GRÀCIES I UN  CORAL “A  REVEURE"

Un coral agraïment, bo i desitjant-vos tota mena de bé, i compteu que a Olot hi teniu un amic. Ací reprodueixo, aprofitant el full d’aquest cap de setmana de «transició», l’homilia de la missa d’acció de gràcies i de comiat del passat 7 de setembre a l’església del Carme.

                                                                 Lectures: Rm 12, 1-21  i  Lc 6, 20-26

1.  AGRAÏMENT. La trobada i la celebració de l’Eucaristia d’avui remou la sintonia de la vida que s’ha anat trenant entre nosaltres, en l’amistat, en l’agraïment mutu, en la fe. Divuit anys a Girona, aquí al Carme, quatre a Sant Feliu i Sant Daniel, dos a Sant Salvador i set al Mercadal. La vida ens ha fet trobadissos i hem fet camí junts. Celebracions, trobades, converses, tertúlies, compromisos, serveis, activitats, col·laboracions.... Així ens hem anat coneixent i estimant.

En aquest últims dies han anat surant mostres d’afecte i d’agraïment mutu, i planen ara en la celebració d’aquesta Missa d’acció de gràcies. Tots podem sentir l’escalf de parròquia i d’amics reunits.

En aquest moment, al final d’una etapa llarga i bona a Girona, puc dir que des de que sé el canvi, aquests últims mesos, amb l’estiu i l’anada a Terra Santa, han estat propicis per fer una mirada agraïda. El sentiment i la paraula, que sobresurt amb llum pròpia, és agraïment. Un agraïment, en la fe a Déu, perquè haurà estat present en el que hem projectat, compartit, celebrat i escrit junts. I, un agraïment a tots vosaltres, els qui sou aquí, així com a tants altres que és com si hi fossin, perquè s’han significat d’alguna manera.

A totes les parròquies hom hi arriba, bo i comptant que hi ha persones que se’n senten, que hi ajuden i que hi ajudaran. Podem donar gràcies plegats, perquè així ha estat. He trobat i ens hem donat acolliment, estima i suport, ajudant-nos a entaular aquesta xarxa de relacions i de serveis fraternals que són les parròquies i, més enllà de les comunitats parroquials, els veïns, els amics i força conciutadans. Com a mossèn, a tots dono les gràcies per haver-nos trobat i haver-m’ho fet fàcil.      

En aquesta Missa d’acció de gràcies, sento, podem sentir, l’escalf d’amics reunits, dels valors que hi planen, i de la fe que hi celebrem. En fem junts, Eucaristia, acció de gràcies.

2.  LA PARAULA DE DÉU I PER A LA VIDA

que hem proclamat ens recorda que Déu té cor: podem sentir-nos volguts i estimats de Déu.  Viure a la llum de l’esperit  misericordiós ésconrear la capacitat de tenir cor, viure conscientment  les pròpies limitacions, necessitats, fer créixer noves solidaritats a les famílies i en el veïnatge, en les soledats i els partiments, en les violències i les guerres, en els desplaçaments migratoris i els exclosos. . .

I, tanmateix, hem de continuar obrint i seguint camins de servei i de compromís transformador, perquè “la credibilitat en la vivència de la fe passa per l’amor misericordiós i compassiu” (Papa Francesc)

Sant Pau deia als cristians de Roma i ens diu, avui: “Que l’estimació no sigui mai fingida, fem el bé, estimem-nos afectuosament, servim i que l’esperança ens ompli d’alegria”

Les benaurances de Lluc són molt punyents i directes i ens fan un toc d’atenció fort, recordant-nos la riquesa material d’uns pot ser una de les causes de la pobresa dels altres. Si som terreny assaonat, ens toquen el cor perquè no ens desentenguem dels pobres, dels que passen fam, dels que pateixen. . .

També toquen el cor del nostre món d’avui que segueix sent tan injust, perquè no encamina el progrés tecnològic i científic per intentar avançar cap a un món més solidari, més just i més humà.

Una vessant del progrés ens ha fet  creguts com si no necessitéssim gairebé de ningú, i molt menys de valors i de la fe en Déu, perquè nosaltres sols ja som quasi capaços de tot. Ha endurit el nostre cor amb indiferències, cegueses, fredors, insolidaritat... El cor del ric, del tip, del qui riu, del qui la gent parla sempre bé, és un cor que es torna insensible, sord al crit dels altres. Les conseqüències de la crisi econòmica, que continua seguint, potser ens servirà per adonar-nos que no ens podem refiar tant del diner, del consum, del progrés mal encaminat, del “desenrotllisme”, del viure per sobre de les nostres possibilitats. Que hem de ser, tots els habitants del primer món, més humils, més austers, més senzills, més solidaris.

És clar, fàcilment escoltem l’evangeli sense que ressoni dins nostre i remogui l’esperit per la vida. Sentim-nos convidats a escoltar-lo amb un cor obert, deixant-nos interpel·lar, tocar per la paraula de Jesús que no vol altra cosa que el nostre bé i el creixement en la bondat i la tendresa.

3.  I acabo: A REVEURE. Aprofito el marc d’aquesta celebració per dir “a reveure”. Hem estat a prop en aquest recorregut de divuit anys, els puc considerar com un temps de gràcia o de regal, i  ens podem continuar sentint a prop en l’esperit abonat per l’amistat i la fe, i per les noves tecnologies.

Gràcies a tots i a cada u de vosaltres per haver-nos trobat i  pel camí compartit, amb virtuts i, malgrat els defectes i limitacions, tot i que –per cert, no tingui les paraules i els gestos que escaurien.

Sapigueu que m’he sentit a gust i bé i, a molts, us he sentit propers. Sempre sabré que hi ha persones que m’estimen i en donaré gràcies al bon Déu.

Dimarts vinent aniré cap a Olot, però ens sentirem propers en l’amistat i la comunió, i seguireu en el meu cor com un munt de persones conegudes i per l’experiència parroquial travada entre els grups, els serveis i les activitats. Els capellans, les persones passem, però  resta el que hem compartit i la llum que testimonia la Bona Notícia de l’Amor de Déu.

Preguem al bon Déu per Mn. Miquel (aquest dimarts assumeix la responsabilitat de les parròquies del Carme i del Mercadal) i per tots nosaltres. Perquè l’Esperit ens habiti i ens  acompanyi, que faci créixer i fruitar les llavors que descobrim, abonem i sembrem (1 Cor 3,7) i que beneeixi les nostres comunitats parroquials. 

Pere Domènech