CENTRE PER A LA SOSTENIBILITAT TERRITORIAL

Els darrers anys hem tingut accés a un coneixement científic que relaciona la salut i el seu deteriorament amb els condicionants ambientals que ens envolten en la nostra vida quotidiana. El treball, la mobilitat, la qualitat de l’aire i de l’aigua, l’alimentació, el soroll, entorns molt artificialitzats per la tecnologia, la manca de contacte amb la natura,… han estat factors vinculats amb noves i velles malalties.

Ens hem adonat que la nostra salut no només depèn de tenir bons hàbits personals sinó que com a societat amb la nostra forma d’habitar i organitzar el territori generem unes determinades condicions ambientals que poden ser saludables o perjudicials. Estem davant, per tant, d’una qüestió social i cultural.

Aquesta preocupació per l’entorn ambiental no és cap novetat en la història humana. Durant el segle XIX les terribles condicions de vida a les ciutats sorgides de la revolució industrial ja van ser denunciades pels anomenats “higienistes”. Aquests primers estudis que assenyalaven aquestes situacions injustes i intolerables es van incorporar ràpidament a les reivindicacions de l’incipient moviment obrer que va unir a les demandes laborals aquelles que tenien a veure amb la qualitat de vida de les seves poblacions: cases àmplies, assolellades i ben ventilades, aigua i serveis de clavegueram, espais verds, etc.

En aquest segle XXI les demandes han canviat, però apunten en la mateixa direcció: poder viure en entorns saludables i que no ens facin emmalaltir. Els riscos ja no venen determinats per ciutats insalubres i mancades de serveis d’higiene sinó per la desmesura provocada per un sobre desenvolupament que comença a tenir efectes inesperats i indesitjables.

Amb aquest seminari des del CST volem divulgar aquestes noves problemàtiques a partir dels coneixements experts que s’estan generant i difondre alternatives possibles que ens ajudin a promoure entorns urbans i rurals més amables i saludables. Ho farem posant al centre qüestions relacionades amb la mobilitat i els impactes de la contaminació i també amb les patologies relacionades amb el que ja moltes persones anomenen “dèficit de natura“.

Per a tot això comptarem amb la participació de:

Ferran Campillo, metge pediatre de la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa.

Bosco Plans, enginyer civil, president de l’AFA Pla de Dalt i impulsor de “Revolta Escolar” a Olot.

Quionia Villar, metgessa de família i de la comunitat de Les Preses i investigadora de l’efecte de la natura en la salut mental.

Laia Sadurní, guia de boscos terapèutics i creadora del programa “Recobrar l’equilibri”.

Des que va iniciar-se el passat mes de setembre, el projecte Eudemon (https://www.centresostenibilitat.cat/index.php/2021/12/15/projecte-eudemon/) ha tingut com a objectiu: a) comprendre la conflictivitat associada al procés de transició energètica català i b) crear fórmules de participació social i governança territorial que ajudin a mediar en aquests conflictes. Dos objectius que, sense perdre de vista el context general, s’han volgut desplegar per a un cas concret.

Després de revisar el panorama de conflictes entorn a la proposta d’implantació de centrals eòliques i/o fotovoltaiques que hi ha arreu del territori de Catalunya, hem decidit emmarcar el projecte en la comarca de l’Alt Penedès.

En primer lloc, perquè la conflictivitat que s’aprecia en aquest territori és prou paradigmàtica del que succeeix en altres indrets. I, alhora, hi ha una gran diversitat de situacions conflictives: a) un conflicte actiu de llarg recorregut i amb un grau major de confrontació al municipi de Pontons per la implantació d’energia eòlica, b) un conflicte latent per la proposta d’instal·lar fotovoltaiques a diferents municipis de la plana del Penedès, i c) un conflicte recent i actiu, i que va adquirint més ressò, entorn a la línia de MAT que travessa Catalunya de ponent a llevant.

En segon lloc, perquè dins del trencaclosques del desplegament de les energies renovables, la comarca de l’Alt Penedès hi té un encaix especialment complex. Hi conflueix la qüestió de la (in)compatibilitat de les instal·lacions de generació energètica amb la producció agroalimentària, en tant que és una comarca de llarga tradició agrària i d’un extensíssim paisatge lligat a la vinya i el vi. També, la seva situació geogràfica, porta d’entrada a l’àrea metropolitana des del sud, que condiciona el seu desenvolupament. Igualment, l’Alt Penedès és una de les comarques catalanes de major concentració industrial i, per extensió, de demanda energètica.

I, en tercer lloc, hem triat aquesta comarca perquè hi ha iniciatives territorials de diversa índole amb potencial per ajudar a teixir respostes constructives als conflictes identificats. Per exemple, projectes incipients de constitució de comunitats energètiques locals, d’aprofitament de les teulades, de priorització dels espais antropitzats o degradats, la voluntat de posar en marxa una oficina d’assessorament comarcal i diversos col·lectius preocupats i/o mobilitzant-se per a impulsar un transició energètica justa.

En els darrers mesos, hem estat interlocutant activament amb totes les entitats (públiques i privades) vinculades a aquest àmbit. I aviat posarem en marxa un seguit de mecanismes de trobada i debats contextualitzats, amb invitació expressa a la participació de les entitats civils i institucionals protagonistes, per mirar de treballar entre totes com afrontar el repte energètic i, alhora, aprofundir en el camí de la democràcia real.

Sigrid Muñiz – Jaume Moya – Llorenç Planagumà – Mireia Jiménez

Tercer cicle temàtic (2021): Agricultura i sistema alimentari

LA TAULA D’ALIMENTACIÓ METROPOLITANA
La Taula d’Alimentació Metropolitana vol esdevenir un espai de participació i co-producció en
el que els diferents agents interessats o directament vinculats amb l’alimentació puguin
abocar-hi el seu coneixement i de forma colaborativa identificar necessitats i oportunitats
d’intervenció al sistema alimentari per generar prosperitat, justícia social i regenerar el nostre
medi ambient.

Concretament, la Taula pretén:
⎯ aprofundir en el coneixement que tenim del sistema alimentari metropolità com a
sistema socioecològic, especialment, en els àmbits de dret a l’alimentació sostenible i
governança
⎯ reflexionar sobre las necessitats i oportunitats en l’àrea metropolitana de Barcelona per
a garantir el dret a l’alimentació sostenible i democratitzar el sistema alimentari, i
⎯ articular una manera pròpia de promoure (pública/comunitàriament) aquests objectius i
activitats concretes.

TERCER CICLE: AGRICULTURA I SISTEMA ALIMENTARI
En el marc del Pla d’Acció per a l’Alimentació Sostenible 2020-23 i la Capital Mundial de
l’Alimentació Sostenible 2021, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) crea la Taula d’Alimentació
Metropolitana amb l’objectiu de:
⎯ Contribuir a una conceptualització més àmplia i complexa de l’activitat agrícola i el
sistema alimentari (visió “del camp al plat”, “nova cultura del territori”, incorporació de
la governança i el coneixement com a elements clau per entendre i incidir en els
sistemes alimentaris, etc.).
⎯ Mostrar alguns dels projectes que s’estan realitzant o es volen impulsar al respecte.
⎯ Detectar l’interès dels diferents agents entorn a aquests projectes i identificar debats,
consensos i reptes que tenen els participants entorn a cada un d’aquests projectes.
⎯ Elaborar una fulla de ruta per poder seguir treballant en cada un dels projectes
presentats i línies de treball identificades.
⎯ Incidir en procesos de desenvolupament de polítiques públiques.

SESSIONS
El procés es realitza amb un grup estable de persones de diverses procedències i perfils que
són expressament convidades a participar. Aquestes sessions estan impulsada pel CST i l’AMB.
Es duen a terme 4 sessions de forma telemàtica (en línia):
⎯ 1 sessió inicial de ponències, en les que es presenta la Taula i els projectes sobre els
quals es treballarà.
⎯ 2 sessions de treball en les que, per grups, s’aprofundirà en cada un dels projectes.

⎯ 1 sessió de retorn, en la que es presentaran els resultats i es posarà en comú amb
els resultats de la Taula d’Agricultura

Projectes/temàtiques sobre les que es treballarà:
⎯ Infraestructura pública alimentària. Quin tipus d´infrastructura pública alimentària
necessitem per a garantir el dret a l’alimentació sostenible? Centrada principalment
en menjadors col·lectius i cuines centrals (escoles, llars d’infants, residències de
gent gran, etc.).
⎯ Iniciatives comunitàries i público-comunitàries. Quins son els reptes i les
contribucions de les iniciatives comunitàries per a garantir el dret a l’alimentació
sostenible? Com podem recolzar i augmentar el seu impacte? Explorarem nous
models d´access digne a aliments sostenibles per part de la població més
vulnerabilitzada.
⎯ Governança del sistema alimentari. Quins son els reptes i beneficis en el procés
de crear espais participatius de governança? Com poden ser veritablement
transformadors i fomentar l’equitat? Quines son les claus per a treballar amb
diferents actors i territoris de forma efectiva i transformadora? Consells alimentaris i
xarxes per la soberania alimentària com a exemples de formes participades de
governança.
⎯ Coneixement per a co-produir polítiques públiques. Quin coneixement
necessitem per a entendre el nostre sistema agroalimentari i desenvolupar accions
efectives? Qui i com ha de produir aquest coneixement? Dels observatoris
institucionals a la ciència ciutadana…

Calendari:
16 de setembre – 16.30h a 18.30h – Sessió de ponències.
23 de setembre – 16.30h a 18.30h – Sessió de treball.
30 de setembre – 16.30h a 18.30h – Sessió de treball.
21 d’octubre – 17.00h a 18.30h – Sessió de retorn conjunta de les taules d’Agricultura i
d’Alimentació (conclusions i propers passos).

Equip Promotor/organitzador:
Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Planificació Estratègica ( organisme amfitrió)
Centre per la Sostenibilitat Territorial (CST) (entitat coordinadora i dinamitzadora).
Ana Moragues (UB, relatoria).

Formulari inscripció (places limitades): https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSfefZvUQO6nn7a24qDQAQ8YKZDteb2rZczb-neh7PeJTSxZhg/viewform

Per aclariments, dubtes i suggeriments: planifestrategia.amb@gmail.com