Notícies i articles a Scoop.it
Us recordo que gairebé cada dia recomano articles a través del meu Scoop.it, de Twitter, de la meva pàgina a Facebook i en el recopilatori Alternatives. Aquí hi trobareu les meves intervencions més recents, i aquí accediu al meu Arxiu. Ho trobareu tot plegat al meu web personal miqueliceta.cat Aquest Diari continua al blog del meu web.
La independència ens allunya de la resta de territoris de parla catalana i també d’Europa
Ahir vaig anar a València a mantenir una reunió amb el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig. Vaig comprovar el malestar que havien aixecat les declaracions de Germà Gordó oferint la nacionalitat catalana a la gent de les Illes, València i Aragó que ho volguessin. Els que defensen la independència no saben com justificar que això milloraria les relacions amb els altres territoris de parla catalana i improvisen solucions que generen incomoditat arreu. En canvi, quan parles amb gent de València, les Illes i l’Aragó, el que volen és estrènyer els llaços amb Catalunya a partir del respecte mutu i dels projectes que podem compartir: finançament, inversions i transformació d’Espanya en un Estat federal.
Cal ser molt clars sobre tot això: la independència aixeca barreres i ens allunya dels altres. I també d’Europa. A partir d’unes declaracions del president de l’ANC reconeixent que Catalunya hauria de demanar l’adhesió a la Unió Europea si sortís d’Espanya. Però no és que ho digui ell, ho diuen les pròpies institucions europees. Vegeu per exemple el Dictamen del Comitè de les Regions aprovat el passat 12 d’abril a Brusel·les que, entre d’altres coses, diu: “El Comitè de les Regions declara que segons l’article 4.2 del Tractat de la Unió Europea (TUE), l’avenç d’una regió cap a la independència ha de ser considerat com un afer intern de l’Estat afectat i recorda que en el cas que una regió obtingués la independència i volgués integrar-se a la Unió Europea, hauria de presentar una candidatura oficial al Consell i seguir el procediment d’adhesió de l’article 49 del TUE com qualsevol Estat que volgués esdevenir un Estat membre de la UE”.
S’ha volgut presentar el camí cap a la independència com a cosa senzilla, ràpida i planera, i amb efectes gairebé miraculosos. Però no és així. En fi, la campanya electoral hauria de permetre anar aclarint aquestes qüestions que són de vital importància per prendre decisions amb la millor informació disponible.
Sobre aquestes i altres qüestions us convido a llegir, veure o escoltar les notícies següents:
- Entrevista de Miquel Iceta a Antena 3
- Entrevista de Miquel Iceta a RNE
- Notícia sobre la visita a València (La Vanguardia)
- Polèmica generada per les declaracions del president de l’ANC (El País)
- El PSC contra una política de fronts (El País)
- Editorial d’El País “Secesión o pluralismo”
- Article de José Juan Toharia “La izquierda y el nacionalismo”
En record de Txiki Benegas
És molt probable que no aconsegueixi mantenir la regularitat d’un apunt diari en aquest blog. Les exigències de la campanya electoral i una agenda atapeïda m’ho impediran en més d’una ocasió.
Avui escric aquesta entrada colpit per la noticia de la mort de Txiki Benegas, dirigent socialista basc amb qui vaig mantenir una relació política i d’amistat al llarg de molts anys. Admirava en ell les fermes conviccions socialistes, la coherència, la lleialtat i un tarannà dialogant que massa sovint es troba a faltar en la política. Avui el recordem amb motiu de la seva mort i ens sentim especialment propers a la seva família, als seus amics i als seus companys socialistes del País Basc i de tota Espanya. Trobarem a faltar la seva paraula amiga i els seus consells, sempre útils per afrontar la solució de problemes delicats de convivència de sentiments d’identitat diversos i de conciliació d’interessos enfrontats.
A Catalunya segueix oberta la polèmica sobre les desafortunades declaracions de Germà Gordó que han aixecat el malestar de la resta de Comunitats en les que es parla català. Trencar amb la resta d’Espanya no servirà per apropar-nos a les Illes, el País Valencià i l’Aragó, ans al contrari, ens allunyarà d’ells. I el pitjor que es pot fer és el que ha fet el conseller de Justícia: oferir-los-hi la nacionalitat catalana. Això no és un tracte d’igual a igual per construir plegats un projecte comú, és intentar assimilar-los. Construir l’Espanya federal pot ser aquest projecte comú. Demà em desplaço a València per parlar-ne amb el president Ximo Puig, com ho vaig fer fa dies a Maó amb la presidenta Francina Armengol, i com ho faré a Saragossa amb el president Lambán. Tres territoris on s’ha produït el canvi, l’alternança que ha expulsat dels governs la dreta anticatalanista del PP. Convindrà prosseguir aquest canvi en la perspectiva de les eleccions generals, i aquest és el compromís de tots els socialistes d’Espanya i de tots els progressistes espanyols.
Acabo recomanant-vos una notícia de La Vanguardia en què es fa ressò d’un informe de Càritas. Els que volen reduir el debat electoral a la qüestió de la independència semblen voler oblidar l’important increment de les desigualtats a Catalunya. Serà perquè no han fet res des del govern per evitar-ho. I per això volen evitar retre comptes.
Trencar amb Espanya és contradictori amb estrènyer els llaços amb València i les Illes
Avui, havent esmorzat, he estat a RAC1. Allà, entrevistat per Laura Rosel, i en conversa amb Ignasi Llorente, Genís Sinca i Joan Planas, he parlat llarg sobre la situació política catalana, les eleccions del 27S i la proposta dels socialistes. Aquí teniu l’àudio sencer. El País, a partir del teletip de l’agència EFE, ha fet un petit resum de l’entrevista.
Abans de marxar de RAC1 he hagut d’atendre altres mitjans de comunicació que volien la meva reacció a les declaracions del conseller Gordó en què oferia la nacionalitat catalana a la gent del País Valencià i de les Illes que ho volgués (després de la independència de Catalunya, s’entén). Alguns pretenen fer veure que la independència de Catalunya és el millor que podem fer per estrènyer els llaços amb els territoris de parla catalana. Ho trobo absolutament contradictori, i més en un moment en que des de València i les Illes es volen teixir complicitats estretes amb Catalunya.
Abandonar la lluita per la transformació d’Espanya, que és l’Estat que compartim amb València, les Illes i la resta de pobles d’Espanya, i amb el que cap d’ells no té cap voluntat de trencar, lluny d’apropar-nos-hi aixecarà murs difícils de superar. Aquesta idea és un despropòsit més en aquesta fugida endavant cap a un carreró sense sortida en el que alguns ens volen ficar.
Després, visita a L’Arboç, convidat per l’alcalde Joan Sans (PSC amb majoria absoluta), amb motiu de l’actuació castellera en el marc de la Festa Major. Hem pogut gaudir dels esforços dels Minyons de L’Arboç, la Colla Jove Xiquets de Tarragona, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca (als que veieu en la foto que acompanya aquestes línies, carregant una torre de 9 amb folre i manilles). Hi he pogut saludar els alcaldes de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i El Vendrell, Martí Carnicer, el diputat al Congrés, Joan Ruiz, el nostre cap de llista per Tarragona, Carlos Castillo, i la número 2 de la nostra candidatura, Rosa Maria Ibarra, que celebrava avui el seu sant, i a molts altres companys i amics.
Avui es publica l’article “Más sobre la ballena” de Llàtzer Moix, a partir de la polèmica desfermada pel seu article de diumenge passat “Tras la gran ballena blanca”. Val molt la pena llegir-los. Com també trobareu interessant el que deia Francesc Granell en el seu article “Vots i realitats”, publicats tots tres a La Vanguàrdia, i la reflexió de fons de Daniel Cohn-Bendit publicada a Libération “Le souverainisme est de droite parce qu’il repose sur l’égoïsme national et l’égoïsme n’est pas une valeur de gauche”.
L’estratègia de Mas oblida que Catalunya dividida sempre perd i quan abandona la legalitat és sempre derrotada
Avui és dia d’ordinador, internet, papers i lectures. Com si fos per compensar-ho, apareixen publicades dues entrevistes fetes per dos mitjans de comunicació catalans, dos periodistes diferents i dos fotògrafs diferents. La Vanguardia i Diari de Girona; Jaume V. Aroca i Pau Esparch; Roser Vilallonga (autora de la foto de la que he aprofitat un detall per il·lustrar aquesta entrada al blog) i Marc Martí. Plantejaments ben diferents d’una gran professionalitat.
La imminent campanya campanya electoral -falten 36 dies-, incrementa la meva obsessió per explicar amb claredat i sinceritat els nostres plantejaments. Es tracta de fer balanç del govern d’Artur Mas (un pobre balanç d’embolics permanents sense resultats i fortes retallades socials) i d’explicar com veiem les coses i què proposem de cara al futur. El balanç és important, perquè sempre ho és en unes eleccions i encara més en aquest cas perquè Mas vol seguir al capdavant del govern encara que no encapçala la llista la victòria de la qual l’hauria de fer president, defugint així retre comptes de la seva gestió.
I es tracta també de negar el caràcter plebiscitari de les eleccions, sense que això els hi tregui importància. Ans al contrari, si una futura aliança Junts pel sí-CUP obté la majoria absoluta no sols seguirà Artur Mas com a president, sinó que la dinàmica d’embolics permanents i carrerons sense sortida s’accentuarà. No em cansaré d’assenyalar que no hi ha solució unilateral al problema que tenim. Que l’única via de solució és la del diàleg, la negociació i el pacte. Que dividir Catalunya en dos blocs irreconciliables és un error com una casa de pagès. Que especular amb la sortida de la legalitat ens treu raons i ens situa en una dinàmica molt perillosa. Que hi ha un altre camí, el camí de la reforma constitucional, i el camí d’implicar-nos en la transformació d’Espanya. La decisió lliure i informada de la ciutadania implica que els diferents plantejaments arribin a tothom. I aquesta és la nostra principal feina d’aquí al 27S.
Camí de la reforma constitucional, sumem suports per l’Espanya federal
Ahir vaig visitar la presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, a Maó. El president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, pronunciava al vespre una conferència a Es Mercadal, també a Menorca, i vàrem aprofitar per dinar tots tres a Maó. La presidenta Armengol feia un parell de tuits que poden resumir bé la jornada, un parla de l’Espanya federal i l’altre sobre finançament. El president Puig a la seva conferència a Es Mercadal va aprofitar per dir: “Hay que impulsar una reforma constitucional que haga possible una España federal”.
És obvi que després de les properes eleccions generals s’obrirà el camí per la reforma constitucional i hem d’aprofitar-la per transformar Espanya en un Estat federal. Fer una Catalunya millor en una Espanya diferent, aquest és el nostre objectiu que se situa en la tradició més genuïna del catalanisme polític: defensa de la identitat i de l’autogovern, combat per la modernització d’Espanya i protagonisme en la transformació de l’Estat. Màxima unitat Catalunya endins, màxima ambició Catalunya enfora i cerca constant de complicitats.
Ara que moltes Comunitats Autònomes reclamen un millor finançament, ara que el socialisme espanyol es compromet amb la reforma constitucional, ara que els pobles germans de ses Illes, el País Valencià i l’Aragó han produït canvis de govern, desempallegant-se de la dreta carca i anticatalanista del PP, no podem desertar del combat per una Espanya diferent. Aquest és el nostre compromís.
A trenta-vuit dies de les eleccions
Ahir vaig acompanyar els companys i companyes socialistes de les comarques gironines per fer la foto de la candidatura del PSC en aquella demarcació, al Far de Sant Sebastià (la foto del qual acompanya aquestes línies) i per la trobada socialista d’estiu que enguany es va celebrar a Llofriu. Allà un company em va regalar el llibre de poemes “El llibre dels verns” del seu pare, Josep Pedreira. Us en regalo un que porta per títol “Llampurnes de foc…”
Llampurnes de foc s’eleven.
Mira-sols al sol es baden.
Les gavines, radioses,
Amunt, amunt, sense marges.
Un breu comentari sobre la pre-campanya electoral. No em deixa de sorprendre la insistència d’alguns perquè els ajudem a bastir un front contra un altre. Els socialistes no participarem en l’intent de dividir per meitats la societat catalana en dos fronts irreconciliables. Creiem que es possible teixir amplis acords per resoldre els problemes concrets de la ciutadania, per fer una Catalunya millor en una Espanya diferent, per reactivar l’economia i crear ocupació, per defensar l’Estat del benestar, la sanitat i l’educació públiques i els sistemes de protecció social, per recuperar el prestigi de la política, lluitar contra el frau fiscal i la corrupció, i per cercar un nou acord amb la resta d’Espanya que ens permeti votar la reforma constitucional federal per la que lluitem.
La història ens demostra que Catalunya ha estat derrotada quan es divideix per meitats i quan algú pretén arrossegar les institucions catalanes fora de la llei, fora de l’Estat de dret. Els socialistes farem el que calgui per evitar qualsevol d’aquest dos greus errors.
A trenta-nou dies de les eleccions
Ahir vaig gaudir de la visita a les Festes de Gràcia on vaig visitar el carrer Verdi del Mig, just guanyador del premi al carrer millor decorat. La foto que il·lustra aquestes línies correspon precisament a un dels elements decoratius guardonats, possiblement inspirat en el Fushimi Inari-Taisha de Kyoto. Vull agrair especialment l’amabilitat i el temps que em va dedicar Sergi Font i Torrent, una de les ànimes del carrer premiat i que és també vicepresident de la Fundació Festa Major.
Avui he començat el dia amb una entrevista a Onda Cero que us pot interessar. I aquesta tarda vaig cap a Girona a fer una entrevista al Diari de Girona, la foto oficial de la candidatura socialista per aquella demarcació i la trobada socialista d’estiu a Llofriu.
El debat sobre la reforma constitucional s’anima. Els socialistes vàrem obrir el debat a Granada el juliol del 2013 i el PP s’hi mostrava radicalment hostil. Ara es van produint moviments: Podemos parla de procés constituent, Ciudadanos ha demanat un informe al respecte, Unió parla d’una disposició addicional específica per Catalunya i fins i tot Rajoy accepta que caldrà parlar-ne. No hi ha res més potent que una idea a la que arriba el seu moment. I el moment és aquest.
Finament, Romeva i Junqueras han hagut d’acceptar una veritat incòmoda: si guanya la seva llista i es poden posar d’acord amb la CUP, el president seguirà sent Artur Mas. Tot plegat per continuar la política del ‘lío’, les retallades i per no obtenir cap avenç concret. I noves eleccions al cap de vuit mesos. Espero que no sigui així i que els nostres esforços per tenir una majoria, un govern i un president diferent es vagin obrint camí.
A 40 dies de les eleccions
Ahir faig fer 55 anys. Vaig rebre regals i felicitacions i tota mena de bons desitjos. Però ahir era també el dia que em reincorporava a la feina: reunions, trucades i papers. Avui visitaré les Festes de Gràcia, amb un especial punt d’interès, el projecte Minerva, de creadores de Gràcia, que exposen els seus treballs. També faré declaracions als mitjans. Suposo que em preguntaran sobre els temes d’actualitat: el debat sobre el rescat de Grècia al Congrés dels Diputats, la resolució de la Junta Electoral que obliga a TV3 a no utilitzar un símbol estiuenc calcat al logotip de la candidatura “Junts pel Sí”, els dubtes sobre qui seria president si guanyés la candidatura “Junts pel Sí”, el debat sobre la reforma constitucional, etc.
El cert és que per molta gent aquests són dies de descans i desconnexió, i tinc molts dubtes que els missatges i les polèmiques que els responsables traslladem tinguin la mateixa acollida que tindran a partir de l’ú de setembre. Però no podem ni volem deixar d’atendre els mitjans que, de forma inexorable, marquen l’agenda informativa. Segueixo sorprès que fins ara el PSC sigui l’únic partit que ha presentat el seu programa electoral. I tampoc entenc com la candidatura “Junts pel Sí” no sigui més clara pel que fa al seu objectiu immediat que no és altre que mantenir Artur Mas al capdavant de la presidència de la Generalitat. Espero que del debat democràtic, que ha d’estar presidit sempre pel respecte als altres i al conjunt de la ciutadania, permeti a tothom prendre de forma informada i en consciència la seva decisió de vot el proper 27 de setembre. Els mitjans de comunicació tenen també una gran responsabilitat en aquest procés i confio que els mitjans de titularitat pública actuïn des de la neutralitat i la independència que la llei els exigeix.
Intervenció en el Consell Nacional del PSC
Intervenció de Miquel Iceta davant del Consell Nacional del PSC
25 de juliol de 2015
Bon dia amics i amigues
Vull agrair-vos que un dissabte més, aquest 25 de juliol, ens puguem reunir aquí per prendre decisions transcendentals de cara a les eleccions del proper 27 de setembre.
Potser a diferència d’altres, el PSC es pren molt seriosament el procés electoral i el procés democràtic intern del partit.
Tenim processos, respectem les formes, debatem, ens reunim, i no deixem en mans d’uns pocs, aspectes tan rellevants per configurar una proposta política a les eleccions al Parlament de Catalunya.
Sabem qui és el nostre candidat a la presidència. I ho dic perquè hi ha un cap de llista que s’ha posat en evidència dient que no ho sabia. Si no ho sabia, és greu. Si ens volia enganyar, és gravíssim.
Nosaltres, de forma participativa i democràtica, avui aprovarem unes llistes i un programa.
Però deixeu-me, abans d’entrar en matèria, que faci un reconeixement a Javier Fernández, que avui mateix pren possessió com a nou president d’Astúries. Té tot el nostre afecte i la nostra admiració.
Ara vull agrair a tots els diputats i diputades d’aquesta darrera legislatura, un cop més retallada per decisió d’Artur Mas, la seva feina i el seu compromís. I ho faré després nom a nom quan es presentin les candidatures.
Però vull destacar ara i de forma pública el paper de Pere Navarro i Maurici Lucena, que han manifestat el seu desig de no repetir com a diputats al Parlament de Catalunya. Han fet una magnífica feina en condicions dificilíssimes. Amb en Pere ens vàrem intercanviar les funcions parlamentàries després que el rellevés a la primera secretaria del partit. En Pere i en Maurici seguiran actius i compromesos amb el projecte polític del socialisme català en l’àmbit de la política espanyola, un com a membre de la Comissió Executiva Federal del PSOE i l’altre com a membre de l’equip d’experts de Pedro Sánchez. Espero que puguin formar part de les nostres candidatures a les eleccions generals, però aquesta serà una decisió que el partit ha de prendre quan toqui.
Aquesta ha estat una legislatura complicada, en que hem hagut de fer front a temes molt complexos: des de la declaració de sobirania a les compareixences de l’expresident Pujol, passant per plens extraordinaris sobre la situació de la sanitat pública i sobre l’increment de la pobresa i les desigualtats, pels quals el govern ha volgut passar de puntetes. O amb una Comissió d’Estudi sobre el dret a decidir que ni tant sols va aprovar les seves conclusions. O amb Comissions d’Investigació tan rellevants com la de Spanair i la de la corrupció pujolista.
Aquesta complexitat no ha impedit que els diputats i diputades socialistes fessin la seva feina i que la fessin molt bé. Tot i que la feina dels diputats és una tasca molt sovint invisible, us puc ben assegurar, que els diputats socialistes en aquesta legislatura han picat molta pedra, perquè són gent de pedra picada.
Dels companys i companyes que no seran candidats a la reelecció estic convençut que continuareu contribuint amb la vostra feina i el vostre compromís al desenvolupament del nostre projecte per Catalunya, que ens ajudeu a sortir del lio.
Avui aprovarem també el nostre programa. Som l’únic partit que en té fins ara. Un bon programa que recull solucions justes i acordades per Catalunya. Permeteu-me que reconegui públicament la feina de David Lizoain com a responsable de l’elaboració del programa, així com de tots aquells companys i companyes que hi ha col·laborat.
Un bon programa que recull solucions justes i acordades en les que també han participat, a banda dels militants i simpatitzants del partit, tots els ciutadans i les entitats que han volgut, als que també agraeixo les seves aportacions.
Aportacions, totes elles, que han millorat notablement el nostre programa.
Tenim un bon programa amb respostes sensates als problemes de la gent. Respostes i propostes que van més enllà del monotema que ja hem vist que no porta enlloc.
El 27 de setembre hi haurà eleccions. El president Mas les haurà de convocar a principis d’agost, per escollir un Parlament de 135 diputats. I d’aquest Parlament primer en sortirà una Mesa, després un President a elegir entre els diputats electes, i més tard, el President nomenarà un Govern.
Això és el que votarem el 27 S.
Del 27 S no en sortirà la independència. D’unes eleccions no se’n deriva la independència. Prou d’enganys.
El 27 de setembre votarem quina majoria, quin president, i quin Govern volem per als propers 4 anys.
Si volem que segueixi governant la mateixa majoria que fins ara, la majoria del lio i de les retallades. Si volem que segueixi al capdavant del govern un president que amaga el cap sota l’ala, que no vol donar comptes de la seva gestió, que ens proposa aprofundir en el lio, en una fugida endavant que o bé no porta enlloc o bé ens porta al desastre de situar les nostres institucions fora de la llei.
O si volem una majoria, un president i un govern que tregui Catalunya del lio i posi el govern a treballar en la direcció de recuperar l’economia i crear llocs de treball, que preservi i millori l’Estat del benestar, que recuperi el prestigi de la política, les institucions i respecti la llei, i que promogui una política d’acord i diàleg, en comptes d’enfrontament i divisió.
I jo vull que el PSC formi part d’aquesta majoria i d’aquest govern.
I jo voldria ser aquest president.
Vull ser el president de la Catalunya que no es queda fora del canvi que ja s’està produint a Espanya. El que ja s’ha produït a Balears, a València o a Aragó, i que en pocs dies ja comença a donar fruïts. Mireu a les Illes: derogat el decret que arraconava el castellà a l’escola, derogada la llei de símbols que prohibia la senyera, demanat el reingrés a l’Institut Ramon Llull. I, decisió d’ahir mateix, el català tornarà a ser requisit per treballar a l’administració. No em vull separar de les Illes, no em vull separar de la Francina! Volem estar al seu costat i compartir un projecte comú d’una Espanya diferent.
Vull ser el president d’una Catalunya que lideri Espanya i que lideri un dels motors econòmics d’Europa, com és el la regió euromediterrània.
Vull ser el president d’una Catalunya rica, plural, diversa, culta, emprenedora, orgullosa dels seus orígens i de la seva rica història.
Una Catalunya que no sembli contínuament empipada ni entosolada, sinó que sigui oberta, moderna, exigent i tolerant. Una Catalunya hereva del millor catalanisme. Exigència i intel·ligència han d’anar de la mà. De la mà del catalanisme que sempre hem defensat, del catalanisme que sempre hem representat.
Vull ser president per tornar a cohesionar la societat al voltant dels objectius del catalanisme que són compartits per una amplíssima majoria dels catalans: enfortir l’autogovern, promoure la nostra identitat plural que considera la llengua i la cultura catalanes un tresor a preservar i impulsar, defensar els nostres interessos econòmics, el nostre patrimoni natural.
Vull ser president per trobar solucions justes i acordades als nostres problemes. Vull una Catalunya rica i plena, sí, pròspera i justa, lliure i segura. Vull una nació capaç de negociar un nou acord amb la resta dels pobles d’Espanya.
Però sóc conscient que el debat polític no serà el d’unes eleccions com les celebrades fins avui a Catalunya. Hi ha qui vol que aquestes eleccions quedin reduïdes a respondre sí o no a la independència.
Hi ha qui vol convertir una hipotètica majoria de diputats independentistes, en motor d’un procés unilateral de proclamació de la independència.
Volen actuar fora de la legalitat vigent i volen portar la societat catalana a un escenari confús, fragmentat, de frustració creixent i altament perillós. Ho vaig dir ahir al Parlament: Catalunya és forta amb la unitat i el que l’ha afeblit sempre és la divisió.
Volen portar-nos a un escenari confús, que està marcat ja per les primeres i previsibles discrepàncies internes.
El seu número 1, Raül Romeva diu que enlloc queda establert que Mas hagi de ser president. CiU i ERC han desmentit al seu cap de llista que, potser, volia fer el pas a ser candidat a la presidència. Jo els emplaço a que facin públic els seus acords. Té programa electoral aquesta llista per la independència? O només serveix per declarar un dia la independència i res més?
Sotmetent a subhasta la Presidència de la Generalitat, estan devaluant el que representa aquesta institució que ho és de tots, independentistes o no. Sembla que ho hagin oblidat: Catalunya som tots.
No són capaços de posar-se d’acord i deixar enrere el lio ni per fer una llista!
No són capaços ni de decidir qui és el seu candidat a president!
Com ens hem de refiar d’aquesta gent per tirar endavant Catalunya?
Com podem deixar coses tan importants com la recuperació econòmica; la creació de llocs de treball; la sanitat i l’educació públiques; o la regeneració democràtiques en mans dels de l’embolic i el soroll permanents?
Si no saben o pretenen no saber qui presenten com a candidat a la presidència de la Generalitat, com es posaran d’acord en què és el que li convé a Catalunya els propers anys?
Només estan d’acord en una cosa: en trencar el marc de convivència que representa el respecte a la legalitat i situar les institucions catalanes al marge de la llei.
Per això, tocarà mobilitzar-se més que mai. I ningú no pot fugir d’estudi.
Buscarem majories parlamentàries que no se situïn fora de la llei, com la resta de ciutadans als que se’ls hi demana que la compleixin.
Buscarem majories parlamentàries responsables i que es comprometin a treballar per treure Catalunya de la crisi, a no desmantellar l’Estat del benestar i a trobar una solució pactada a l’encaix de Catalunya a Espanya. Una solució que no passa per dividir i trencar, no passa ni per marxar ni per mantenir un statu quo insostenible.
Aquests dies, des de la dreta que representen el PP i Ciutadans, ens han arribat veus perquè anem junts a les eleccions.
Ho puc dir més alt però no més clar.
Amb qui juga amb la llengua per treure un rèdit electoral,
Amb qui ataca la identitat catalana,
Amb qui no respecta els drets socials,
Amb qui no aporta cap solució al problema de l’encaix entre Catalunya i la resta d’Espanya,
Amb aquests no anirem en coalició. Que PP i C’s vagin junts, si volen.
Nosaltres, el PSC, anirem amb les nostres sigles, sense amagar-les, sense diluir-les, sense avergonyir-nos, sense disfressar-nos, fidels als nostres valors i a la nostra història, i lleials al nostre compromís amb la ciutadania.
Per pactar amb el PSC cal parlar de programes. Els que en tinguin, és clar.
Algunes de les nostres propostes que es poden aprovar avui:
- Farem un pla de xoc contra l’atur juvenil, contra l’atur de persones més grans de 45 anys i pels aturats de llarga durada.
- Modificarem l’impost de successions i donacions, derogant les reformes de CiU i PP i de CiU i ERC que únicament han beneficiat els més rics i que ens han restat uns recursos que haurien servit per impedir moltes retallades.
- Convertirem les beques menjador en un dret, cobrint fins al 100% del cost del menjador escolar en els casos necessaris.
- Promourem un Fons Extraordinari d’Emergència contra l’augment de les desigualtats i la pobresa.
- Aprovarem una llei que garanteixi una Renda Garantida de Ciutadania, les prestacions econòmiques i els itineraris d’inclusió sociolaborals per a les persones que no disposen de mitjans de subsistència propis.
- Garantirem l’habitatge a totes les famílies amb infants i sense recursos.
- Prohibirem que l’Administració Pública contracti amb empreses o personal que hagin estat condemnats per casos de corrupció o finançament il·legal de partits polítics.
- Impulsarem la derogació de la reforma laboral del PP i aprovarem un Nou Estatut dels Treballadors com a carta de drets laborals que reequilibri la relació entre les parts.
- Decretarem que no podran haver-hi talls de subministraments bàsics per manca de renda i crear un fons de suficiència energètica i un nou model de bo social per a garantir el dret a l’aigua, l’electricitat i el gas de les persones en situació vulnerable.
- Eliminarem les taxes judicials creades pel govern de CiU que suposen una doble càrrega injustificada per a la ciutadania.
- No permetrem la convocatòria de més concursos per gestionar àrees bàsiques de salut. Quan s’acabin els contractes vigents, tota l’atenció primària serà de titularitat pública.
- Impulsarem una nova Llei de Salut de Catalunya que millorarà la transparència i el control del sistema, garantint la seva dimensió de servei públic.
- Impulsarem la progressiva universalització i desplegament de l’educació 0-3 anys, cercant fórmules viables de finançament de les escoles bressol.
I tant de bo totes les esquerres se sumin a la crida dels socialistes pel canvi de veritat.
Amics i amigues, la campanya electoral serà una campanya on el PSC hi anirà amb les coses molt clares.
Cal parlar del deute de 68.000 milions d’euros front els 35.000 milions d’euros del 2010. Per què han servit, doncs, tantes retallades, tanta austeritat i una nul·la inversió, més enllà de fer patir els de sempre, les classes treballadores i mitjanes?
Cal parlar de la despesa pública en salut que l’han rebaixat a nivells de 2006.
O la despesa social, congelada a nivells de fa 11 anys, en el moment de la pitjor crisi econòmica i social que podem recordar.
Però vull també una campanya on recuperem l’orgull de pertànyer al moviment socialista.
Vull una campanya on tots i totes cridem a la mobilització per quelcom més important que la nostra sort personal o familiar.
No per mi, ni per la llista, sinó per mantenir la tradició del nostre partit, de ser una eina indispensable per la cohesió social a Catalunya, pel progrés i per l’entesa amb Espanya.
Nosaltres som aquests. Socialistes, catalanistes, d’esquerres, federalistes i europeistes. Els que ens estimem Catalunya, Espanya i Europa.
Y a propósito de Catalunya y España quiero deciros en castellano, para que se nos entienda aquí y fuera de aquí, quiero deciros a vosotros, a todos los catalanes, y también a todos los españoles, que el proyecto de los socialistas, el proyecto al que invitamos a los ciudadanos a participar, el proyecto por el que nos vamos a dejar la piel, es el proyecto de salir del lío para construir una Cataluña mejor y una España diferente. Una España que debe cambiar. Más plural, más solidaria, más justa, más acogedora, más de todos…
Una España que ya ha empezado a cambiar con las elecciones del 24 de Mayo (y eso lo saben bien en Aragón, en Valencia y en Baleares) y que ha de continuar cambiando cuando Pedro Sánchez sea presidente del gobierno tras las próximas elecciones generales.
Nos proponemos hacer eso que ni Mas ni Rajoy son capaces de hacer, salir del lío para construir una Cataluña mejor y una España diferente.
Por cierto, Mas ha decidido esconderse tras otros candidatos pero, eso sí, si gana su Lista quiere ser Presidente, si Romeva le deja. Han puesto a subasta la Presidencia de la Generalitat. Pretenden degradar el debate político, con el único objetivo de evitar dar cuentas sobre su gestión de estos últimos años. La gestión del peor gobierno de la Generalitat desde 1980 en un período en el que no solo no se ha obtenido ningún resultado, ningún avance concreto, sino que nos han metido a todos en un lío que no saben salir.
Ens hi deixarem la pell, m’hi deixaré la pell. Perquè val la pena. Perquè el pitjor no seria no aconseguir-ho, el que mai no ens podríem perdonar a nosaltres mateixos és no intentar-ho.
Cridarem tots aquells i aquelles que veuen l’espectacle polític actual entre la desgana i la incredulitat, als que creuen que no es pot anar més lluny en aquesta política sense sentit ni resultats, als que prefereixen construir ponts que dinamitar-los, als que prefereixen enderrocar murs i no aixecar-los, als que s’indignen amb les injustícies, als que han treballat fort per aixecar un barri, als que han vingut de fóra i ja son d’aquí, perquè es van trobar una societat acollidora, als que surten d’aquí i parlen amb orgull d’aquí sense veure un enemic més enllà.
Vull cridar tothom que se senti ignorat per una política que ha donat l’esquena a més de la meitat dels catalans.
A tots aquells que, independentistes o no, han vist com en 5 anys hem retrocedit 10 econòmicament i social.
Crec que hi ha una oportunitat per revertir la situació.
I necessitem de 3 coses.
Primera, un PSC, com a partit, com a estructura, preparat. I el tenim.
Segona. A vosaltres. I a la militància i els votants.
Tercera. Necessitem a tots aquells, homes, dones, joves, grans, dels barris obrers, de les ciutats, dels pobles, de la costa, de l’interior, de la muntanya, treballadors i treballadores, empresaris, tots els que alguna vegada han confiat en el PSC.
Vull que escoltin la nostra veu i la nostra proposta.
Vull que ens escoltin perquè tenim molt a dir i molt a fer.
Vull que escoltin un missatge de progrés, més enllà de banderes i sentiments.
Un missatge de feina, de compromís, de donar la cara pels problemes que pateix la gent.
Un missatge de canvi i de reformes.
Perquè Catalunya som tots, i tots necessitem una Catalunya millor.
Volem fer sentir la nostra veu.
La veu del socialisme català.
La veu d’un partit que mai no arrossegarà Catalunya al desastre, que mai no posarà en perill la prosperitat col·lectiva, que mai no contribuirà a dividir el nostre poble, que sempre treballarà per la justícia social i l’acord federal.
Una veu forta per dir:
Ni Mas ni Rajoy.
Volem una Catalunya millor i una Espanya diferent.
Moltes gràcies.
Pregunta al president de la Generalitat
TRANSCRIPCIÓ:
Molt honorable senyor president,
Vull que les eleccions siguin com abans millor, perquè cal sortir d’aquest embolic com abans millor. Per tant no faré res per intentar ajornar les eleccions.
En la darrera sessió de control li preguntava “qui ho porta tot això?”. Ja sabem la resposta: tot això ho porta vostè, però necessitava trobar uns altres que donessin la cara per vostè. Així s’explica que vulgui seguir sent president però que no vulgui encapçalar la llista que, de guanyar, el faria president a vostè.
Creu que aquesta és una bona manera de prestigiar la presidència de la Generalitat?
*********
President,
Digui el que digui, vostè ha pres una opció que rebaixa el paper de la presidència. Mai no haguessin fet una cosa així els presidents Tarradellas, Pujol, Maragall o Montilla. No hi ha exemples enlloc d’una cosa així. Això no és fer les coses bé, ni és honest
Qui vol ser president, dóna la cara i es posa al capdavant.
Vostè vol evitar retre comptes de la seva gestió.
Qui ha d’explicar com ha augmentat el deute de la Generalitat des de 35.000 milions d’euros a més de 68.000 milions d’euros és vostè.
Qui ha de dir com és que augmentant el deute de forma tan desmesurada la inversió ha caigut en picat i s’han produït retallades socials és vostè.
Les polítiques socials han retrocedit, hi ha hagut fortes retallades en sanitat, educació i ajuts a la dependència. I el responsable és vostè.
Vostè ha estat el primer president de la Generalitat recuperada incapaç de millorar el finançament de Catalunya.
Cap nova competència, cap nou projecte, cap nova inversió, ni pacte fiscal, ni consulta amb efectes reals.
El responsable d’aquest fiasco polític espectacular és vostè.
I per seguir essent president ha inventat una fórmula perquè siguin altres els que donin la cara per vostè.
Potser vostè pensa que així guanyarà, però la institució que vostè representa, i que és de tots, en sortirà perjudicada, la qualitat de la nostra democràcia també.
Com sortirem tots perjudicats si s’entesta a seguir un full de ruta que acabarà situant les institucions catalanes fora de la legalitat democràtica.
