( es discutirà i votarà el proper dia 29 d’octubre al Parlament de Catalunya )
La Constitució espanyola, en el seu Article 3.3, diu que “ La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”, i l’Article 46 diu que “Els poders públics garantiran la conservació i promouran l’enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d’Espanya i dels béns que l’integren sigui quin sigui el seu règim jurídic i la seva titularitat. La llei penal sancionarà els atemptats contra aquest patrimoni.”
Tot i això, assistim actualment a un moment en què les institucions que governen l’Estat Espanyol reconeixen la diversitat lingüística només formalment. Tanmateix, el govern del PP no para d’atemptar contra la unitat de les llengües de l’Estat – particularment del català – i de dificultar el seu ús i la seva difusió.
Els darrers episodis han arribat al punt de denominar de forma diferent al català en determinades zones d’Aragó, de dificultar l’ensenyament amb diferents instruments legislatius i de censurar la presentació d’obres literàries ja previstes per l’Institut Cervantes.
Un Estat que no ha resolt el reconeixement de la seva pluralitat lingüística tampoc no accepta la seva diversitat i, per tant, no té resolta la seva convivència, per tal com les llengües són uns bens culturals de primer ordre però també elements fonamentals de i per la convivència.
És doncs obligat que el Govern de Catalunya sigui conscient de l’obligació que té de contribuir a resoldre aquest veritable conflicte i d’eliminar els perills i amenaces que pateix la llengua catalana.
Correspon actuar també al Govern de la Generalitat perquè la llengua catalana està estesa per altres Comunitats Autònomes d’Espanya conformant el que anomenem, des del punt de vista cultural, països de parla catalana o Països Catalans. Cal doncs que Catalunya ajudi la llengua catalana en tots els territoris i no només el del Principat, defensant el reconeixement del plurilingüisme per part de l’Estat.
Cal, doncs, superar els conflictes i l’ús partidista que s’està fent de les llengües diferents del castellà. Espanya és plurilingüe i en lloc d’exhibir el plurilingüisme com una riquesa que pocs estats tenen amb aquesta vitalitat, s’ha presentat com un destorb. Això ha pertorbat la convivència, l’ha dificultat i enverinat.
En aquesta línia, vistos els problemes que s’han anat acumulant els darrers temps, els socialistes de Catalunya vàrem presentar al Senat l’any passat una proposta de Llei orgànica anomenada “Reconocimiento y amparo de la pluralidad lingüística de España ” que no va prosperar pels vots en contra del PP.
El govern de la Generalitat, que no s’ha preocupat en absolut per aquest tema, ha de prendre cartes en l’assumpte i posar-se a treballar decididament perquè el català sigui considerat i valorat com un patrimoni d’Espanya i d’Europa, treballar pel reconeixement que contribuiria al bé de llengua catalana però també a la convivència de tots els pobles de l’Estat.
Per tot això, el Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a:
1 – Establir converses amb la resta de Governs de Comunitats Autònomes amb llengua oficial diferent del castellà per fer efectiu el reconeixement del plurilingüisme de l’Estat de la forma més àmplia possible.
2 –Impulsar, a ser possible en col·laboració amb els Governs de Comunitats Autònomes amb llengua oficial diferent del castellà, una llei del plurilingüisme a Espanya.
3 – Que demani al Govern de l’Estat que dugui les accions necessàries perquè al Senat sigui possible l’ús de les llengües considerades oficials a Espanya en totes les sessions i documents.
4 – Que demani al Govern de l’Estat que dugui a terme les accions necessàries perquè l’Instituto Cervantes sigui realment una institució d’impuls de la cultura espanyola i de les llengües parlades a l’Estat.
Xavier Sabaté Ibarz – Diputat del PSC