CARLES AROLA i VERA
Artista pintor i muralista, nascut a Barcelona l’any 1961.
Ha decorat amb pintures murals al fresc esglésies com les de Granera, Lilla a Montblanc, Ascó, Móra d’Ebre, l’Ametlla de Mar, Santa Bàrbara, la Capella d’en Marcús a Barcelona o l’Església dels Sants Màrtirs a Marràqueix, al Marroc. És el pintor de diversos retaules per a capelles i esglésies d’arreu de Catalunya, com el de Tarrés, Lilla, Pratdip, Santa Bàrbara o Ascó, entre altres.
És l’autor dels murals en trompe-l’oeil de la plaça dels Sedassos a Tarragona, els de la Plaça Major de Calonge, de Navarcles, d’Olesa de Montserrat, Falset i la Torre de Fontaubella.
Ha decorat amb murals els Hotels: Catalonia – Roma, Catedral, Portal de l’Àngel, Passeig de Gràcia, Putxet i Park Güell a Barcelona.
Obra Mural
Custom web design for small businesses, we help you capture new audiences and increase your sales.
Trompe-l'oeil
Custom web design for small businesses, we help you capture new audiences and increase your sales.
Retaules
Logos, merchandise and more. Anyone can create nice graphics. We think it’s better to create memorable ones.
Vitralls
Logos, merchandise and more. Anyone can create nice graphics. We think it’s better to create memorable ones.
Procediments
Pintura al fresc
La Pintura al fresc és el procediment pictòric mural per excel·lència emprat des de temps molt remots que ha permès que arribessin fins als nostres dies mostres de pintura minòica com les del Palau de Cnossos a Creta o romana amb els frescos pompeians, sense oblidar el llegat de l’art romànic a Catalunya. Vitrubi explica el procés del fresc i l’obtenció de la calç en els “Deu llibres d’arquitectura”
Tot i essent tant antiga la pintura al fresc, és avui única en qualitat de matèria i possibilitats, i excel·leix com cap altre a l’hora de pintar grans murals tant interiors com exteriors.
Un dels grans avantatges és que tot el material que s’utilitza per pintar al fresc és mineral. L’aglutinant és la pròpia calç del mur i els pigments son bàsicament òxids, molt sòlids a la llum. Podríem dir que és pintura fòssil i natural.
Pintar al fresc vol dir aplicar els pigments minerals adients, simplement dissolts en aigua, sobre el mur prèviament preparat amb morter de calç, i un lliscat de calç acabat d’estendre sobre el que es pinta quan aquest encara és fresc, d’aquí el nom de “fresc”. La calç en contacte amb l’anhídrid carbònic de l’aire forma una pel·lícula insoluble de carbonat càlcic a la superfície pictòrica protegint i adherint el pigment .
Estuc brunyit al Foc
El procés és molt similar al de la pintura al fresc, si bé la preparació ha de tenir més gruix per fer de coixí a l’hora de brunyir-ho.
Es pinta amb els pigments diluïts en una lletada de calç i sabó, abans d’assecar-se hom ho brunyeix amb uns ferros roents ad hoc.
El resultat és un fresc amb superfície brillant d’una qualitat molt bonica.
Daurats
L’ús de fulls d’or i de plata, de forma quadrada (de 8x8cm) per recobrir i enriquir superfícies és molt antic.
Hi ha 2 procediments per daurar: a la sisa o a l’aigua.
El daurat a la sisa es pot aplicar al damunt de qualsevol superfície.
Primer s’impermeabilitza la base amb algun vernís com la goma laca. Després s’hi aplica una capa de “mixtió” que s’asseca al cap de 4 hores pel contacte amb l’aire. Abans de que s’assequi, en el punt just de mordent se l’hi apliquen els fulls d’or o de plata. Abans de que s’assequi es frega amb un cotó fluix ajudats d’un paper. Un cop sec s’envernissa amb goma laca rebaixada.
El daurat a l’aigua necessita una preparació de la base similar a la del tremp d’ou evitant tot possible engreixament.
Un cop preparada la superfície i escatada amb paper de vidre se li dóna una capa de tremp molt fluix i a continuació el bol groc (2 capes) i el bol roig si és per daurar o gris si és per platejar. Un cop aplicat es frega amb un pinzell de pèl dur i curt i s’hi aplica l’or o la plata amb la superfície prèviament mullada i amb l’ajut de l’aplanador perquè s’estengui bé.
Aquest sistema de daurat, al contrari de l’anterior necessita fer-se amb un temps el més humit possible.
Passades unes hores es brunyeix amb una pedra d’àgata i després s’envernissa amb laca zapon.
Esgrafiat
L’esgrafiat és un procediment mural a base de colors plans a dos nivells molt utilitzat en les decoracions de façanes i interiors a partir de les darreries del segle XVI.
Els modernistes l’utilitzaren profusament en llurs decoracions.
L’esgrafiat consisteix en la superposició de dos o tres estucs de diferent color.
Sobre el primer arrebossat prèviament tenyit amb pigments minerals, s’hi aplica un estuc més clar que en tendre es talla amb una eina tallant anomenada estilet descobrint el color de la primera capa aconseguint així gran vistositat
Tremp d’Ou
El tremp d’ou és un procediment antic que s’empra principalment en la policromia dels retaules.
Es preparen les taules amb unes quantes capes de cola de conill i creta segons vulguem la superfície.
Els pigments s’aglutinen amb l’emulsió d’albúmina que conté el rovell de l’ou, -d’aquí el nom- afegint una mica de vernís.