Seleccions Rare, Groove, & Tururut II: The Disco Demands

Les seleccions Rare, Groove, & Tururut son una sèrie de posts sobre selectes i singulars recopilacions de música dels anys 50, 60, i 70, més o menys rara i més o menys difosa, feta en estranyes edicions i segurament adreçades a minories. Afegim que la gran majoria es troben també descatalogades físicament.
Petits tresors que conformen la cara B de la nostra discografia.



The Disco Demands son una sèrie de cinc cds recopilatoris (també disponibles en vinil) fets pel col·leccionista i DJ i productor escossés Al Kent (Ewan Kelly) sota els segells Barely Breaking Even (BBE) Records i Million Dollar Disco.

Cada CD està ple de meravellosa i negra, molt negra, música Disco dels anys setanta, amb tocs funky amb majúscules. Capaç de fer vibrar fins la darrera fibra del nostre cos. 
Em manifesto molt fan dels Bee Gees, però cal aclarir que la música disco va molt més enllà del que es va popularitzar, arrelant de manera molt diversa a les pistes de ball nord-americanes. Es ben cert que desprès del genial l'èxit del Philly Sound o el so de Philadelphia, la música va anar divergent cap a altres territoris més racials i menys orquestrals, amb més soul i com ja em dit, amb més funk. Aquesta es una mostra excepcional, un munt de temes (la gran majoria força desconeguts) amb una gran càrrega de força, ritme, delicadesa, i com no, de sexualitat espaterrants. La selecció conte gran quantitat de temes reeditats i remasteritzats.

Les caràtules dels discos son d'un vigor contundent captant l’essència de l'erotisme tant de moda durant l'època del Blaxploitation i paral·lelament lligats a l'empenta del moviments reivindicatius afroamericans en l'autoreafirmació com a comunitat cultural diversa i creativa. Realment l’exuberància de totes les portades deixa sense alè.

Altres edicions han contat amb altres portades molt més tímides, segurament subjectes a fins comercials, malgrat tot els alegres i desenfadats anys setanta parlen per si sols.

Al Youtube hi trobareu algun que altre exemple.





Creieu-me si us dic que escoltant aquests discs desitjareu haver nascut negres.

Lo Jaume.

Seleccions Rare, Groove, & tururut I: The bossa nova exciting jazz samba rhythms

Iniciem una sèrie de posts sobre selectes i singulars recopilacions de música dels anys 50, 60, i 70, més o menys rara i més o menys difosa, feta en estranyes edicions i segurament adreçades a minories. Afegim que la gran majoria es troben també descatalogades físicament.

Petits tresors que conformen la cara B de la nostra discografia.


The bossa nova exciting jazz samba rhythms

Compilació feta pel segell Rare Groove Recordings, especialitzat en jazz i easy listening llatí entre els anys '50 i els '70, feta pel DJ Philippe Renault jr. i composta per 6 cds amb 6 estimulants caràtules d'un entranyable i eròtic aire als anys setanta.

Les compilacions van ser produïdes entre els anys 2000 i 2002

No hi ha dubte que el magnetisme de les caràtules es irresistible alhora que suggereix un so del tot acolorit en convergència amb el que ens ofereix cada cd, no descobrirem en aquestes alçades la misteriosa màgia de la Bossa nova.

Figures de l'alçada de Roberto Menescal, Charlie Byrd, Lalo Schifrin, Edu Lobo, Jorge Ben, Toots Thielmans, Elis Regina, Ella Fitzgerald, Marcos Valle, Joao Gilberto, Wander Wanderley, Eumir Deodato, Sergio Mendes, Astrud Gilberto, Baden Powell, Laurindo Almeida, Stan Getz, Milt Jackson, Tamba trio, Quincy Jones, Hugo Montenero, i es clar, també Jobim, entre molts altres, desfilen per les 20 pistes triades per a cada disc.

La selecció es una mostra molt variada que descriuen aquest moment en que el jazz va relaxar la samba per convertir-la en bossa nova (tot i la excitació que presumeix el títol).

Fins i tot al vol. 6, Elvis Presley ho prova amb: Bossa nova, baby.

Del primer al cinquè vol. apareixen amb aquest subtítol: The rare tunes collections, en canvi el sisé es un especial de temes extrets de bandes sonores: From rare original Soundtracks.

Al youtube hi trobareu força exemples. 

Una manera genial de deixar-se emportar per l'esperit brasiler, i pels qui encara no ho han fet, entrar dins un univers sonor màgic on transitar feliçment.

Lo Jaume.