fa 2 h
L’alcaldia de Barcelona, víctima d’una manca de visió de ciutat durant els darrers anys, ha decidit ara, quan s’acaba el mandat, oblidades les súper-illes i amb la impossibilitat d’acabar a temps la urbanització de les Glòries, d’abrandar la mateixa qüestió que va fer perdre les eleccions als seus antecessors: una nova i fallida reforma de la Diagonal. El dia plujós que hi vaig haver d’arriscar la vida per primer cop, tot caminant amb el bastó per damunt de les incòmodes i relliscadisses rajoles de fulla d’arbre, vaig entendre que les senyores de l’Upper Diagonal s’hi clavarien els tacons i mai més tornarien a votar Trias.
Llegir-ne més
fa 2 h
Millor seguir a la presó, no sigui que, al persistir en la seva manera de pensar i no tenir cap intenció de canviar, puguin tornar a fer sortir al carrer a mes de dos milions de borregos, al toc d’un xiulet, vaja com el “a por ellos” que des de tots els estaments i mitjans es dona com la cosa més normal, però, en aquest cas, és clar, incidint a la violència, i a l’odi, que quan no hi ha cap base sòlida per tipificar un delicte, i se li ha de donar aquest caire, va la mar de bé. Com si els més de dos milions de ciutadans que hem anat sortint al carrer massivament, i de la manera més pacífica i cívica possible, fóssim tant imbècils com per deixar-nos portar i induir per la dèria d’una o dues persones.
Llegir-ne més
fa 5 h
Per a Espanya és més important formar govern autonòmic a Catalunya que la protecció dels drets humans (19/3/2018) La suspensió de drets fonamentals només està prevista legalment amb la declaració de l’estat d’excepció o de setge, amb algunes precisions, tot plegat al marge de les diferents actuacions que l’estat determini en relació amb les actuacions de bandes armades o elements terroristes. Tanmateix, l’estat espanyol està usant potestats públiques que atempten contra aquestes premisses legals i escomet registres i controls sense motivació ni justificació suficient al marge de la judicatura, condiciona la llibertat de reunió i d’informació, traspassa el límits de la sobirania popular i del dret de participació política, i entre moltes altres vulneracions de drets fonamentals, actua per omissió instigant l’activitat de grups quasi para militars per atemorir la dissidència ciutadana dels postulats derivats del nacionalisme espanyol.
Llegir-ne més
fa 15 h
El punt neuràlgic de la internacionalització del conflicte entre Catalunya i Espanya durant uns dies s’ha mogut de Brussel•les a Ginebra. La ciutat suïssa allotja aquests dies diversos actes sobre autodeterminació i independència amb el cas català com a tema destacat. Carles Puigdemont ja és al municipi helvètic i ha pres part en un debat i una roda de premsa en el marc d’un festival de cinema sobre drets humans. L’acte ha comptat amb uns 900 assistents, una xifra meritòria que demostra l’interès que el personatge arrossega.
Llegir-ne més
fa 16 h
En aquest març de 2018 sembla que les mobilitzacions socials, i de reivindicació cívica catalana, s’han multiplicat. Ja era hora que la gent sortís al carrer. Que la ciutadania, en general, hagi adquirít certa consciència.Ara i aquí cal monilitzar-se i reivindicar la justícia social en els diversos àmbits : contra la precarietat laboral, a favor d’unes pensions dignes i perquè Catalunya pugui autogovernar-se de debò i salvar la seva llengua; també amenaçada pel malèvol article 155 de la CE .
Llegir-ne més
ahir a les 10:17 h
Els unionistes retreuen als dirigents independentistes que han volgut fer adeptes, a força de dir mentides. Per exemple diuen que és mentida que l'autonomia hagi fracassat. I això és ben clar que és una realitat. L'Estat sempre ha volgut dir la seva, fins i tot en els departaments en què no tenia competències, o que només les tenia l'autonomia. Quan no ha pogut fer-ho, ha recorregut als tribunals on hi havia gent digitada o persones pertanyents al partit o que hi havien pertangut en un temps no massa llunyà, que han tengut molt fàcil coincidir amb el pensament del seu expartit, que havien abandonat segurament per accedir al càrrec.
Llegir-ne més
ahir a les 22:14 h
Després de carregar-se el principal aspirant a la presidència de l’ANC, Antonio Baños, amb una maniobra bastant barroera i sectària per part de l’actual nucli dur de l’entitat, l’Assemblea ha disputat avui la batalla entre els teòrics dos fronts el de David Minoves i el d’Adrià Alsina (a qui moltes veus situen com un dels grans culpables de l’exclusió de Baños), i la victòria ha estat per... Elisenda Paluzie. L’economista, a més, ha guanyat arrasant amb una diferència de 2.
Llegir-ne més
ahir a les 19:19 h
Acaba una septimana horribilis pel rei Felip VI. Dilluns, el ple municipal de Girona va desestimar per àmplia majoria el recurs contra la declaració del monarca com a “persona non grata” a la ciutat de la qual ell en va ser príncep durant 37 anys, és a dir, que els representants del poble gironí (els de CiU, ERC, PSC i la CUP) consideren Felip VI persona indesitjable i no benvinguda. El mateix dilluns, un jutjat contenciós-administratiu va condemnar l’Ajuntament de Barcelona a penjar al Saló de Plens i en un “lloc preferent i d’honor” la foto del rei Felip VI, i tots sabem que quan són els tribunals els que, en contra de la voluntat de la majoria social, obliguen a utilitzar els símbols, vol dir que aquests estan sota mínims.
Llegir-ne més
17 de març de 2018 09:50 h
Digues-me, que fas aquí? 8 Vuitena part SEC 18 ‑ INTERIOR / CASA D’EN TONI / MIG MATI En Guillem passa força temps en la seva habitació. Algun dia ni s’aixeca del llit per anar a classe. Mireia (enrabiada) Es pots saber que et passa. Tens febre i estàs engripat? Podries dir-me que tens; si et fa mal el cap o si tens dolors en qualsevol part, t’hem de portar a l’hospital de seguida. Més d’això, res se m’acut. Si no ajudes, noi, po que podré pas fer res. Guillem Ai, prou.
Llegir-ne més
17 de març de 2018 09:49 h
Hoy, mi artículo del blog lo escribiré en castellano para que los no catalanoparlantes puedan leerlo sin necesidad de insultos (no todos insultan porque hay de todo en este mundo) hacia nuestra cultura. Me acuerdo cuando en el colegio, en clase de historia, nos dieron unas pinceladas de lo que era la Santa Inquisición. Creo que se fundó sobre el siglo XII y su misión era castigar a los herejes en Francia. Años más tarde se implantó en España, cuando todavía era Reino de Aragón para pasar a todo el territorio de la península ya en el siglo XV.
Llegir-ne més