Per Pol Sureda

Hem de presentar a tots els països el proper estat català Independent que volem com Dinamarca, Suïssa i Israel. I cercar-hi aliances.

“L’independentisme català requereix d’afaiçonar aquesta relació internacional si vol tenir opcions de reconeixement. La nostra missió és assegurar un suport internacional, un pla de govern i una calendarització per accedir a l’estatalitat. L’accés a la condició d’Estat de Catalunya radica essencialment en paràmetres geopolítics, més que no pas morals o de dret. Cal desplegar una acció internacional en la que “el valor geopolític i geoeconòmic” de Catalunya quedi patent en el sí d’Europa i en tota la política de seguretat de la Mediterrània. Cal projectar Catalunya com a valedora d’una reordenació de l’Europa Occidental, que doni saba nova a la revitalització de l’eix transatlàntic amb els EUA i, a la seva torna, a la projecció d’Occident i els seus valors. Un Estat català ha de ser valedor d’una Europa forta i d’un Occident respectat. Aquest plantejament és el que donarà credibilitat a Catalunya com a nou subjecte de l’escena internacional.”

Comencem!: Política de relacions internacionals

“UN MÓN PER A CATALUNYA”   IDEES FONAMENTALS

Tota nació necessita auto-reconèixer-se com una entitat diferenciada; això és el que la fa expressió d’un poble amb idiosincràcia i personalitat pròpia. Però, alhora, necessita ser reconeguda per la resta de nacions del món: no hi ha identitat sense entitat. La lògica que deriva d’una nació afaiçonada és convertir-se en Estat. L’Estat és l’única argamassa que garanteix visibilitat, presència, respecte i consideració a una nació. Sense el vestit estatal, una nació es desdibuixa fins a desaparèixer entre l’anècdota folklòrica o l’eco remot de quelcom que va ser.

Una nació amb tot el bagatge que la caracteritza (història, llengua i cultura pròpies, territorialitat clara…) i sobretot, la seva voluntat de projectar-se al món sense intermediacions és l’aval més clar per a presentar una candidatura per a l’accés a la condició d’Estat. Ser i voluntat de seguir sent són la clau de volta de la identitat i, per tant, de l’existència de la nació.

Si bé sentir-se nació i que et percebin com aital és condició sine-quanon per assolir la condició d’Estat, no ho és menys que la comunitat internacional posa les seves condicions d’accés i acceptació. És per això que tota nació que es vol convertir en Estat necessita desplegar unes relacions internacionals pròpies caracteritzades per una potent diplomàcia pública i d’una paradiplomàcia que funcioni com una Cancelleria a l’ombra en representació del futur Estat. La nostra diplomàcia pública i la nostra para-diplomàcia es basarien en posar en evidència el “colonialisme intern” (polític i econòmic) del que és víctima la nació catalana, potenciar el caràcter democràtic del plet nacional català, assegurar l’ordre intern, el lliure mercat i l’estabilitat del nou Estat i a establir aliances i simpaties amb altres Estats reconeguts.

L’independentisme català requereix d’afaiçonar aquesta relació internacional si vol tenir opcions de reconeixement. La nostra missió és assegurar un suport internacional, un pla de govern i una calendarització per accedir a l’estatalitat. L’accés a la condició d’Estat de Catalunya radica essencialment en paràmetres geopolítics, més que no pas morals o de dret. Cal desplegar una acció internacional en la que “el valor geopolític i geoeconòmic” de Catalunya quedi patent en el sí d’Europa i en tota la política de seguretat de la Mediterrània. Cal projectar Catalunya com a valedora d’una reordenació de l’Europa Occidental, que doni saba nova a la revitalització de l’eix transatlàntic amb els EUA i, a la seva torna, a la projecció d’Occident i els seus valors. Un Estat català ha de ser valedor d’una Europa forta i d’un Occident respectat. Aquest plantejament és el que donarà credibilitat a Catalunya com a nou subjecte de l’escena internacional.

Des del 1714 fins ara, l’Estat-nació i l’absolutisme han estat el llast opressor de Catalunya.

No hi havia món per als catalans. Era un escenari d’anul·lació i marginació. El 1989 amb la caiguda del Mur de Berlín, un nou món va néixer. El procés de globalització (lliure-mercat mundial i projecció de les societats democràtiques) i el seu conseqüent canvi de paràmetres geopolítics, geoestratègics i geoeconòmics ofereixen un horitzó adequat i adaptable al patró català. La contextualització de Catalunya en el redós de la Unió Europea i les seves ramificacions transnacionals dins el marc occidental, formulen un escenari on la diferència i el respecte democràtic poden esdevenir armes polítiques de primer ordre. Catalunya té al devant un món on pot encaixar i eines per fer-se encaixar al marge de les actuals estructures estatals que la limiten i incapaciten política i econòmicament. És sobre aquest nou escenari i amb el bagatge històric de l’anterior, que s’ha de concebre qualsevol acció de relacions internacionals de caire independentista.

Així, doncs, advoquem una acció que tingui com a fil conductor la restitució d’una diplomàcia basada en la representativitat, la bilateralitat (drets i obligacions), el pactisme i el liberalisme humanista. Trets inconfusibles de la projecció internacional que sempre ha desplegat Catalunya en la seva història. I que els elements que la confegeixin i la representin tinguin una acreditació de coneixement de causa i el suficient vigor psíquic per desplegar aquesta tasca en els fronts i destins que l’estratègia diplomàtica independentista cregui meritoris d’actuació.

Extret de la web de Catalunya Acció:

http://www.catalunyaaccio.org/documentacio/programa/Relacionsinternacionals.pdf

Article 1
1. La República Catalana és l’Estat Nacional lliure, independent, sobirà, indivisible, democràtic, social i de dret de què es dota el poble català sota els principis de la llibertat, la igualtat, la justícia i la solidaritat. En el període transitori fins a l’adopció de la Constitució definitiva en referèndum nacional, la present Constitució provisional és la Llei Fonamental de la República Catalana: l’Estat, els individus i les entitats hi estan subjectes; les lleis en deriven, sota pena de nul·litat.

2. La sobirania nacional de Catalunya resideix en el poble català, del qual emanen els poders de la República.

Article 2
1. El territori nacional de Catalunya és constituït pel domini lingüístic català. Transitòriament, però, el territori estatal de la República Catalana se circumscriu al de l’antic Principat de Catalunya autonòmic, amb els corresponents sòl, subsòl, plataforma continental, aigües interiors, mar territorial, espai aeri i estratosfera jurisdiccional.

2. Els territoris de la resta dels Països Catalans tenen dret a incorporar-se a la República Catalana.

3. A títol transitori, també la comarca occitana de la Vall d’Aran forma part integrant de la República Catalana, al si de la qual es constitueix en Estat Nacional Autònom, amb plena salvaguarda dels drets lingüístico-culturals, sociopolítics i altres que li corresponen com a territori nacionalment occità, incloent-hi el dret a la plena normalitat lingüistica amb oficialitat exclusiva de la llengua nacional, el dret a l’autogovern, el dret a la lliure autodeterminació sense ingerències, el dret a la lliure relació amb la resta d’Occitània i el dret a mantenir relacions exteriors.

Article 3
1. El català és la llengua pròpia de la nació catalana, la comuna del poble català i l’oficial de la República Catalana. Tots els catalans tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la. No hi és exigible el coneixement ni l’ús de cap llengua altra que el català.

2. És tasca prioritària de la República Catalana de dur a terme la plena restitució social de la llengua catalana i de remoure els obstacles que l’entrebanquen, amb l’objectiu que el català, tal com li correspon, torni a ésser la llengua d’ús habitual, general i socialment necessari en tots els àmbits i activitats de rellevància pública.
3. La República Catalana defensa i protegeix els drets lingüístico-culturals i sociopolítics dels connacionals de la resta dels Països Catalans.
4. L’Institut d’Estudis Catalans és la màxima autoritat quant als aspectes científics i normatius de la llengua catalana.
5. La llei regula les facilitats per a l’ús i ensenyament d’aquelles llengües que són presents a Catalunya a conseqüència de les diverses onades immigratòries que ha conegut el país.
6. Totes les garanties que la present Constitució estableix per a la llengua catalana en territori de Catalunya s’entenen establertes per a la llengua occitana a la Vall d’Aran.

Article 4
1. La bandera de la República Catalana és la nacional tradicional, rectangular de quatre barres roges sobre fons groc, tot formant, així, un camper de nou franges horitzontals alternades i de gruix igual, cinc de grogues i quatre de roges. L’amplada i la llargada de la bandera guarden una relació de 2:3.
2. L’escut de la República Catalana és triangular curvilini, amb el camper anàleg a la bandera col·locada verticalment.
3. L’himne nacional de Catalunya és la cançó de Els Segadors, en l’harmonització moderna i amb la lletra d’Emili Guanyavents.

Article 5
La capital de la República Catalana és la ciutat de Barcelona, sense perjudici que les institucions supremes del poder de la República Catalana disposin, així mateix, de seus permanents en altres ciutats de Catalunya.

Article 6
1. La República Catalana s’estructura territorialment en municipis, comarques i regions. Totes aquestes demarcacions administrativo-territorials tenen personalitat jurídica plena i gaudeixen d’autonomia en llur àmbit per a la gestió dels interessos respectius, segons els principis de descentralització, subsidiaritat, proximitat, eficiència, simplicitat i unicitat.
2. La denominació oficial dels municipis, de les comarques i de les regions ha d’ésser apropiada per al territori i respectuosa amb la genuïnitat toponomàstica catalana.

Article 7
1. En l’instant de proclamar-se la independència de Catalunya, gaudeix de la ciutadania catalana tota persona que, sota ciutadania espanyola, tingui veïnatge administratiu a la República Catalana, incloent-hi la Vall d’Aran. En rebre la ciutadania catalana hom perd la ciutadania anterior.
2. A partir de la independència, gaudeix de la ciutadania catalana:
a) tota persona nascuda a Catalunya de pare o mare catalans;
b) tota persona nascuda a Catalunya de pares estrangers, llevat que aquests reclamin per a llur fill o filla la ciutadania de l’Estat d’origen;
c) tota persona nascuda a l’exterior de pare o mare catalans, previ acompliment de les formalitats que la llei assenyala;
d) tota persona d’origen estranger que adquireixi la ciutadania catalana d’acord amb la llei;
e) tota persona titular de ciutadania aranesa.
3. Els connacionals de la resta dels Països Catalans no són reputats estrangers. La llei regula el procediment d’urgència per a conferir la ciutadania catalana per naturalesa als connacionals que la sol·licitin.
4. L’obtenció de la ciutadania catalana per naturalització comporta la plena equiparació legal amb els catalans per naturalesa. Per tal d’obtenir la ciutadania catalana per naturalització, la persona interessada:
a) ha de sol·licitar-la expressament d’acord amb les formalitats legals;
b) ha de residir habitualment a la República Catalana havent-hi residit un mínim de deu mesos l’any durant els cinc anys immediatament anteriors a la demanda de naturalització;
c) ha de saber parlar, llegir i escriure en català de manera suficient, així com conèixer suficientment la història i la cultura catalanes; o bé, en cas que tingui voluntat de residir a la Vall d’Aran, ha de saber parlar, llegir i escriure en occità de manera suficient, així com conèixer suficientment la història i la cultura occitanes;
d) ha de prometre la Constitució.
5. El règim de doble ciutadania resta condicionat a reciprocitat mitjançant tractat internacional.

Article 8
1. La República Catalana reconeix els drets humans i en garanteix el lliure exercici.
2. Tots els catalans i catalanes són iguals davant la llei, sense discriminació per raons de sexe, color, llengua materna, religió, opinió, ascendència familiar, origen nacional, opció sexual, nivell cultural o qualssevulla altres circumstàncies personals o socials.
3. La majoria d’edat es fixa en els divuit anys.

Article 9
Els estrangers que es troben en territori de la República Catalana, apàtrides inclosos, gaudeixen dels drets i llibertats establerts per la present Constitució i les lleis que en deriven, excepció feta dels drets electorals i de l’accés a la funció pública; i tenen el deure de respectar la Constitució catalana i d’observar les lleis del país.

Article 10
El dret de sufragi i el règim electoral es basen en els principis següents:
a) són electors tots els catalans i catalanes majors d’edat, tret d’aquelles persones legalment excloses del dret de sufragi per condemna judicial o per incapacitat mental;
b) són elegibles tots els catalans i catalanes majors d’edat que acompleixin amb les formalitats establertes per la llei, incloent-hi els connacionals d’altra ciutadania;
c) el sufragi és lliure, igual, únic, universal, directe i secret, essent les candidatures uninominals o plurinominals i, en aquest darrer cas, de llista tancada i desblocada;
d) les eleccions s’efectuen segons sistema electoral proporcional de coeficient prefixat i circumscripció electoral única, coincident, aquesta, amb l’àmbit territorial en què tenen lloc els comicis. En el cas específic de les eleccions legislatives, calen trenta mil vots per a ésser elegit diputat o diputada.

Article 11
1. Les institucions supremes del poder de la República Catalana són el president de la República, el Parlament, el Govern i el Tribunal Suprem de Justícia.
2. Les institucions supremes del poder de la República Catalana són inviolables. Les persones que les informen o les componen són inviolables per les opinions manifestades i pels actes efectuats en l’exercici del càrrec; durant el període de llur mandat gaudeixen d’immunitat, i no poden ésser detingudes sinó en cas de delicte flagrant, ni inculpades ni processades sense l’autorització prèvia del Parlament.
Disposicions derogatòries i abolitòries

Primera
Des del mateix instant de la proclamació de la independència nacional, resten derogats a Catalunya i a la Vall d’Aran:
a) la Constitució espanyola de 1978;
b) l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006, llevat d’aquells punts que siguin aplicables com a text suplementari de la present Constitució provisional, d’acord amb la Disposició transitòria tercera;
c) tot l’aparell legislatiu i reglamentari que imposava l’oficialitat i l’ús de la llengua espanyola i que coartava la normalitat lingüística del català, així com de l’occità a la Vall d’Aran;
d) els tractats i altres acords internacionals signats per l’Estat espanyol, en la mesura que afectessin Catalunya o la Vall d’Aran.

Segona
Resten abolides a Catalunya i a la Vall d’Aran les províncies, els partits judicials, les regions militars i altres demarcacions supramunicipals imposades per l’Estat espanyol, conjuntament amb les institucions corresponents; així mateix, hi resta derogada la legislació en què recolzaven, en tot allò que superi l’àmbit municipal.

Disposicions transitòries

Primera
Passen a la propietat de la República Catalana totes les pertinences que l’Estat espanyol i la dinastia borbònica tenien al territori estatal català fins a l’instant de la proclamació de la independència nacional.

Segona
Els poders públics retiraran celèricament de les dependències oficials tots els símbols de significació colonialista, secessionista i regionalitzadora. Així mateix, procediran a corregir la toponímia viària en sentit anàleg.

Tercera
A títol transitori, tot el sistema jurídic vigent a Catalunya i a la Vall d’Aran fins a la proclamació de la independència nacional continua essent-hi d’aplicació preceptiva en la mesura que no hagi estat expressament derogat ni contradigui la present Constitució provisional o les lleis i disposicions que en deriven.

Quarta
En el període d’interinitat que s’obre amb la proclamació de la independència, els antics president de la Generalitat de Catalunya, Parlament de Catalunya i Govern de la Generalitat de Catalunya es constitueixen, respectivament, en president de la República, Parlament i Govern provisionals.

Cinquena
En el termini màxim de sis mesos, comptats a partir de la proclamació de la independència, i a convocatòria del president provisional de la República Catalana, se celebraran eleccions a l’Assemblea Constituent, encarregada d’elaborar i aprovar el text de la Constitució de la República Catalana, el qual serà sotmès tot seguit a referèndum nacional.
Disposició final

La present Constitució provisional entrarà en vigor en el mateix instant d’ésser proclamada la independència nacional de Catalunya al territori de la República Catalana, i restarà derogada en entrar-hi en vigor la Constitució de la República Catalana adoptada en referèndum nacional.

Tenim president! 

Cal que no ens deixem hipnotitzar pensant que ara ja ho tenim. En realitat encara no hem fet res. Ara simplement tenim un lloc al punt de sortida, i tot el camí per recórrer.

Ho tindrem al sac quan haguem fet la declaració d’independència, i ben lligat quan tinguem el reconeixement d’alguns estats especialment significatius.

Mentrestant el que cal és continuar empenyent i no permetre que es torci res, i aquest ha de ser també el paper de la CUP com a grup parlamentari independentista que permet la majoria absoluta i que va rebre molts vots que podrien haver anat a Junts pel Sí precisament perquè podien fer de garants d’un procés que no acabava de veure’s prou assegurat en mans d’uns partits que venien de llargues enteses amb el govern espanyol.

La societat civil no ha de perdre en cap moment la seva força, i per això cal que l’ANC l’AMI, etc., recuperin el seu protagonisme.

Amb tot, hem de donar un vot de confiança al nou president Puigdemont. 

Esperem que aquest full de ruta que tant costa d’entendre als qui sabem com es fa una independència no sigui finalment absurd. I si es pot escurçar, molt millor. També esperem que el nou president i tot l’equip de govern es posin decididament a fer pedagogia* de la independència, única manera d’ampliar la base social de l’independentisme que tan reclamen els nostres dirigents, cosa que fins ara només hem fet de manera efectiva les entitats civils.

El darrer punt bàsic que cal corregir, i esperem que aquest president ho tingui clar, és admetre que la llengua catalana és l’ánima de la nació, i com a tal ha de ser la futura llengua oficial única (i l’occità ha de ser la de la Vall d’Aran). No es pot posar irresponsablement en escac un element tan essencial de la identitat catalana només per si així potser s’aconsegueixen quatre vots més. Si quan es parla d’economia es fa cas dels economistes més experts, cal fer el mateix amb la llengua i fer cas dels sociolingüistes. Als castellanoparlants, com a tothom, se’ls convenç de les bondats de la independència anant amb la veritat per davant, exposant els arguments avalats per lingüistes, economistes, experts en dret… Si el camí és aquest, ens tindran al costat.

Estiguem, doncs, a l’aguait i disposats a continuar treballant. Només recordaria, per acabar, que la independència ja l’hem aprovada per votació democràtica. L’única cosa que ens queda per votar als catalans és la nova Constitució catalana. Que les paraules del president Puigdemont siguin profètiques: “No són èpoques per a covards”.

Francesc Jutglar, soci de Catalunya Acció

* El President del nostre País és la persona més adequada i eficaç per a fer pedagogia del primer valor de tota Nació, la Independència, de fer veure las seva conveniència en tots els àmbits, i també  és la persona i càrrec més adequat i potent per a fer aixamplar la base social a favor de la plenitud de Catalunya i de la seva nova reorganització en forma de República. President, Govern i Parlament si fan aquesta tasca coordinats entre ells i amb la societat civil, esdevindran imparables.

Acord JxSí-CUP (pàg 42) on es comprometen a Declarar la independència abans de cap procés constitucional (com han fet tots els països del món), i que ahir Puigdemont va dir que hi renunciava. Espero que rectifiqui, perquè no es pot aprovar cap constitució abans que la independència.

Pàgina 42…

6. Llei de Transitorietat Jurídica: immediatament després de la Declaració d’Independència, cal que el Parlament aprovi una Llei que estableixi que, en absència de legislació catalana que les substitueixi o derogui, les lleis espanyoles són les vigents a Catalunya (en el benentès, establert des de la Declaració, que passen a ser executades i guardades per les institucions catalanes).

—————

Catalunya va equivocar-se de parella,

amb Castella potser voluntàriament i amb Espanya a la força.

No tornem a caure en el pitjor error de la nostra història.

————————–

Catalunya, Poble Català!

No et federis mai, tu has nascut per esdevenir plenament sobirà!

Només la Confederació és vàlida per a Catalunya, la lliure confederació de les terres de la seva parla.

A banda d’aquesta Confederació vés amb compte i sobretot amb Espanya no t’hi assocïis, no t’hi federis i si pot ser no t’hi relacionis.

Ves amb compte, no et federis mai amb un pinxo! i menys amb 14 pinxos!

No et federis mai amb un estrany.

No et federis mai amb un dictador.

No et federis mai amb 14 enemics. (14 autonomies castellanes)

No et federis mai amb 15 egoistes. (14 autonomies i el seu govern central)

No et federis mai amb qui se senti el centre del món trepitjant als altres..

No et federis mai amb qui es creu amb dret a aixafar als altres, a dominar-los, a fiscalitzar-los.

No et federis mai amb amb un colonitzador.

No et federis mai amb un imperialista.

No et federis mai amb ningú que no respecti i que sota qualsevol concepte posi pals a a les rodes al ple desenvolupament de la llengua catalana.

No et federis mai amb ningú que t’imposi les seves lleis i no respecti escrupolosament les teves.

No et federis mai amb ningú que et vulgui imposar la seva constitució.

No et federis mai amb ningú que no et deixi les portes obertes per sortir de la federació.

No et federis mai amb ningú que et gravi amb impostos abusius.

No et federis mai amb ningú que vulgui controlar les teves escoles.

No et federis mai amb ningú que vulgui imposar-te la seva història, o la seva manera de veure la teva història.

No et federis mai amb qui no pugui acceptar que tinguis Seleccions Nacionals plenament reconegudes internacionalment.

No et federis mai amb qui no et deixi ser actor europeu i mundial de Ple Dret.

No et federis mai amb qui sempre vol decidir les teves coses.

No et fedris mai amb qui sempre vol interferir i condicionar les teus negocis i les teves relacions comercials.

No et federis mai amb aquells que permetin que les empreses que operen en el teu territori paguin els seus impostos en països aliens.

No et federis mai amb aquells que de tant que et necessitin no et deixin viure.

No et federis mai amb aquells que menyspreïn els teus símbols, el teu himne, les teves banderes.

No et federis mai amb qui t’ha prohibit qualsevol tipus de relació lliure entre els teus territoris.

No et federis mai ni amb Espanya, ni amb els espanyols, ni amb les seves comunitats, inclosa Euskadi, ni amb els seus governs.

No ho facis perquè seria el certificat de defunció de tota la nostra nació i aleshores Catalunya emmudiria per sempre!

Catalunya no et federis mai ni amb Espanya, ni amb Euskadi ni amb Europa.

Tu has nascut per a ésser plenament lliure com Noruega, Suïssa o Israel.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, català pro DUI, membre de la pàgina de facebook “Compromesos amb la DUI”, simpatitzant de l’UPDIC de Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa.

Catalans, preparem-nos per la DUI!