|
|
Tancar Ajuda | ||||||||||||||
Blog Ioga
Danilo Hernández (Swami Digambarananda) nos explica en este artículo por qué nuestra estabilidad mental suele ser interminente y superficial, y cómo lograr que el equilibrio se convierta en nuestra naturaleza habitual gracias al vivir consciente de cada momento de la existencia.
Es posible que mientras inicias esta lectura estés cómodamente sentado disfrutando un estado de cierta tranquilidad. Pero quizás sea una tranquilidad muy frágil… Imagina que ahora mismo te comentase una mala noticia o un suceso violento y desagradable. En tal caso es probable que tu tranquilidad se esfumara de inmediato y comenzaras a sentirte incómodo y tenso. Esto indicaría que tu estabilidad mental es más bien superficial y que está a merced de cualquier acontecimiento que se presente. ¿Por qué sucede esto?
Prengui distància i reflexioni: no visqui la vida d'uns altres. No persegueixi el que els altres decideixin que vostè vol: no pateixi per triomfar el triomf que uns altres decideixen. Sigui vostè.
Si va penetrant en el seu interior a través d'aquestes capes -edat, nació, ocupació, càrrecs, propietats, classe social...-, veurà que vostè no és la suma de totes elles, sinó a l'inrevés: vostè és el que queda en transcendir-les.
Si Buda aixequés el cap aprovaria un budisme no religiós, despullat de creences i mites: no és necessari creure en la reencarnació o en el karma. Buda es va burlar dels dogmes religiosos del seu temps, va ridiculitzar el teisme sacerdotal de la tradició brahmánica... i va mostrar com viure amb dignitat individual i col·lectiva.
Viure plenament significa viure aquí i ara. O sigui, viure alliberat d'hàbits inconscients i cotilles emocionals: viure alliberat de la por al dolor, la malaltia, la vellesa i la mort. Buda no s'entreté amb la reencarnació, ni amb si l'univers té principi o fi, o si és finit o infinit, o si ment i cos són el mateix... . Buda ensenya ni més ni menys! com viure aquí i ara. Li sembla poc?
Fer exercici és bo per combatre l'ansietat i la depressió, però practicar ioga multiplica aquests beneficis. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat un estudi realitzat per investigadors nord-americans i publicat a The Journal of Complementary Medicine. En l'Índia els coneixen des de fa 5.000 anys, però l'escèptic Occident els mirava amb recel.
No obstant això, en l'últim lustre un bon grapat d'estudis avala que la pràctica del ioga té múltiples conseqüències saludables que van des del cap fins als peus. Alguns són de lògica, com millorar el dolor d'esquena, ja que les postures que es practiquen poden tenir efectes que distenguin els músculs. D'altres són més sorprenents: el ioga és bo per al cor, la depressió, reduir la inflamació...(seguir llegint)
En el nostre sistema digestiu es produeix i emmagatzema el 90% de la serotonina del nostre cos; la seva funció és essencial: absorció, aportació nutricional i moviments musculars. És la mateixa serotonina que en un 10% es crea en el nostre cervell superior i de la qual depèn el nostre benestar.
Si comences a reconectar, sentir, entendre el que et senta malament, ser conscient del que menges i com, en quinze dies notes un canvi. La gent que escolta els seus budells, es fa massatges i sap menjar, transmet més equilibri, comprensió, paciència i són més intuïtius.
De vegades convé recordar-ho...
Encara que sembli mentida, no només la música ambientada en les onades del mar o el chill out fa dormir tant als nadons com als adults. El cas és que una banda de Manchester s'ha fet famosa per crear una sèrie de ritmes que fan dormir a la gent. Aquí la teniu.
Un grup de científics l'ha estat analitzant i l'ha convertit oficialment en la melodia "més relaxant de la història". Per a això van analitzar en profunditat el seu ritme, els intervals harmònics, l'absència de repeticions melòdiques i l'ús de murmuris en la composició. A Manchester s'ha alertat als conductors perquè no l'escoltin mentre condueixen ja que poden arribar a adormir-se. Diuen que és un 11 per cent més soporífera que qualsevol altra.
Fins a on seran certes aquestes xifres i els seus efectes? Per comprovar-ho, David Lewis, un reconegut neuropsiquiatra, va dissenyar un experiment bastant simple que consistia a estressar als participants i després, mentre mesurava la seva activitat cerebral, els feia escoltar cançons. Va concloure que aquesta cançó és fins i tot més efectiva que un massatge als peus o una tassa de til·la.
És necessari dotar quan és possible al nen d'un criteri propi, sòlid i fonamentat perquè pugui resistir el contacte amb la realitat sense considerar-se idiota ni abjurar dels seus principis.
Això s'ha de potenciar a través de tres claus: formació, informació i exemple. No n'hi ha prou amb dir-li al nen des de petit que l'honradesa és un valor positiu, has de predicar amb l'exemple.
Alteració de l'humor, dificultat per pensar i concentrar-se, pèrdua de reflexos (i el consegüent risc d'accidents), depressió, cefalees, dificultats motores i cognitives que posen en joc la qualitat de vida i el funcionament social.
Recentment, un equip d'investigadors de la Universitat de Bergen, Noruega, va comparar els efectes d'un medicament utilitzat amb freqüència pel seu efecte hipnòtic i ansiolítico, amb un variat conjunt d'opcions no farmacològiques en 46 adults amb insomni crònic.
Els participants de l'estudi designats a la vessant naturista van aprendre a fixar horaris per ficar-se al llit i aixecar-se, a reconèixer els estímuls que retarden el son, com la presència de la TV o l'ordinador al dormitori, i a practicar tècniques de relaxació progressiva que ajuden a induir el son. (seguir llegint)
Les restriccions que imposa la crisi a les economies domèstiques són una oportunitat per recuperar el valor del temps i viure de forma més senzilla, conscient i frugal.
La bona notícia és que la situació actual ens permet reformular la nostra forma de vida i, molt especialment, la manera en la qual invertim els nostres recursos. La qüestió fonamental seria: és possible viure millor amb menys?
Els analistes d'un concepte en voga, la Felicitat Interior Bruta, asseguren que quan estan cobertes les necessitats bàsiques, el benestar personal no augmenta amb la prosperitat material. Això explicaria que, sobre el paper, els habitants de Bhutan, amb una de les rendes per càpita més baixes del món, superin en grau de satisfacció personal als de països que lideren la taula d'ingressos.
Com Plató, el seu filòsof de capçalera, Raymond Moody s'ha preguntat moltes vegades per què la gent té por a la mort, si és alguna cosa consubstancial a la vida; per aquest motiu no enten que la malgastem preocupant-nos per una cosa que és inevitable, insisteix convençut que "hi ha vida després de la vida".
Persones de tot tipus. Joves i majors, gent que ha estat clínicament morta per causes molt diferents, "tenen, efectivament, moltes coses en comú. La gent confessa que, quan el seu cor ha deixat de bategar, el seu esperit ha abandonat el cos, i que han passat per una espècie de túnel, o que s'han vist envoltats per una llum meravellosa, molt brillant, i que s'han sentit desbordats per l'amor, feliços, alegres,...".
...s'han repartit el món.
Els estudis els donen la raó: són tècniques que estimulen les capacitats d'aprenentatge i motivació, poleixen la relació entre alumnes i professor, disminueixen l'agitació pròpia de les classes, augmenten el grau d'atenció i milloren la conducta. “Els primers dies alguns se senten estranys, però després ells mateixos són els que et demanen les tècniques”.
Augmenta de manera espectacular la complicitat entre professor i alumne. Es tracta d'un treball emocional que deixa que cadascun creixi a la seva manera. Aquí no hi ha un que lidera i un altre que s'aparta. Tots són capaços –el nen tímid o el violent– i això augmenta el seu autoconeixement, socialització i concentració”.
Els ensenyem a muntar en bicicleta i a menjar amb coberts... Ens preocupem per la seva destresa matemàtica i el seu nivell d'anglès... I de les seves emocions? Ens ocupem que els nens distingeixin si estan tristos o enfadats, que puguin expressar la seva ràbia o el seu rebuig sense danyar a uns altres?
Es podria pensar que les emocions s'aprenen soles, a força de sentir-les, però sembla que no sempre és així, i que l'equilibri emocional requereix alguns ensenyaments i, sobretot, molt entrenament. “El coneixement de les emocions s'aprèn a través de les experiències de la vida: si hi ha una tempesta o sent una amenaça, el nen té por; si sofreix una pèrdua, està trist; però cadascun reacciona emocionalment de forma diferent, perquè no ens emociona el que ocorre sinó com interpretem el que ocorre”.
Érase una vez
un lobito bueno
al que maltrataban
todos los corderos.
Y había también
un príncipe malo,
una bruja hermosa
y un pirata honrado.
Todas estas cosas
había una vez.
Cuando yo soñaba
un mundo al revés.
Les farmacèutiques sovint no estan tan interessades a guarir-li a vostè com a treure-li els diners, així que la investigació, de sobte, és desviada cap al descobriment de medicines que no guareixen del tot, sinó que cronifiquen la malaltia i li fan experimentar una millora que desapareix quan deixa de prendre el medicament.
No us el perdeu a pantalla completa.
Si... perdoneu l'atreviment però l'inusual retard en aquesta nova entrada no és casual. Ens va semblar la millor forma d'evidenciar la seva rellevància. Vivim en un estat constant de hiperestimulació i hiperactivitat que ens resta capacitat de goig, de gaudir de la vida.
Avui tothom pateix la malaltia del temps: la creença obsessiva que el temps s'allunya i has de pedalar cada vegada més ràpid. La velocitat és una manera de no enfrontar-se al que li passa al nostre cos i a la nostra ment, d'evitar les preguntes importants.
Quan ets un nen, la teva família t'adjudica un paper i així et converteixes en el ximple o el llest; el gandul o l'estudiós; la maca o la simpàtica... de la família.
Si portes 20, 30, 40, 50, 60 anys vivint una vida que no és la teva, no esperis descobrir-ho i reconstruir-te en deu minuts. Has de comprendre't a tu mateix. Els camins són molts i cadascú tria el seu: psicoanàlisi, constel.lacions familiars, meditació o simplement aprendre a autoanalitzar-se ... Qualsevol mètode d'introspecció pot ajudar-nos a descobrir i després reescriure el guió de les nostres vides.
Podem realment transformar les creences que ens limiten?
Amb algunes tècniques actuals és possible superar els conflictes
amb el subconscient per millorar la nostra vida.
Fins a fa uns anys es pensava que els gens controlaven les nostres vides, la qual cosa va donar lloc a la idea que érem una espècie de robots genètics. No obstant això recents estudis semblen indicar que construïm la realitat a partir de les nostres creences, però de vegades aquestes creences obstaculitzen el nostre creixement personal i els nostres desitjos de canvi i millora. Podem canviar-les?
Ja sabíem que el nostre cervell ens enganya; o, dit d'una altra forma ens "ajuda" a entendre el que veiem. En el següent vídeo, resulta espectacular l'efecte que té sobre la nostra percepció el desplaçament d'un full amb línies verticals sobre un dibuix fix. Increïble.
Camina plàcid entre el soroll i la pressa
i pensa en la pau que es pot trobar en el silenci.
Quan sigui possible i sense rendir-te,
mantingues bones relacions amb totes les persones.
Enuncia la teva veritat d'una manera serena i clara
i escolta als altres, fins i tot al maldestre i ignorant,
també ells tenen la seva pròpia història.
Esquiva a les persones sorolloses i agressives,
ja que són un fastigueig per a l'esperit.
Si et compares amb els altres, et tornaràs va i amargat,
doncs sempre hi haurà persones més grans i més petites que tu.
Gaudeix dels teus èxits el mateix que dels teus plans.
Mantingues l'interès en la teva pròpia carrera
per humil que sigui, ella és un veritable tresor
en el fortuït canviar dels temps.
Sigues caut en els teus negocis doncs el món està ple d'enganys,
però no deixis que això...
Imagina que vas caminant pel bosc, en amb prou feines unes desenes de segon escoltes un soroll i distingeixes una ombra darrere d'unes branques. Abans fins i tot de comprendre que es tracta d'un ós, el teu cervell ja ha deslligat una resposta massiva pel seu compte. Un petit òrgan amb forma d'ametlla, conegut com a amígdala, centralitza tot el procés.
Destaca un fet curiós: l'amígdala no s'activa en funció de la distància a la qual es trobi el perill sinó en funció de si s'allunya o es dirigeix cap a nosaltres. És a dir, el senyal s'activa amb més intensitat quan l'aranya s'apropa als subjectes, amb independència de la distància a la qual es trobi. Però l'alerta salta sistemàticament, fins i tot en aquells que no creuen tenir por a les aranyes.
El Joan i la Maria, de set i dos anys, respectivament, no donen abast obrint regals. Al cap de dues hores, el Joan no acaba de decidir-se a què jugar i es posa a xutar una pilota gastada pel pas dels anys. La Maria munta una petita caseta imaginària amb la caixa d'aquest meravellés ninot que li han portat, recomanat per a majors de tres anys. Tal vegada l'àvia comenti: 'Els nens ja no juguen com abans, ja no valoren res'. I segurament té raó.
Quina part de culpa tenen els pares en aquesta situació? Com podem estimular la capacitat de jugar dels nostres fills? És possible aprendre i divertir-se jugant amb ells en una societat amb el temps sempre cronometrat i un impuls creixent cap al consumisme? La resposta és sí, definitivament.
L'efecte bouba/kiki va ser descobert pel psicòleg Wolfgang Köhler. Posteriorment es va realitzar un experiment preguntant a gran quantitat de subjectes que contestessin aquesta pregunta. Curiosament el 98% dels enquestats van coincidir en la resposta, suggerint que el cervell humà d'alguna manera extreu propietats abstractes de les formes i sons indicant que l'assignació de noms no és tan arbitrària com pot semblar en principi.
Tu com triaries?, en quin grup estàs? (evidentment, perquè l'experiment tingui validesa, s' ha de fer l'associació que inicialment ens sembla més natural, no val reconèixer-la i dir precisament el contrari). Podeu també experimentar amb els familiars o amics, és especialment fiable el resultat amb nens molt petits. Fins i tot amb dos anys, massa petits per llegir, mostren aquest efecte suggerint que certes bases del llenguatge són intrínseques i prèvies al desenvolupament efectiu del mateix.
El canvi d'estació és el causant d'una tristesa pròpia de la tardor que es qualifica com a depressió de tardor, segons la terminologia d'altres experts, síndrome afectiu estacional. Les modificacions dels ritmes vitals derivades de la reducció d'hores de llum i de l'arribada del fred són l'origen d'aquest trastorn psicològic.
Depenent de la llum solar existent, el cervell envia ordres a certes hormones, sobretot la melatonina, que s'encarreguen de regular el son, la temperatura corporal o la sensació de gana. La producció de la melatonina és major amb la reducció d'hores de llum, i alhora disminueix la quantitat de serotonina, una altra hormona estretament lligada amb l'estat d'ànim, això explicaria la davallada anímica que suposa la tardor per a moltes persones.
És important creure en coses més grans que un mateix, que hi ha més alegria a donar que a rebre, i que l'apreciació de l'amistat i l'amor és el que et sosté en la vida.
El fons del problema és no entendre bé el món i la vida. La vida és curta, si et passes el dia enfadant-te perds moltes situacions de gaudiment. Guardi el seu enfadament per a coses importants. La ira i l'empipament consumeixen els teus recursos. Cal preguntar-se sovint: el meu caràcter, els meus empipaments estan interferint amb les meves relacions, la meva salut, el meu treball?
Us presentem un famós vídeo en el que Matt Harding recorre el món convidant a tot tipus de gent a deixar-se portar i acompanyar-lo en el seu curiós ball. Tot un fenomen a Internet.
Val la pena entretenir-se amb cada individu, amb cada història. Resulta a la vegada divertit i emocionant veure que l'ésser humà manté lligams que van més enllà de la geografia o la cultura, no us el perdeu.
Aprofitem la celebració del 33 aniversari del centre per presentar-vos el següent quadrat màgic (la suma de totes les files, columnes i diagonals fa 33).
De fet, la màgia del quadrat va molt més enllà, per exemple observeu que també sumen 33 els quatre subquadrats 2x2 que formen el principal així com moltes altres configuracions més o menys amagades.
La imatge, a més, està extreta d'una de les façanes d'un emblemàtic edifici, que segurament molts de vosaltres haureu visitat. Sabríeu dir quin?
La llista d'enemics de la salut és llarga i nodrida, però no deixa de créixer. Apuntin un nou 'rival' al que combatre si volen estar sans: la solitud. Una investigació nord-americana demostra que les persones amb bones relacions socials tenen més possibilitats de sobreviure.
Preocupats per l'augment del nombre de 'solitaris' registrat en els últims temps, aquests científics volien esbrinar les conseqüències que pot tenir un excessiu aïllament. "La magnitud sobre la salut d'aquest efecte [mantenir una bona xarxa de suports familiars i d'amics] és similar a la que s'obté deixant de fumar", comenten els autors d'aquest treball.
Segons les seves dades, la influència de la falta de relacions socials sobre la salut és encara més gran que la que exerceixen problemes com la inactivitat física o l'obesitat.
S'ha demostrat en diversos estudis que un minut entretenint un pensament negatiu deixa el sistema immunitari en una situació delicada durant sis hores. El distrés, aquesta sensació d'aclaparament permanent, produeix canvis molt sorprenents en el funcionament del cervell i en la constel·lació hormonal.
La psiconeuroinmunobiologia és la ciència que estudia la connexió que existeix entre el pensament, la paraula, la mentalitat i la fisiologia del ser humà. Una connexió que desafia el paradigma tradicional. El pensament i la paraula són una forma d'energia vital que té la capacitat (i ha estat demostrat de forma sostenible) d'interactuar amb l'organisme i produir canvis físics molt profunds.
Hi ha tres vasos amb suc i tres buits disposats com a la imatge
"Vivim en la pura inseguretat meteorològica", deia Josep Pla a propòsit de la primavera en aquest assaig poètic que són Les Hores. "Vivim en la pura inseguretat meteorològica i, com a conseqüència, en la pura inseguretat davant la vida", concloïa.
El patrimoni popular diu més coses de les que la ciència pot confirmar. Moltes són exageracions però també hi ha un bon nombre que són encerts simplement no contrastats. El que està fora de tot dubte és que el canvi d'estació, la llum, el vent i la pluja tenen conseqüències clares sobre el nostre cos i sobre la nostra conducta. I, efectivament, la primavera la sang altera, però també ho fa la tardor.
"L'ofici de viure" és un programa sobre creixement personal, psicologia positiva i nova espiritualitat amb gran exit d'audiència a Catalunya Radio. Tant és així que molts dels seus seguidors s'han constituit com a associació amb un actiu grup al facebook (amics de L'OFICI DE VIURE).
El proper 18 d’abril es realitzarà a Aura Ioga la 1a Trobada de meditació dels Amics de l’Ofici de Viure amb la presència de Ricard Rotllan, monjo budista, i professor de meditació i de ioga.
"Quan fem ioga fem meditació, i quan practiquem meditació des de la ment treballem el cos. És molt diferent de la gimnàstica normal. Mentre fem gimnàstica podem mirar la televisió o pensar què comprarem al súper, i la ment va per un costat i el cos va per un altre. Això no passa en el ioga. Si es practica bé, el cos i la ment van a l'uníson."
"Aprofiti els embussos per meditar. Són una magnífica oportunitat. En un embús de trànsit no es pot fer cap altra cosa millor! Si generem enuig o ira, ens perjudiquem a nos- altres mateixos, i a la llarga podem emmalaltir. Posi l'esquena recta, relaxi's i mediti."
de què em sona?
Segurament molts de vosaltres ja reconegueu aquesta disposició, a uns altres potser us resulti familiar sense acabar de situar-la del tot. Per als quals no els soni de res, només comentar que segurament l'hagin vist moltes vegades sense fixar-se en ella... però a on?
Una tassa de te
felicitat vs tristesa
“La principal raó per a buscar i trobar el 'paradís emocional' és la salut. Recentment, la revista de la Societat Europea de Cardiologia ('European Heart Journal') es feia ressò d'un treball en el qual es mostra una relació entre l'"afecte positiu" (sentiments d'alegria, entusiasme, felicitat, excitació i satisfacció) i una millor salut cardiovascular.”
Però els efectes sobre la salut van molt més allà. Un article recollit fa uns anys a 'Jano', i signat per J. A. Flórez-Lozano (Universitat d'Oviedo), incidia en diverses malalties que es veuen propiciades pels pensaments i actituds negatives: "asma, artritis, cefalees, úlceres, malalties infeccioses [...] D'aquí la importància terapèutica de rebatre els pensaments pessimistes que ens anul·len i coarten".
Fem un any...
Aprofitem per agrair-vos la vostra fidelitat i convidar-vos a compartir, distribuir i participar dels continguts del blog mitjançant comentaris o suggerències que podeu fer tant mitjançant el formulari de contacte com directament a l'adreça electrònica d'Aura Ioga. Com que no dominem, ni molt menys, les llengües que caldrien per comunicar-nos en la seva nativa amb tots els nostres visitants ... Nàmaste
Correcte o incorrecte?
“Tots som font d'inspiració”
“N'hi ha prou amb tenir fe en un mateix. No importa si un és ateu o agnòstic, el que importa és fer el bé, ser un benefactor per al món. Tenir fe en l'amor i la compassió, això és suficient. Per a mi, Déu no és un individu que està assegut al capdamunt, en un tron d'or, castigant als dolents i beneint als bons. Déu és la consciència pura que ho impregna tot.”
Swami Satyananda Saraswati (1923 – 2009)
Va néixer a la falda dels Himalaies el 1923. Va deixar la seva llar a l'edat de 19 anys a la recerca de la veritat espiritual. Es va unir al seu gurú, Swami Sivananda Saraswati, de Rishikesh i va adoptar el tipus de vida de sannyasin en 1943. Va servir al seu gurú durant 12 anys, ampliant els seus coneixements de les ciències espirituals.
Va viatjar de llarg a llarg del subcontinent indi durant 9 anys com a asceta caminant, per a avaluar les necessitats de l'home modern. Va fundar Internacional Yoga Fellowship Movement en Rajnandgaon en 1956. Va fundar Bihar School of Yoga en Munger en 1963. Guia espiritual de milers d'aspirants i força guiadora darrere de l'entrenament iòguic donat en centenars de Satyananda Ashram i Yoga Mitra Mandals a Índia i a l'estranger.
Autor de més de 80 llibres sobre ioga i espiritualitat. Va fundar Sivananda Math, una institució de caritat, en Munger en 1984. Va fundar Yoga Research Foundation, una institució orientada a la investigació mèdica i científica, en Munger en 1984.
Va renunciar a tot el que havia creat en 1988, per a dur vida d'un Paramahamsa Sannyasin no només treballant per a la seva missió i deixebles, sinó mantenint una visió universal. En la matinada del 5 de desembre Paramahamsa Satyananda ha arribat al Maha Samadhi.
D'acord amb la Medicina Aiurveda, l'organisme humà està compost de tres principis fonamentals ment-cos coneguts com principis metabòlics o Doshes. Aquests tres elements -Vata, Pitta i Kapha- governen totes les funcions psicològiques, fisiològiques i fisio-patològiques de la ment, el cos i la consciència. La proporció específica d'aquests principis metabòlics en un individu determinat en el moment de la concepció, fa que aquesta persona tingui un estil particular de funcionament mental i físic.
Segons estudis del psiquiatra nord-americà William Fry, cinc minuts de riure equivalen a 45 d'exercici lleuger, i el que es coneix com morir-se de riure dista molt de dur a la tomba; per contra, proporciona un massatge vibratori a tot el cos, elimina toxines i redueix els nivells d'hormones relacionades amb l'estrès, com el cortisol i la epinefrina, a més de que afavoreix l'agilitat mental, gràcies a la descàrrega de dopamina, i genera un efecte calmant de la gana i l'ansietat a causa de la segregació de serotonina.
Hem de fer l'esforç de clarificar el que ens fa sentir bé dia a dia i potenciar-lo sent conscients, eliminant l'automatisme.
El sistema immunitari és el conjunt de mecanismes d'un organisme que el protegeixen contra les malalties per mitjà de la identificació i l'eliminació de patògens i cèl.lules tumorals.
De fàcil a exigent:
Sabieu que:
...com es pot explicar que els que no van dormir i els que ho van fer de forma lleugera no milloressin els seus resultats en el test de la tarda mentre que els que van arribar la fase REM ho van fer un 40% millor? Els autors van descobrir que, si bé el simple pas del temps és suficient per a donar amb solucions a problemes en els quals ja s'ha treballat, "només la fase REM potencia la creativitat quan es tracta de conflictes nous".
Per increïble que sembli, les espirals "verda" i "blava" que tan clarament es distingeixen en la figura següent són en realitat del mateix color. Concretament #00FF96 en RGB per si us voleu entretenir en comprovar-ho. És a dir, aquest: 
La raó per la qual es veuen com a colors diferents és que el nostre cervell jutja el color d'un objecte no de forma absoluta sinó comparant-lo amb els que l'envolten, distorsionant la percepció del color per a accentuar el contrast i així "ajudar-nos" a distingir més clarament les pautes que poden ser útils o utilitzables.
Un nou exemple de com el nostre cervell ens enganya, sembla que amb bona intenció, això si.
Malgrat néixer o viure en situacions molt adverses, algunes persones no només no pateixen traumes o seqüeles psicològiques, sinó que surten reforçades. És el que es coneix com resiliencia, i pot aprendre's.
En la teoria de la resiliencia podem intervenir i modificar la idea que tenim de nosaltres mateixos. Hi ha eines per a no ser un esclau del passat. Quan ens sentim desgraciats cal reprendre el control i revisar les ferides: escriure, o trobar-se amb gent que estigui vivint la mateixa situació i parlar o ajudar a els altres.
Els ions negatius es poden formar per les descàrregues elèctriques dels llamps, per la funció clorofílica de les plantes i per l'emissió de la radioactivitat natural de la terra. Per això les zones muntanyenques són llocs d'especial ionització negativa, perquè els estrats rocosos són més radioactius que l'escorça comuna.
Una importantísima font d'ionització negativa és l'aigua en moviment (salts, cascades, la riba del mar, fonts) perquè quan l'aigua xoca i la gota es divideix, la part més volàtil de l'aigua, que és la qual es respira, queda carregada negativament (Efecte Lenard).
El nom sànskrit Surya es refereix al sol i Namaskara significa salutació. La salutació al sol és un grup d'assanes entrellaçades de forma dinàmica, molt efectiva per relaxar, estirar, massatjar i tonificar totes les articulacions, muscles i òrgans interns del cos. Indueix a una vida saludable, vigorosa i activa, al mateix temps que ens prepara per el despertar espiritual que resulta de l'expansió de la consciència.
Aconseguir que l'alumnat romangui atent a les explicacions dels diferents docents que va escoltant al llarg de tota una jornada de classe no és tasca fàcil, i menys encara si tenim en compte que es pot saltar de matemàtiques a història, per exemple, gairebé sense treva.
Hem reduït Déu a aquestes paraules impresentables: Totpoderós, Omniscient... Aquesta imatge d'un ésser que està aquí dalt vigilant-nos és una segregació de la nostra impotència, són les nostres nostàlgies i neurosis paternes i maternes. Davant això està la posició ateu-agnòstica, que proposa viure amb el que es té, ser honest i responsable. O bé els místics, que col·loquen a Déu per sobre d'aquestes imatges carregades de conceptes i eviten nomenar-lo perquè en tot veuen a Déu.
El reciclatge de 3.000 ampolles de vidre evita 1.000 quilos d'escombraries i estalvia més d'una tona de matèries primeres. Els envasos de plàstic provenen del petroli, amb el seu reciclatge es redueix l'extracció d'aquest contaminant producte. Per cada tona reciclada d'envasos lleugers s'evita l'emissió de dues tones de CO2. El reciclat de paper i cartró ajuda a reduir la tala d'arbres i el gran impacte ambiental de la seva fabricació.
La recuperació física és intensiva durant les primeres 4 hores de son, entre les 10 del vespre i les 2 de la matinada. Per a que es doni de manera adequada, els nivells de les hormones anabòliques (les que regeneren i recuperen l'organisme) han d'haver començat a pujar a les 6 de la tarda amb la caiguda dels nivells de cortisol (hormona de l'estrès). Aquestes dues hormones guarden una relació inversament proporcional, i si per algun motiu el cortisol no disminueix, dificulta en proporció, conciliar el son i la seva capacitat regeneradora.
Existeixen dues formes diferents de viure la paternitat. Els que l'exerceixen de forma conscient, i qui l'executen mecànicament. Els primers saben que els seus fills vénen a través d'ells, però no els pertanyen. Tenen clar que algun dia començaran a viure la seva pròpia vida i intenten donar-los suport durant el seu procés de creixement.
Els pares inconscients creuen erròniament que els seus fills són una prolongació dels seus egos, els posen tot tipus de límits, inculcant-los creences, normes i valors que defineixin qui han d'ésser i com han de viure. No estan interessats que creixin i es desenvolupin seguint el seu propi camí, sinó que es converteixin en els adults que han decidit que han de ser. Així, els pares inconscients inculquen els patrons automàtics de pensament i conducta amb els quals van ser programats.
Quin sentit ha dels nostres fills hagin de treballar 11 hores al dia en una professió que odien per a guanyar molts diners? Que hagin de jugar amb soldadets si prefereixen les nines? Que hagin de convertir-se en cristians, jueus, musulmans o budistes si no ho han escollit voluntàriament? Que hagin de seguir els dictats de la majoria quan anhelen descobrir el seu propi camí a la vida?
Investigadors de l'Hospital General de Massachusetts i la Universitat d'Harvard han observat com la "resposta de relaxació" (un estat que es caracteritza perquè descendeix el consum d'oxigen, redueix la pressió sanguínia, disminueix les pulsacions i alleuja l'estrès) també és responsable d'alterar l'expressió dels gens implicats en processos com la inflamació o el maneig de radicals lliures.
L'estudi conclou que la "resposta de relaxació" és efectiva per a reduir els símptomes relacionats amb l'estrès, ajuda a millorar trastorns cardiovasculars, autoimmunes i processos que impliquen dolor.
Els teus fills no son els teus fills
són fills i filles de la vida
desitjosa de si mateixa.
No vénen de tu, sinó a través de tu
i encara que estiguin amb tu
no et pertanyen.
Els hi pots donar el teu amor,
però no els teus pensaments, doncs,
ells tenen els seus propis pensaments.
Pots abrigar els seus cossos,
però no les seves ànimes, perquè elles,
viuen a la casa del demà,
que no podem visitar
ni tan sols en somnis.
Pots esforçar-te a ser com ells,
però no procuris fer-los semblants a tu
perquè la vida no retrocedeix,
ni es deté en el ahir.
Tu ets l'arc del qual, els teus fills
com a fletxes vives són llançats.
Deixa que la inclinació
a la teva mà d'arquer
sigui per a la felicitat.
_-_go_slowly.png)
No corris.
Ves a poc a poc.
Que on has d'anar
és a tu mateix.
Ves a poc a poc.
No corris.
Que el nen del teu JO,
nounat etern,
no et pot seguir.
El 14 de febrer de 1990, dotze anys després de sortir, la sonda espacial "Voyager I" deixava l'òrbita de Neptú per endinsar-se en el Sistema Solar exterior quan, l'equip a càrrec de la missió, davant la insistència de Carl Sagan, i per raons més poètiques que científiques, va decidir fer girar la càmera de la nau per mirar d'aconseguir una imatge de la Terra des de aquella immensa distància.
Ho van aconseguir. La imatge més allunyada de la Terra obtinguda fins llavors. El propi Sagan ens explica les seves sensacions.
... de tant en tant parlo amb algú i li pregunto si creu que ha tingut bona sort o dolenta. En els que em responen que dolenta, analitzo el seu discurs existencial i constato que les han passat "canutes", que han tingut infinitat de problemes. Però el sorprenent és que molts dels quals van respondre que havien tingut bona sort també ho van passar fatal.
Des de fa un temps, la ciència més rigorosa ve constatant les propietats beneficioses (no només per a curar, sinó també per a millorar decisivament la qualitat de vida del pacient) de certs recursos que ja estan començant a denominar-se complementaris, en lloc d'alternatius, ja que aquest terme respon millor a la seva essència.
la Lídia ens parla sobre ioga i moltes altres coses...
Vivim en un estat de manca d'atenció, funcionem per inèrcies i condicionamients sense adonar-nos de que existim mentre vivim.
La "consciència testimoni" és una eina fonamental per a deixar de ser autòmats..
Una actitud d'acceptació i observació imparcial de les nostres accions, pensaments i emocions ens permetrà deixar de reaccionar mecànicament a tot el que ens succeïx i que cadascun dels nostres actes es converteixi en plena acció conscient. Una joia!.
El catorzè Dalai Lama ha posat a disposició dels neurocientífics occidentals el seu cervell i els dels seus monjos per a cercar la resposta. S'ha trobat que la meditació té efectes biològics, produeix canvis en el cervell associats a emocions més positives i també millora la funció immune.
Altres estudis constaten que: (Veure gràfic"els efectes cerebrals de la meditació")
