Bloc de Pere Aragonès

La societat de la informació ha canviat les nostres vides. L’economia, les relacions laborals i la política es veuen afectades pels nous paradigmes de la era de la informació. En aquest context, els moviments polítics que pretenen grans transformacions (crear un estat propi, per exemple) hem d’adaptar-nos als nous temps, i per això no és casual que la presència de l’independentisme a la xarxa sigui molt gran comparada amb el seu suport electoral. La base social de l’independentisme, i sobretot la més activa, és el target d’usuaris d’internet, i això es nota.
Si fa uns anys vam començar amb les pàgines webs d’organitzacions polítiques, i ja temps van venir els blocs (que han crescut tant que hi ha la necessitat de trobar-se per organitzar-se i avançar), ara toquen les comunitats virtuals. Algunes es generen per si soles i són molt informals (el cas dels fotologs), encara que fins i tot en aquests àmbits l’independentisme hi té un espai (el fotolog de l’Acampada Jove n’és un exemple).
El Facebook obre un nou concepte, molt més complet i més “adult”, de comunitat virutal. Precisament a la mateixa setmana que en Saül Gordillo comentava aquest nou model de comunitat virtual, sortien dos nous grups d’usuaris d’aquesta aplicació (Jovent independentista i Acampada Jove) que s’afegeix al grup d’ERC i a les causes Sobirania i Progrés i Causa secessionista per un estat propi, fent present el moviment independentista en tota la seva pluralitat també a la xarxa social Facebook.
De ben segur que aquesta nova manera de treballar i interrelacionar-se canviarà els comportaments i pràctiques de la política, i si l’independentisme és capaç de liderar la innovació en aquest àmbit estarà molt ben posicionat per seguir marcant l’agenda política. La web 2.0 ens diu que és l’hora de l’independentisme 2.0: s’accepten propostes. 

Ahir, pels passadissos del Parlament, em vaig trobar la família López de visita: Alfons López Tena i Hèctor López Bofill, que, acompanyats de Roger Albinyana, portaven a les mans el document de bases de la llei de consultes populars. El document, que podeu llegir aquí, proposa la creació d’un instrument d’aprofundiment democràtic que, a diferència d’altres propostes realitzades fins ara, té encaix en l’actual sistema constitucional. Això, que no és bo perquè sí, té una gran virtualitat: ens estalviem la discussió (típica, tant llatina) d’adequació o no al marc constitucional d’una llei. Recordeu, si no, el drama del nou estatut, on tot el dia ens discutíem si la Constitució permetia els seus preceptes o no.
La llei, que ja està treballant des del departament de Governació en Joan Puigcercós, serà un bon instrument que ens permetrà tenir una eina més per avançar com a societat i com a nació. En tot cas, és la plasmació jurídica que el debat ha passat a Catalunya del peix al cove autonomista al dret a decidir. Això ha estat gràcies a molts factors: el No d’Esquerra a l’estatut, les mobilitzacions de la PDD, la progressiva sobiranització de l’esquerra catalana amb els acords de govern, etc. Evidentment, són processos lents, de canvi de cultura política, que no es fan d’un dia a l’altre. Lentament, però, el país va canviant de paradigma, sobretot a mesura que van sortint la superfície les deficiències de l’estat de les autonomies.
Enmig de tot això, tenim unes eleccions espanyoles on una part petita del catalanisme opta per un vot en blanc, preconitzant una tàctica miop entre l’ara o mai i l’agudització de les contradiccions. Si després de tot l’enrenou dels últims mesos, de sortir al carrer pel dret a decidir, de mobilitzar la societat catalana fins al punt que el PSC ja diu que s’han de publicar les balances fiscals i avançar progressivament cap al concert econòmic i quan ens presenten com a futurible ministre d’Indústria Manuel Pizarro, el catalanisme reduís el seu pes al Congrés de Diputats, perdríem una bona oportunitat.
I som conscients que tots plegats no hem acabat de fer les coses com voldríem. Potser no hem estat prou agosarats o capaços de preveure cap a on ens portaria la creixent complexitat de la nostra societat i els afers públics. Però la resposta no pot ser la puresa de la bombolla sinó que ha de ser avançar, avançar i avançar. Perquè, en democràcia, el que compten són els vots i els diputats i diputades que té cadascú, i les interpretacions de què significa un vot en blanc o una alta abstenció duren poc i no tenen transcendència en les nostres vides.
Avui, precisament, el candidat de l’esquerra independentista a les eleccions espanyoles, Joan Ridao, exposarà el plantejament d’aquest moviment en una conferència a l’Auditori Once de Barcelona. De ben segur que serà un avançament de la feina rigorosa, seriosa i efectiva que Esquerra farà amb el renovat grup parlamentari al Congrés a partir de les eleccions de març.

Dijous passat vaig  tenir la sort d’assistir a la conferència de Juan José Ibarretxe a Barcelona, organitzada per la Plataforma pel Dret de Decidir, Sobirania i Progrés i el Cercle d’Estudis Sobiranistes. Del discurs del lehendakari (us adjunto un enllaç a les diapositives que l’acompanyaven) en podem treure tres conclusions que ens interessen: comunicació, perseverança i dignitat.

Ibarretxe va demostrar ser un gran comunicador, no només perquè el que deia ho tenia interioritzat, sinó perquè va deixar-se de protocols (les típiques conferències institucionals llegides) i, amb el micro a la solapa, va anar desgranant cadascun dels seus arguments amb contundència i molta, molta, claredat.

La seva proposta es basa en la perseverança. Ho va dir ell: el 2005 van rebutjar la seva proposta de nou estatut polític per Euskadi (l’anomenat Pla Ibarretxe) i el 2006 ens van retallar l’estatut del Parlament. Malgrat això, hi torna: una nova proposta sobre la taula. N’hauríem d’aprendre, de la perseverança, i allunyar-nos de la frustració col•lectiva, la millor arma del nacionalisme espanyol (del PSOE i del PP).

Finalment, el concepte dignitat. Ibarretxe és un polític digne, no es doblega, ni davant Zapatero ni davant la dreta judicial. I va transmetre, dijous passat, la dignitat de la seva proposta i la dignitat d’un Parlament que no accepta retallades.

 

Des del bloc d'en Marc Puig, secretari de relacions internacionals de les JERC, podreu seguir les cròniques de l’estada que diversos membres de l’organització del jovent independentista, entre els quals la diputada al Congrés Laia Cañigueral, estan realitzant a Bolívia en el marc d’un programa de formació de dirigents de les joventuts del Movimiento al Socialismo (MAS). A la web de les JERC també hi trobareu notícies relacionades.
Una bona mostra del reconeixement internacional de la qualitat del treball polític de les JERC, que va tenir un bon precedent en la Trobada Internacional d’Organitzacions Juvenils realitzada l’any passat a Girona.

 

Actualització: al bloc d'en Gerard Coca podreu trobar el vídeo de les notícies de la televisió boliviana, obertes per les JERC. Brutal!

Dimarts 15 de gener es va celebrar la reunió de la Comissió de Seguiment del Pacte Nacional per l’Habitatge [document], de la que en sóc membre en nom del Grup Parlamentari d’Esquerra al Parlament. La reunió d’ahir va ser important perquè, en primer lloc, vàrem constituir la Comissió de Seguiment, que serà un organisme de control de l’execució i aplicació de les mesures que vam incloure entre tots els signants al Pacte. En segon lloc, vam poder conèixer les dades de l’evolució de les polítiques públiques d’habitatge el 2007 i, finalment, vam incloure un nou signant al Pacte, les cambres de la propietat urbana.
Pel que fa a les dades del 2007, val a dir que en aquests moments l’Institut Català del Sòl té terrenys disponibles per construir 18.979 habitatges protegits. Tenint en compte que el Pacte preveia que l’INCASOL es fes responsable de la construcció de 25.000 en els primers anys de vigència, anem pel bon camí. En segon lloc, l’any 2007 es van iniciar 8.692 habitatges amb protecció oficial per part de la Generalitat, xifra realment considerable. Finalment, una altra dada important: el 2007 es va atorgar 4.444 ajudes a menors de 35 anys per al pagament del lloguer, amb una mitjana de 200,76 euros al mes en ajudes. En total, a aquest concepte s’hi van destinar 9.849.331 euros.
Pel que fa les ajudes a joves, val a dir que aquesta proposta va ser incorporada a l’Acord d’Entesa gràcies a les propostes dels programes de les JERC i d’Esquerra, i que s’havien iniciat a l’anterior legislatura algunes proves gràcies a la constància de l’aleshores director de programes de la Secretaria de Joventut, en Jordi Anguera. La mesura del Ministerio de Vivienda, anomenada Renda Bàsica d’Emancipació, és una mera còpia de la nostra proposta, això sí, executada des d’un estat amb un pressupost molt gran gràcies, entre d’altres coses, a l’espoli fiscal que patim els Països Catalans. Espanya ens ven com a favor allò que ens correspon per dret.
El seguiment de la Comissió de Seguiment del Pacte Nacional per l’Habitatge es realitza en un moment en què el mercat immobiliari està en una clara fase de recessió. Fullejant l’Informe Mensual de Gener de 2008 del serveis d’estudis de La Caixa, veiem que el 2007 la caiguda de preus reals de l’habitatge ja es va produir als Estats Units i a Irlanda, i alerta que a nivell mundial els preus de l’habitatge en relació a la renda de les famílies són els més alts de la història. El mateix estudi, a més, ens indica la variació anual mitjana de preus de l’habitatge del 2000 al 2006 en diferents estats: Espanya està al capdavant amb un augment mitjà anual de l’11%, seguit de França amb el 9,5%, Irlanda amb un 8,2%, Suècia amb un 6,5% i els Estats Units amb un 6,1%. En aquest enllaç hi podreu trobar més detalls i més estudis.

Tribuna Catalana ha publicat un article del portaveu nacional de les JERC, Gerard Coca, en què detalla el 2008 que desitja el jovent independentista. Amb un estil clar, contundent però no per això menys àgil i ben construït, en Gerard Coca exposa els reptes del jovent independentista per al nou any, que són, també, reptes per al conjunt de l'esquerra independentista i per al nostre poble.

 

Us recomano la lectura a totes i tots. Per cert, les JERC-Illes continuen amb la seva activitat d'agitació amb nous dos murals a Pollença. Per veure'ls cliqueu aquí. 

  

 

Ahir al vespre es va acabar de penjar la nova pàgina web nacional d’Esquerra. La pàgina web nova –que encara és susceptible de ser perfeccionada en molts aspectes- actualitza la presència del partit a una xarxa –internet- espectacularment dinàmica.
La portada és més complerta i més dinàmica, on hi podrem trobar un accés ràpid a les notícies, agenda, entrades de blocs, vídeos, notícies locals, etc. Les imatges tenen un pes més gran en relació al text que no pas en la web anterior, i es permet la subscripció a dos mecanismes d’informació, l’Esquerra Digital (setmanal) i l’Esquerra Informa (amb titulars diaris per e-mail). Hi ha un esforç important per carregar a la pàgina totes les entrevistes, articles, etc. del partit que van apareixent als mitjans.
En línia amb la nova era d’internet, la web nacional sindica blocs de dirigents destacats d’Esquerra (de moment, tots són els allotjats a la web del partit, però de ben segur que properament tindrem els allotjats a bloc.cat, blogger, o wordpress) i el canal EsquerraTV de YouTube.

Evidentment, la web encara ha de fer el rodatge oportú i acabar de fer-ne els matisos. Amb tot, la nova web capacita el partit per poder mantenir el lideratge en visites i, el que és més important, millorar la comunicació amb la militància i la base electoral.

Ahir al migdia vam presentar l'eslògan de campanya per les properes eleccions, "Objectiu:Un país de primera". Aquest lema ha estat fruit d'una campanya inciada a través d'internet, on els ciutadans anaven construint el missatge d'Esquerra tot escrivint les seves raons per voler la independència.

Els esdeveniments dels darrers mesos, en què la incompetència espanyola ha provocat imatges del nostre país pròpies d'una república bananera, han mostrat que amb l'actual model autonòmic no es va enlloc, i que la principal conseqüència d'aquest esgotament de l'Espanya amb autonomia de caserna és el benestar de la ciutadania catalana. A més de les infraestructures, cal no oblidar el baix nivell de prestacions socials conseqüència del dèficit fiscal, o la necessitat de millorar el nostre sistema educatiu.

En les properes eleccions, doncs, ens hi juguem molt, perquè a Madrid es decideix molt. I si decideixen per nosaltres, com a mínim ser-hi. Lluny de posicions estèrils com el vot en blanc d'Heribert Barrera (ja que donaria més diputats al PSOE i el PP per unir-se contra Catalunya), el que cal és reforçar l'esquerra nacional, que a Catalunya i al País Valencià són les llistes d'Esquerra i a les Illes Balears les de la Unitat (on fem llista conjunta amb el PSM, Entesa i Unió Mallorquina).

La Fundació Josep Irla continua augmentant la seva activitat d’enfortir les bases teòriques de l’esquerra nacional dels Països Catalans. Si fa uns mesos parlàvem de la sortida de la revista EINES, ara hi ha una nova iniciativa: el premi d’assaig breu EINES 2008.

Fins el 31 de gener podreu presentar els vostres treballs sobre la realitat política, cultural, social i econòmica dels Països Catalans i els seus reptes de futur. Aquí podreu trobar més informació. El premi consta de 3.000 euros i la publicació de l’obra.

Si no en teníeu prou, el proper dimarts 15 de gener es presenta el número 3 de la revista EINES, en un acte amb Josep Maria Terricabras i Joan Ridao. Esteu tots convidats!