Inici
GRÀCIES I UN CORAL "A REVEURE"
dilluns, 12 de setembre de 2016 15:47

GRÀCIES I UN  CORAL “A  REVEURE"

 

Un coral agraïment, bo i desitjant-vos tota mena de bé, i compteu que a Olot hi teniu un amic. Ací reprodueixo, aprofitant el full d’aquest cap de setmana de «transició», l’homilia de la missa d’acció de gràcies i de comiat del passat 7 de setembre a l’església del Carme.

                                                                 Lectures: Rm 12, 1-21  i  Lc 6, 20-26

 

1.  AGRAÏMENT. La trobada i la celebració de l’Eucaristia d’avui remou la sintonia de la vida que s’ha anat trenant entre nosaltres, en l’amistat, en l’agraïment mutu, en la fe. Divuit anys a Girona, aquí al Carme, quatre a Sant Feliu i Sant Daniel, dos a Sant Salvador i set al Mercadal. La vida ens ha fet trobadissos i hem fet camí junts. Celebracions, trobades, converses, tertúlies, compromisos, serveis, activitats, col·laboracions.... Així ens hem anat coneixent i estimant.

 

En aquest últims dies han anat surant mostres d’afecte i d’agraïment mutu, i planen ara en la celebració d’aquesta Missa d’acció de gràcies. Tots podem sentir l’escalf de parròquia i d’amics reunits.

 

En aquest moment, al final d’una etapa llarga i bona a Girona, puc dir que des de que sé el canvi, aquests últims mesos, amb l’estiu i l’anada a Terra Santa, han estat propicis per fer una mirada agraïda. El sentiment i la paraula, que sobresurt amb llum pròpia, és agraïment. Un agraïment, en la fe a Déu, perquè haurà estat present en el que hem projectat, compartit, celebrat i escrit junts. I, un agraïment a tots vosaltres, els qui sou aquí, així com a tants altres que és com si hi fossin, perquè s’han significat d’alguna manera.

 

A totes les parròquies hom hi arriba, bo i comptant que hi ha persones que se’n senten, que hi ajuden i que hi ajudaran. Podem donar gràcies plegats, perquè així ha estat. He trobat i ens hem donat acolliment, estima i suport, ajudant-nos a entaular aquesta xarxa de relacions i de serveis fraternals que són les parròquies i, més enllà de les comunitats parroquials, els veïns, els amics i força conciutadans. Com a mossèn, a tots dono les gràcies per haver-nos trobat i haver-m’ho fet fàcil.      

 

En aquesta Missa d’acció de gràcies, sento, podem sentir, l’escalf d’amics reunits, dels valors que hi planen, i de la fe que hi celebrem. En fem junts, Eucaristia, acció de gràcies.

 

 

2.  LA PARAULA DE DÉU I PER A LA VIDA

 

que hem proclamat ens recorda que Déu té cor: podem sentir-nos volguts i estimats de Déu.  Viure a la llum de l’esperit  misericordiós ésconrear la capacitat de tenir cor, viure conscientment  les pròpies limitacions, necessitats, fer créixer noves solidaritats a les famílies i en el veïnatge, en les soledats i els partiments, en les violències i les guerres, en els desplaçaments migratoris i els exclosos. . .

 

I, tanmateix, hem de continuar obrint i seguint camins de servei i de compromís transformador, perquè “la credibilitat en la vivència de la fe passa per l’amor misericordiós i compassiu” (Papa Francesc)

Sant Pau deia als cristians de Roma i ens diu, avui: “Que l’estimació no sigui mai fingida, fem el bé, estimem-nos afectuosament, servim i que l’esperança ens ompli d’alegria”

 

Les benaurances de Lluc són molt punyents i directes i ens fan un toc d’atenció fort, recordant-nos la riquesa material d’uns pot ser una de les causes de la pobresa dels altres. Si som terreny assaonat, ens toquen el cor perquè no ens desentenguem dels pobres, dels que passen fam, dels que pateixen. . .

 

També toquen el cor del nostre món d’avui que segueix sent tan injust, perquè no encamina el progrés tecnològic i científic per intentar avançar cap a un món més solidari, més just i més humà.

 

Una vessant del progrés ens ha fet  creguts com si no necessitéssim gairebé de ningú, i molt menys de valors i de la fe en Déu, perquè nosaltres sols ja som quasi capaços de tot. Ha endurit el nostre cor amb indiferències, cegueses, fredors, insolidaritat... El cor del ric, del tip, del qui riu, del qui la gent parla sempre bé, és un cor que es torna insensible, sord al crit dels altres. Les conseqüències de la crisi econòmica, que continua seguint, potser ens servirà per adonar-nos que no ens podem refiar tant del diner, del consum, del progrés mal encaminat, del “desenrotllisme”, del viure per sobre de les nostres possibilitats. Que hem de ser, tots els habitants del primer món, més humils, més austers, més senzills, més solidaris.

 

És clar, fàcilment escoltem l’evangeli sense que ressoni dins nostre i remogui l’esperit per la vida. Sentim-nos convidats a escoltar-lo amb un cor obert, deixant-nos interpel·lar, tocar per la paraula de Jesús que no vol altra cosa que el nostre bé i el creixement en la bondat i la tendresa.

 

3.  I acabo: A REVEURE. Aprofito el marc d’aquesta celebració per dir “a reveure”. Hem estat a prop en aquest recorregut de divuit anys, els puc considerar com un temps de gràcia o de regal, i  ens podem continuar sentint a prop en l’esperit abonat per l’amistat i la fe, i per les noves tecnologies.

 

Gràcies a tots i a cada u de vosaltres per haver-nos trobat i  pel camí compartit, amb virtuts i, malgrat els defectes i limitacions, tot i que –per cert, no tingui les paraules i els gestos que escaurien.

 

Sapigueu que m’he sentit a gust i bé i, a molts, us he sentit propers. Sempre sabré que hi ha persones que m’estimen i en donaré gràcies al bon Déu.

 

Dimarts vinent aniré cap a Olot, però ens sentirem propers en l’amistat i la comunió, i seguireu en el meu cor com un munt de persones conegudes i per l’experiència parroquial travada entre els grups, els serveis i les activitats. Els capellans, les persones passem, però  resta el que hem compartit i la llum que testimonia la Bona Notícia de l’Amor de Déu.

 

Preguem al bon Déu per Mn. Miquel (aquest dimarts assumeix la responsabilitat de les parròquies del Carme i del Mercadal) i per tots nosaltres. Perquè l’Esperit ens habiti i ens  acompanyi, que faci créixer i fruitar les llavors que descobrim, abonem i sembrem (1 Cor 3,7) i que beneeixi les nostres comunitats parroquials. 

Pere Domènech

Darrera actualització de dilluns, 12 de setembre de 2016 15:49
 
Full parroquial del CARME i del MERCADAL, de GIRONA
dilluns, 12 de setembre de 2016 15:42

FULL  de les Parròquia de la CATEDRAL (església de la Mare de Déu del CARME) i de la parròquia de Santa Susanna del MERCADAL,  de GIRONA

 

AQUEST FULL és un portantveu d’informacions comunes i per fomentar els lligams d’amistat, de fe i de servei.

Ara, sentim-nos convidats, amb Mn. Miquel, a posar el coll corresponsa-blement –laics-ques, religiosos-es i capellans- en la vida de les nostres parròquies. Es compta amb nosatres i, a través de nosaltres, les parrò-quies tenen el rostre que tenen i fem possibles els serveis pastorals.

Amb el setembre hem tornat a la normalitat d’un nou curs pastoral, amb la represa i el compromís d’animar i servir la vida de les parròquies. Es tracta d’una responsa-bilitat sentida: sols la comunicació i la comunió entre tots, sentint-nos servidors, propiciarà un bon servei a la fe i a l’evangelització.  Així es mira d’encaminar i d’assegurar les celebracions i els serveis pastorals  bo i ajudant-nos a creure, viure i celebrar la fe.

Ara, des d’aquest espai del full, donem les gràcies a tots els qui abnegadament esteu col·laborant ja en aquestes parròquies. Confiem que nous feligresos s’incorporin  i  s’im-pliquin en el projecte pastoral pels serveis d’aquest nou curs.

 
CATEQUESI PARROQUIAL DEL CARME I DEL MERCADAL DE GIRONA, CURS 2016-2017: INSCRIPCIONS
dilluns, 12 de setembre de 2016 15:37

CATEQUESI PARROQUIAL                          Curs 2016-17

INSCRIPCIONS:

DIES: 19, 20 , 21, 22 i 23 de setembre, i de les 18 a les 19 h

LLOC: al despatx parroquial, C/ Obra,6- 17001 - Girona

 
CONCERT pel CORO “Il Polifonico” di Ruda (Itàlia).
dilluns, 12 de setembre de 2016 15:35

CONCERT pel CORO Il Polifonico” di Ruda (Itàlia).

                   VIè Festival Internacional i Concurs Coral “Cançó Mediterrània”

Diumenge, 18 de setembre, a les 18’30 h, i a l’església del Mercadal

 
Aquest diumenge, 11 de setembre, celebrem la DIADA, la nostra Festa Nacional
dilluns, 12 de setembre de 2016 15:34

Preguem per les institucions catalanes i per tots els ciutadans, perquè tots ens esforcem en assolir -per Catalunya- el lloc que anhela, li correspon en la història i malda per conquerir. Que les virtuts que eleven l’esperit, i la justícia, siguin el nostre estandard. Que, conscients de la realitat que vivim, siguem acollidors de tothom i misericordiosos. Que els jutges, els representants polítics, els mitjans de comunicació i tots els ciutadans sapiguem valorar -amb serenor i respecte a la llibertat- el procés amb el qual estem implicats i el que se’n segueixi. Que l’Església, en les diverses Diòcesis a Catalunya, sigui expressió del Poble de Déu arrelat en la història, i que cerqui i contribueixi al bé de tots, pel que fa a la missió evangelitzadora, al servei a la fe, al testimoniatge i en tants camins de solidaritat.

 
PREGUEM AMB L’EVANGELI DEL DIUMEN-GE Lc 15, 1-32
dilluns, 12 de setembre de 2016 15:33

in els braços davant les violències i que esdevinguin apòstols de la civilitin els braços davant les violències i que esdevinguin apòstols de la civilització de l'amor».No cal fer mèrits, cal deixar-se estimar i perdonar

Senyor Jesús,

L’ovella que vas trobar a faltar

no va ser per a tu un u per cent de pèrdues.

Et vas arriscar i et vas esforçar

fins a recuperar-la,

i això m’omple de confiança.

La moneda perduda era tant important

que hi ha qui diu que formava part

de la dot d’aquella dona,

penyora del seu matrimoni,

i això em fa sentir important als teus ulls.

Però no hi ha res que iguali el valor d’un fill,

el dolor de perdre’l i la joia de retrobar-lo.

Per molt que m’allunyi o que m’enfonsi,

tu sempre seràs a punt per acollir-me

i rehabilitar-me.

Per molt que el meu cor s’endureixi,

fins i tot si arribo a rebutjar el germà,

tu sempre em convidaràs a entrar

a la festa del teu amor,

perquè davant teu no cal fer mèrits,

només cal deixar-se estimar i perdonar.

                                               (de “La Missa de cada dia”)

 
DIUMENGE XXIV DURANT L’ANY – C (Mn. Francesc)
dilluns, 12 de setembre de 2016 15:30

Jesús actuava de manera molesta per a aquells que es consideraven nets de cor, complidors de la Llei. Fariseus i mestres de la Llei murmuraven perquè Jesús acollia els cobradors d’im-postos, que s’havien guanyat una mala fama, i altres persones considerades pecadores. Eren precisament aquests malvistos de la gent els qui s’acostaven a Jesús per escoltar-lo. És que Jesús els havia de rebutjar? Jesús acceptava les males companyies, cosa rebutjable com pensaven els fariseus. En l’Antic Testament trobem textos que alerten contra les insídies dels malvats: Fill meu, no vagis amb ells, no segueixis les seves petjades (Prov 1,15). En totes les cultures és malvist el tracte amb els qui observen una conducta poc neta. En el judaisme con-temporani de Jesús, l’acostament als malvats no es podia justificar encara que es fes amb bones intencions. En un text jueu podem llegir: “Que cap home no s’associï amb els pecadors, encara que sigui per acostar-los a la Llei”.

Algú ha escrit: “La condemna de Jesús no va ser per la seva atenció als pobres sinó per la familiaritat amb què tractava els pecadors”(Isabel Gómez) En aquest ambient, Jesús pronun-cia el que hem anomenat les “paràboles de la misericòrdia”. S’han considerat com el punt o missatge central en l’evangeli de Lluc (15,1-32). Es tracta de les paràboles de l’ovella perdu-da, de la moneda perduda i la del fill pròdig. El Déu de la misericòrdia no és només el Déu que perdona sinó el Déu que busca el qui s’ha apartat d’Ell. No deixa d’estimar quan el refu-sem o ens allunyem d’Ell. Jesús és la manifestació d’aquest Déu que busca, acull amb amor i fa festa quan recupera el qui s’havia perdut.

Un pastor busca una ovella del seu ramat que se li ha extraviat. No es cansa fins a trobar-la. I al final ho celebra amb gran goig. Jesús és el pastor que busca, no rebutja, acull. Quan pen-sem que som nosaltres els qui tenim el mèrit de trobar Jesús perquè hi hem anat treballant de debò, no tenim prou en compte que és Ell qui ens busca. Potser ens amaguem de la seva presència perquè ens sentim aclaparats pel mal que podem haver fet. Déu vol que tornem al seu ramat, que ens hi trobem bé. Déu està de festa quan acceptem de tornar a Ell. Us asse-guro que al cel hi haurà més alegria per un sol pecador convertit, que no pas per noranta-nou justos, que no necessiten convertir-se. Déu busca. ¿Qui pot imaginar-s’ho? Diu Jesús: No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors (Lc 5,32).

Diria que Jesús porta a terme unes paraules del profeta Ezequiel:Això us anuncia el Senyor, Déu sobirà: Jo mateix buscaré les meves ovelles i en faré el recompte. Buscaré l'ovella per-duda, recolliré l'esgarriada, embenaré la que s'havia trencat la pota i restabliré la malalta (Ve-gi’s Ez 34,11-16). Repeteixo que Déu fa festa quan recupera l’ovella perduda. Aquí tenim una actitud ben contrària a algun escrit jueu que afirma que Déu s’alegra per la condemnació dels ateus. Llegim, de nou, Ezequiel que parla en nom de Déu: ¿Us penseu que m'agrada la mort del malvat? De cap manera. Jo, el Senyor, Déu sobirà, us ho asseguro: el que jo vull és que abandoni els mals camins i que visqui (Ez 18,23).

Jesús, el misericordiós, és semblant també a una dona que busca amb tot afany una moneda que ha perdut. I no para de buscar fins que la troba. Déu té el desig ardent de trobar el qui se n’ha apartat, com la dona que busca allò qui li fa falta per evitar l’estretor de vida. El llibre dels Proverbis (A.T.) conté aquesta afirmació: Para l'orella a la saviesa, obre el cor al seny; fes venir la intel·ligència, crida la sensatesa; desitja-les com el diner, recerca-les com un tresor (Pr 2,2-4). Alguns mestres jueus comparaven aquest acte de buscar la saviesa amb l’estudi de la Llei: “És com un home que, si perd alguna cosa de casa seva, encén la làmpada i altres llums fins que ho troba”. Amb interès, amb ànsia, Jesús buscava la moneda perduda que no és altra cosa que la persona apartada de Déu. Una vegada trobada, hi ha una gran festa.

¿Ens sentim buscats, estimats, pel Déu de la misericòrdia? ¿Sentim l’alegria del trobament amb Déu, la manera com ens acull encara que ens hàgim pogut apartar d’Ell?

Girona, 11 de setembre de 2016

 
«IniciaAnterior12345678910SegüentFinal»

Pàgina 1 de 338