El més llegit
Les 20 millors pel·lícules polítiques
A mi m’agrada el cinema polític. Crec que no us descobreixo un món, però és evident que gaudeixo amb una bona pel lícula d’aquest gènere, ja sigui ficció o recreació de la realitat. De fet, prefereixo les primeres. La raó és molt senzilla: quan un guionista o un director plasma la realitat política en un film de ficció política, ens dóna molta informació de la manera en què escenifiquem la política, el poder i la comunicació política en el dia a dia.
El lideratge emocional de Pep Guardiola
Les claus de l’èxit i el lideratge de Pep Guardiola com entrenador del Barça estan en el seus recursos emocionals.
Què fan els candidats a una fira de grangers?
Si ets de ciutat, t’agrada el cinema en versió original i vols que et cobrin una milionada per un tall de cabell, no se t’ha perdut res a Iowa. Si a més ets multimilionari, tens jet privat o t’has passat la teva vida als despatxos del poder de Washington, a Iowa estàs més perdut que en Wally. Però si la teva intenció és ser president dels Estats Units el 2016 o, com a mínim, aconseguir la nominació del teu partit, ets boig si no estàs a Iowa i ets a Martha ‘s Vineyard.
David i Goliat
El primer ministre italià, Matteo Renzi, ha rebut a la cancellera alemanya Angela Merkel a la seva ciutat, Florència, per a una cimera entre els dos països. I la cimera ens ha deixat aquesta imatge per a la posteritat. Els dos mandataris als peus del David de Miquel Àngel. Una imatge bella i poderosa.
A Obama li queden dos telediaris
Bé, més que dos telediaris, a Obama li queden dos discursos de l’estat de la Unió. Aquesta nit el president es dirigirà a les càmeres ia la nació en el discurs anual en el qual dóna compte de l’estat del país i marca les línies d’actuació del seu govern. I al contrari del que passa a Espanya amb el debat sobre l’estat de la nació, això és tot un esdeveniment. Polític i mediàtic. T’explico més coses en aquest article per si aquesta nit no dormiràs per veure-ho.
Un any per Iowa
No vull posar-vos nerviosos, però la carrera presidencial de 2016 es posa seriosa. I és que, si no s’avança cap estat -que tot pot passar- i no hi ha canvis en les previsions, en un any estarem presenciant ja el tret de sortida de les primàries als Estats Units. Primera parada, Iowa.
Als atletes de Sochi 2014
No puc imaginar les sensacions que deus estar sentint en aquest moment. Estàs a punt d’arribar a Sochi per participar en uns Jocs Olímpics. Et desitjo molta sort. Però no veuré com amb el teu esforç arribes al més alt del podi. No puc fingir que no està passant res.
15 sèries polítiques imprescindibles
No estan totes les que són ni són tots els que estan. En aquest post et presento 15 sèries polítiques que no et pots perdre: 1. The West Wing Si parlem de sèries polítiques, aquesta és LA sèrie. Sense dubte. Ambientada a la Casa Blanca, mostra els secrets de l’administració d’un president demòcrata. Els protagonistes són el president -Josiah Bartlet- i els seus assessors més propers. Va ser creada per Aaron Sorkin amb la ingent quantitat de material que havia preparat per a la pel·lícula The American President (El president i Miss Wade). Es va emetre de 1999 a 2006 per la NBC. Les seves 7 temporades recorren els dos mandats de Bartlet a la…
Sóc finalista als Young Communicators Award d’Europa
Al juliol de 2011 em vaig llançar al buit i vaig decidir embarcar-me en un repte electritzant: dirigir la comunicació d’una plataforma de peticions online. Sabia que treballar en una plataforma així era una cosa única. El lloc on podia unir la meva passió per la comunicació amb l’empoderament ciutadà. Amb la política del pròxim. De la quotidianitat. Aquesta aventura no només m’ha donat la satisfacció de créixer personal i professionalment, sinó que també m’ha portat a ser un dels tres finalistes al premi Young Communicators Award que atorga l’Associació Europea de Directors de Comunicació (EACD). El proper 27 de juny defensaré la meva candidatura a la final que se celebra a la Cimera Europea…
Hijo de puta, hay que decirlo más
Ho deien a “La hora chanante”: hijo de puta, hay que decirlo más. I és que en veure la primera temporada de la sèrie de Netflix “House of Cards”, no he pogut evitar pensar-hi. Perquè aquesta és la història d’aquesta sèrie, la d’un gran fill de puta.
Les quatre vegades d’Obama
Quan George Washington va renunciar a un tercer mandat, va crear precedent. Algunes fonts afirmen que ho va fer per l’obstinació dels pares fundadors d’evitar com fos que el nou país es convertís en una monarquia. Altres, que estava ja més per al càrrec. El fet va ser que els seus immediats predecessors van seguir la pràctica.
Els millors discursos inaugurals de la història
El 2005, en motiu de la segona presa de possessió de George W. Bush, el Washington Post va publicar un article sobre els millors i els pitjors discursos inaugurals de la història. Avui mostrem els 10 millors discursos de la història.
Comentaris recents