Alejandro Fernández, candidato a la Alcaldía de Tarragona

A lo largo de las últimas semanas ustedes han podido escuchar a una innumerable retahíla de propuestas de múltiples formaciones políticas. Es lógico, ya que forma parte del debate democrático contrastar todos los programas de gobierno. En muchos casos esas propuestas han sido similares entre algunos partidos, en otros radicalmente distintas y en no menos ustedes las verán irrealizables, fruto del electoralismo, o directamente disparatadas. Pero la clave en este nuevo tiempo político no son las propuestas concretas por importantes que estas sean, sino la credibilidad de quien las formule. En definitiva, ¿Por qué debe creerme usted a mí y no al adversario de turno?

No es esta una cuestión menor, porque, dado que vivimos una etapa de escasa credibilidad de la clase política en general, al final muchos electores acaban teniendo la sensación de que les pedimos un acto de fe a la hora de solicitar su apoyo. De modo que lo que voy a intentar en estas líneas es algo tan sencillo, pero a la vez tan complicado, como es dar respuesta a la pregunta de marras ¿Por qué nosotros y no nuestros adversarios?

Para mí la respuesta es una cuestión de actitud. Y yo, estimado lector, le voy a hablar de la mía. Le corresponde a usted creerme o no, claro está. Creo firmemente que puedo liderar una transformación de Tarragona porque, a mis 38 años, quiero dedicar los mejores años de mi vida a la ciudad que me vio nacer.

No estoy pensando en retirarme tras los Juegos Mediterráneos para jubilarme plácidamente en otro sitio, como le sucede a algún que otro candidato. Tampoco forma parte de mis planes promocionar cromos, salchichas o marcas de cerveza “amigas”. Lo único que pasa por mi cabeza es la ambición máxima para Tarragona. Ambición he dicho y digo bien, aunque a algunos buenistas progres les provoque alergia esa palabra. Porque sólo con la máxima ambición se puede llegar al éxito para Tarragona. Y esa ambición, créame, la tengo, no la escondo y es la ambición que he podido analizar en los Alcaldes que más admiro, Azkuna de Bilbao, Giuliani de Nueva York y si me apuran de Pericles, el mejor Alcalde de la historia. Fueron siempre ambiciosos, esa fue la clave de su éxito.

Además, si consigo ser Alcalde (ya estuve cerca en 2011) no podré permitirme el lujo de languidecer 8 años sin hacer nada dando besos y abrazos. Por la razón que sea, la gente de centro-derecha no podemos vivir del talante, se nos exigen resultados desde el minuto uno y bien que me parece. Como eso lo tengo muy claro, no podré permitirme ni un momento de descanso o los electores me lo harán pagar. Y repito: me parece muy bien.

Estimado lector, no me resigno a ver como nuestra ciudad se degrada poco a poco. No me resigno a tener que escuchar eternamente la cantinela de lo poco aprovechada que está una ciudad privilegiada como Tarragona. Esa cantinela hay que cambiarla, es posible cambiarla y la vamos a cambiar.

 Alejandro Fernández

El candidat del Partit Popular a l’Alcaldia de Tarragona, Alejandro Fernández, ha presentat la seva proposta de creació d’una zona única escolar per al conjunt del municipi perquè els pares i mares de la ciutat puguin escollir lliurement el centre escolar per als seus fills, i que pugui prevaldre el model educatiu a l’hora d’escollir i no només la proximitat geogràfica.

“A dia d’avui l’elecció de centre es fa a través d’una zonificació en la qual sobretot es fa prevaldre la proximitat del centre escolar al domicili i no el model educatiu o el projecte pedagògic que tingui el centre i que agradi als pares i mares”, ha explicat Alejandro.

El candidat ha recordat que “hi ha famílies a les que el criteri de proximitat és el que més els importa, però hi ha d’altres que no. Els alumnes amb l’actual sistema van on els hi toca, i no on volen”.

La proposta permet “mantenir el criteri de proximitat per qui ho vulgui, però hi ha altres famílies que no tenen aquest criteri com al més important, i que estan disposades a desplaçar-se si el model educatiu del centre en qüestió els hi agrada”. A més, “els centres explicaran molt més quin és el seu projecte educatiu”. Això “incrementarà l’autonomia pedagògica del centre, que és una de les recomanacions que fa la OCDE i un dels trets fonamentals del sistema educatiu de Finlàndia”.

També “els pares que tinguin aquest criteri de model educatiu com allò fonamental podran veure satisfeta la seva necessitat, perquè la gent amb més recursos econòmics ja té aquesta llibertat, però els pares i mares d’una família humil que no tingui recursos però que estiguin preocupats pel model pedagògic en l’educació del seu fill podran veure satisfeta aquesta necessitat i els centres educatius es posaran les piles i s’esforçaran per oferir als pares el millor projecte educatiu”.

Alejandro ha recordat que “les ciutats amb els millors sistemes educatius tenen zona única escolar, com Pamplona, Logroño, Valladolid o Salamanca, ciutats de comunitats autònomes millor puntuades a l’informe PISA. Per exemple Castella i Lleó 509 punts, La Rioja 504 o Navarra 517 punts, sent aquesta última la comunitat espanyola que té el mateix nivell de punts que Finlàndia. Catalunya té 493 i està a la cua, juntament amb Extremadura, Andalusia i Múrcia. I no és una qüestió de diners perquè Múrcia i Andalusia són les comunitats que més gasten en educació i tenen els pitjors resultats, perquè és un problema de model.”

“La zona única és sinònim de qualitat en l’educació i nosaltres el que volem és que Tarragona sigui sinònim de qualitat el l’educació, i això es pot fer amb llibertat d’elecció del centre educatiu”, ha conclòs.

El candidat del Partit Popular a l’alcaldia de Tarragona, Alejandro Fernández, ha assegurat que vol abaixar els impostos si és escollit alcalde, perquè “s’ha de retornar el gran esforç que han fet els nostres veïns de cara les administracions públiques en els darrers anys”.

“Molts ajuntament de capitals de província, molts d’ells governats pel Partit Popular com Sevilla, Málaga, Córdoba, Castellón, Ciudad Real, Ávila o Huesca, han abaixat els impostos enguany, però també ciutats governades per socialistes com Avilés o Toledo”, ha explicat.

Alejandro ha recordat que “Ballesteros s’ha limitat durant aquesta legislatura a congelar-los, però això no és suficient” i que es tracta d’una “reforma realista que suposaria deixaria de recaptar 4,5 milions d’euros”, insistint que “quan l’economia es torna a reactivar la baixada d’impostos significa que hi hagi una més gran recaptació”.

El Popular ha exposat la seva proposta, que consistirà en “una baixada general de l’IBI del 10%, perquè en els darrers 4 anys s’han viscut dues pujades, amb un 20% acumulat”. I també “una rebaixa de la Plusvàlua d’un 25% que serviria per donar lloc a una reactivació econòmica”.

A aquestes propostes, Alejandro afegirà dos col·lectius, com “les famílies nombroses i monoparentals, que tindrien un 10% afegit a les bonificacions ja existents de l’IBI, un 10% en la taxa de la brossa, un 10% en l’impost de vehicles i un 10% a les llars d’infants”. A més, “en el cas dels jubilats i desocupats de llarga durada tindrien un 10% en la taxa de la brossa i un 10% en l’impost de vehicles”.

El candidat del Partit Popular a l’alcaldia de Tarragona, Alejandro Fernández, ha insistit en la seva aposta per la prevenció i la videovigilància per tal d’evitar els robatoris que es donen tant a la zona de Llevant, com Boscos i Cala Romana, com també a la resta del nucli urbà, especialment als barris de Torreforta, Sant Salvador o Sant Pere i Sant Pau.

Alejandro ha incidit en una sèrie de mesures per evitar aquests robatoris, recordant que “la prevenció i la dissuasió és el gran repte en seguretat ciutadana que té Tarragona: sense seguretat no hi ha llibertat. Viure amb por afecta la convivència i la dignitat de les persones”.

A més ha recordat que “a la Part Baixa de Tarragona l’autorització per part de la Generalitat per instal·lar càmeres de videovigilància es va donar fa molt de temps però sembla que a Ballesteros no l’importi gaire la seguretat en aquesta zona. És una mesura necessària”.

Alejandro ha anunciat que, en cas d’arribar a l’alcaldia, té la intenció “d’enviar als domicilis tarragonins un manual d’autoprotecció per prevenir i dissuadir els robatoris. A més ha d’estar publicat a la web municipal i tenir difusió a les xarxes socials”. També “s’ha de posar un calendari concret a la Mesa de Coordinació Operativa, perquè gairebé no s’ha reunit mai a Tarragona i és l’ideal per coordinar Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Urbana”. També creu necessària “més il·luminació a tota la ciutat, perquè els lladres ho tindran més complicat davant d’una ciutat ben il·luminada”.

A banda d’aquestes propostes, Alejandro considera que les urbanitzacions de Llevant haurien d’afegir  la “instal·lació de bandes reductores de velocitat que evitin la fugida ràpida dels lladres, convertint-se en un element dissuasori”. També ha fet una clara aposta per la videovigilància, perquè s’ha demostrat que a urbanitzacions de Platja d’Aro o Sitges ha funcionat molt bé, i es va reduir entre un 25-30% el nombre de robatoris”, assegurant que aquesta s’instal·laria “amb ple consens amb els veïns”. Per últim considera imprescindible la “instal·lació de lectors de matrícula en punts estratègics, difonent clarament que la urbanització compta amb aquests lectors”.

Alejandro ha finalitzat recordant que la nova llei de Seguretat permet la Generalitat posar en marxa plans de cooperació amb les urbanitzacions, que serviria per “posar en marxa subvencions per a la instal·lació d’alarmes als domicilis d’aquestes urbanitzacions”.

El candidat del Partit Popular a l’alcaldia de Tarragona, Alejandro Fernández, ha aprofitat la seva visita al festival Tàrraco Viva per presentar la seva proposta en matèria de patrimoni cultural, assegurant que “el futur de Tarragona ha de ser la ciutat que explica la història, és a dir, la cultura i el patrimoni”.

Alejandro ha recordat que Tàrraco Viva “va estar a punt de morir fa dos anys, perquè la intenció de Ballesteros era convertir-ho en bianual, i això era, segons els organitzadors, la desaparició de Tàrraco Viva”. “Va ser el Partit Popular qui a l’hora de negociar els pressupostos municipals va imposar la seva continuïtat com un espectacle imprescindible per a la promoció del patrimoni històric de Tarragona”, ha insistit.

“Una dada que reflecteix que l’equip de govern de Ballesteros no ha apostat per Tarraco Viva: el pressupost a l’any 2005 era de 280.000 euros, i enguany ha estat de 270.000. En tota una dècada no s’ha produït una aposta decidida per aquest festival com el gran referent que ha de ser en reconstrucció històrica”, ha afegit al respecte.

Segons Alejandro, “el futur de Tarragona, la senya d’identitat fonamental, ha de ser la ciutat que explica la història. És allò que ens ha de diferenciar davant d’altres ciutats, amb tota una oferta cultural al seu voltant”.

El candidat Popular ha insistit que “hem de garantir la continuïtat de l’estructura de feina de Tàrraco Viva. Si aquest festival només treballa aquestes dues setmanes no podrà convertir-se en una indústria i no tindrà continuïtat al llarg del temps. O som capaços de generar estructures fixes o Tarraco Viva acabarà en decadència”.

Per això, a banda d’un impuls pel festival Tàrraco Viva, Alejandro ha apostat per un Pla de monuments. “La indústria química ha rebut sempre inversions milionàries per part de l’administració pública, perquè és una indústria, perquè hi viu molta gent d’ella, i perquè genera molts llocs d’ocupació. En canvi, la indústria cultural tarragonina no rep inversions, perquè no s’ha convertit encara en una indústria. Generar una indústria cultural i patrimonial és l’únic camí per ser capaços de trobar les inversions adients tant des de l’àmbit públic com el privat”, ha assegurat.

Per Alejandro, “la Tarragona medieval té una potencialitat de divulgació històrica extraordinària, com el Pla de la Seu, Call Jueu o la Catedral, i ja veiem com estan els entorns d’aquests equipaments. Passa el mateix amb la Tarragona de la Guerra del francès, amb els fortins i baluards, que estan completament abandonats”.

Per això, “aquestes estructures d’indústria cultural i patrimonial s’han de fer fixes durant tot l’any. La mostra de la no existència d’una indústria cultural potent és el fet que l’Ajuntament hagi hagut de tancar Casa Canals i Casa Castellarnau. Això demostra fins a quin punt és imprescindible buscar socis privats per donar rendiment a aquests equipaments”.

Alejandro ha conclòs recordant que “aquesta ciutat, quan la indústria química deixi de tributar a Tarragona, que serà ben aviat, ha de tenir com a senya d’identitat la ciutat que explica la història, és a dir, la cultura i el patrimoni. Sinó serà una ciutat que tindrà problemes de cara al futur”.

El candidat del Partit Popular a l’alcaldia de Tarragona, Alejandro Fernández, ha presentat una sèrie de propostes en matèria de serveis socials que serviran per incentivar les ajudes a mares amb diferents problemàtiques, la gent gran, i els aturats joves o de llarga durada.

Segons ha explicat, “la política social està per ajudar a qui més ho necessita i no per muntar Inipros”. En aquest sentit, “parlem de col·lectius que tenen necessitats especials a la nostra ciutat i que creiem no estan prou recolzats per l’Ajuntament; si no els ajudem poden quedar exclosos”.

Alejandro ha parlat en primer lloc d’ajudes “per a vídues amb fills menors al seu càrrec, fills amb discapacitat, o fills amb malaties rares, i també famílies monoparentals amb fills al seu càrrec, i que acreditin ingressos inferiors al salari mínim interprofessional”. Per aquest col·lectiu “hem pensat una ajuda directa de 400 euros anuals per material escolar, i electricitat i gas als mesos d’hivern”.

Un altre col·lectiu seria la gent gran. “Tenim gent gran que viu a pisos sense ascensor, o vídues de més de 65 anys amb un problema d’habitatge. Tarragona és l’unica capital de província que no té una planficicació d’habitatge tutelat pròpia. Hi ha una part de responsabilitat de la Generalitat, que se li ha d’exigir, però hi ha una altra part que pertany a l’Ajuntament. Hi ha recursos. Hem pensat en la recuperació de 600.000 euros de la Cooperativa de Sant Pere i Sant Pau per iniciar aquest pla precissament en aquest barri”.

El tercer col·lectiu serien “joves aturats i aturats de llarga durada. Proposem una subvenció directa a la PIMEC tarragonina de 2.000 euros per cada contractació de joves aturats o aturats de llarga durada, sempre i quan després del primer any passessin a ser indefinits”.

El Partit Popular de Tarragona ha presentat quatre propostes “encaminades a incloure mesures de protecció i promoció per minimitzar els obstacles que es poden interposar en el camí d’aquelles persones que volen tenir un fill”.

Segons ha explicat Elisa Vedrina, candidata número 9 de la llista Popular, “volen recolzar a dones embarassades en situació de vulnerabilitat o risc d’exclusió social, perquè aquelles que vulguin tirar endavant el seu embaràs tinguin més facilitats per fer-ho i no es vegin obligades a renunciar-hi”.

Aquestes propostes “es centren en quatre grans àmbits. El primer, que l’hem anomenat de suficiència econòmica, és per ajudar aquestes dones embarassades que volen seguir endavant però que tenen dificultats objectives, ja sigui perquè siguin massa joves, tinguin manca d’autonomia personal o laboral, o per estar en situació de risc d’exclusió social. La proposta seria ajudar-les econòmicament amb ajudes de caràcter urgent i puntual”.

La segona proposta és “d’assessorament, suport social i acompanyament, perquè puguin tenir recolzament per línia telefònica, o un servei d’informació als caps per conèixer totes les vies a les que pot recórrer i com pot rebre l’ajuda pertinent, a més d’un suport psicològic als futurs pares, amb la finalitat de contribuir a la superació de càrregues emocionals lligades a l’embaràs i a una possible adopció”.

El tercer àmbit d’actuació és “de recursos residencials específics. Suposaria proporcionar a la dona embarassada en situació de vulnerabilitat un allotjament adequat cobrint les seves necessitats bàsiques i contribuint així a l’adquisició d’autonomia personal i accés prioritari a habitatges de lloguer social”.

L’últim àmbit d’actuació seria la “promoció del desenvolupament professional i social, pensat per dones joves que encara estan estudiant, i que en molts casos decidir tenir el fill els porta a plantejar-se deixar els estudis. En aquest cas es treballaria amb consells directius i consells escolars dels instituts, i fins i tot universitat, per poder obrir adaptacions curriculars que permetin que continuïn amb els seus estudis, i prioritzar l’assignació de places de guarderia properes als seus centres d’estudis”.

El candidat del Partit Popular a l’alcaldia de Tarragona, Alejandro Fernández, ha assegurat que augmentarà les sancions per incivisme, aplicant multes de 1.500 euros per orinar al carrer i de 3.000 euros per destrossar el mobiliari urbà.

Alejandro ha assegurat que “volem una Tarragona cívica i neta” perquè “el civisme és fonamental en cas també de la neteja. Moltes vegades ens oblidem que una part substancial de la feina que fan els operaris de neteja és fer front a pràctiques incíviques absolutament inacceptables”.

El Popular ha recordat que “fa uns dies l’Ajuntament es va haver de gastar més de 4.000 euros per netejar unes 100 pintades que es van fer a la Part Alta. Això sense comptar els operaris, que en comptes d’estar netejant una altra cosa van haver d’estar netejant una cosa que no els hi pertocava”. Per aquests motius, “el civisme és fonamental no només en termes de qualitat de vida i de l’espai públic, sinó també en temes de neteja”.

Alejandro ha explicat que “de forma sorprenent, amb un pensament de progressisme radicalment erroni i equivocat, l’equip de govern municipal ha aprovat una reducció dràstica de les sancions per incivisme”. “Creiem que és un greu error, i que s’ha convertit, com s’ha demostrat posteriorment i va reconèixer el mateix Ballesteros, en una invitació a l’incivisme”, ha dit.

El Popular ha recordat que “les infraccions lleus, com llençar objectes a la via pública i fer les necessitats fisiològiques al carrer, i que abans tenien 750 euros de multa, ara tenen 100. Les greus, com generar destrosses als espais públics i del mobiliari urbà, van passar de 1.500 euros i ara entre 100 i 300 euros. I les molt greus, com encendre foc sense autorització o maltractar i vulnerar la dignitat de les persones, van passar de 3.000 euros a 500 euros. És una autèntica invitació a l’incivisme”.

Per això, “en la majoria de tipificacions el que demanem és tornar a les multes anteriors: que una lleu sigui de 750 euros, una greu de 1.500 euros i una molt greu de 3.000 euros”, tot i que “considerem que algunes s’ha de tipificar de forma diferent”.

Així, “fer les necessitats al carrer ha de ser una multa greu, perquè afecta la dignitat de la ciutat. I fer destrosses al mobiliari urbà no es pot considerar una falta greu, sinó que és una falta molt greu, i per tant amb una multa de 3.000 euros. No es pot tolerar que la gent destrossi el mobiliari urbà i que allò que és de tots quedi destrossat impunement”.

“El ‘buenismo’ de Ballesteros queda molt bé pels jocs florals i per exercicis de posicionament polític benpensant, però en cap cas funciona. El que funciona és la mà dura i la tolerància zero, com han demostrat els grans alcaldes”, ha conclòs.

El candidat del Partit Popular a l’alcaldia de Tarragona, Alejandro Fernández, ha presentat avui la seva proposta de Contracte d’integració dels immigrants a Tarragona per “evitar conflictes socials i per una plena integració de l’immigrant en la societat tarragonina per poder beneficiar-se de les ajudes socials del nostre sistema”.

Segons Alejandro, “no és una aposta inventada, sinó que s’està presentant pel centre-dreta de Cameron a Gran Bretanya i Sarkozy a França per a les ciutats dels seus països, i que s’aplica des de fa anys a Suècia, Dinamarca, Finlàndia i Holanda”.

Aquesta fórmula s’aplicaria “amb un sistema com el que s’aplica al Regne Unit, on es concedeix el green paper”. Els requisits per accedir-hi serien els següents:

• Coneixement de les llengües del territori. No volem guetos. Volem que tinguin un coneixement suficient, que s’encarregarien de examinar els serveis social, d’una de les dues llengües oficials, el català o el castellà.
• Inscripció en plans de voluntariat per les comunitats immigrades. Per garantir sobretot que no passi com a països on hi ha guetos que formen part d’una xarxa que no té res a veure amb la comunitat que els acull.
• Garantir a les comunitats islàmiques la igualtat entre homes i dones. No podem permetre que hi hagi entorns familiars on les dones no tenen dret a buscar una feina, a escollir educació ni a res perquè a les seves comunitats no se’ls hi permet.
• Un petit test sobre coneixement de drets i deures de la societat que els acull. No és un examen de dret complex, però sí quatre normes bàsiques de convivència del país que els acull.

“Només superant aquests requisits, afegint un empadronament mínim a la ciutat durant 5 anys, la comunitat immigrada podrà tenir accés a les ajudes socials, evitant d’aquesta manera fraus en l’accés als ajuts socials complementaris”, ha explicat.

“Parlem d’ajuts socials complementaris, en cap cas medecines ni atenció social, que aquests són universals. Parlem de bonificacions fiscals  i habitatges”, ha aclarit.

“Hem detectat que moltes vegades hi ha frau en les ajudes socials, persones que les reben i tornen als seus països d’origen, que amb una mateixa cartilla s’estan rebent ajuts que no són de rebut, i sobretot per tenir accés a pisos que finalment són pisos pastera”, ha assegurat al respecte.

El candidat del Partit Popular a l’alcaldia, Alejandro Fernández, ha anunciat que “limitarem els basars i locutoris per garantir l’excel·lència del comerç tarragoní, aplicant una nova ordenança comercial”.

Segons ha explicat, “en els darrers 8 anys s’han obert a Tarragona 64 locutoris, una quantitat important de fruiteries i basars. Tenen tot el dret a implantar-se, però és evident que un model comercial ha de tenir uns llocs determinats per un tipus d’establiments i d’altres que no són així”.

Per això, “plantegem una ordenança que garanteixi un pla d’usos comercial. Ningú s’imagina un locutori al Passeig de Gràcia de Barcelona, perquè existeix un pla d’usos que defineix el comerç que es pot establir a cada zona de la ciutat”.

Alejandro ha assegurat que “tenim els carrers Apodaca, Prat de la Riba, Reial i gairebé la meitat del carrer Unió que només tenen kebabs, locutoris i basars. Això no és el model de comerç que volem. Algú s’imagina que d’aquí a cinc anys, al ritme que anem, fins i tot la Rambla Nova estigués plena d’aquest tipus d’establiments? Això s’ha d’aturar”.

El Popular ha explicat que “dins d’aquesta ordenança que proposem faríem una cosa que és perfectament legal, que és establir una distància de 500 metres entre aquests tipus d’establiments”.  Sembla ser que no estan sotmesos a la normativa com la resta de comerços.

“Aquesta ordenança ha d’anar acompanyada d’urbanisme comercial. El pla d’usos ha de definir el tipus de terra, que ha de ser de qualitat, i hem de garantir que l’urbanisme comercial, com fanals, etc, estigui a l’alçada del centre comercial tarragoní”, ha insistit.

A més, “la nova ordenança ha de deixar clara les sancions, que han de ser de 1.500 euros per incompliments d’horaris, per aparadors incorrectament situats, i per competència deslleial en els dies d’obertura. No pot ser que alguns comerços hagin de tancar quan diu la llei i uns altres obrin cada dia. Volem que hi hagi igualtat d’oportunitats entre un comerç i l’altre”.

Per últim, Alejandro ha fet referència a la zona comercial del mercat central, que “necessita de manera més urgent un pla d’usos, perquè si no ens trobarem que un mercat nou no tindrà al seu voltant un comerç de qualitat per donar una oferta”.