Em rebel·lo: CiU no és un partit sobiranista · (Primera part)
Ahir vaig presentar la meva candidatura a les primàries de Podem a Catalunya de cara al 27S. A l’acte vaig explicar perquè havia donat aquest pas i els detalls [1] d’aquesta candidatura. Malgrat els nervis de novell en aquestes qüestions, crec que la cosa va anar bastant bé.
Després d’una intervenció d’uns 15 minuts va arribar el torn de les preguntes i una de les periodistes presents em va preguntar:
Per què has dit que “CiU no és un partit sobiranista” ? – Perquè no ho és… de fet caldria dir que és un partit anti-sobiranista
Carta oberta als cercles de Podem
Com segurament ja haureu vist a la premsa, he decidit presentar-me a les primàries de Podem per a les eleccions del 27S. Seré sincer i diré que m’ha costat molt prendre aquesta decisió: en primer lloc, la pena de deixar un projecte com la revista cafèambllet (al que he dedicat els últims 10 anys de la meva vida i on he posat totes les meves energies) i en segon lloc, els dubtes personals que t’obliguen a preguntar-te “seré capaç de fer-ho?, sabré fer-ho tan bé com és necessari en moments com aquest? Estaré a l’alçada del repte?”
El canvi a Catalunya. És ara
Els i les sotasignats d’aquesta crida partim de la convicció que la majoria social del poble de Catalunya rebutja seguir sota el govern d’un partit que ha demostrat amb escreix el seu caràcter antipopular, que es manté en el poder gràcies a la incapacitat d’aquells que li donen suport parlamentari i la falta d’articulació política de tots aquells que el rebutgem. Després de cinc anys marcats per la corrupció, les privatitzacions i una política al servei dels grans interessos econòmics, creiem urgent construir una alternativa que trenqui amb les imposicions d’un govern al servei dels grans poders financers.
Canvi important al Cafèambllet
El passat 11 d’abril Podem Catalunya van anunciar que obrien un procés de primàries per triar el candidat a les eleccions del 27S. Segons l’anunci, aquestes primàries estan obertes a persones inscrites a Podem i també de fora l’organització. Davant aquest anunci i després de parlar amb diverses persones –algunes de Podem i d’altres de fora d’aquest partit– he decidit presentar-me a aquestes primàries per ser candidat a les properes eleccions del 27S.
Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Sanitat pública o dictadura sanitària?
Àngels Martínez i Albano Dante
A Catalunya, aproximadament el 30% dels pressupostos de la Generalitat es destinava a la sanitat. Fins als pressupostos del 2012, no hi ha cap altra partida més gran. Però l’administració final d’aquest pressupost públic — que s’origina en els impostos recaptats a la ciutadania — depèn en gran mesura d’un complex sistema anomenat mixt que ens pretén vendre la col·laboració del sector públic de sanitat amb el privat a través dels “concerts”. Tanmateix, l’important és qui porta la iniciativa en aquest procés i, de manera especial, adonar-nos que aquest sistema que ens diuen que és el “tradicional” de Catalunya és ben poc neutral i equitatiu. El subsidiari de la sanitat pública no és el sector privat, sinó tot al contrari.
Sanitat a TV3: Cap a la BBC o cap a 13TV?
La presentació del programa es pregunta: “Quin model sanitari tenim?” I la pregunta és: com és que TV3 només tria dos “polítics” de dues formacions que porten anys coincidint en el model sanitari?
Aquesta nit el programa de TV3 Punt Cat tindrà com a tema central la sanitat catalana. Segons TV3 avui es debatrà “sobre els efectes de les retallades al sistema sanitari amb el conseller Boi Ruiz, Marina Geli i diferents professionals i usuaris”. Sense dubte, un debat totalment necessari. Però si mirem qui són els convidats salten algunes alarmes. Fem un repàs.
Una aventura incompleta: com ‘Cafè amb Llet’ es va convertir en ‘Cafè amb Llet’
L’aleshores director de planificació de la Corporació de Salut Maresme i la Selva, Xavier Conill, mai no s’ho acabarà de creure. Però és la pura realitat: el matí que el vam entrevistar al seu despatx, no teníem ni idea que els hospitals que ell dirigia –els de Blanes i Calella– eren un niu de corrupció. Jo, per la meva banda, aquell matí tampoc no hauria cregut que aquella entrevista era l’inici d’una aventura que ens portaria a destapar una enorme trama corrupta, que ens portaria al banc dels acusats i que ens permetria deixar en evidència desenes de gestors, empresaris, alcaldes, diputats, consellers i sindicatures.
