Després d’un any del seu trasllat al nou edifici al Parc Tecnològic i sembla que superats els problemes financers afegits, finalment s’ha inaugurat oficialment el CTM Centre Tecnològic.
El Centre Tecnològic CTM de, i a Manresa és un instrument tan per a les empreses de la comarca i les seves veïnes com per empreses que busquen serveis especialitzats i avançats entorn a la R+D+i de qualsevol indret.
Al llarg dels anys el CTM ha sigut una aposta dels empresaris del territori, junt amb col·legis professionals, dels científics (UPC) i de les administracions públiques (Ajuntament de Manresa) i darrerament de la Generalitat de Catalunya, però sobretot pel compromís de moltes persones que s’hi han implicat directament.
L’actual CTM ha passat per diferents transformacions, evolucions i adaptacions i el resultat final és el que el fa possible mantenir-ho, i probablement no sempre el que voldríem fruït de les circumstàncies.
Des dels baixos de la Cambra de Comerç de Manresa al carrer Pedregar, ara fa 22 anys on naixia el CTB, que ben segur recorden i explicarien amb detall tan el regidor Pere Oms com en Josep Alabern, que junts i al capdavant amb empresaris hi varen posar diners per que Manresa i el seu entorn disposes d’un centre especialitzat en tecnologia i amb l’objectiu de millorar la competitivitat de les empreses. El projecte va il·lusionar òbviament als empresaris, al col·legi d’enginyers, a l’ajuntament i també al Consell Comarcal, la Cambra de Comerç, la Caixa de Manresa, l’escola de la UPC a Manresa entre altres.
El centre creixia i es va dotar d’un nou equipament a la Plaça Bages amb el lideratge de l’alcalde Jordi Valls i la Directora del Centre Carme Botifoll a l’any 1999, i que a més varen aconseguir la complicitat i integració de la UPC i així dotar-se de més personal per a la recerca, científics, doctors, catedràtics; però també es va voler que el empresaris agafessin el lideratge de la comissió executiva i la gestió del centre que va entomar en Venanci Pellicer.
En els meus anys de màxima responsabilitat, junt amb els gestors del CTM veiem com el centre creixia encara més, que es feia petit i per això l’hi havíem de preparar el futur. Seguint altres models de centres, calia instal·lar-lo al costat de les noves empreses innovadores i per aquest motiu l’ajuntament vam cedir un terreny per impulsar el seu trasllat al nou Parc Tecnològic i alhora facilitar suport en el finançament per a la seva nova construcció.
La tossuderia conjunta del Conseller d’Industria Josep Huguet, la Carme Botifoll, llavors directora d’Acció i junt amb ells el nou president del comitè executiu en Manel Rosell, van aconseguir dues coses determinants: el finançament total del nou edifici i la consideració del CTM com un dels sis centres Avançats i de referència de Catalunya.
La renúncia no fàcil dels empresaris als òrgans del CTM per adaptar-se a les exigències del “Ministerio” per obtenir una subvenció i ajut financer per la construcció del nou edifici, va marcar una expressió de compromís amb el centre i el territori que potser no es va reconèixer prou. Les converses animades amb el Felix Salido, el Manel Rosell, Alain Jordà, Josep Alabern i en d’altres en van ser un exemple de superació.
Al llarg de la gestió del nou projecte junt amb èpoques de crisi, ha deixat pel camí en Xavier Codinach, el Jordi Martí i l’Antoni Fargas, gestors del centre des del el primer dia. Però finalment amb bon equip professional el CTM es rellança per continuar donant serveis avançats a les empreses.
Diuen que si et mous, no surts a la foto, i és ben cert, perquè gairebé tots els que he citat abans no eren o no pogueren estar a la inauguració, i em sap greu no poder compartir la inauguració del centre amb tots ells, perquè sense la seva implicació el CTM no seria allò que és ara; cadascú amb els seus encerts i probablement amb els seus errors, però tots volien i volem el millor CTM. Segur que, malgrat les circumstàncies, cadascú d’ells tenen un bon record del seu pas pel centre perquè se’l van fer una mica seu.
A tots ells, junt amb els actuals responsables, m’agradaria veure’ls a la taula presidencial, com espai d’honor i reconeixement, enorme i llarguíssima, com també els científics Prado, de Pablo, Riera, … envoltat de tot l’equip professional d’investigadors, tècnics, comercials, administratius, secretaries,… que ben segur han passat per èpoques d’incertesa i renuncies.
Aquest és un apunt pel meu blog, que comparteixo perquè vull agrair a tots els que han apostat per fer créixer el CTM i convertir-lo en un centre tecnològic avançat i de referència.
El CTM, com Althaia, la FUB, el PTB, la Fussam, el Pla de Barris, els equipaments de ciutat, són projectes de gran envergadura que comencen uns i acaben uns altres, cadascú aportant-hi el millor perquè volem que siguin referents per els ciutadans de Manresa; projectes que m’hi vaig implicar personalment i em congratula que avui, participant en la inauguració, tanquem una etapa més.
Manresa 29 de desembre de 2014
