La Malaltia de Huntington

Un dels primers projectes que vaig realitzar amb Mind the Byte va ser el de la cerca de molècules actives per la Malaltia de Huntington (de l’anglès, HD). Aquesta malaltia també coneguda com a Corea de Huntington, és una malaltia neurodegenerativa que, a diferència d’altres patologies similars, té un alt component genètic. És una malaltia hereditària dominant. Si els pares la tenen, els fills tenen un 50% de possibilitats de patir-la.

El baix nombre de població afectada (entre 10 i 15 persones per cada 100.000 habitants, altres malalties neurodegeneratives, com ara l’Alzheimer, afecten entre 10 i 15 persones per cada 1.000 habbitants) i el seu component hereditari fa que els malalts parlin de la malaltia com “la nostra malaltia”.

Quan estudiava farmàcia (i d’això fa molts anys!) vaig tenir la sort de poder treballar amb un dels grups de recerca punters en la HD, el grup del Professor Jordi Alberch, de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Ara, una de les col·laboracions i projectes de desenvolupament de fàrmacs més potent que tenim a Mind the Byte segueix sent amb el grup del Jordi.

Sempre he pensat que Mind the Byte havia d’oferir un retorn a la societat (el comte de resultats social, que en diuen). Tinc la sort de dirigir una empresa l’objectiu de la qual és accelerar el desenvolupament de fàrmacs i mirar de trobar solucions senzilles a problemes complexes. El projecte que mantenim amb el grup del Jordi n’és un clar exemple. Això tard o d’hora s’acabarà traduint en una millora del benestar de la gent.

Ara però tenim un repte al davant. La companyia creix, també l’equip i els productes. Però també el projecte de Huntington. Volem buscar una teràpia innovadora, amb noves dianes terapèutiques. Tant els experimentals, com nosaltres tenim clar que una part del projecte he de ser computacional. Tenim els models animals per validar-ho. Tenim les dianes. Ens falten les molècules.

En aquest punt et vull demanar el teu suport. Som una empresa i hem de generar ingressos i beneficis (no només de retorn social), i hem de centrar els esforços en allò que ens ajudi a complir tots els objectius. Ara som en una fase d’expansió, hem obert una oficina a fora, apostem fort per la comercialització i internacionalització, a banda de seguir apostant per la R+D+i, com hem fet des del primer dia.

Volem comptar amb tu per afrontar aquest repte! Per créixer i arribar arreu. Però també per poder mantenir projectes com el de la malaltia de Huntington.

Et vull demanar un cop de mà, que t’impliquis amb Mind the Byte i que participis en la nostra ronda de Crowdfunding.

Ètica i empresa

Els empresaris tenim mala imatge. Som vistos com els dolents de la pel·lícula. De fet, molts ens disfressem d’emprenedors, queda més cool i menys dolent (algú hauria d’establir quan deixes de ser emprenedor i passes a ser empresari, queda dit). Crec que s’ha de treballar per canviar aquesta imatge. Per exemple, el Sr. Pla del Club Súper 3, fins fa quatre dies era l’empresari dolent que tenia l’objectiu de fer fora la família dels súpers per quedar-se amb la casa. Ara és, simplement, “el dolent”.

És cert que l’etiqueta ha estat guanyada a pols. Vivim en un país poc transparent, amb amiguismes i males pràctiques arreu. Però hem de treballar per treure’ns aquesta etiqueta dels dolents de la pel·lícula. Per sort la majoria no és així.

Quan vaig fundar Mind the Byte ho tenia clar. Passava del sector públic (on m’havia format) a l’empresa. Passava a ser un emprenedor, un empresari novell. M’hauria de regir per criteris econòmics. El que mana a l’empresa és un compte de resultats. Però tenia clar, i així procuro fer-ho, que ho faria seguint uns criteris ètics. I així ho faig i miro de transmetre-ho al meu equip. Hem d’avançar, hem de vendre, hem de quadrar números. Sí. Però sempre èticament. Vetllo perquè la gent que treballa amb mi estigui contenta. Que se senti plena amb la feina que fan. Motivats i amb ganes de millorar, que si millora l’empresa millora la feina.

Des de Mind the Byte apostem per la recerca. També ho fem per la col·laboració público privada, ja sigui directament com a través de col·laboracions, projectes de recerca col·laboratius o subvencions. Però, de nou, sempre des d’un punt de vista ètic, transparents i sense males pràctiques. M’indigna quan veig que es fa el contrari.

Fa poc s’ha fet pública una reassignació de places d’una convocatòria del Mineco, específica per empreses, per contractar personal per fer projectes d’investigació. Entre les places n’hi d’assignaes a empreses que sí, fan recerca, però els projectes estan assignats a una persona que no fa recerca, que fa desenvolupament de negoci. I no és la primera vegada! Només cal triar algun nom a l’atzar i mirar el seu perfil de LinkedIn. M’indigna. Ho trobo un frau (a banda que, al meu entendre, frega la ilegalitat). Hi ha pocs diners públics i encara n’hi ha menys per a les empreses! I em fot que part d’aquests diners serveixin per fer fraus d’aquest estil. És més, tot el que es justifiqui amb el projecte és imputable a R+D interna de l’empresa i, per tant, desgrava impostos.

Com he dit al principi, els empresaris tenim mala fama. Fama guanyada a pols per grans corporacions. Molts, per sort la majoria, treballem per eliminar aquesta etiqueta. Però hi ha gent que segueix igual, es vesteixen de modern, nou, venen que aposten per la recerca, però rasques una mica i veus que no, que per desgràcia, velles i males pràctiques segueixen presents en la nova emprenedoria.

Tancament de ronda i entrada d’Inkemia

Aquests darrers mesos (amb estiu pel mig) han estat uns mesos llargs i intensos. Però, per fi ho hem anunciat (ho vàrem fer fa uns dies): Mind the Byte ha tancat la ronda d’inversió oberta abans d’estiu i, el fet destacable, amb l’ampliació, Inkemia (IUCT), entra al nostre capital amb un 5% de la companyia.

Estem contents pel fet d’haver tancat una ronda que ens permetrà potenciar la nostra linia de SaaS científic, però també de la confiança que han dipositat en nosaltres el grup Inkemia (i tots els inversosrs en general!). Per nosaltres, tenir Inkemia al capital ens dóna un punt de solidesa, de confiança, de que, amb tot, no ho estem fent menalament.

Amb l’ampliació també hem aprofitat per potenciar la direcció de l’empresa, dotar-nos d’un consell d’administració potent, i enriquir-nos amb la solidesa de consellers de reconegut prestigi i recorregut.

Estic content pel moment, pel futur. Però també “preocupat”, cada nou pas, per ferm que sigui, implica un grau més de responsabilitat. Accepto el repte.

Ampliació de capital de Mind the Byte

A Mind the Byte hem iniciat una ronda d’ampliació de capital. L’objectiu és aconseguir capital per a potenciar el desenvolupament de les nostres eines de cloud científic.

Mind the Byte és una empresa “bioTICnològica” fundada el Febrer de 2011 i especialitzada en el desenvolupament d’eines de cloud científic en els camp del disseny de fàrmacs (orbint-nos a d’altres sectors). Som pioners en l’ús de la tecnologia cloud en ciència, partners d’Amazon Web Services, i tenim ja un portfoli de quatre productes (software) que distribuïm seguint la filosofia SaaS (Software as a Service) en que el client, en comptes de comprar llicències, paga per l’ús de l’eina. Complementem aquests productes amb la nostra experiència en serveis de consultoria.

L’ús del cloud ens permet oferir productes i serveis escalables, adaptables a les necessitats reals del client i sense necessitat de fer grans inversions inicials.

Volem convertir-nos en el referent del cloud científic i per potenciar-ho, hem iniciat aquesta ronda d’ampliació de capital.

L’objectiu de l’empresa és, en un termini màxim de cinc anys, sortir a cotitzar al MAB, de manera que facilitarem la sortida d’aquells socis que decideixin invertir en nosaltres. Si vols més informació i vols que en parlem, escriu-me un correu a alfons@mindthebyte.com.

Doctorats industrials

Novetat en transferència de coneixement i col·laboracions universitat-empresa: Els Doctorats Industrials. L’any passat es va fer una petita prova pilot i enguany s’ha obert convocatòria oficial d’una nova via de col·laboració i transferència de coneixement entre la universitat i l’empresa, els doctorats industrials.

Tot i que s’ofereixen en dues modalitats (en funció del finançament), la modalitat més interessant es resumeix en: la universitat i l’empresa presenten un projecte (això es va fer al Juliol). El projecte s’accepta i l’AGAUR el publica. Els estudiants s’hi presenten i la universitat i l’empresa creen una comissió que en fa l’elecció. Aleshores, es presenta la sol·licitud. Si se’t concedeix, l’empresa contracta l’estudiant (amb uns sous mínims establerts) i la Generalitat cobreix el cost d’empresa (en concepte de formació per part de l’empresa), les despeses de matrícula, les despeses de la universitat (tutoria) i ofereix una borsa de viatge anual.

Resultat (si tot va bé). L’empresa contracta una persona per desenvolupar un projecte d’R+D, el projecte té el suport explícit de la universitat (l’alumne és estudiant de doctorat seu i hi té un director de tesi), hi ha uns diners disponibles per borsa de viatge i es transfereix tecnologia i know-how de la universitat a l’empresa. A més a més, el doctorand rep formació sobre gestió de la recerca, networking, comunicació i emprenedoria.

Un projecte molt, molt engrescador, que pretén donar sortida al gran coneixement que acumulen les nostres universitats i que formarà doctors amb un alt potencial empresarial. El model s’inspira sobretot en Dinamarca, on ja fa més de trenta anys que funciona.

Enohrabona per la iniciativa! (i creuem els dits perquè se’ns concedeixi al consorci Mind the Byte-Universitat de Vic).

Patriot Act, cloud i privacitat

Ara fa uns dies, en un grup de LinkedIn vaig participar en una dicussió sobre el cloud i ciència. La discussió es va originar a partir d’un escrit al bloc d’una empresa (que el seu CEO enllaçava al grup) on parlava de cloud i ciència. Jo defensava el cloud tant a nivell de despeses i elasticitat com a nivell de seguretat.

El tema despeses els dos el vèiem molt clar, de fet, ell fins i tot ho quantificava en tants per cent. Però pel que fa a la seguretat no ens vam posar d’acord. Jo vaig parlar de les certificacions que tenen els centres de dades del nostre proveïdor, Amazon Web Services (AWS), contra les que ningú pot “lluitar” (a nivell de nombre i qualitat) i ell a acabar parlant de la Patriot Act. Es referia a que, emparant-se en aquesta llei, els govern dels Estats Units pot sol·licitar les dades de qualsevol empresa nord-americana a qualsevol proveïdor de cloud americà i, per tant, si fem alguna feina per alguna empresa americana, sempre segons ell, al cloud (sigui AWS, Azure, Google,…), el govern dels Estats Units podrà disposar d’aquesta informació quan i com vulgui i, per tant, en aquests casos la privacitat no està garantida.

Bé, davant del dubte originat en públic, vaig parlar-ho amb l’account manager que tenim d’AWS. Abans que res, el que explicaré és fruït d’una conversa informal amb aquest representant i del que he pogut trobar. Sí, certament, el govern dels Estats Units pot demanar a AWS que li faciliti les dades d’alguna empresa americana. Però també m’ho pot demanar a mi (amb molts, molts menys recursos legals per respondre-hi), i a qualsevol persona física i jurídica. Les lleis americanes, entre elles la Patriot Act, donen al govern dels Estats Units el dret per demanar (i sinó se’ls dóna, agafar) qualsevol informació de qualsevol ciutadà o empresa amerciana sigui on sigui, al cloud o a casa meva.

Però, el més curiós és que parlem molt dels Estats Units però hi ha molts altres governs que tenen lleis similars (tot i que potser els manca la fama), entre ells, l’Estat Espanyol i Itàlia.

L’única barrera: la imaginació (amb permís del cloud)

Una de les coses que no em canso de repetir als possibles clients de Mind the Byte, i que de fet, enginyers, partners i usuaris d’AWS també pregonen, és que, gràcies al cloud, l’única barrera que tenen els projectes és la imaginació. La imaginació i les ganes de tirar-ho endavant.

M’explico amb algun exemple. Primer, una empresa vol començar un projecte, escombrant cap a casa, imagineu que és una empresa biotecnològica que vol muntar un sistema d’screening (anàlisi massiu de les seves molècules). Què necessita, un software un bon i potent equip de càlcul. En llenguatge econòmic: una inversió enorme. Ataquem primer al maquinari. Ha de fer una planificació del que farà, quin volum de feina tindrà, què podrà assumir,… I, quan ho tingui en marxa, haurà de procurar tenir-ho sempre treballant al 100% (sinó, tindrà un munt de diners aturats), pensar en el manteniment, en les aturades per canviar i actualitzat maquinari,… I, tot això, sense tenir en compte que si té una punta de feina, tindrà un límit: la potència de càlcul que hagi previst i comprat. Emprant el cloud el paradigma canvia completament. No cal fer una previsió de volum de feina (bé, cal fer-lo a nivell de pla de negoci però no d’inversió en maquinari). No cal ni vetllar per tenir les màquines ocupades el 100% del temps ni patir per si en algun moment té una punta de feina, ni per aturades, ni actualització de maquinari,… No. Amb un sistema de càlcul en cloud el seu sistema de càlcul s’adaptarà a les necessitats del moment. Si no hi ha feina, no es consumeix, si n’hi ha molta, s’escala el sistema per absorbir-la. I tot, sense haver hagut de fer una gran inversió inicial.

A nivell de programari l’empresa en qüestió també podria estalviar, fent ús de tecnologia SaaS (de l’anglès, Software as a Service), on no cal ni invertir en programari, es paga per l’ús i punt (al més pur estil Google Docs o Office 365).

Un segon exemple. Una startup d’internet. De nou ens trobem amb voler tirar endavant un projecte que requereix fer una planificació de maquinari. Podem anar justos, invertir al mínim. Sí, però què passa si l’aplicació (ja sigui web o mòbil) té una gran demanda inicial (l’Apple Store, per exemple, posa les noves aplicacions al principi de les llistes)? Si hem anat justos, el sistema pot caure i amb ell, el prestigi o la il·lusió dels usuaris (la primera impressió acostuma a ser la més important, i cosa recuperar-la). També podem haver fet una inversió més generosa i tenir un bon sistema que pugui cobrir totes les puntes de demanda. Però, què fa aquest gran sistema durant les hores de menys demanda? res, diners parats. Si el sistema de servidors es monta en cloud, el problema desapareix, muntem un sistema amb una inversió mínima i que, si té molta demanda, escali per a poder absorbir-la. I punt.

Per què dic que el límit és la imaginació? Perquè gràcies al cloud, si tens una idea, la pots tirar endavant sense, per una banda fer una gran despesa en maquinari i, per altra, quedar-te curt en la inversió i donar una mala imatge als teus clients/usuaris. En el cas del primer exemple, amb el “mètode clàssic”, l’empresa potser ni es plantejaria fer el salt al món computacional (i més encara si ho fa servir de forma puntual!), però, si ho pot tenir pagant sota demanda, se li obre un nou món de possibilitats. En el segon cas igual. No cal fer una gran inversió en infraestructura per llençar la teva aplicació, crea quelcom que s’adapti a la demanda i llestos!

Com va dir algun enginyer d’Amazon Web Services ara fa uns dies: actualment moltes empreses existeixen gràcies al cloud (llegeixis aquí Facebook, Twitter, FourSquare,…)

Primer AWS Summit Barcelona

Ahir vaig anar a l’AWS Summit Barcelona, un dels principals events/trobades que organitza l’empresa d’infraestructura cloud Amazon Web Services (AWS), de la que Mind the Byte n’és partner.

El “congrés”, amb més de 700 assistens, és un punt de trobada de la tecnologia cloud que proveeix AWS: es fan xerrades sobre diferents serveis, casos i sessions pràctiques, exemples, networking,… Ve a ser com una jornada per posar-te al dia sobre tendències i novetats al núvol d’AWS.

De la sessió en destacaria els avantatges del cloud (potser en algun punt massa reiterats), elasticitat, adaptabilitat i reducció de costos. Va quedar palès que el cloud pot ser aplicable a molts sectors, a la recerca, banca, start-ups d’internet diverses, jocs,… i que sovint (i cada vegada més) hi ha projectes que només es poden fer gràcies a la tecnologia cloud. No cal que ens centrem en la infraestructura, evitem fer grans inversions en maquinari i centrem-nos en la nostra feina.

Ahir va ser la primera vegada que anava a un Summit i em va agradar. També he de dir que va ser la primera vegada que es feia un acte d’aquestes característiques a casa nostra, i… cap mitjà se’n va fer ressò.

Oferta de feina en disseny de fàrmacs assistit per ordinador

A Mind the Byte hem publicat una oferta de feina, busquem una persona per dur a terme projectes de Disseny de Fàrmacs amb Ordinador (Computational Drug Discovery Scientist).

Estem buscant una persona activa i pro-activa, motivada i amb ganes d’aprendre noves coses. Volem cobrir la plaça amb una persona que tingui experiència en disseny de fàrmacs amb ordinador (PhD o MsC) i, a ser possible, nocions i/o experiència en desenvolupament de programari.

Oferim contracte indefinit, horari adaptable i experiència. Procurem ser una empresa innovadora, dinàmica (som pioners en l’aplicació d’eines cloud al disseny de fàrmacs) i on la gent s’hi senti a gust. Només demanem implicació, compromís i ganes d’aprendre i tirar endavant.

Computational Drug Discovery Scientist

Alguns connectors interessants per WordPress

Fa uns dies hem fet un petit projecte per un client. La base del projecte era un web amb WordPress. Per no complicar les coses (som fans de la senzillesa, que no la simplicitat!). Hem fet servir alguns connectors molt pràctics i igualment interessants. Els comparteixo per si us poden ser útils.

El tema: Responsive
El tema, un tema simple, elegant i fàcilment personalitzable i modelable. L’escollit, Responsive, un tema, com he dit, elegant, simple i modelable. I, un punt molt interessant, que fa honor al nom: “responsiu” (traducció literal, no sé si acceptada), que vol dir que respon a la pantalla amb la que es veu ja que canvia en funció de la resolució i disposició del dispositiu (proveu-ho amb el web de Mind the Byte des d’una tauleta amb diferents orientacions).

Banner d’imatges: Meta Slider
Em refereixo a “banner d’imatges” a la típica franja que apareix en molts webs i que va passant imatges. Per fer això, recomano el connector Meta Dlider, simple i personalitzable. Crees l'”slider” amb quatre clics, hi afegeixes les imatges i configures alguns paràmetres com ara la velocitat, enllaços, mides,… i com a resultat tens un petit codi que has d’enganxar a la pàgina on vols que surti.

Menús: Advanced Disable Parent Menu Link
Una xorrada però molt útil. El tema suggerit ja té un sistema de gestió de menús molt útil i funcional però li manca una cosa: es pot fer que una pàgina pare (que contingui sub-pàgines) i que no contingui link al menú? no. Al web en qüestió ens vam trobar que el nostre client volia tenir alguna secció amb subseccions però amb la pàgina pare sense contingut i, per tant, sense enllaç al menú. La solució: Advanced Disable Parent Menu Link.

Barres laterals personalitzades: Custom sidebars
La gràcia del WordPress i de temes com l’emprat és que permeten “tunejar” les barres laterals, les plantilles, pàgines,… de manera molt senzilla però, et pots trobar que, en una pàgina concreta, vols canviar quelcom del menú lateral per alguna cosa concrera. Aquesta aplicació, Custom sidebars, permet fer-ho senzillament.

Compartir en xarxes socials: Share Buttons by AddToAny
El tema inclou l’opció de linkar el web a les xarxes socials del promotor del web. Aquest connector però, Share Buttons by AddToAny, és el que és, un “share”, es pot posar on es vulgui i serveix per compartit una pàgina concreta a les xarxes socials. El que inclou el tema per defecte és un enllaç a les xarxes socials del gestor del web, aquest connector permet compartir el web a les xarxes socials del visitant.

Els formularis: Visual Form Builder
Una de les millors descobertes que hem fet darrerament, el millor connector per gestor de formularis que he vist: Visual Form Builder. Permet fer el que es vol fer amb els formularis: crear formularis de forma senzilla, respostes per correu, dades per correu i a la base de dades,… molt simple, senzill i potent.

El backup: WordPress Database Backup
Imprescindible, sobretot en un web que gestionarà més d’una persona, els backups, les còpies de seguretat. Aquest connector, WordPress Database Backup, permet fer les còpies de forma senzilla, es poden fer al moment i/o programar-les perquè es facin cada “X” temps i l’sql resultant s’envia per correu o bé es desa en un directori especificat.

Si coneixeu algun altre connector imprescindible, si us plau, sóc tot orelles! Espero que els que us comento, us siguin interessants.