Una de les reivindicacions fundacionals del moviment encapçalat per l’actual alcaldessa de Barcelona era la transformació del model turístic. Les seves demandes per a un model de turisme més inclusiu i sostenible són més que conegudes. Tanmateix l’actual govern està desenvolupant una política diametralment contrària en aquest sentit. Una política, que si bé ha passat desapercebuda al debat públic arran de la pandèmia, castigarà amb força aquells col·lectius que la mateixa alcaldessa afirma defensar.
La Comissió de Govern, en sessió extraordinària celebrada el 29 de gener de 2021, anunciava una actualització del Pla Especial Urbanístic per a la regulació dels establiments d’allotjament turístic a la ciutat de Barcelona (PEUAT). A través d’aquesta reforma, el govern municipal anunciava la suspensió de noves llicències, comunicacions prèvies i declaracions responsables d’inici d’activitats per a la instal·lació de llars compartides. Després dels tres mesos corresponents al període exposició pública, la nova normativa se sotmetrà al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva.
La llar compartida és una activitat turística no professional consistent en compartir, durant uns dies, el domicili habitual i permanent a canvi d’una contraprestació econòmica. Es distingeix dels habitatges d'ús turístic pel fet que l’immoble no té un ús comercial dedicat únicament al turisme, sinó que l’activitat turística complementa l’ús habitual de la residència. El govern d’Ada Colau ha plantejat una regulació que no existeix a cap altra gran ciutat del món, on habitualment es limita l'activitat dels operadors professionalitzats però no la de la llar compartida.
La llar compartida no només beneficia les dues parts, sinó que –en utilitzar espais existents– ajuda a preservar la fisonomia del barri, i a evitar la massificació turística. Potencia un model turístic basat en l’enriquiment cultural, en la democratització dels beneficis de l’activitat turística i la redistribució dels allotjaments per a turistes. Valors que haurien de ser música per a Colau.
A causa de la Covid-19, l'arribada a Catalunya de turistes ha disminuït un 90%, bona part dels 230.000 treballadors en ERTO i 480.000 aturats pertanyen al sector de l'hostaleria. Dels 450 hotels que hi havia abans de la pandèmia a Barcelona, únicament en segueixen oberts 132. En un context com l’actual, on la meitat de la població ha perdut ingressos per culpa de la pandèmia, l'Ajuntament de Barcelona proposa castigar aquells amfitrions que comparteixen les seves llars per complementar la seva renda o pensió.
Ara mateix, si vostè comparteix pis i passa una setmana al mes fora per feina i vol llogar la seva habitació per dies per poder-se pagar el lloguer no podrà fer-ho, o bé ho haurà de fer en negre i sense cobertura legal. Davant d’aquesta disjuntiva, la tinent d’alcaldia Janet Sanz proposa als amfitrions que lloguin les seves habitacions de manera permanent durant tot l’any. Curiosament, la prohibició a compartir llar durant un període de temps breu no afecta els hotels, gremi que ha celebrat de manera entusiasta la nova regulació. Pot el govern dictar qui entra a casa nostra, per quins supòsits i durant quants dies? Pot el consistori afavorir una modalitat d’oferta turística (hotels) davant d’una altra (llars compartides), fent cas omís a les autoritats de competència? Aprofito per recordar que el TSJC ja va anul·lar íntegrament el PEUAT i el recurs de cassació de l’Ajuntament no ha estat admès pel Tribunal Suprem.
És el moment just perquè l’Ajuntament ofereixi alternatives a una ciutat que acollia 58.000 turistes diaris en hotels. És l'hora d'oferir un ventall ampli de possibilitats, reactivar l'economia de la ciutat i recuperar l'ocupació. És l'hora de definir una normativa que impulsi un turisme sostenible i una recuperació inclusiva.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per Alexànder Golovín
,