"La importància de la cultura remeiera, tan arrelada a la nostra contrada, queda palesa al Jardí de Plantes Medicinals de Gombrèn. El goig de poder contemplar tot un reguitzell de plantes medicinals formant un jardí, és un plaer extaordinari. El contrast d'olors, de colors, de vida, intensifica aquesta sensació; i el saber que darrera de cada planta hi batega una història, en fa del jardí un lloc realment interessant. Apropa't a conèixer la màgia d'un jardí que, any rere any, reneix amb força per poder ésser admirat." ;                                                                        (Sara Mendez, herbolària de Ribes)

EL JARDÍ

El jardí botànic de plantes medicinals de Gombrèn està situat a la sortida del poble, a la carretera que va a la Pobla de Lillet i darrera la fàbrica (mapa). Es un espai molt reduït on hi conviuen aproximadament unes 300 plantes reconegudes en l’àmbit botànic-medicinal. Desproveït d’ornaments  les plantes hi prenen tot el protagonisme i hi conviuen talment com a la natura. La seva situació geogràfica i clima muntanyenc determinen una temporada curta d’obertura al públic que va de maig a setembre. És el mes de juny el més propici per a visitar-lo. L’entrada és lliure i gratuïta.

A l’interior del recinte les plantes estan dividides en 5 grups: plantes silvestres, aromàtiques, de jardí, de conreu i les verdures. El grup més nombrós és el de les silvestres, que són una mostra representativa de la flora gombrenesa i ripollesa. Hi podem trobar plantes especials com l’orella d’ós (Ramonda myconi),  altres en cert perill d’extinció com el mill del sol ( Lithospermum officinale) o plantes que no tothom coneix com el LLúpol (Humulus Lupus). Les aromàtiques són un grup molt apreciat perquè són força conegudes i algunes s’usen com a condiment culinari com l’orenga (Origanum vulgare) o la sajolida (Satureja montana) molt abundants  al nostre país. Algunes plantes que habitualment trobem als jardins de la zona són una petita mostra de les plantes que es fan servir com a ornamentals i que són medicinals com ara el LLiri de Sant Antoni (Lilium candidum) o les bosses vermelles (Physalis alkekengi). Les de conreu són una representació dels cultius més propis de la comarca i molt importants a nivell nutritiu i mèdic: el blat, la civada, el blat de moro, l’alfals… A l’extrem del jardí hi ha les hortícoles, un petit hortet acull les verdures més cultivades per aquestes contrades com ara la mongetera, la col, la tomaquera, l’all, la ceba…. Aquest és un racó molt aprofitat a nivell pedagògic pels grups escolars.

A l'exterior hi ha la zona de picnic ornamentada amb plantes complementaries, és a dir. que són medicinals però que per diferents motius no s'han inclòs a l'interior, com el teix (Taxus baccata) o el ginkgo (Ginkgo biloba). Al costat hi ha un hortet destinat als escolars que fagin el taller d'horticultura i jardineria, així com un cospostador i la caseta de les eines.