Si hi ha una cosa que tenim clara a CiU és que per sortir de la crisi és imprescindible facilitar l’acció dels emprenedors, perquè són els empresaris el principal motor de la nostra economia i els únics que han demostrat al llarg de la història la seva capacitat per generar riquesa i, conseqüentment, llocs de treball.

Per aquest motiu la setmana que ve CiU defensarà al ple del Congrés dels Diputats una proposició de llei que té com a principal objectiu la regulació de la figura de l’emprenedor i que aposta per mesures que serveixin per donar suport a la creació d’empreses i al seu finançament a través d’incentius fiscals.

No té cap sentit, i encara menys en aquests moments, continuar escanyant fiscalment les empreses i no afavorir l’accés al crèdit. Des de CiU esperem que el PP atengui aquesta proposició de llei tota vegada que el mateix president del govern, Mariano Rajoy, es va comprometre a regular la figura de l’emprenedor en el seu discurs del debat de política general. Fins ara no ho ha fet. Volem creure que el PP rectificarà. No tindria sentit no donar suport a aquesta proposta de CiU que busca facilitar l’acció dels emprenedors, si el mateix president Rajoy va dir que ho faria.

Però, a més, la nostra proposta també persegueix que el govern de l’Estat es comprometi a aprovar un projecte de llei que reguli la figura de l’emprenedor social i el visat emprenedor. Aquest visat pretén atreure talent empresarial de l’estranger amb l’obligació d’elaborar de forma anual un informe d’avaluació sobre els resultats de l’activitat de creació d’empreses i financeres per part d’inversors de proximitat.

Només apostant decididament per les persones que proposen nous projectes i per les que ja els tenen en marxa i travessen dificultats no imputables a la seva gestió sinó a la mala situació financera del país, podrem tornar al camí del creixement econòmic. Aquest ha de ser l’objectiu prioritari de totes les administracions per retornar la confiança a la societat i per començar a sortir del pou al qual ens han portat la crisi i tot un reguitzell de males decisions polítiques i econòmiques del govern del PP.

Share and Enjoy

A juzgar por las últimas declaraciones parece ser que el PP se mantiene en sus trece y sigue dispuesto a mantener su política de asfixia a las finanzas de Cataluña. Así se deduce de sus reiteradas negativas a flexibilizar el objetivo de déficit, situación injusta y paradójica. Mientras que el Parlamento Europeo, con el apoyo del Partido Popular Europeo -del que el PP forma parte- se declara partidario de otorgar un margen mayor a las comunidades autónomas y de que se reparta la flexibilización del déficit que Europa ha concedido, el gobierno Rajoy se niega a trasladar este margen a las comunidades. De este modo, estrecha más el cerco a la maltrecha situación económica de las autonomías.

Ante esta injusticia CiU ha vuelto a pedir al presidente del gobierno español que amplíe y flexibilice el déficit de las autonomías para equilibrar sus esfuerzos destinados a la consolidación fiscal. No es lógico que Cataluña, como el resto de comunidades, deba reducir su déficit a la mitad el 2013, mientras que el Estado incrementa el déficit presupuestado en un 14%, en relación al del 2012. Lo que persigue esta iniciativa es que no se ahogue todavía más a las administraciones autonómicas, teniendo en cuenta que gestionan -no podemos olvidarlo- el grueso del estado del bienestar. Son las autonomías las responsables de las políticas sanidad, de educación y de los servicios sociales. Al no flexibilizar los objetivos de déficit de las autonomías, el PP perjudica directamente a las políticas sociales.

La intransigencia del gobierno español y su voluntad de centrifugar el déficit hacia las autonomías pone en peligro el actual modelo de sociedad del bienestar. El gobierno de Rajoy debe atender esta demanda y flexibilizar los objetivos del déficit si no quiere que finalmente salgamos todos perdiendo, y muy especialmente los sectores más desfavorecidos en los que la crisis se ceba. Precisamente por ellos, a todos nos conviene ser flexibles.

Artricle publicat al diari ABC.

Share and Enjoy

El Parlament avui aprovarà la declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya, un acord al qual des de CiU hem volgut des del primer moment que s’hi poguessin afegir totes les forces polítiques que portaven el dret a decidir al seu programa electoral perquè aspirem a què l’important camí que Catalunya ha de recórrer en aquesta legislatura compti amb el màxim suports possibles.

Des de Convergència i Unió creiem que a l’acord també s’hi pot afegir el PSC. De fet totes les qüestions que el PSC va dir reclamar com a eren necessàries hi són en la nova declaració presentada al Parlament. Per això insistim a demanar que el PSC també faci un esforç en aquestes darreres hores. La resta de forces polítiques ja l’ha fet. Desitgem que el PSC s’afegeixi perquè això suposaria una majoria encara més àmplia del Parlament, sense oblidar però que la seva incorporació a l’acord no ha de trair els aspectes més substancials del document.

En tot cas al Parlament de Catalunya es farà avui el primer pas perquè els catalans i les catalanes puguin exercir el seu dret a decidir quin futur volen per al nostre país. Aquest procés no serà fàcil, però ha de servir per fixar el futur de Catalunya, el futur de les properes generacions.

Share and Enjoy

Diumenge passat els catalans i catalanes vam decidir la composició del Parlament que volem per a aquesta propera legislatura i ho vam fer amb la participació electoral més elevada en unes eleccions al Parlament de Catalunya, palesant la importància, neguit i transcendència personal i col·lectiva que donem al que es decideixi en aquests propers anys.
Del resultat dels comicis es desprenen molts missatges que caldrà estudiar i reflexionar amb objectivitat en els propers temps, per poder donar una resposta encertada.

Per a mi avui tres missatges són clars: el suport àmpliament majoritari al dret a decidir, el dret a l’autodeterminació que des de fa 81 anys defensem a Unió Democràtica de Catalunya, la comprensió o resignació davant les polítiques d’ajustos, però amb un repartiment diferent de la càrrega i el mandat que la governabilitat i el procés per la realització de la consulta sigui gestionat per més d’un grup de la cambra.

Aquest 25 de novembre els catalans i catalanes, tot i que molt lluny del que desitjàvem i esperàvem, han tornat a donar a CiU la responsabilitat de liderar el govern de Catalunya i el procés de consulta. Però la ciutadania també ha deixat clar, molt clar que CiU no ho ha de fer tota sola i que altres forces polítiques també s’han d ‘arremangar en aquest nou escenari..

Ja he dit que no han estat els resultats que esperàvem ni desitjàvem des de CIU, i m’atreveixo a dir que encara menys des d’Unió. Tampoc els que s’anunciaven en cap de les enquestes publicades, tot i que en la feta per “The Guardian” després de la explosió immoral i esperpèntica del Mundo ja va indicar una clara tendència a la baixa en les nostres expectatives. Amb tot, CIU continua essent, i amb molta diferència, la principal força política del país i la que té el mandat democràtic de liderar el govern de Catalunya en els propers anys, però faríem una lectura parcial, sinó veiéssim també el mandat democràtic que aquest lideratge, és a dir, aquesta responsabilitat, ha de ser compartida amb altres formacions polítiques. Aquesta ha estat la voluntat del poble.

Per aquest motiu, des de CiU buscarem la millor manera d’articular la governabilitat de Catalunya obrint el diàleg amb altres forces polítiques com Esquerra Republicana i el PSC. És l’hora de la política, que s’assumeixin responsabilitats sense mirar els interessos de partit, ni el curt termini. És l’hora de donar respostes a les necessitats dels catalans i de les catalanes, de negociar reforçant allò que ens uneix i buscant complicitats en allò que ens separa de manera que del Parlament surti un govern fort, estable i capaç d’abordar el reptes que tenim plantejats.

No serà ni fàcil, ni còmode. La crisi fa que res sigui fàcil o còmode, però amb voluntat i responsabilitat ens en sortirem. Els catalans han decidit que CiU no pot fer-ho tota sola. Així ho hem entès nosaltres i així esperem que ho hagin entès la resta de partits.

Article publicat a Catalunya Press.

Share and Enjoy

Diumenge els catalans i les catalanes ens juguem el nostre futur en les eleccions que, amb raó, han estat definides com les més importants de la nostra història. Decidirem, bàsicament si volem seguir com fins ara, una possibilitat que va quedar superada per la massiva manifestació de l’Onze de Setembre, o si volem començar un camí que ens permeti construir una nova realitat mitjançant la creació d’estructures d’estat que donin a Catalunya i als catalans la possibilitat de decidir el model de societat en què volem viure.
És cert que hi ha diverses opcions que diuen voler el mateix, que aposten decididament per donar al poble de Catalunya el dret de decidir. Però hem de ser conscients que el camí no serà fàcil i que és evident que tindrem més força i més arguments per avançar si diumenge que ve apostem per una majoria excepcional, per fer confiança al president Mas. Per això apel•lem al vot útil i eficaç a CiU per poder plantar cara a la majoria absoluta del govern del PP, per poder afrontar amb fermesa la crisi econòmica, per garantir la justícia social i també per poder exercir el dret a decidir
Catalunya s’hi juga molt aquest diumenge. El resultat de les eleccions no es veurà des d’Espanya com un triomf del sobiranisme sobre l’espanyolisme, només es valorarà si CiU aconsegueix la majoria absoluta o no. Si CiU guanya i no té majoria absoluta, la lectura que es farà des de Madrid és que el president Mas no ha arribat on volia i que això de l’estat propi ha estat una febrada que ja passarà. No us enganyeu, no és així.
Sovint des de CiU diem que no n’hi ha prou a guanyar sinó que cal fer-ho amb contundència. També ens deveu haver sentit dir sovint que en aquestes eleccions demanem el vot prestat als que volen construir una Catalunya nova, però que potser no tenen en CiU la primera opció. Cal pensar si és possible fer-ho sense que el president de Catalunya tingui la màxima força i la màxima confiança dels catalans i de les catalanes. Us demanem allò tant gastat del vot útil. Gastat perquè en moltes ocasions se n’ha fet un ús abusiu. En aquesta ocasió permeteu-me recordar que va de debò, que ens juguem alguna cosa més que el color del govern de Catalunya per als propers quatre anys. Diumenge ens juguem si avançar en la construcció del país que la majoria de catalans volem per a nosaltres i per als nostre fills o quedar-nos on som i seguir postrats i humiliats pel constant maltractament que Catalunya rep d’Espanya. Només hi ha una força que pot garantir el canvi i només hi ha una persona que pugui dirigir aquests complicat procés. És el president que pot donar a Catalunya la llibertat anhelada des de fa 300 anys. Si voleu que aquest somni pugui esdevenir realitat, feu confiança a CiU, feu costat aquest diumenge a l’Artur Mas.

Article publicat a e-notícies.

Share and Enjoy

Aquests dies celebrem els vuitanta-un anys de vida d’Unió Democràtica de
Catalunya. El 7 de novembre de 1931 els fundadors del partit, ben
conscients de la transcendència del moment en què vivien, van fer una
proposta política amb uns objectius que avui continuen vigents: servir
Catalunya i la seva gent. Des de la represa de la democràcia, Unió ha
treballat per eixamplar i enfortir l’autogovern de Catalunya i, des de
la més absoluta lleialtat, s’ha esforçat per bastir un Estat plural i
democràtic, que reconegués i emparés la realitat nacional catalana i que
permetés una convivència solidària entre les diferents nacions existents
a l’Estat. Ha estat un afany continuat que, malauradament, no s’ha vist
correspost. La sentència del TC contra l’Estatut d’Autonomia va retallar
i humiliar la voluntat democràtica del nostre poble; l l’ofec econòmic
del nostre país ha estat sistemàtic; el rotund cop de porta al pacte
fiscal i la constant voluntat recentralitzadora dels governs espanyols
tant del PP com del PSOE ens han conduït a una situació límit. La major
part de la societat catalana ha dit que no podem continuar així i ha dit
prou a l’actual estatus amb Espanya.

Com al 1931 la Catalunya d’avui viu també un moment transcendent per al
futur col·lectiu. Unió n’és conscient i estarà a l’alçada de les
circumstàncies. Sentim la necessitat i l’obligació de cercar un nou
horitzó per al nostre país i d’avançar democràticament i pacíficament
cap a l’assoliment d’estructures d’Estat. Per això en aquests moments
decisius defensem i apostem per donar veu al poble de Catalunya perquè
pugui decidir de forma lliure i democràtica el seu futur. Però fidels
als nostres principis fundacionals en aquest procés de debat nacional i
d’aprofundiment democràtic, posarem l’accent en la necessitat de
preservar la cohesió al si del nostre poble. Per a nosaltres
l’assoliment d’estructures d’estat només té sentit si serveix per
construir un país nacionalment i socialment cohesionat i pròsper. La
justícia social, el suport als més desprotegits, la solidaritat i el
benestar de totes les persones que conformen la nostra comunitat
nacional són -i han estat- els objectius de la nostra acció política
juntament amb la preservació de la nostra cultura, la nostra llengua i
la nostra identitat.

La majoria dels catalans veuen amb il·lusió el nou camí que ara
s’engega, però aquesta il·lusió de molts no pot ignorar les inquietuds,
els dubtes i les pors que aquesta situació inèdita també genera en un
sector de la ciutadania. Des d’Unió Democràtica no volem exclusions.
Volem sumar i comptar amb tothom. Aspirem a construir un nou i millor
futur en comú per a tothom sense trencadisses ni frustracions

Sabem que res no serà fàcil. Caldrà parlar, debatre i negociar amb
l’Estat espanyol i serà necessari teixir complicitats amb les
institucions europees i amb la comunitat internacional, però no tenim
por. L’experiència ens avala. Avui com fa 81 anys, el nostre compromís
és amb Catalunya i amb el que decideixin els catalans.

Publicat a e-notícies.

Share and Enjoy

El motiu pel qual el president Artur ha convocat les eleccions al Parlament del 25-N és donar veu als catalans i a les catalanes perquè puguin expressar a les urnes el futur que desitgen després de la massiva manifestació de l’Onze de Setembre. I ha pres aquesta decisió després que el govern del PP hagi fet un cop de porta a les aspiracions catalanes del Pacte Fiscal que havia estat aprovat per àmplia majoria al Parlament de Catalunya.

Aquesta és la realitat i la constant relació entre Catalunya i l’Estat espanyol. Davant de les reclamacions catalanes per l’abusiu dèficit fiscal, sempre hi ha hagut la mateixa resposta: no toca o es fa veure que es canvia alguna cosa que en el fons no modifica res de substancial. Així a cada ocasió s’ha afirmat que teníem el millor finançament de la història encara que les xifres continuaven demostrant que el dèficit fiscal no baixava i que la manca d’inversions en infraestructures al nostre país empitjorava any rere any.

Que Catalunya pagui 16.000 milions d’euros a Espanya cada any sense cap retorn és clarament abusiu i injust. Com també són injustes les reaccions viscerals que el desig dels catalans d’emprendre un camí nou ha aixecat en importants sector espanyols. No cal recórrer a la hemeroteca per fer recull de disbarats. Ahir mateix Alicia Sánchez Camacho alertava que es posen en perill les pensions dels catalans i dies enrere va gosar dir que els pagesos no cobrarien d’Europa en una Catalunya independent o que els títols universitaris catalans no tindrien validesa dins la UE. Però aquesta no és la única veu que atia la por. També n’hi ha d’altres que es dediquen a desprestigiar el sentiment dels catalans o que reescriuen la historia i diuen que Catalunya no existeix com a nació.

Sembla mentida que els faci tanta por que un poble pugui expressar-se en llibertat. Quina enveja fa el procés que s’ha obert al Regne Unit davant la reivindicació d’Escòcia. La diferencia és que allà parlen del que vol cadascuna de les parts i en cap moment s’han sentit amenaces polítiques o econòmiques. Només s’ha sentit dir que hi haurà referèndum perquè creuen profundament en la democràcia. El resultat el dirimiran a les urnes.

Article publicat a e-notícies

Share and Enjoy

En el marc de la Unió Europea aquests dies estem assistint a dos processos en els quals una nació sense estat propi demana poder exercir el seu dret a l’autodeterminació. I fins aquí és l’únic que tenen en comú els processos d’Escòcia i Catalunya ja que les reaccions dels respectius governs estatals han estat diametralment oposades.

Mentre que el Regne Unit ha posat data al referèndum d’autodeterminació d’Escòcia després de negociacions basades en el respecte, el diàleg i la voluntat democràtica de què siguin els escocesos els que triïn el seu futur, a Catalunya hem vist com el govern d’Espanya, ha donat un cop de porta com a resposta a totes les aspiracions amb amenaces i atiant el fantasma de la por. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, ha afirmat que s’inhabilitaria el president Mas si la Generalitat convocava un referèndum, i el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel García Margallo ha afirmat que un referèndum a Catalunya no hi cap a la Constitució.

Però els estirabots arriben de molts cantons, no només del govern de l’Estat. L’alcaldessa de València Rita Barberà, ha reduit els anhels dels catalans a una voluntat d’aferrar-se al poder per mitjà del victimisme i a la voluntat de ser diferents mentre que l’expresident del Congrés dels Diputats, el socialista José Bono ha afirmat que l’espantava pensar que els milers de castellanomanxecs que van anar a treballar a Catalunya els anys 50, 60 i 70 acabin sent estrangers. Sembla que quan no hi ha arguments per frenar les aspiracions democràtiques d’un poble, tots els disbarats s’hi valen.

No tenen res a veure les reaccions dels dos estats. El Regne Unit demostra que creu en la democràcia, la més antiga del món, i que respecta el dret del pobles a decidir el seu futur. Espanya s’empara en una interpretació restrictiva de les lleis i en la immobilitat. Tot plegat provoca una sana enveja de l’actitud de diàleg amb la qual estan sent rebudes les demandes escoceses. Tant de bo que, si el 25 de novembre els partidaris del referèndum tenim una àmplia majoria, el govern d’Espanya abandoni les amenaces i actuï amb el mateix respecte democràtic.

Article publicat a Catalunya Press.

Share and Enjoy

Catalunya vive un momento trascendental. El adelanto electoral decidido por el presidente de la Generalitat para dar voz a todos los catalanes tras la masiva manifestación del 11 de Septiembre y después del portazo dado por el gobierno del Estado a la propuesta de Pacto Fiscal, nos obliga, a los partidos, a darnos prisa para preparar la campaña y para confeccionar las listas. En el caso de CiU, este proceso culminará el próximo domingo en una reunión conjunta de los consejos nacionales de CDC y de Unió que aprobará las listas y el programa de la federación para concurrir a las elecciones. En Unió, los candidatos serán elegidos por cada una de las asambleas intercomarcales del partido y, por tanto, los responsables directos de su elección habrían sido los militantes. Es una clara muestra de la radicalidad democrática puertas adentro, por la que también apostaremos en una campaña electoral que se centrará en apelar a la ciudadanía para que decida el futuro de Catalunya.

Perseguimos el objetivo de movilizar a todos los catalanes para que participen en un proceso que nos permita ejercer el derecho de autodeterminación. Sabemos que hay quien se opone frontalmente a este ejercicio de radicalidad democrática y, por ello, necesitamos sumar el máximo de voluntades. CiU está comprometida con la hoja de ruta que reclama un sector muy mayoritario de la sociedad catalana pero, para cumplirla, es imprescindible que seamos mayoría. No podemos iniciar este proceso con debilidad. Sin fuerza electoral, sin una sólida mayoría parlamentaria, difícilmente podrá llevarse a cabo.

Pero tampoco hay que llamarse a engaño. El ejercicio del derecho de autodeterminación no significa necesariamente independencia ni que ésta se vaya a producir pasado mañana. El proceso que queremos abrir será largo y requerirá grandes dosis de inteligencia y de generosidad. En primer lugar, habrá que decidir qué fórmula de consulta se adopta ya que, como hemos repetido en varias ocasiones, apostamos por la vía legal. No vamos a romper, vamos a dialogar. Queremos dialogar y pactar el proceso, pero no podemos obviar que el resultado será el que los catalanes decidan en la consulta.

Este objetivo no nos hace perder de vista la crisis económica. Por ello, en CiU tenemos muy claro que estamos obligados a desarrollar una campaña electoral tan austera como sea posible, de acuerdo con los ajustes que se han llevado a cabo a causa de las graves dificultades económicas por las que atravesamos. Esta política de austeridad se verá reflejada, además, en la financiación pública que reciben los partidos con representación parlamentaria, ya que el gobierno de la Generalitat aprobó el pasado martes una reducción del 20% de estas ayudas. Somos conscientes de que, en una situación de crisis económica y social como la que vivimos, todos, sin excepciones, debemos contribuir al ahorro. Los partidos no podemos ni queremos quedar al margen.
Estas elecciones son excepcionales. Inician un camino que seguramente será largo y difícil, pero también estará lleno de ilusión y de esperanza. Abrimos una nueva etapa. Ha llegado la hora de ejercer el derecho de autodeterminación y de llegar tan lejos como quieran los catalanes, pero este camino sólo lo podremos recorrer si construimos una sólida mayoría. El 25 de noviembre la voz de los catalanes decidirá la apertura de esta nueva etapa.

Share and Enjoy