Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cançó popular. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cançó popular. Mostrar tots els missatges

dijous, 13 març de 2014

La pàtria és el poble (19è Festival Barnasants). Expo a la Biblioteca d'El Carmel (Bcn)

Els companys musictecaris de la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé en acció ! 




Des del 23 de gener (i fins el 14 d’abril) s’està duent a terme una nova edició del Barnasants, el festival de cançó d’autor, que enguany celebra la 19a edició; el cartell d’aquesta edició està ben atapeït de noms consagrats i de promeses i realitats ben suggerents, però sempre amb el seu esperit reivindicatiu i combatiu, com queda palès en el seu lema: LA PÀTRIA ÉS EL POBLE.

A la biblioteca hem preparat una petita exposició amb els documents que tenim dels artistes que estan participant en aquesta edició i us animem a que li feu una ullada i, que si podeu, assistiu a algun dels nombrosos concerts programats.









També hem creat una playlist al Spotify per què en tingueu un tast del que podeu trobar.


divendres, 6 maig de 2011

Vasos comunicants #6: Cseh Tamás i l'eix musictecari Eger-Dole-Barcelona

Seguint el principi dels vasos comunicants, presentem un nou episodi de la sèrie mensual d'intercanvis entre el Jura i Catalunya, entre Mediamus i Ampli on, cada primer divendres de mes, l'un publica al blog de l'altre en el mateix moment.


El transvàs d'aquest mes abasta no dos, sinó tres àmbits culturals europeus diferents. Un article que neix a Hangtarnok , el blog de les nostres amigues musictecàries hongareses i que, a continuació apareix amplificat al blog dels nostres amics musictecaris del Franc-Comtat . Finalment, arriba a Catalunya gràcies als vasos comunicants ;-) Cedim la paraula als nostres col·legues Nicolas Blondeau i Marianna Zsoldos.

* * *

La chanson française al panteó de la cultura

La destacable desaparició de Jean Ferrat l'any passat, i un any 2011 amb nombroses celebracions : Georges Brassens (1921-1981), Serge Gainsbourg (1928-1991), Gilbert Bécaud (1927-2001), Charles Trénet (1913-2001), Yves Montand (1921-1991) permeten mesurar fins a quin punt la cançó, els seus autors, compositors i ientérprets formen un component essencial de la cultura francesa.


... i la cançó europea ?

Es pot suposar que la cançó popular sigui també un element cultural important en els altres països d'Europa. Però en aquest moment en el que ens trobem reunits sota la mateixa bandera blava amb un cercle d'estrelles, que coneiixem avui del patrimoni de la cançó dels 26 altres països amb els quals formem l'Unió Europea?

Ben poc ... el Concurs d'Eurovisió !

No podem aspirar a una altra escena cultural per als músics i els artistes de la cançó a Europa? Una de les raons d'aquest desconeixement, és a dir d'aquesta ignorància, és certament la barrera de la llengüa : 27 països amb 23 llengües oficials, sense comptar nombroses altres llengües i dialectes regionals.

Diversitat és riquesa

En aquest context, les biblioteques, com a agents de la diversitat cultural, han de contribuir més que mai a trobar, fora de la "música de consum corrent" els artistes les obres dels quals han marcat una època, una generació, la història d'un país.


Cseh Tamás, el Brassens hongarès



Llegint Hangtárnok, l'excel lent bloc de la biblioteca de música de Eger (Hongria), descobrim el cantant Cseh Tamás (1943-2009). Un vídeo que el mostra quan era jove, als anys 70, interpretant "József Attila". En consultar l'article de la Viquipèdia en llengua magiar (gràcies a la valuosa encara que imperfecta ajuda de Google Traductor) es pot apreciar la importància de l'artista i la gran estima que gaudeix encara avui a Hongria. Li demanem a Trinity, l'editora del blog, que tingui l'amabilitat de presentar una cançó de Cseh Tamás. I va escollir "Amikor Désiré munkásszálláson lakott".




Mediamus : Ens podries comentar perquè la cançó "Amikor Désiré munkásszálláson lakott" es important per a tu?. Quina història explica? Quin és el tema d'aquesta cançó?

Trinity (resposta traduïda de l'anglès) : No és gaire fàcil. Aquesta cançó forma part de l'àlbum conceptual Antoine és Désiré (1978) (Antoine i Désiré). Aquesta és la meva cançó favorita del l'àlbum perque és irònica i divertida.

Cseh Tamás és un cantant i músic que va escriure cançons amb Géza Bereményi durant els anys 70. Géza Bereményi (1946-) és un realitzador de cinema hongarès, escriptor i gran lletrista. Els noms de Cseh Tamás i Géza Bereményi van estretament lligats a la cultura de l'època dels anys 70. Els dos artistes dins les seves activitats professionals van patir el pes del sistema socialista sota el règim de János Kádár. Les seves cançons són com un diari de l'ambient de la vida quotidiana de l'època.


La seva primera cançó va ser “Az ócska cipő” (La vella sabata), una melodia francesa on Bereményi va trobar els noms d’Antoine i de Désiré. Antoine i Désiré són dos amics, la metàfora d'una generació davant una elecció determinant : la integració social o la dissidència i la marginalitat. A propòsit d'aquests personatges, el fullet interior del disc aporta indicacions biogràfiques precises que ens permeten conéixer -los millor : Désiré (un sobrenom) és en realitat Dezső Balogh, nascut a Chemnitz el1944 (dins l'actual República democratica alemana, anomenada llavors Karl Marx Stadt entre 1953 et 1990). El 1946 la seva familia retorna al país. El curs escolar ja havia començat a Budapest, així que éll vivia aquí i allà. En la cançó, Desiré viu en una llar de treballadors, i troba Antoine ...

"Amikor Désiré munkásszálláson lakott" (Antoine et Désiré, treballadors residents)
Aquesta cançó, la més alegre de l'àlbum, descriu una aventura rocambolesca. La història passa a la vila de Pécs, coneguda per la seva mina d''urani. Uns treballadors d'allà hissen una noia anomenada Ica amb l'ajuda d'uns llençols lligats per la façana de casa seva fins al quart pis per acollir-la dins la seva habitació sense qiue ho vegin els guardes de seguretat. Ica viu dins la cambra i esdevé l'única dona de la seva vida. Aquest episodi burlesc es representa en el següent clip dels 80.

Varga Miklós - Munkásszállás


Amikor Désiré a munkásszálláson lakott
Néhány lepedőt összekötve
Leeresztettünk a földszintre
És egy Ica nevű nőt így húztunk fel
Felhúztuk Icát a negyedikre
Én, a Feri meg a Bíró Imre
A rendészek így nem láthatták meg
Örvendezett a munkásszállás
Megszűnt a nők utáni rohangálás
Végre szereztünk egy állandó nőt
Mondta is nekünk a Bíró Imre
Bátor nő, mert a negyedikre
Gyáva nő nem is merészkedne fel
És igaza lett az Imrének
Mert egy hét múlva a rendészek
Mikor lebuktunk,
megdicsérték Icát
Az még csak hagyján, hogy kibírta
Hogy egy emelet birtokolja
És az is hagyján,
hogy szekrényben élt
Ám az mégiscsak meghökkentő
Hogyan mászhatott fel egy
szegény nő
A munkásszállás legtetejére
[Nahát erre aztán tényleg
mondtuk nekik, hogy]
Néhány lepedőt összekötve
Leeresztettünk a földszintre
És szegény Icát mi így húztuk fel
[Huh!]
Így húztuk Icát a negyedikre
Én, a Feri meg a Bíró Imre
És egy szekrényben rejtegettük őt
Elvitték Icát a rendészek
Kit az emelet így becézett
Te vagy a legelső állandó nő itt
Szomorkodott a munkásszállás
Jöhet a nők utáni rohangálás
Elment az egyetlen nő, ki állandó

dimecres, 16 juliol de 2008

La Discoteca d'Ampli, XIV: Chants de la Guerre d'Espagne

Un dels musictecaris de guardia d'aquesta setmana inicia la temporada d'estiu de la Discoteca d'Ampli amb un document històric:



Chants de la Guerre d'Espagne

Le Chant du Monde
LP: 1963 (LDX 4279)
CD: 1996 (LDX 274 1034)



Cobla de Barcelona
Choeur et Orchestre
direction: Gustavo Pittaluga et Rodolfo Halffter










1. Himno de Riego
2. Los cuatro generales
3. Somos los soldados vascos
4. Ya sabes mi paradero
5. La sardana de les monges
6. Que será
7. La santa espina
8. El paso del Ebro
9. El tren blindado
10. Fuerte de San Cristobal
11. Marineros
12. El trágala
13. El pendón morado
14. El segadors


Je me souviens d’un air qu’on ne pouvait entendre
Sans que le cœur battît et le sang fût en feu
Sans que le feu reprît comme un cœur sous la cendre
Et l’on savait enfin pourquoi le ciel est bleu.

Louis Aragon sobre "La santa espina"



Feia poc que havia mort Franco ... però seguien prohibides les mateixes coses que ho estaven mentre era viu. Naturalment molts llibres, però també molts discos.
Sobretot, discos com aquest: una col·lecció de les cançons que cantaven els seus enemics durant aquella guerra tan llarga i brutal.

















el bombardeig sobre Gernika








A principis de 1976, però, ja era més fàcil que aquests documents clandestins arribessin cada vegada a més gent. Per exemple, a estudiants de batxillerat, com jo mateix aleshores.
Recordo perfectament al company de classe que me'l va passar juntament amb un misteriòs single, sense cap etiqueta distintiva, que contenia la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià a la cara A, i la proclamació de l'afeitat d'Alcalá-Zamora en forma d'autonomia catalana, a la cara B.

L'emoció i l'adrenalina mentre portava aquell compromès material a casa va ser inferior, però, a la que vaig sentir mentre escoltava aquestes cançons.

Realment eren, i són, cançons molt poderoses.

Poques vegades unes cançons transmeten tan vívidament, tan fidelment, tan cruament, uns paisatges plens de pols, de sang i d'esperança. És música fredament dramàtica. Potser perquè provenen de l'èpica dels perdedors i dels vells idealistes.








Combatent de les Brigades Internacionals






El so també hi fa molt, es clar. Són gravacions a 78 revolucions per minut amb la sensació realista que sempre aporten aquest tipus d'enregistraments primitiva i deliciosament analògics.

Les emocions, però, són fruit de les històries que contenen i l'intens sentiment en les interpretacions de músics que no dubten en aportar el seu art per ajudar de la millor manera de la que és capaç un artista: posant la seva vida en cada nota.

Durant molts anys haviem escoltat mil i una vegada les històries i les músiques dels guanyadors.

Finalment, els fills dels que havien patit aquell horror podiem escoltar també l'altra versió del mateix drama.

Camí de l'exili



El segell francès Le Chant du Monde ho va fer possible recollint i publicant aquests vells enregistraments que havien estat ocults durant anys.


Woody Guthrie també cantava algunes d'aquestes cançons que ara podem escoltar en aquest extraordinari disc recopilatori d'un dels grans de la música Folk:



Woody Guthrie

This land is your land
Discmedi, 2006








Fonti


.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...