Blog d’en Lluis Carrasco

La xarxa comarcal d’itineraris segurs de bicicleta, una important necessitat

El Baix Llobregat, per la seva configuració física, és una de les comarques catalanes que millor orografia té per a l’ús de la bicicleta de forma quotidiana. La mancança de grans pendents és la tònica comú en la majoria de municipis situats en la vall del Llobregat. Així i tot, hi ha grans barreres per poder utilitzar la bici de forma quotidiana en els municipis. Les barreres que comporten les manques de connexió entre les ciutats de la comarca, amb alts índexs de manca de seguretat viària per aquest mitjà, la manca de la connexió a peu o en bici ambdós costats del riu Llobregat, i la manca de carrils protegits per accedir a les zones industrials, són una costant en els desplaçaments amb bicicleta a tota la Comarca.

És cert que en molts municipis s’ha avançat en la implantació d’alguns carrils bici, la instal·lació d’aparcaments i de sistemes de pacificació del trànsit que fan compatible la coexistència de la bici amb el resta de vehicles, però resten encara moltes assignatures pendents.

S’ha de ressaltar que en aquest moments alguns municipis tenen aprovat un Pla Director de la Bicicleta i molts estan obligats a fer uns Plans de mobilitat urbana, pel Decret de Protecció atmosfèrica, en els que han de definir també itineraris per a la bicicleta, i que les noves zones urbanitzades o grans equipaments, gràcies al Decret d’Estudis de la Mobilitat Generada, han estat obligades a tenir en compte a la bicicleta en la seva urbanització.

Cal també ressaltar l’aposta que han fet alguns municipis mitjançant l’EMT, de posar en funcionament el Bicing Metropolità a imatge del de BCN, al igual que l’aposta de Sant Andreu de la Barca per crear el seu propi sistema de Bicing.

Sense oblidar-nos de l’important paper de CCOO, pel que fa a la defensa del riu i la reivindicació d’una ruta ciclable al llarg del Llobregat i la constant reivindicació de la millora de la mobilitat en els polígons industrials.

L’acció és constant sense dubte, i s’estan donat passos molt positius per a potenciar aquest model ecològic de desplaçament individual.

Però es nota a faltar en la Comarca una millor planificació de la xarxa d’itineraris de bicicletes al Baix Llobregat, una planificació que orienti als ajuntaments en el camí d’unir itineraris entre municipis, crear rutes segures de bicicleta per accedir als polígons industrials i afavorir l’aparcament de les bicicletes en tot el territori.

Estem avançant en l’ús de la bicicleta, i poc a poc, cada dia surten nous itineraris segurs, però per poder implantar correctament el Bicing, o per poder fomentar l’ús quotidià de la bicicleta, es imprescindible garantir una xarxa d’itineraris, segurs, ben connectats i que s’estenguin a tot el terme municipal dels pobles i ciutats i no sols en el casc urbà.

Aquí les entitats supramunicipals i la Generalitat han de prendre la iniciativa i coordinar als ajuntaments, planificant i finançant solucions per a resoldre les mancances existents, de forma que el 2015 puguem aconseguir gaudir d’una xarxa d’itineraris segurs de bicicleta en tota la comarca del Baix Llobregat, ben connectada i segura, que permetí de veritat fer un ús quotidià de la bicicleta, amable i amb el mínim risc d’accidentalitat.

Lluis Carrasco

gener de 2010

Política i xenofòbia

Diuen que la política es l’art de fer el possible i gestionar la res pública.

La Revolució Francesa, fa afegir els valors de l’honradesa, la solidaritat, la igualtat i la llibertat. Que resumia el crit: “Liberté, égalité, fraternité”.

Sota aquest esperit s’han conformat les nostres societats democràtiques actuals.

Però estem en temps difícils, on la realitat mundial de crisi, fam i desigualtats socials, arrastra a milers i milers de persones a la cerca de sobreviure i millorar el seu futur i el dels seus fills.

La vella Europa, amb un creixement poblacional estancat i necessitada de ma d’obra, de forma legal o il·legal, ha anat recollint gents provinents de diferents països, cultures i religions, que s’han anant adaptant al territori, amb graus diferents d’integració, amb la seva cultura a les esquenes.

Ara que la crisi envaeix tots els racons de la nostra economia, ara que tenim milions d’aturats, ara que necessitem els llocs de treball que abans rebutjàvem per indignes i deixàvem a la immigració, ara pretenem eliminar-los del nostre espai, doncs molesten i no els volem veure.

La hipocresia dels poderosos es evident… ara els utilitzo, ara els llenço, segons convingui. De fet sempre ho han fet , antigament amb els nostres jornalers i ara amb els nous jornalers: els immigrants.

Però el risc actual es que la majoria social, els ciutadans i ciutadanes, donin suport a aquesta actitud, insolidària, gens de fraternal i menys encara honrada i solidària.

Arribat aquest extrem es molt important que la classe política, i especialment des de l’esquerra, faci pedagogia, cerqui solucions per evitar conflictes i en cap cas pera activa o per passiva fomenti la xenofòbia.

Que pensàvem que els immigrants vindrien i que desprès s’anirien, quan vinguessin les vaques flaques??.

No coneixem la història de la humanitat, on la lluita per la supervivència ens ha portat als humans a tots els racons del mon cercant viure millor?

Es que algú es pensa que els desplaçats arriben per marxar desprès?

No ens recordem que els catalans som una barreja de pobles i persones immigrants i estem composats, de gens provinents de molts pobles en la història ? Es que ningú recorda com mes recentment els murcians, extremenys i andalusos que van conformat el que Francesc Candel va anomenar “els nou catalans” van arribar i s’han quedat ? No recordem com aleshores la societat benestant en el poder els tractava i els marginava en guetos socials?

Aquests dies estem vivint de nou el fenomen, tant vell com la humanitat, el de marginar als nous vinguts. A Vic l’ajuntament pressionat per la impopularitat que comporta conviure amb immigrants i mes ara que la crisi els ha fet prescindibles, vol marginar-los més, negant l’empadronament i per tant l’assistència bàsica. El pensament es senzill… si no reben ajudes, si es senten marginats, tornaran a les seves terres o aniran a altres municipis. Pensen realment que amb aquestes mesures foragitaran a una immigració que cerca el sobreviure?

Aquest dies les imatges de Haití, on hem pogut comprovar visualment com es viu en països depauperats (abans de la catàstrofe actual), son una bona mostra de supervivència de masses humanes, que faríem nosaltres en el seu lloc ?, no agafaríem, “pateres”, treparíem murs, aniríem on fos necessari per poder menjar nosaltres i els nostres fills ?.

La solució no passa per marginar-los mes, per rebutjar-los i estigmatitzar-los, la solució forçosament es situa en el camí de la integració social dels que ara estan aquí, i per la inversió a llarg termini en els llocs d’origen per treure’ls de la misèria i fer innecessari el marxar per sobreviure. Aquesta es la autèntica política d’immigració i Europa i els estats han d’apostar en aquest camí, fer politiques Berlusconianes, no solucionarà el problema i ens al contrari crearà enfrontaments, racials i xenòfobs, que ens portaran una major crisi social, empitjorant la situació actual i ressuscitarà odis socials, que varem voler enterrar desprès de la segona guerra mundial.

Davant d’aquesta realitat no si val callar o mirar cap a altre costat com si no passés res, callar es atorgar, els que estem a favor dels drets humans i les llibertats, hem de parlar clar i fort, explicant de forma pedagògica el perquè aquestes actuacions xenofòbiques no son de rebut i a mes no serveixen de res.

Ningú pot fer silencis còmplices per raons electorals i per por a perdre vots, el que ho faci a més de demostrar un covardia política de primera magnitud, esta fent un flac favor a la societat a la que diu voler servir i a l’hora afavorint l’aterratge futur de les ideologies feixistes i xenòfobes, a Itàlia hi tenim un bon exemple.

Lluis Carrasco Martínez

Foragitem el pare Noel !!! Llarga vida al Tió !!

Es del tot descoratjador, veure com en aquests dies nadalencs, la cultura comercial i globalitzada s’imposa per sobre de les tradicions de casa nostre..

Nomes cal donar una volteta per grans magatzems, botigues per veure com la cultura forània ho envaeix tot, i fins i tot podem veure per qualsevol carrer de les nostres viles i ciutats, a mes de les llums, Pares Noel penjats en finestres i balcons i nadales en anglès.

En un mon globalitzat tenim una cultura globalitzada esclar, però cal que les nostres autoritats i sobre tot el mon cultural i associatiu que defensa a capa i espasa la llengua i la cultura catalana, prengui la paraula per defensar les nostres tradicions i en especial la tradició del Tió, com a contrapunt del ja omnipresent Pare Noel.

El Tió es una tradició catalana que cal conservar, doncs amb ell se’ns va també una part de la nostra cultura popular, i és una mostra mes de la pèrdua de la nostra independència cultural, sens dubte molt mes important que la independència política tan reivindicada últimament.

La cultura fa a un poble i es responsabilitat de tothom els seu manteniment i difusió , i en especial cal garantir-la en la intel·ligència emocional dels infants i per això hem de fer esforços, individuals, i col·lectius, cada persona, cada botiga, cada empresa, cada entitat, cada institució, per vetllar per la nostra cultura popular i per no perdre les arrels i tradicions que ens defineixen com a poble.

En aquest sentit la eliminació del festiu desprès de Reis (una tradició que també va perdent pistonada front al Pare Noel invasor), que ha promulgat en Conseller Maragall, es tota una errada, doncs no afavoreix la celebració d’aquesta diada i sobre tot ens traurà el goig de veure als nostres infants jugant al carrer amb les joguines que els Reis els han portat. Aquest any demanaré carbó per a vostè Sr. Conseller.

Molins de Rei 9 de desembre de 2009

Lluis Carrasco Martínez

Volem el nostre Estatut !!!  Volem l’Estat Federal !!!

Encara recordo els crits que la majoria de catalans nascuts o no aquí, cridàvem en la famosa transició democràtica. “Llibertat, amnistia, Estatut d’autonomia”

Tot Catalunya era un clam reivindicant un encaix federal en l’estat espanyol.

Aquest encaix va veure la llum en la Constitució espanyola encara que de forma tímida, doncs estàvem en una situació critica, en un moment de canvi del pas d’una dictadura a un estat democràtic i amb multitud de pressions dels poders fàctics, especialment del l’exèrcit.

El legisladors a les hores no van tenir mes remei que pactar de vegades a contracor , algunes normes constitucionals, entre elles la creació d’un tribunal constitucional, que garantia la constitucionalitat de les futures lleis, el error greu va ser incloure en les funcions d’aquest tribunal la facultat de poder jutjar també lleis de caràcter orgànic que formen part del contingut constitucional i que per aquest motiu son  sotmeses al debat de les càmeres autonòmiques, congres, senat i sotmeses al referèndum popular.

A pesar de l’oposició d’alguns dels anomenats pares de la constitució, finalment es va pactar aquesta fórmula, que avui esdevé clarament un obstacle per garantir l’esperit de consens de la mateixa constitució.

La mateixa constitució deixava temes oberts a futures modificacions i preveia la modificació dels Estatuts, amb la lògica de l’adaptació de la norma als nous temps.

Es evident que un tribunal composat per 10 persones que sens dubte son influenciades de forma clarament política, per la forma de la seva designació i per les seves implicacions polítiques, no poden posar en qüestió una norma aprovada pels parlaments que representen la voluntat majoritària de la ciutadania i mes encara quan aquesta norma ha estat refrendada pels ciutadans en votació directa, desprès del debat i els filtres parlamentaris, que van reconduir alguna possible inconstitucionalitat.

Doncs be els catalans mitjançant els seus parlamentaris i desprès d’un gran debat ciutadà varem voler replantejar el nostre encaix en l’estat espanyol, des de una perspectiva mes federal i democràtica, donant-nos un nou Estatut, que dones solució a aquells aspectes, que  el context polític de la transició, va coartar, adaptant l’Estatut a la nova realitat d’una Espanya mes moderna, democràtica i plurinacional.

Es del tot inadmissible que 10 persones que estan qüestionades per recusacions, o que tindrien que haver cessat i ser substituïts, per adaptar el tribunal a la nova realitat social, i que solament es mantenen en funcions per la clara maniobra del PP d’evitar ?tant sí com no, un decantament progressista i democràtic d’aquest tribunal.  Siguin els que han de decidir com finalment ha de ser el encaix de Catalunya en l’Estat Espanyol.

El brutal retard en la sentència , ha fet que la majoria de ciutadans al menys a Catalunya, els recusem clarament, per la seva clara inoperància i per la seva falta de legitimitat democràtica. Això explica l’editorial conjunta dels 12 diaris catalans, que implícitament es també una clara recusació d’aquest tribunal, mancat d’autoritat moral per decidir el futur de temes importantíssims per Catalunya i el futur de l’Estat Espanyol.

Aquesta editorial conjunta no ha fet mes que reflectir el que sentim i pensem la majoria de catalans i molt especialment aquells que defensem un encaix federal de Catalunya en l’Estat, i que de moment som la majoria.

Cal dir-ho clarament el major favor que poden fer  els membres del Tribunal Constitucional a la Constitució Espanyola i a l’Estat Espanyol es dimitir en bloc, de forma que es pugui realitzar una renovació del tribunal que reflecteixi la realitat social actual.

Cal també dir clarament que les actituds de ultra-nacionalisme espanyol de determinats grups polítics i mitjans de comunicació controlats per la dreta recalcitrant, les proclames anticatalanistes, i les actituds clarament menyspreadores cap els catalans i les seves institucions, la única cosa que aconsegueixen es afavorir, la desafecció ciutadana, un major distanciament de la societat catalana de la voluntat d’integració en l’Estat i per tant fan de dinamiters del mateix futur de l’Estat Espanyol, que necessàriament sols pot passar per un sistema federal.

Els catalans estem tips de la desqualificació permanent al que som sotmesos, i si no hi ha manera de que siguem respectats en un estat plurinacional, pot ser molts catalans federalistes com jo, haurem finalment de defensar a contra cor la separació de Catalunya.

Encara estem a temps  de crear un estat federal plurinacional solidari i respectuós dels trets identitaris de les diferents nacionalitats de l’estat.

Avui la reivindicació i defensa de l’Estatut que ens varem donar, es un clam de totes i tots, i si cal caldrà sortir de nou al carrer a cridar: Volem el nostre Estatut !!!  Volem l’Estat Federal !!!

Molins de Rei, 27 de novembre de 2009

Lluis Carrasco Martínez

Els problemes d'accesibilitat es una constant en la vida de les persones amb dificultats

“No em barris el Pas”

A sant Feliu de Llobregat s’està realitzant una campanya informativa ‘No em barris el pas’ destinada a sensibilitzar la ciutadania i provocar un canvi d’actitud per afavorir la mobilitat de les persones amb discapacitat.

Evidentment va sobre tot dirigida als conductors que no respecten les voreres, els passos de vianants, les parades d’autobús, etc. provocant problemes existencials a les persones amb mobilitat reduïda, però també a la resta de vianants, que veuen freqüentment envaït el seu espai per l’estacionament incorrecte de vehicles que els barren el pas.
S’han d’afegir a les actituds incíviques d’alguns conductors, també les que es produeixen en les voreres de les nostres ciutats, a on contenidors, obres, sacs de runes, i obstacles diversos, constitueixen un altre univers quotidià de la manca d’accessibilitat i un calvari per la persones amb disminució. De res serveix actuar urbanísticament eliminant les barreres arquitectòniques, si desprès en el dia a dia, l’ocupació de l’espai vital en les voreres es constant, trencant itineraris, provocant situacions de perill, etc. etc.
La campanya ha estat impulsada des del Patronat Municipal de Serveis a les Persones amb Discapacitat amb el suport i la col•laboració de l’Associació de Disminuïts Físics de Sant Feliu, l’Associació Catalana per a la Integració del Cec, la Llar de l’Amistat Can Llovera i l’UNES Sant Feliu.
Cal felicitar de la campanya a les entitats i a l’Ajuntament, però sens dubte el grau d’insolidaritat d’algunes persones es elevat i no s’hi valen nomes campanyes informatives, cal també unes actuacions coercitives concretes des de els ajuntaments i per això no puc entendre com el congrés de diputats a instància de CiU, ha aprovat la nova llei de Seguretat Viària, despenalitzant aquestes conductes incíviques, que sens dubte en el cas dels conductors a mes d’una sanció, i retirada del vehicle amb grua, mereix la retirada d’uns punts del carnet de conduir.
Segueixo pensant que els nostres legisladors haurien de repensar-se de nou aquest canvi en negatiu de la llei, i prioritzar la defensa del drets dels vianants i en especial de les persones amb mobilitat reduïda, per sobre dels interessos de conductors recalcitrants i insolidaris i lobbys automobilístics, estiguin segurs que la majoria de ciutadans i ciutadanes els hi ho agrairem.

Molins de Rei 24-11-2009
Lluis Carrasco Martinez