans de morir: «1001 libraries to see before you die». Es poden enviar les propostes que es creguin convenients, i seran seleccionades aquelles que comptin amb un edifici digne de ser visitat i que portin a terme una bona gestió dels espais.

És de suposar que els responsables de les biblioteques catalanes que són mereixedores de formar part d'aquest projecte ja hauran fet arribar la seva candidatura. Tanmateix, si algú creu que pot fer-hi alguna aportació, que no deixi d'enviar la informació a l'IFLA. Per fer-ho, hi ha un formulari en línia, juntament amb més informació del projecte, en aquesta pàgina web: http://www.ifla.org/node/8734?og=49

Sense pensar-hi gaire, se m'acudeixen unes quantes biblioteques catalanes que espero que no manquin a la selecció final: Abadia de Montserrat, Ateneu Barcelonès, Biblioteca de Catalunya, Biblioteca Pública Arús, Col·legi d'Advocats de Barcelona, Jaume Fuster de Barcelona, Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat, Pompeu Fabra de Mataró, Universitat de Barcelona (seu de Lletres), Universitat Pompeu Fabra (seu del Dipòsit de les Aigües) i moltes més que ara no em vénen al cap.

Recordem per acabar que l'IFLA celebra aquests dies el seu congrés anual. Enguany, a Lió.
   

Escriptors bibliotecaris

Els lectors assidus d'aquest blog recordaran una sèrie de quatre entrades dedicades a donar a conèixer la faceta bibliotecària de 25 personatges famosos. Des de Giacomo Casanova fins a Bud Spencer, han estat moltes les persones que són conegudes per una determinada professió o activitat, però que durant un cert període de la seva vida van estar treballant en una biblioteca.

Una font important per a aquella tongada de biografies breus va ser –tal com vaig citar en el seu moment– els articles d'Ángel Esteban publicats a la revista Mi biblioteca. Ara tenim la sort que l'editorial Periférica, de Càceres, que ens regala tot sovint amb llibres sobre llibres, acaba de publicar una recopilació de trenta biografies breus d'escriptors que van ser també bibliotecaris, a càrrec del mateix Esteban.

Esteban, Ángel. El escritor en su paraíso: treinta grandes autores que fueron bibliotecarios. Pról., Mario Vargas Llosa. Cáceres: Periférica, 2014. 376 p. (Largo recorrido; 63). ISBN 978-84-92865-92-5. 19,95 €.

És un llibre molt recomanable per als bibliotecaris o futurs bibliotecaris. De lectura amena, prosa ben construïda, presentació tipogràfica amable i font de cultura parabibliotecària.

Ángel Esteban del Campo, nat el 1963 a Saragossa, és catedràtic de literatura hispanoamericana a la Universidad de Granada i compta amb una llarga trajectòria docent i investigadora. En aquest llibre, com havia començat a fer amb els articles esmentats abans, resumeix la biografia de 30 escriptors de tots els temps i totes les cultures que, en algun moment de la seva vida, van treballar en alguna biblioteca.

Els presenta per ordre alfabètic: Reinaldo Arenas, Benito Arias Montano, Georges Bataille, Jorge Luis Borges, Robert Burton, Lewis Carroll, Giacomo Casanova, Rubén Darío, Leandro Fernández de Moratín, Gloria Fuertes, Bartolomé José Gallardo, Johann Wolfgang von Goethe, els germans Grimm, Paul Groussac, Martín Luis Guzmán, Juan Eugenio Hartzenbusch, Hölderlin, Stephen King, Marcelino Menéndez Pelayo, Robert Musil, Juan Carlos Onetti, Eugeni d'Ors, Ricardo Palma, Georges Perec, Charles Perrault, Marcel Proust, Alexander Solzhenitsyn, August Strindberg, José Vasconcelos i Mario Vargas Llosa.

Entre tots ells ens toca més de prop, com haureu imaginat, Eugeni d'Ors, que si bé no va treballar pròpiament de bibliotecari, no hi ha dubte que tingué un paper decisiu en el muntatge del sistema primitiu de lectura pública de Catalunya, amb la planificació i organització de l'Escola Superior de Bibliotecàries, els edificis i els espais de les biblioteques populars i l'establiment de la futura xarxa d'aquestes biblioteques.

El darrer paràgraf d'aquesta biografia és un elogi de la tasca endegada per d'Ors i per la situació actual de les biblioteques a casa nostra (potser una mica exagerat?):

Esos centros creados por d'Ors supusieron el embrión del magnífico sistema actual de las bibliotecas de Cataluña. No en vano esa región de España es hoy por hoy la más culta con diferencia, y donde un amplio sector de la población lee libros con asiduidad y visita los centros donde puede acceder a una abultada bibliografía en cualquier campo del saber. (p. 274).

Si el llibre té èxit (com esperem vivament) i l'autor té ganes (cosa que no dubtem en absolut) se'n podrà fer una nova entrega, amb altres escriptors que no han entrat en aquesta primera sèrie. Per exemple: Núria Amat, Anatole France, Gotthold Ephraim Lessing, Manuel Machado, Joana Raspall, Joan Salvat-Papasseit, Friedrich von Schiller, Julio Travieso... El llibre acaba amb la bibliografia consultada (56 títols).