|
|
GRALLERS DE L'ESPLUGA
|
Grup de Grallers de l'Espluga, maig de 2006
La història de les gralles i els grallers a l’Espluga de Francolí, com a tants pobles de les comarques meridionals, apareix al s.XIX. Concretament, a l’Espluga es troben documents que parlen de las dulzainas al 1863 i anys successius. No es parlarà de “gralla” fins el 1884, ja sigui acompanyant castells o no. Per tant, les gralles no faltaven a cap festa major, festes de la Santísima Trinitat, festes de les Masies...
De moment, no es pot confirmar que els grallers que tocaven aleshores fossin de l’Espluga fins el 18 d’agost de 1895 en què grallers espluguins van refilar el toc de castells a les festes celebrades a “la Capella” i també el 8 de setembre, a Villa Engracia.
|
| |
|
Entrant al segle XX
També el 1902 les gralles de la vila van interpretar peces del seu repertori en posar la placa al Passeig de “Don Joan Cañellas”.
D’aquest grup de grallers de l’Espluga podem dir que era format per Joan Torrell Òdena (gralla), Josep Marsal Jiménez (gralla), Ramon Marsal Jiménez (timbaler) i probablement algun altre membre per ara sense identificar. Aquest grup prenia el nom de “Els Marsals”. Sobre l’any 1920 va entrar a formar-ne part Joseph Jané i Poblet com a timbaler.
Aquests grallers van anar actuant continuadament fins el 1930. Acabada la guerra, “els Marsals” van fer alguna actuació. L’any 1940 alguns grallers locals fan el “Llevant de taula”, hipótesis que es pot fer a partir dels pocs diners que paga l’Ajuntament. El llevant de taula era un costum practicat a l’Espluga i que consistia en anar per les cases a l’hora de dinar demanant la voluntat al crit de “Llicència!”.
A partir de l’any 1946 i fins l’any 1949 l’Ajuntament paga una quantitat molt superior al grup de grallers del Vendrell “Els Astons”. Però aquest mateix any 1949 es paga també una part inferior als grallers de la vila “Els Marsals”, formació que fundaria Joan Marsal i Pere, fill del component de la primera colla Josep Marsal i Jiménez, Isidre Pàmies i Rull, timbaler, i un segon graller anomenat Alejandro Callau i Poca “Palletes”. El grup es va dissoldre quan en Joan Marsal i Pere se’n va anar a viure a Caldes de Montbui l’any 1957.
|
|
|
| |
|
Els dificils 50'
Els anys cinquanta són anys de dificultat pel món de les gralles i els grallers. Costa trobar músics que acompanyin les colles castelleres i altres manifestacions festives, socials i/o religioses.
No obstant, el grup del Vendrell “Els Astons” actuen a l’Espluga continuadament des del 1950 fins l’any 1961. Des de l’any 1962 i fins el 1971 vénen colles de grallers cada any però no es concreta el nom del grup.
En aquests darrers anys de dictadura franquista, la revitalització económica dels anys 60-70 porta nous avenços tecnològics i aires de “modernor” que arraconen en gran part, costums, formes de vida i tradicions culturals i populars, que són bandejades per velles i en alguns casos per pròpies, sense una anàlisi crítica i sense la voluntat de mantenir els trets característics dels nostres avantpassats, que configuren la nostra història. Així doncs, els grups de grallers s’envelleixen i no es renoven, la qual cosa fa que minvin progressivament i desapareguin en moltes de les poblacions de Catalunya.
|
|
|
| |
|
L'impuls de Lluís Carulla
Als volts del 1972 hi va haver un intent de formar un grup de grallers a l’Espluga. El propòsit va sorgir del Sr. Lluís Carulla i Canals i el Sr. Josep Tremoleda, els quals van comprar gralles “llargues” a antics grallers que les tenien en desús i les van facilitar a alguns músics del poble perquè les fessin sonar. El desconeixament de l’instrument i la dificultat d’aconsegui bones inxes (canyes), entre altres coses, va fer que aquesta proposta no reeixís.
Ja cap a l’any 1978 hi va haver un altre intent, coincidint amb un moviment que s’havia iniciat a tot Catalunya de recuperació de les nostres tradicions. Un grup de joves de l’Espluga es va posar en contacte amb en Jaume Arnella, coautor amb la Paquita Roig del primer mètode per a gralla, que els va animar i informar de com es podia ser graller i els va adreçar al constructor d’instruments Xavier Orriols, que va fer deu o dotze gralles. Més tard, van anar a buscar el graller del Vendrell, Jaume Vidal i Vidal perquè els ensenyés unes nocions bàsiques de l’instrument i repertori. D’aquí n’aparegué aquest grup, que actuà en dues ocasions i posteriorment es dissolgué pels volts de 1980.
Aquest grup estava format per: Josep Ciscar Contreras (gralla), Jaume Civit i Guasch (gralla) i Miquel Morgades i Vallès (timbaler).
|
|
|
| |
|
L'actual grup de Grallers de l'Espluga L'impuls de Josep Prats
L’última formació de grallers a l’Espluga de Francolí va sorgir pel març de 1992, any en què es van donar algunes circumstàncies que van fer posible la solidesa d’aquest grup. En primer lloc, la presencia d’un graller, Josep Prats i Tarsà, amb un cert bagatge en el camp de la música tradicional i popular, que aquell mateix any s’afincà a l’Espluga i es va integrar a la vida del poble. Josep Prats, provinent de Barcelona, havia estat mestre graller al Centre Cívic l’Artesà formant un grup de grallers a Gràcia. També va ser graller amb la colla “Pessigolla” de la Plaça Nova i va col·laborar amb altres grups de grallers.El bressol: la Coral Espluguina
La presència de Josep Prats va afavorir la recuperació del so de les gralles, buscada des de feia anys a l'Espluga. L’any 1992, gent molt diversa, de diferents edats, amb moltes ganes de pasar-ho bé, van fer posible que el grup tirés endavant i hagi arribat fins avui. El mes de març del 92, la Coral Espluguina va demanar al graller Josep Prats que ensenyés la tècnica de la gralla a alguns cantaires, i així es va crear el grup de grallers. El naixement d'aquesta formació va ser doncs, iniciativa de la Coral Espluguina, considerada el bressol del grup. La creació de l'Associació Cultural
Els Grallers de l'Espluga van mantenir un estret lligam amb els cantaires fins que l'any 1996 els Grallers i timbalers passaven a formar part de la nova Associació Cultural Grallers de l'Espluga, que ja comptava amb noves incorporacions més enllà dels cantaires de la Coral.
Des d'aquell moment, a més, l'Associació va establir a l'hora alguns lligams amb el Casal de l'Espluga perquè li cedís un espai per dur a terme els assajos, que fins llavors s'havien fet al local de la Coral Espluguina. Era la primera vegada que una entitat externa al Casal passava a convertir l'edifici en la seva seu social i a utilitzar-ne les instal·lacions i dependències per les seves activitats. A canvi, però, el Grup de Grallers es comprometia a participar activament en diverses festivitats del Casal de l'Espluga. Les instal·lacions de l'actual Escola Municipal de Música de l'Espluga són encara, avui dia, el lloc d’assaig dels Grallers de l’Espluga i dels tallers de formació de l'Escola de Gralla i Percussió. Amb l'arribada al segle XXI el grup, creat per Josep Prats, i l'Associació Cultural, presidida pel mateix, va fer un canvi de rumb i l'any 2002, en motiu del 10è aniversari del grup, el fundador va decidir cedir la direcció del grup i la presidència de l'entitat, que per votació dels membres de l'Associació Cultural va passar a mans de la jove grallera Magda Buldó. Objectius musicals, socials i de recerca
Els principals objectius del Grup de Grallers, encara vinculat amb la Coral Espluguina, van ser la recuperació del toc de matinades, la cercavila de la Festa Major (també la de les Masies) i la participació a les festes del poble. D’aquí va sortir la participació a la cavalcada de Reis, Carnaval, Sant Joan i l’11 de setembre, entre d’altres. Durant la història del grup s'han estrenat peces pròpies com la música del Ball del Rei Caçador i el Senglar per Sant Joan, el Ball de Nans de l’Espluga, el Ball de Gegants, la Dansa del Gegants Neolítics. S'han recuperat les nadales tradicionals a la cavalcada de Reis, les músiques de Carnaval i els tocs de processó. Amb el temps, l'Associació Cultural Grallers de l'Espluga ha anat adquirint instruments per a l’Escola de Gralla i Percussió, a més d'anar confeccionant un arxiu de partitures i enregistraments sonors que formen el fons documental. L'any 2006 es van elaborar uns dossiers de tècnica de Gralla i Percussió per a l'aprenentatge d'aquests instruments entre els nois i noies de l'Escola de l'Associació. Dins els objectius de recerca i recuperació de les tradicions, l'estiu de 2005 es va aconseguir recuperar el Grup de Nans de l'Espluga a partir de diversos tallers al Casal d'Estiu, de braçet amb l'Ajuntament. El Grup de Nans havia perdut el funcionament regular des de la crisi de l'antiga Colla Gegantera, a mitjans dels anys 90. El Grup de Grallers iniciava l'any 2005 un seguit d'actuacions per tornar a revitalitzar els balls de nans i gegants, fomentar-ne la continuïtat, i consolidar-los per evitar-ne una nova desaparició. Per axò, arran de la crisi de la Colla Gegantera -despareguda totalment l'estiu de 2005, quan l'Ajuntament va haver de llogar diversos geganters de Montblanc perquè fessin ballar els Gegants de l'Espluga- la regidoria de cultura de l'Ajuntament i l'Associació Cultural Grallers de l'Espluga es van posar a treballar decidits per crear una nova Colla Gegantera confiant amb el suport i l'experiència del mestre geganter Josep Lluís Torre, i dels fins llavors geganters Joan Castro i Josep M. Martínez. Amb aquest objectiu, l'hivern de 2006 es va organitzar una activitat popular, amb berenar inclòs, en la qual es va demanar a infants, pares i mares que hi assistissin per recuperar el Ball dels Gegants. D'aquesta festa en va sorgir un grup de 10 famílies espluguines que van acordar crear la nova Colla Gegantera de l'Espluga. Els nous geganters, amb el mestratge de Torre, Castro i Martinez, es van estrenar el primer diumenge de maig, durant al Fira-Mostra del Carquinyoli, i van presentar-se oficialment durant la Festa Major de 2006, durant la qual es va estrenat el Ball de Gegants de l'Espluga de Francolí, compost per Josep Prats. Un cop recuperada la Colla Gegantera, la fal·lera que va agafar aquesta tradició va fer que els nous geganters es plantegessin la creació d'una nova parella de gegants, amb un pes menor, i amb una alta representació de la història del municipi. Per això es va convocar un concurs popular de propostes. L'Ajuntament de l'Espluga i la Colla Gegantera va acabar seleccionant el projecte del membre de l'Associació Cultural Grallers de l'Espluga, Xavier Lozano, i va encarregar la construcció dels nous Gegants Neolítics de l'Espluga de Francolí, a l'escultor Ramon Aumedes del taller Sarandaca, amb supervisió històrica del projecte feta per Antoni Carreras. L'Associació Cultural Grallers de l'Espluga es va afegir a la il·lusió dels nous gegants creant la Dansa dels Gegants Neolítics, composta per la membre de l'entitat, Joana Cervelló. Els Gegants i la Dansa es van estrenar per la Festa Major de 2007, amb una gran festa de benvinguda.
|
|
|
| |
|
Un futur prometedor
Actualment, el Grup de Grallers de l'Espluga té gairebé 25 anys d’història i, tot i els moments difícils, el grup s’ha anat mantenint any rere any, oferint els objectius proposats des d’un inici i no faltant mai als compromisos amb el poble. Durant tots aquests anys el grup de Grallers i les activitats de l'Associació Cultural Grallers de l'Espluga han acollit més d'un centenar de persones que han volgut apropar-se a aquesta tradició tan nostra. De moment, sembla que queda història per endavant ja que els components actuals són joves i tenen ganes d’aprendre a tocar la gralla i el tambor i fer que a l’Espluga hi hagi un grup de grallers amb ganes de fer història. Durant els últims anys, l'Escola de Gralla i Percussió de l'Associació Cultural Grallers de l'Espluga, ubicada a les instal·lacions de l'Escola Municipal de Música, al Casal de l'Espluga, ha superat els 30 alumnes i 5 monitors que han format a joves d'entre 8 i 20 anys en la tècnica de la gralla i la percussió. De fet, les places d'aquesta escola són limitades, i de moment, estan totes plenes. Pel que fa a les actuacions, el grup s'ha convertit en un element tradicional en la majoria de festivitats de la vila i de la comarca. Al llarg de l'any realitza una trentena d'actuacions (en festes públiques, celebracions privades, acompanyant gegants o nans...) tant a l'Espluga de Francolí, com a municipis de l'entorn, i d'arreu de Catalunya.
Referències documentals:
Xavier Güell Josep Prats Arxiu de l'Associació Cultural Grallers de l'Espluga |
|
|
| |
|
La fusió amb Gegants i Nans
L'any 2013 els Grallers de l'Espluga van decidir fusionar-se amb la Colla Gegantera i el grup de Nans (fins llavors municipals) per treballar junts per la cultura popular. L'Ajuntament de l'Espluga va cedir, l'any 2014, l'ús dels 4 gegants de la població i els 14 capgrossos a la nova Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans. L'alcalde David Rovira i la presidenta de l'entitat, Magda Buldó, van signar el conveni entre les dues institucions que permet a l'Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans, fer ús de les figures, encara que propietari d'aquestes i també del remolc per transportar-les segueix sent l'Ajuntament. El consistori també es fa càrrec de les restauracions i reparacions naturals. A canvi, l'Ajuntament pot sol·licitar l'actuació dels Gegants, Nans i Grallers a les diferents festes municipals i altres actes sempre que tingui una justificació la presència de cultura popular. El conveni també inclou la cessió del magatzem per guardar totes les figures i de l'oficina de gestió de l'entitat.
|
|
|
|
