Bon nadal 2011

I Concurs Odissea a Catalunya

 

Aquest mes de febrer se celebrarà la primera edició a Catalunya del concurs Odissea, a càrrec de l'APLEC. Es tracta d'un concurs de cultura clàssica en línia adreçat als nostres estudiants, i que ja es va presentar a l'estiu a les jornades de didàctica Paideia.
Ben aviat serà activa l'adreça definitiva del concurs per començar les inscripcions (del 10 al 25 de gener). De moment, però, trobareu tota la informació en aquest enllaç: concursodissea.blogspot.com. Per tal de tenir una previsió de participació, ens aniria molt bé que emplenéssiu el formulari de preinscipció, que trobareu també enllaçat en la pàgina esmentada. Els premis del concurs estan valorats en 600 euros per al guanyador estatal (quantitat provisional) i per al de Catalunya hi haurà tres premis: el primer de 100 euros, el segon de 75 i el tercer de 50. Des d'aquí agraïm la col·laboració de tots els socis de l'Aplec, ja que gràcies a les quotes dels socis és possible tirar endavant el concurs. Són temps difícils per a tothom i es fa difícil aconseguir finançament, però ara més que mai és el moment de no caure en el desànim ni en la desmotivació. Per això, apunt com estem d'iniciar un nou any, és un bon moment per fer avinent als professors de clàssiques que, perquè des de l'APLEC tirem endavant aquesta iniciativa i altres, ens cal la vostra ajuda, no només participant en el concurs sinó sumant-vos a la nostra causa, fent-vos socis de l'Aplec. 
Aquest concurs és una molt bona oportunitat de donar visibilitat a tot el col·lectiu d'estudiants de secundària que fan Grec, Llatí i Cultura clàssica, i també del seu professsorat, un professorat implicat, que sap treballar en equip, que  potencia l'ús  les noves tecnologies, que valora i estima les seves matèries. Per això us animen a participar-hi. Us hi esperem!

Cicle de conferències: Ficcions arqueologicoliteràries. Plaute i Virgili a Tarragona Del 10 al 31 de gener de 2012

L'ICE de la URV i Caixa Fòrum presenten aquest cicle de conferències que esperem que siguin del vostre interès i que tindrà lloc a la seu de la Caixa al carrer Crsitòfor Colom número 2, de Tarragona.Aquest cicle té una validació com a formació permanent per part de l'ICE, i que s'inclou, per tant, en el Pla de Formació Permanent del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. El total de les conferències equival a una certificació de 5 hores repartides en 4 sessions. Per tenir dret a certificació, cal assistir a totes les sessions. Si per causes alienes a l’ICE alguna de les conferències canvia de data s’ha d’assistir igualment per obtenir la certificació. Per tal de tramitar-ne la inscripció heu de fer-ho a través de la pàgina web d’XTEC, com qualsevol altra activitat de formació.
Activitat codi: 7004040021 (Enllaç inscripció)

Dimarts 10 de gener l 19.00 h

De Kese a Urbs Triumphalis

Dr. Joaquín Ruíz de Arbulo,

Catedràtic d’arqueologia de la URV

Dimarts 17 de gener l 19.00 h

Costums republicans a la palestra. Els vodevils de Plaute

Dr. Joan Carbonell Manils,

Professor de filologia llatina de la UAB

Dimarts 24 de gener l 19.00 h

D’Urbs Triumphalis a centre de l’imperi

Dr. Joaquín Ruíz de Arbulo,

Catedràtic d’arqueologia de la URV

Dimarts 31 de gener l 19.00 h

Una lectura de l’Eneida a la Tàrraco d’August

Dr. Joan Carbonell Manils,

Professor de filologia llatina de la UAB

La Sociedad de Estudios Clásicos pide una revisión de la secundaria

La extensión de la educación, con una enseñanza obligatoria hasta los 16 años, es uno de los grandes logros históricos de España. Sin embargo, la mejora de la calidad en las aulas es uno de los mayores fracasos "de todo el proceso y periodo democrático", entre otras cosas, por la pérdida de espacio en el bagaje escolar de "materias fundamentales", entre las que "se encuentra la enseñanza del Latín y del Griego". Así lo cree la Sociedad Española de Estudios Clásicos, que en un comunicado reclama al nuevo Gobierno un gran acuerdo educativo para mejorar la calidad de la enseñanza y la integración de todos los estudiantes, que debe pasar, entre otras cuestiones, por reforzar en la ESO y el Bachillerato la presencia de esas materias, Latín y Griego, además de la optativa Cultura Clásica.

Ese sería, opinan, el primer paso de "un profundo proceso de revisión" de la ESO y el Bachillerato. Esta última etapa creen que debería tener tres cursos en lugar de los dos actuales, medida que lleva en su programa el Partido Popular, claro vencedor en las elecciones del pasado 20 de noviembre. Centrar el currículo en las materias fundamentales, explican, se podría hacer a costa de eliminar asignaturas "excesivamente especializadas" y otras "demasiado generales" que "distraen" y "sobrecargan" al alumno. Reclaman, asimismo, organizar la ESO de manera que encamine a los alumnos hacia el Bachillerato de letras, el de ciencias o la FP, con unas materias troncales bien definidas en cada caso que no se puedan sustituir por otras "de carácter formativo menor". La Sociedad Española de Cultura Clásica pide además al nuevo Gobierno que las materias que se consideren de oferta obligada se ofrezcan sin recorte alguno de horas en todas las comunidades.


Article publicat a El País.

Aprovats els nous temaris d'oposicions

La setmana passada el govern va aprovar els nous temaris per a les proves de selecció de personal docent de secundària. En el cas de les especialitats de Llatí i Grec els temaris augmenten fins als 75 temes, cada un subdividit en diversos subtemes (de tres a vuit segons el cas).

Podeu consultar la llei i els nous temaris al web del BOE.

Presentació del Diccionari Grec-català

El proper dimecres 16 de novembre a les 19:00 tindrà lloc la presentació del diccionari Grec-Català de José M. Pabón, traduït i adaptat al català pels professors Vicenç Reglà, Guillem Cintas, Remei Tomàs i Priscila Borrell. L'acte tindrà lloc a la sala dels arcs de la llibreria Catalònia de Barcelona (Ronda de Sant Pere 3).

VIIè FÒRUM AURIGA

Aquest cap de setmana es celebra el VIIè Fòrum Auriga a Escaldes-Engordany, Andorra. L'esdeveniment, organitzat per la revista Auriga, vol ésser un cop més un punt de trobada per a totes aquelles persones les tasques de les quals estiguin relacionades amb el món clàssic.

El Fòrum inclou enguany comunicacions sobre el patrimoni arqueològic d'Andorra i els Pirineus i la taula rodona "Món antic i crisi".

Si voleu consultar el programa, cliqueu aquí.

PAU de setembre: exàmens de Grec i de Llatí

Avui els alumnes de batxillerat de Catalunya que no van poder presentar-se a la convocatòria de juny de les Proves d'Accés a la Universitat s'han examinat de les matèries de Grec (10:30) i Llatí (12:30). Aquí us deixem els enllaços a ambdós exàmens que es poden trobar al web del Departament d'Economia i Coneixement.

- Examen de Llatí (criteris de correcció)

- Examen de Grec (criteris de correcció)

El diari Ara porta la Bernat Metge a les escoles i instituts de Catalunya

El diari Ara, en col·laboració amb edicions 62 i la Fundació Bernat Metge, ofereix la possiblitat als seus lectors d'adquirir una selecció excepcional de 50 títols d'autors grecs i llatins al preu de 9,95€ cadascun. Atesa la qualitat de les obres, les seves traduccions, i el prestigi de la col·lecció Bernat Metge, que coneixem, està de més insistir en l'encert de la idea. Les dones de Traquis i Antígona, traduïdes per Carles Riba, és el primer volum de la col·lecció, que sortirà el 18 de setembre.
Encara hi ha més, però: per cada subscripció, el diari Ara en regalarà una altra al centre docent que esculli el subscriptor. No cal dir que tenim una magnífica oportunitat d'equipar magníficament les nostres biblioteques, sovint ben migrades per culpa d'un pressupost escàs.
Cal agrair iniciatives com aquesta que ajuden la nostra tasca diària de difondre i prestigiar els autors clàssics, dins i fora de l'aula.
Podeu obtenir tota la informació seguint aquest enllaç.

Adjudicacions per al curs vinent 2011-2012

Us oferim la llista de l'especialitat de Cultura clàssica amb les destinacions definitives de cara al curs vinent; en total 82 si no hi ha errors, segons el sindicat USTEC.

1. Martinez Ortin, Maria Carmen CLA - Cultura clàssica Alcarràs Institut d'Alcarràs CS Proposta - (st:25) C
2. Dejuan Gonzalez, Laura CLA - Cultura clàssica Almacelles Institut Canigó CS Confirmació - (st:25)
3. García-Amorena Gómez del Moral, Fernanda CLA - Cultura clàssica Amposta Institut Montsià PP Ofici - (st:44)
4. Segura Gavalda, Domingo CLA - Cultura clàssica Amposta Institut Ramon Berenguer IV CS Elecció - (st:44)
5. Sartorio Cervera, Guillem CLA - Cultura clàssica Arenys de Munt Institut Domènec Perramon PP Confirmació - (st:5)
6. Camon Luis, Barbara KCL - (*)Cultura clàssica Badalona Institut La Pineda PP Proposta - (st:2)
7. Farre Canela, Nuria CLA - Cultura clàssica Balaguer Institut Almatà PP Elecció - (st:25) C
8. Sanchez Frias, Marcela a CLA - Cultura clàssica Barcelona Institut Bernat Metge PS Elecció - (st:1) C
9. Teixidor Sagarra, Judit CLA - Cultura clàssica Barcelona Institut Jaume Balmes PS Elecció - (st:1)
10. Vilarrasa Rifa, Dolors (Col·lectiu C) CLA - Cultura clàssica Barcelona Institut Joan Coromines CS Elecció - (st:1)
11. Lucena Leiva, Antonio CLA - Cultura clàssica Barcelona Institut Joan Salvat i Papasseit CS Confirmació - (st:1)
12. Alvarez Lopez, Pilar Montserra CLA - Cultura clàssica Barcelona Institut Lluís Vives CS Proposta - (st:1) C
13. Velasco Guerra, M. Luz (Col·lectiu G1) CLA - Cultura clàssica Barcelona Institut Montjuïc IN Elecció 871 (st:1) C
14. Salgado Crespo, Lorenzo Fernand (Col·lectiu G2) CLA - Cultura clàssica Barcelona Institut Pablo R. Picasso IN Elecció 840 (st:1)CAEP C
15. Solana Lamora, Teresa CLA - Cultura clàssica Barcelona Institut Príncep de Girona CS Elecció - (st:1)
16. Romero Gonzalez, Enrique CLA - Cultura clàssica Barcelona Institut Sant Andreu CS Confirmació - (st:1)
17. Guijosa Revenga, Mª José CLA - Cultura clàssica Bigues i Riells Institut Maria de Bell-lloc PP Elecció 2011-3-00005 (st:6)
18. Lorenzo Perez de San Roman, Roberto CLA - Cultura clàssica Caldes de Malavella SIN de Caldes de Malavella PP Confirmació - (st:17)
19. Miranda Olalla, Juan Carlos (Col·lectiu H2) CLA - Cultura clàssica Calonge Institut Puig Cargol IN Elecció 3304 (st:17) C
20. Mallol Garcia, Maria Josefa CLA - Cultura clàssica Cambrils Institut Ramon Berenguer IV CS Proposta - (st:43)
21. Ramon Garcia, Daniel CLA - Cultura clàssica Cardedeu Institut El Sui PP Elecció 2011-3-00008 (st:5)
22. Grapi Rovira, Orland CLA - Cultura clàssica Cerdanyola del Vallès Institut Forat del Vent PP Elecció - (st:4)
23. Grane Ortega, Maria Merce CLA - Cultura clàssica Constantí Institut de Constantí PP Elecció - (st:43)CAEP
24. Soneira Ferrando, Maria Teresa CLA - Cultura clàssica Cornellà de Llobregat Institut Maria Aurèlia Capmany PP Elecció - (st:3) C
25. Robledo Antonio, Martina (Col·lectiu H2) CLA - Cultura clàssica Cunit Institut Ernest Lluch i Martí IN Elecció 5177 (st:43) C
26. Lliso Blesa, Cristina CLA - Cultura clàssica el Perelló Institut Blanca d'Anjou PP Elecció 2011-3-00003 (st:44)
27. Jimenez Perez, Paulina CLA - Cultura clàssica el Vendrell Institut Andreu Nin CS Confirmació - (st:43)
28. Vilamitjana Pujol, Catalina CLA - Cultura clàssica Figueres Institut Narcís Monturiol CS Proposta - (st:17) C
29. Lucero Comas, Lluis CLA - Cultura clàssica Girona Institut Jaume Vicens Vives CS Confirmació - (st:17)
30. Gines Marin, Roser CLA - Cultura clàssica Granollers Institut Antoni Cumella PP Confirmació 2011-3-00004 (st:5)
31. Mola Kock, Mercedes CLA - Cultura clàssica l'Ametlla de Mar Institut Mare de Déu de la Candelera CS Confirmació - (st:44)
32. Serra Serra, Carme CLA - Cultura clàssica l'Hospitalet de Llobregat Institut Bisbe Berenguer CS Elecció - (st:2)
33. Paya Merce, Meritxell Silvi (Col·lectiu G2) CLA - Cultura clàssica l'Hospitalet de Llobregat Institut Eduard Fontserè IN Elecció 2883 (st:2) C
34. Zamora Juanpere, Lina CLA - Cultura clàssica l'Hospitalet de Llobregat Institut Mercè Rodoreda CS Confirmació - (st:2)
35. Morales Raya, Maria Isabel CLA - Cultura clàssica l'Hospitalet de Llobregat Institut Santa Eulàlia PP Confirmació - (st:2)
36. Prieto Nadal, Ana CLA - Cultura clàssica l'Hospitalet de Llobregat Institut Torras i Bages PP Elecció - (st:2) C
37. García Chiné, Laura CLA - Cultura clàssica la Bisbal del Penedès Institut Coster de la Torre PP Elecció - (st:43)
38. Blanco López, Ricard CLA - Cultura clàssica la Garriga Institut Manuel Blancafort PP Elecció 2011-3-00008 (st:5)
39. Isan Segura, Maria Magdalena CLA - Cultura clàssica les Borges Blanques Institut Josep Vallverdú CS Confirmació - (st:25)
40. Martin Rodriguez, Benet CLA - Cultura clàssica Lleida Institut Marius Torres PP Confirmació - (st:25)
41. Garrido Martín, Ignacio CLA - Cultura clàssica Lleida Institut Samuel Gili i Gaya PP Elecció - (st:25) C
42. Lopez Navarro, Vanessa CLA - Cultura clàssica Llinars del Vallès Institut Giola PP Elecció 2011-3-00007 (st:5)
43. Teira Serrano, Salvador KCL - (*)Cultura clàssica Lloret de Mar Institut Rocagrossa PP Proposta 2011-3-00005 (st:17)
44. Saz Carazo, Tomas (Col·lectiu H2) CLA - Cultura clàssica Manresa Institut Lluís de Peguera IN Elecció 9905 (st:6) C
45. Blas Rodriguez, M Angeles de CLA - Cultura clàssica Montcada i Reixac Institut Montserrat Miró i Vila PS Confirmació - (st:4)
46. Prior Parra, Antonio (Col·lectiu G2) CLA - Cultura clàssica Montmeló Institut Montmeló IN Elecció 33 (st:5)
47. Sugrañes Montserrat, Jaime CLA - Cultura clàssica Móra d'Ebre Institut Julio Antonio PP Ofici 2011-3-00001 (st:44)
48. Pérez Garabatos, Lucía CLA - Cultura clàssica Olesa de Montserrat Institut Creu de Saba PP Ofici - (st:3)
49. Aguilera Rojano, Carlos Ángel CLA - Cultura clàssica Palafrugell Institut Baix Empordà PP Ofici - (st:17)
50. Segura Llatser, Maria Teresa CLA - Cultura clàssica Palafrugell Institut Frederic Martí i Carreras PP Elecció 2011-3-00002 (st:17) C
51. Hors Presas, Jordi (Col·lectiu G2) CLA - Cultura clàssica Palamós Institut de Palamós IN Elecció 30 (st:17)
52. Harillo Rodriguez, Gloria CLA - Cultura clàssica Palau-solità i Plegamans Institut Ramon Casas i Carbó PP Elecció 2011-3-00001 (st:4)
53. Sanchez Alciturri, Juan Antonio (Col·lectiu G2) CLA - Cultura clàssica Premià de Mar Institut de Premià de Mar IN Ofici 200 (st:5)
54. Gomez Lozano, Dionisio CLA - Cultura clàssica Puig-reig Institut de Puig-reig CS Elecció - (st:6)
55. Icart Martin, Silvia CLA - Cultura clàssica Reus Institut Baix Camp PP Proposta - (st:43) C
56. Baguena Fernández, Maria Jose CLA - Cultura clàssica Reus Institut Josep Tapiró CS Confirmació - (st:43)
57. Colomer Muro, Santiago CLA - Cultura clàssica Ripoll Institut Abat Oliba CS Confirmació - (st:17)
58. Abadia Jordà, Laura CLA - Cultura clàssica Ripollet Institut Lluís Companys CS Confirmació - (st:4)
59. Cimarras Francisco, Jose Luis CLA - Cultura clàssica Riudoms Institut Joan Guinjoan i Gispert CS Elecció - (st:43)
60. Valdivieso Montero, Alfredo CLA - Cultura clàssica Roquetes Institut Roquetes PP Elecció 2011-3-00002 (st:44)
61. Figuera Gonzalez, Eva (Col·lectiu G2) CLA - Cultura clàssica Rubí Institut J.V. Foix IN Elecció 1551 (st:4) C
62. Macias Sanchez, Pedro (Col·lectiu G2) CLA - Cultura clàssica Sabadell Institut Miquel Crusafont i Pairó IN Elecció 2641 (st:4)CAEP C
63. Blay Boquera, Meritxell CLA - Cultura clàssica Salou Institut Jaume I PP Confirmació - (st:43)
64. Rodriguez Badal, Miguel-Angel CLA - Cultura clàssica Sant Esteve Sesrovires Institut Josep Fusalba PP Ofici - (st:3)
65. Lopez Llobregat, Rosa Maria KCL - (*)Cultura clàssica Sant Fruitós de Bages Institut Gerbert d'Aurillac CS Proposta - (st:6)
66. Rescalvo Palomares, Oscar Jorge (Col·lectiu H2) KCL - (*)Cultura clàssica Sant Joan Despí Institut Jaume Salvador i Pedrol IN Proposta 2058 (st:3)
67. Castro Quilez, David CLA - Cultura clàssica Santa Coloma de Gramenet Institut La Bastida PP Confirmació - (st:2) C
68. Costa Cusido, Laura CLA - Cultura clàssica Santa Margarida de Montbui Institut Montbui PP Elecció 2011-3-00007 (st:6)CAEP C
69. Garcia Vilarrasa, Palmira CLA - Cultura clàssica Santa Maria de Palautordera Institut Reguissol PP Elecció - (st:5)
70. Lopez Hijano, Enrique CLA - Cultura clàssica Santa Perpètua de Mogoda Institut Estela Ibèrica PP Confirmació - (st:4)
71. Cabré Peirau, Neus CLA - Cultura clàssica Sort Institut Hug Roger III PP Elecció 2011-3-00006 (st:25)
72. Vilamala Genero, Sandra (Col·lectiu G2) CLA - Cultura clàssica Taradell Institut Taradell IN Confirmació 2372 (st:6)
73. Benedico Estaran, Jose KCL - (*)Cultura clàssica Tàrrega Institut Manuel de Pedrolo PP Proposta - (st:25)
74. Garcia Prat, Sergio CLA - Cultura clàssica Terrassa Institut Can Jofresa PP Elecció 2011-3-00006 (st:4) C
75. Carreras Alcalde, Marta (Col·lectiu H2) KCL - (*)Cultura clàssica Terrassa Institut Montserrat Roig IN Proposta 5569 (st:4)
76. Olivera Carrillo, Javier (Col·lectiu G2) CLA - Cultura clàssica Terrassa Institut Nicolau Copèrnic IN Proposta 3656 (st:4) C
77. Barnadas Puigferrer, Montserrat CLA - Cultura clàssica Tona Institut de Tona PP Confirmació 2011-3-00003 (st:6)
78. Perera Albert, Pilar CLA - Cultura clàssica Torredembarra Institut Torredembarra PP Confirmació - (st:43)
79. Serra Albert, Elena (Col·lectiu G2) CLA - Cultura clàssica Torroella de Montgrí Institut Montgrí IN Confirmació 865 (st:17) C
80. Franquet Yerro, Francesc Josep (Col·lectiu G2) CLA - Cultura clàssica Tortosa Institut Joaquin Bau IN Elecció 645 (st:44) C
81. Vallicrosa Saseras, Lourdes CLA - Cultura clàssica Tossa de Mar Institut de Tossa de Mar PP Elecció - (st:17)
82. Maciñeira Barcon, Antonio (Col·lectiu G2) CLA - Cultura clàssica Tremp Institut de Tremp IN Ofici 34 (st:25)

Llatí d'estiu

Article d'opinió d'Ian Gibson per El Periódico.


Sembla mentida que es menyspreï, que s'ensenyés tan malament i que l'Església l'hagi abandonat

Vaig tenir la mala sort de néixer al si d'una secta protestant el culte de la qual ignorava de manera contundent el llatí. El llatí era de catòlics, de la missa, del Vaticà, dels falsos cristians amb el Papa, el clero cèlibe, la transsubstanciació, el nefast sistema de confessió oral, la Mare de Déu, les indulgències, les butlles, els convents... Nosaltres, que ens consideràvem els autèntics servents de Jesús, ho rebutjàvem, remetent-nos exclusivament a la famosa versió anglesa de la Bíblia coneguda com del rei Jaume (The authorised king James version), executada al segle XVII i considerada un dels monuments més grans de l'idioma.

Víctima d'aquesta estultícia, vaig acabar els estudis universitaris sense haver obert mai la Bíblia Vulgata. I vaig trigar unes quantes dècades més a adonar-me del greu perjudici que havia suposat per a la meva formació cultural l'exclusió d'aquell llatí eclesiàstic sense el qual no s'entén res del nostre entorn. Exclusió que avui afecta, irònicament, tota la cristiandat per haver comès l'Església -a parer meu - l'immens, per no dir imperdonable, error de suprimir el llatí a la missa i així contribuir al desconeixement de l'idioma universal que avui caracteritza els nostres joves.

Universal, sí, ¿com es pot posar en dubte? No puc oblidar la lectura, encara adolescent, d'un llibre de l'autor anglofrancès Hilaire Belloc, The path to Rome (El camí de Roma). Llibre que no he tornat a veure des d'aleshores, encara que per internet m'assabento que es continua reeditant. No es tractava del camí cap a la veritat catòlica, sinó d'un viatge real -un pelegrinatge-emprès, a peu, per planes i muntanyes, des de l'est de França (Belfort, si no m'equivoco) fins a la ciutat eterna. El que recordo en especial és l'elogi que s'hi fa de la missa llatina, de la missa que llavors es podia sentir igual al poble més insignificant de qualsevol país d'Europa -Belloc era un gran europeista- que a la mateixa catedral de Sant Pere. Això sí que era universalitat i, per als creients, un consol i un orgull. D'això en sabia molt James Joyce. El seu deute amb el llatí de l'Església queda plasmat a la primera pàgina de l'Ulisses, amb la parodia de la missa que corre a càrrec de Buck Mulligan («Introibo ad altare Dei...»).

El llatí clàssic era una altra cosa... un maldecap per a alumnes i professors. ¿Com dimonis es podia fer grat als joves el complex idioma de Virgili i Horaci, com se'ls podia convèncer de la importància, de la necessitat o l'obligació de saber nominatius i ablatius, declinacions, verbs deponents i gerundis? ¿Com se'ls podia ajudar a superar tanta dificultat gramatical? Un amic meu en tenia la resposta: s'hauria de canviar el sistema de cap a peus i començar amb una barreja de llatí vulgar i llatí medieval, amb el llatí que ja es feia menys llatí clàssic, amb més preposicions i menys desinències. És a dir, que ja s'anava convertint en romànic. Com a exemple proposava la Cantilena de Santa Eulàlia, de finals del segle IX, considerada el primer text literari francès. En recordo uns versos: «Buona pulcella fut Eulalia / bel auret corps et bellezour anima / voldrent la vaincre li inimi Dei / voldrent la faire diable servir». Per a qui neix parlant francès o espanyol o català... gairebé no necessiten traducció, de manera que demano disculpes: «Una bona noia va ser Eulàlia / tenia un bon cos i millor ànima / vèncer-la volien els enemics de Déu / i que el diable servís». ¡Pobra Eulàlia! ¡Li inimi Dei! Un mil·lenni més tard Federico García Lorca en reprendria el fil.

El meu amic no parlava de la Vulgata, però jo sí que en vull parlar. Quin gust obrir-la a l'atzar i descobrir que el llatí que hi ha desplegat és gairebé de bufar i fer ampolles, sobretot amb una traducció espanyola al costat. Quina manera més estupenda, penso, d'entrar en els dominis de la llengua universal. Acabo de rellegir el passatge de Sant Mateu en què Crist fa fora els canvistes del Temple i els etziba: «Scriptum est: Domus mea domus orationis vocabitur: vos autem fecistis illam speluncam latronum». És clar, la casa de Déu es coneixia com la de l'oració i aquells especuladors, que és el que eren, l'havien convertit en una cova de lladres. Servidor no havia ensopegat abans amb el substantiu spelunca, però aquí el tenen, i aquí tenen avui els nostres temeraris espeleòlegs que de tant en tant s'extravien per les speluncas de la península Ibèrica.

Perdonin la insistència, però volia trencar una petita llança a favor del llatí, del llatí del qual tots ens alimentem cada dia gairebé sense adonar-nos-en. Diuen que es tracta d'una llengua morta. No és així. El llatí actualitzat està més puixant que mai, és la no reconeguda lingua franca de moltíssims milions d'éssers humans. Sembla mentida que es menyspreï, que s'hagi ensenyat tan malament i que fins i tot l'Església ara el tingui abandonat. Si aquesta nota indueix algú a obrir la Vulgata i fer-hi un petit descobriment estiuenc, em donaré per supersatisfet.

Resultats de les PAU

Des de dimecres els alumnes que van presentar-se als exàmens de selectivitat d'enguany poden comprovar les notes a Internet. També són públiques les mitjanes dels exàmens per matèries. A continuació us desglossem les dades de les matèries de llatí i grec.

Llatí
- Alumnes presentats: 3507 (970 a la fase general i 2537 a l'específica)
- Mitjana: 6,46 (les mitjanes dels dos darrers anys van ser de 5,79 i 5,77)

Grec
- Alumnes presentats: 853 (426 a la fase general i 427 a l'específica)
- Mitjana: 5,64 (les mitjanes dels dos darrers anys van ser de 6,33 i 5,74)

Podeu consultar aquestes dades més ampliades en aquest document al web de Departament d'Universitat i Recerca.

PAU 2011: exàmens de Grec i Llatí

Avui els alumnes de batxillerat de Catalunya que es presentaven a les Proves d'Accés a la Universitat s'han examinat de les matèries de Grec (10:30) i Llatí (12:30). Aquí us deixem els enllaços a ambdós exàmens que es poden trobar al web del Departament d'Economia i Coneixement.

- Examen de Llatí

- Examen de Grec

Encara no estan disponibles els criteris de correcció.

Com l'any passat, esperem la vostra opinió, si considereu els exàmens correctes o si hi veieu res inadequat.

Resolució definitiva del concurs de trasllats

Avui s'ha fet pública la resolució definitiva del concurs de trasllats convocat per aquest curs a Catalunya i a la resta de l'Estat. En total al Principat s'han assignat 49 places de Cultura Clàssica, mentre que 16 han quedat vacants. D'aquestes cal restar dues que havien aparegut al llistat de vacants provisional i que van caure al definitiu. A continuació oferim una ressenya de les places de Cultura Clàssica, ordenades per comarques:

Alt Empordà:
Han estat assignades:
- INS Cendrassos (Figueres)
- INS de Llançà (Llançà)
- INS Illa de Rodes (Roses)
- INS Ramon Muntaner (Figueres)

Alt Penedès
Han estat assignades
- INS El Foix (Santa Margarida i els Monjos)

Anoia
Han estat assignades:
- INS Montbui (Santa Margarida de Montbui)

Bages
Han estat assignades
- INS Llobregat (Sallent)

Baix Camp
Han estat assignades
- INS Gaudí (Reus)
- INS Joan Puig i Ferreter (La Selva del Camp)
- INS Salvador Vilaseca (Reus)

Baix Ebre
Han estat assignades
- INS Joaquin Bau (Tortosa)
Han quedat vacants
- INS Blanca D'Anjou (El Perelló)

Baix Empordà
Han estat assignades
- INS Baix Empordà (Palafrugell)
Han quedat vacants:
- INS Puig Caragol (Calonge)
- INS de Palamós (Palamós)
- INS Frederic Martí i Carreras (Palafrugell)

Baix Llobregat
Han estat assignades
- INS Bruguers (Gavà)
- INS Esteve Terrades i Illa (Cornellà del Llobregat)
- INS Francesc Ferrer i Guàrdia (Sant Joan Despí)
- INS Joan Oró (Martorell)
- INS Vall d'Arús (Vallirana)
Han quedat vacants
- INS Creu de Saba (Olesa de Montserrat)
- INS El Cairat (Esparraguera)
- INS Olorda (Sant Feliu del Llobregat)

Barcelonès
Han estat assignades
- INS Badalona VII (Badalona)
- INS Ernest Lluch (Barcelona)
- INS Escola del Treball (Barcelona)
- INS Eugeni d'Ors (Badalona)
- INS Joan Boscà (Barcelona)
- INS Llobregat (L'Hospitalet del Llobregat)
- INS Manuel Vázquez Montalbán (Sant Adria del Besòs)
- INS Menéndez y Pelayo (Barcelona)
- INS Rubió i Ors (L'Hospitalet del Llobregat)
- INS Verdaguer (Barcelona)

Baix Penedès
Han estat assignades
- INS Coster de la Torre (La Bisbal del Penedès)

Garraf
Han estat assignades
- INS Vinyet (Sitges)

Maresme
Han estat assignades
- INS Alexandre Satorras (Mataró)
- INS Els Tres Turons (Arenys de Mar)
- INS Joan Coromines (Pineda de Mar)
- INS Pla d'en Boet (Mataró)
- INS Valerià Pujol i Bosch (Premià de Dalt)

Montsià
Han estat assignades
- INS Les Planes (Santa Bàrbara)
Han quedat vacants
- INS Montsià (Amposta)

Noguera
Han estat assignades
- INS Almatà (Balaguer)

Osona
Han quedat vacants
- INS Taradell (Taradell)
- INS Tona (Tona)

Segarra
Han estat assignades
- INS de Guissona (Guissona)

Segrià
Han estat assignades
- INS Josep Lladonosa (Lleida)

La Selva
Han estat assignades
- INS Castell d'Estela (Amer)
- INS Rafael Campalans (Anglès)

Tarragonès
Han quedat vacants
- INS Constantí (Constantí)

Terra Alta
Han estat assignades
- INS Terra Alta (Gandesa)

Vall d'Aran
Han quedat vacants
- INS d'Aran (Viella)

Vallès Occidental
Han estat assignades
- INS Banús (Cerdanyola del Vallès)
- INS Can Jofresa (Terrassa)
- INS Can Mas (Ripollet)
- INS de Terrassa (Terrassa)
- INS de Viladecavalls (Viladecavalls)
- INS Pere Calders (Cerdanyola del Vallès)
- INS Vallès (Sabadell)
Han quedat vacants
- INS Ramon Casas i Carbó (Palau-Solità i Plegamans)

Vallès Oriental
Han estat assignades:
- INS Baix Montseny (Sant Celoni)
- INS Lauro (Les Franqueses del Vallès)
Han quedat vacants:
- INS Reguissol (Sta Maria de Palautordera)
- INS Giola (Llinars)
- INS Maria de Bell-Lloch (Bigues i Riells)

Si noteu alguna errada estarem agraïts si ens la comuniqueu.

I Passejada epigràfica per Tàrraco

Uns 90 alumnes de diferents instituts de secundària de Catalunya van participar en aquesta I Passejada epigràfica per Tàrraco, dins el festival de Tàrraco Viva 2011, organitzada per l'APLEC i l'ICAC. Volem agrair a tots els que la vàreu fer possible! Publiquem les fotografies i un petit vídeo perquè us feu una idea de com es va desenvolupar l'activitat. Esperem que aquesta activitat us servís per conèixer millor la llengua llatina, la ciutat de Tarragona i per aprendre algunes nocions d'epigrafia. A tots aquells que no vàreu poder venir, us esperem l'any vinent! I a tots aquells altres que vulgueu ser amfitrions d'una activitat a la vostra ciutat o a un festival de reconstrucció històrica, ja ho sabeu... l'APLEC es posa en marxa per les edicions de l'any vinent!Pensem que aquests festivals són un marc incomparable per treballar amb l'alumnat i és una llàstima que el professorat de clàssiques no hi tinguin el seu espai.

Diccionari Grec - Català

Fem públic aquest correu que Vicenç Reglà, coordinador de la traducció al català del diccionari de grec de José María Pabón, ha enviat avui per anunciar la imminent sortida al mercat d'aquest necessari i fa temps esperat treball. Una notícia de la qual tots ens en podem alegrar i n'hem de felicitar els responsables.

Companys i companyes de Grec i Llatí:

Us robem un minut del vostre temps per comunicar-vos que a partir de la segona quinzena de juny es podrà adquirir a les llibreries el Diccionari Vox Grec Clàssic-Català, un projecte en el qual hem treballat intensament quatre professors de Secundària. Esperem de tot cor que pugui ser un bon complement en l'ensenyament de la nostra assignatura. No trobem altres paraules més adients per explicar-vos quin ha estat el nostre objectiu que aquest pròleg de l'edició catalana:

    "L’honrosa tasca que va suposar la versió al català del Diccionario Griego-Español, dirigit pel molt recordat professor Pabón,  l'hem duta a terme per diverses raons. En primer lloc crèiem que les nostres aules de Secundària patien l'absència d'un bon diccionari de grec-català, la qual cosa provocava en alguns casos una diglòssia important en l'ensenyament de la llengua de l'antiga Hèl·lada. En segon lloc, possiblement Grec era l'única matèria que no s'havia adaptat plenament al procés de normalització lingüística, la qual cosa genera, al nostre entendre, una barrera per a l'alumnat que desitja estudiar en la seva pròpia llengua. En tercer lloc, i molt important, hem traduït aquest diccionari com un acte de resistència i dignificació de la nostra assignatura, la qual, fins i tot en àmbits humanístics, és vista com a extravagant i antiquada. No ha perdut en cap moment, creiem nosaltres, ni el seu sentit, ni la seva força ni el valor que li correspon per tot allò bo, útil i bell que pot oferir a l'alumnat de totes les èpoques.

     No ens hem limitat a una mera traducció de les formes; hem revisat les entrades en el mateix context; les hem comparat amb els millors diccionaris del nostre àmbit; ens hem esforçat a trobar els girs més propis i precisos del català; hem buscat, en conclusió, un bon diccionari, que pugui no tan sols omplir les expectatives de la Secundària, sinó que també serveixi per a resoldre dubtes concrets dels primers cursos universitaris o del públic en general que busqui un primer contacte amb el grec antic.

    Esperem que aquesta obra esdevingui un desafiament obert contra les tendències educatives que qüestionen l’immens valor de les Humanitats a la Secundària, i desitgem també de tot cor que contribueixi a despertar en l'alumnat, tal com va fer el seu predecessor castellà, un univers interior propi que el faci crític i lliure per encarar el món que ens envolta."

• ISBN: 978-84-7153-909-0.

  També us fem arribar aquesta informació: Hem dut a terme una nova edició de l'Apèndix Gramatical del Diccionari Llatí-català i del Apéndice Gramatical del Diccionario Latino-español de Vox. Més que una mera renovació i maquetació del text, hem reestructurat en profunditat els seus continguts per adaptar-los a les necessitats actuals de l'alumnat i el professorat (Sobretot a l'apartat de Sintaxi).
 
Gràcies pel vostre temps, 
Vicenç Reglà
Remei Tomàs
Guillem Cintas
Priscila Borrell

Tribunals d'oposicions

Us informem que ja s'ha publicat el nom dels vocals els tribunals de les oposicions d'enguany. Tot seguit us en fem esment:

Especialitat: grec 
Tribunal titular
Vocal 1: Judit Teixidor Sagarra
Vocal 2: M.del Mar de la Muelas Quilez
Vocal 3: Pilar Torres Carmona
Vocal 4: Merce Perez Torres

Tribunal suplent
Vocal 1: David Castro Quilez
Vocal 2: Gabriel Cereceda Oyon
Vocal 3: Asuncion Mojena Sanchez
Vocal 4: Mireia Garcia De Gracia

Especialitat: llatí
Tribunal titular
Vocal 1: Maria-Antonia Martinez Gonzalez-Rubia
Vocal 2: Maria Adela Barreda Pascual
Vocal 3: Ricardo Andreu Exposito
Vocal 4: M.Victoria Rivero Romero

Tribunal suplent
Vocal 1: Antonio Lucena Leiva
Vocal 2: Josefet Fuentes Gonzalvez
Vocal 3: Carme Targa Novell
Vocal 4: Maria Margarita Vera Gimeno

La barca de Caront: curs d'estiu a Igualada per la UeRL

III Assemblea de l'APLEC

Benvolguts/benvolgudes,


Us convoquem a la III Assemblea ordinària de l'APLEC que se celebrarà a les 15 hores del proper dissabte 14 de maig al Portal del Roser de Tarragona (al costat del Camp de Mart). Amb motiu de la celebració aquests dies del festival romà de Tàrraco Viva, en què l'APLEC hi participa organitzant una Pasejada Epigràfica per a alumnes de secundària, la Junta Directiva ha decidit celebrar l'assemblea d'enguany davant aquest marc incomparable per als professors de clàssiques de Catalunya. 


L'ordre del dia serà el següent:

1. Lectura i aprovació de l'ordre del dia.

2. Aprovació de l'acta anterior.

3. Situació actual de l'APLEC.

4. Projectes de l'APLEC.

Col·laboració a Tàrraco Viva

Concurs Odissea

5. Situació econòmica. 

6. Precs i preguntes.

Us voldríem demanar la màxima assistència i participació per part de vosaltres, els socis que conformeu l'Aplec i aquells que encara no en sou però també vulgueu ser-ne. Sense res més a comunicar-vos, restem a la vostra disposició,


Rebeu una cordial salutació i us hi esperem a tots!


La Junta de l'APLEC

Passejada epigràfica a Tàrraco Viva

Del 5 al 15 de maig a Tarragona tindrà lloc la XIII edició del festival romà de Tàrraco Viva, en la qual l'APLEC participarà en l'organització, en col·laboració amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC),  d'una Passejada Epigràfica pels carrers de la part alta de Tarragona. Aquesta activitat està adreçada a alumnes de Llatí, de 4t d'ESO i Batxillerat als quals es presentaran les històries amagades rere les inscripcions conservades pel temps entre els carrers de la moderna Tarragona. Constarà de dues parts, una introducció a l'epigrafia llatina, que tindrà lloc a la seu de l'ICAC, i un recorregut a peu perquè els alumnes vegin i treballin in situ amb les inscripcions més destacades. Esperem que us hi apunteu i que col·laboreu amb nosaltres perquè aquesta primera incursió del professorat i l'alumnat de Clàssiques de secundària esdevingui una cita permament que el festival tingui amb aquells que treballem les clàsiques dia a dia a les aules. Dades de l'activitat:

• Dies: divendres 6 i 13 de maig, a les 10 hores.
• Lloc: seu de l'ICAC i part alta de Tàrraco.
• Informació i reserva: correu.aplec@gmail.com (places limitades).
• Materials didàctics: dossier pel professorat per treballar prèviament a classe/ plànol de la situació i de les inscripcions i dossier de l'alumnat.

Podeu consultar també el programa d'activitats al web de Tàrraco Viva.

La vigencia de las humanidades

Editorial de La Vanguardia d'avui.

La vigencia de las humanidades 

Varios ensayos recientemente llegados a las librerías coinciden en denunciar el declive de las humanidades en nuestra sociedad y, en particular, en el ámbito universitario. En Adéu a la Universitat, el profesor Jordi Llovet alerta sobre las deficiencias de la educación secundaria, cuyos alumnos llegan a la universidad con “un desconocimiento casi absoluto de las lenguas clásicas, también de las modernas, incluida la de sus padres, por escrito y oralmente...”.Y señala lo muy difícil que resulta subsanar después estas carencias en una universidad en la que retroceden sistemáticamente los estudios de filosofía, historia y lenguas, y sobre todo estos últimos, con frecuencia orientados de modo en exceso pragmático, con vistas a la obtención de un título antes que a la suma de conocimientos. En una línea similar, la norteamericana Martha Nussbaum, autora de Sin fines de lucro. Por qué la democracia necesita de las humanidades, nos recuerda que “la salud de la democracia requiere pensamiento crítico, comprensión de la historia del mundo y cultivo de nuestra capacidad imaginativa, y eso lo dan las humanidades”. En suma, las humanidades no sólo son necesarias por el aporte de saberes sobre las inquietudes y logros del género humano a lo largo de su historia, sino también como herramientas cuyo dominio nos asegura la forja de un buen criterio. 

Sin embargo, como apuntábamos, las humanidades retroceden. El 38,8% de las carreras de este ámbito tienen en España menos de veinte alumnos por grupo. El número de estudiantes de Humanidades ha caído un 15,8% en veinte años (cuando el número global de universitarios ha crecido cerca del 28,5%). Y, en consecuencia, las notas de corte de las carreras de Humanidades, en las que siempre hay plazas disponibles, rondan el aprobado pelado y están entre las más bajas de la universidad. 

Los rasgos del presente son los que son. Nuestro tiempo está dominado por la razón económica: lo que tiene un rendimiento inmediato interesa; lo que no, menos. Son muchos los jóvenes que se manejan mejor con la imagen que con la palabra. Las nuevas tecnologías y la utillería electrónica que las asiste favorecen más la velocidad y el relato fragmentado que la lectura pausada y la reflexión... Todo esto es cierto, efectivamente. Pero se hace difícil aceptarlo. Porque, aun habiendo perdido la pátina que antaño las hacía más respetables y atractivas, las humanidades conservan su vigencia como puertas del conocimiento y del discernimiento. Bueno será que las autoridades políticas y académicas no lo olviden y les presten mayor apoyo. 

Podeu veure l'article original al web de La Vanguardia.

Salvem l'altar dels 12 déus! Suma't a la iniciativa!

 A principis del mes de març van trobar prop de la plaça de Monastiraki d'Atenes el gran altar dels 12 Déus, un dels edificis més emblemàtics de l'antiga Atenes i un dels més coneguts asils de l'antiguitat. La troballa no va ser casual, sinó a causa de les obres d'una nova parada de metro. Lamentablement i incomprensible han decidit fer l'estació i acabar amb aquest monument. Diuen que l'estat de conservació és molt millor del que mai hauríem imaginat. L'altar conserva les 12 columnes originals, una per cada déu. Fins ara poca cosa s'havia trobat d'aquest edifici, tret d'alguns fragments constructius i de la base de l'estàtua oferta per Leagre als 12 déus que portava la inscripció:  Λέαγρος ανέθεκε Γλαύκωνος δώδεκα θεοίσιν.

 Hi ha hagut molt de rebombori i hi ha un grup d'arqueòlegs i ciutadans que lluiten per salvar aquest monument, vigilat dia i nit per una empresa de seguretat.Hi ha un ciutadà grec que ha fet uns quants videos reivindicatius mirant d'aturar aquesta catàstrofe, aquest n'és un:

 El passat13 d'abril van començar les obres de destrucció i van ser molts els ciutadans que les van intentar aturar. De moment ho han aconseguit però no sabem que passarà demà. Si voleu afegir-vos a aquesta campanya contra la destrucció d'aquest emblemàtic monument, entreu sisplau 

http://www.altar.gr/index.php/en/

 Per a més informacio:

http://www.greatlie.com/ellinismos/arxaiologia/1832-brethike-i-istoriki-simasia-bomos-ton-dodeka-theon.html

http://www.ideografhmata.gr/forum/viewtopic.php?f=133&t=12233

1800 alumnes de Clàssiques a Tàrraco!

Ahir el Camp de Mart de Tarragona va acollir a 1800 alumnes i professors de Clàssiques en el marc del Festival Juvenil de Teatre Grecollatí. Aquest festival que enguany arriba a la seva XVI edició a Catalunya se celebra a nivell nacional, mitjançant l'associació Prosopon en diferents seus de tot Espanya. En aquesta edició es van representar la tragèdia Antígona, al matí, i la comèdia Rudens, a la tarda. Però tot el dia va ser una festa, un no parar d'estudiants escampats arreu, visitant la ciutat Patrimoni de la Humanitat, gaudint del sol damunt la sorra o la gespa, passejant per la rambla i sorprenent fins i tot a turistes i locals que es preguntaven què passava a Tarragona. Podeu llegir l'article que en fa el Diari de Tarragona. Tan estrany és que joves de 16 a 18 anys es diverteixin i s'emocionin amb les obres clàssiques?
Donem l'enhorabona a la Societat Catalana de Teatre Grecollatí!  per organitzar aquest festival tan especial i tan popular entre l'alumnat i el professorat. Per molts anys!

Resolució provisional del concurs de trasllats

Avui el Departament d'Ensenyament, després d'una demora d'uns pocs dies, ha fet pública la resolució provisional del concurs de traslllats que es va convocar el passat mes de novembre. En total han estat assignades 47 places de Cultura Clàssica - recordem que enguany han desaparegut les antigues denominacions de Grec i de Llatí. De les 41 places vacants que hi havia de la nostra especialitat, 13 no han estat assignades encara. Tanmateix, hem de recordar que aquests resultats són provisionals i que caldrà esperar a la resolució definitiva (entre maig-juny) per confirmar els resultats.

Grau en Humanitats i Estudis Culturals

Us fem arribar la informació del grau en Humanitats i Estudis Culturals de la UIC, per si és del vostre interès o del del vostre alumnat. La propera sessió informativa sobre la UIC i el grau d'Humanitats i Estudis Culturals és el dimecres 30 de març a les 18h (http://www.uic.es/infor) i les properes proves d'admissió són el 15 d'abril (http://www.uic.es/ca/admissions-titulacions).Per altra part, el 12 d'abril tindrà lloc el Taller d'Humanitats "A què es dediquen els humanistes?", amb testimonis que poden ajudar a obrir horitzons.

Us informem també del màster en Investigació d'Humanitats especialment pensat per a llicenciats en actiu que vulguin iniciar un doctorat per gust o per promoció (és semipresencial, només hi ha classe un divendres de cada mes i la resta és on-line).

Si hi esteu interessats, poden desplaçar-se fins al vostre institut per fer una xerrada o un taller.

El plaer de les Clàssiques

Aquests últims dies han sortit a la premsa diferents articles relacionats amb els estudis de Filologia Clàssica, a causa de  les declaracions del conseller de Sanitat Boi Ruiz: "Si vol estudiar filologia clàssica per plaer, s'ho pagarà vostè". Les reaccions no s'han fet esperar. Ernest Folch, en el seu article a Ara,"El mercat contra la Filologia", lamenta les desafortunades declaracions del conseller i ens augura un futur no gaire esperançador degut a les retallades del nou govern. Josep Murgades respon avui en el seu article, "Impagable, sí!", citant l'Albert Camus d'El mite de Sísif: “No hi ha destí que no es venci amb el menyspreu”.

No volem deixar-nos portar per la voràgine apocalíptica que vivim aquests últims dies, no volem pensar que un dia ens llevarem sense aquests estudis, no volem pensar que la crisi és un monstre que ho devorarà tot. Es tracta de retallar, retallar en allò que no té mercat, com la sanitat, com l'educació, com les ajudes i les pensions. Retallar i retallar, això sí,  al preu que sigui.

Hi estem d'acord, conseller: estudiar clàssiques és un plaer! Els de clàssiques fa temps que sabem que els nostres estudis són minoritaris, que no són -afortunadament- comercials, sabem que estudiem per gust, per conèixer el nostre passat, els orígens de la nostra llengua i de la nostra cultura...i  això, ho sabem, no té preu, és impagable. Afortunadament els de clàssiques sabem que no és el preu allò que dóna valor a les coses i que el llegat grec i romà del nostre país és impagable.

L'APLEC participa a Tàrraco Viva 2011

Ahir es va presentar en roda de premsa el programa de Tàrraco Viva 2011 i entre les novetats hi figura l'activitat que l'APLEC realitzarà en col·laboració amb l'ICAC. Feia temps que ens havíem posat en contacte amb l'organització del festival i enguany ens van proposar in extremis una col·laboració amb investigadors de l'ICAC. Des del primer moment vam reivindicar aquest espai com a ideal perquè el nostre alumnat hi prengués part activa, el conegués i el respectés. L'activitat que el festival preparava per als alumnes en general s'anomenava "Les escoles visiten Tàrraco Viva" i no distingia entre alumnes de primària i secundària i tampoc proposava activitats que treballessin estrictament continguts curriculars, que integressin la cultura, la tradició i la llengua llatina. L'activitat que proposem és una "Passejada epigràfica per Tàrraco", que consistirà en una primera part teòrica on l'investigadora de l'ICAC Diana Gorostidi introduirà a l'alumnat en els aspectes teòrics de l'epigrafia llatina i una segona part  en què els alumnes treballaran les inscripcions in situ.
L'Aplec considera que els professors i els alumnes que treballen dia a dia la vida, la llengua i la cultura de Roma hi havien de ser presents de manera específica. Aquesta és una primera incursió, a partir d'aquí, podem treballar per seguir endavant, per tenir presència en altres festivals de reconstrucció històrica del nostre país i per això us volem demanar la vostra col·laboració i implicació. Fem la crida a aquells professors i professores del Camp de Tarragona o no que vulgueu ajudar-nos a crear els materials que l'alumnat haurà de treballar durant l'activitat, que aniran a càrrec de l'APLEC, que vulgueu apuntar-vos a l'activitat, que vulgueu plantejar-nos altres activitats per a altres festivals... Volem que aquesta activitat no sigui una activitat tancada sinó que tots aquells que hi vulgueu participar us poseu en contacte amb nosaltres.Us convidem a passar un divendres a Tàrraco, gaudint d'aquesta i d'altres de les moltes activitats que us proposa Tàrraco Viva. Esperem, com sempre, la vostra col·laboració!

Les TIC a l'aula

L'Equip de clàssiques de l'ICE de la UAB presenta el seu primer curs de formació, que es realitzarà a l'ICE de la UAB, Casa de Convalescència de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. Es tracta d'un curs adreçat a professorat de secundària de clàssiques en què es mostraran maneres d'utilitzar i treure profit dels recursos TIC des de la nostra àrea. El curs consta de 30 hores: cinc sessions presencials (20 hores) i 10 hores de treball no presencial que requerirà l'elaboració d'un projecte.
Calendari: Dissabtes, 26 de març, 2, 9 d'abril, 7, 14 de maig de 2011, de 9:30 h a 14 h.
Programa i inscripció

Retallada de places a les oposicions

Finalment el Departament d'Ensenyament ha confirmat que al procés d'oposicions previst per enguany el nombre de places convocades serà molt inferior a l'anunciada pel mateix Departament ara fa uns mesos. La nova proposta del Departament ascendeix a 1245 entre places de secundària i de cicles. La retallada ha afectat totes les especialitats; en el cas de Grec i de Llatí, es convocaran només 8 places per a cada una (inicialment n'hi havia previstes 20 per a Grec i 20 per a Llatí).

El Department ha anunciat també que la convoctòria es publicarà a meitats de febrer i que les proves tindrien lloc a partir de mitjans de juny.

Prendre's la vida amb filosofia!

Savis i filòsofs: prendre’s la vida amb filosofia

Cicle de conferències del 31 de gener al 7 de març al Caixa Fòrum de Tarragona.

Dilluns 31 de gener, a les 19.00 h

Saber viure en Aristòtil: qui en coneix la norma?

La comprensió de la realitat que ens envolta és una condició

bàsica per a l’aplicació pràctica del saber filosòfic i millorar,

així, la qualitat moral de les nostres vides.

Tomás Calvo, catedràtic de Filosofia de la Universitat Complutense de Madrid

Dilluns 14 de febrer, a les 19.00 h

Epicur: el plaer com a mètode per a la pràctica ètica

La filosofia hedonista d’ Epicur és el camí proposat per assolir el benestar i la vida feliç sustentada sobre sòlids fonaments ètics.

Montserrat Jufresa, catedràtica de Filologia Grega de la Universitat de BarcelonaERÈNCIES

Dilluns 21 de febrer, a les 19.00 h

La filosofia com a iniciació

A partir del model d’iniciació religiosa, la filosofia va esdevenir també una via per accedir al coneixement de veritats transcendents i divines.

Alberto Bernabé, catedràtic de Filologia Grega de la Universitat Complutense de Madrid

Dilluns 28 de febrer, a les 19.00 h

La teràpia de la filosofia: guia pràctica per a problemes d’avui

Les antigues escoles filosòfiques, com la cínica, l’estoica i l’escèptica continuen vigents avui dia per aconseguir la felicitat.

Ramón Román, professor titular de Filosofia de la Universitat de Còrdova

Dilluns 7 de març, a les 19.00 h

Saviesa i filosofia

La filosofia aparegué a Grècia com a reconeixement de les limitacions de la saviesa humana, representada pels set savis, amb la voluntat d’iniciar el camí cap al saber.

Coordinació de les sessions

Francesc Casadesús, professor titular de Filosofia de la Universitat de les Illes Balears

Cursos de formació febrer i març del 2011

Us presentem dos cursos que pensem que poden ser del vostre interès:

El món de l’otium a l’època romana: 

Des de fa quatre anys, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i el Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona organitzen un curs de 30 hores impartit per investigadors de l’ICAC i els professors del CdA de la ciutat de Tarragona i que permet rebre informació actualitzada de la mà d’especialistes.Enguany el curs està dedicat a  i s’articula entorn una sèrie de sessions docents que reflectiran els aspectes fonamentals del lleure romà, amb al•lusions directes a la ciutat de Tàrraco, seguides d’unes sessions de treball que presenten informacions sobre alguns dels principals edificis de lleure de Tàrraco i les intervencions arqueològiques realitzades al llarg del temps, a més de l’aplicació didàctica d’aquests coneixements.

Dilluns 14 de febrer

-17,30 a 19 h Els jocs en l'antiguitat romana, a càrrec de la Dra. Diana Gorostidi, investigadora de l’ICAC.

-19 a 20 h Els jocs en el món romà. Aplicació didàctica, a càrrec del professor del CdA Sr. Jordi Tortosa Giménez

Dimarts 15 de febrer

-17,30 a 19 h L’amfiteatre i el circ de Tàrraco a càrrec del Dr. Josep Maria Macias, investigador de l’ICAC.

-19 a 20 h Presentació del material didàctic d’aquests espais a càrrec de la professora del CdA, Sra. Marta Segura Pont

Dimecres 16 de febrer

-17,30 a 19 h Otium et negotium: dos conceptes contraposats a càrrec de la Dra. Isabel Rodà, directora de l’ICAC.

-19 a 20 h Les termes com a punt de trobada més enllà de la higiene i la , Dra Núria Montardit Bofarull, professora del CdA.

Dijous 17 de febrer

-17,30 a 19 h El món del teatre romà càrrec del Dr. Jesus Carruesco (ICAC-URV)

-19 a 20 h Treball didàctic per a primària i secundària d’aquest espai a càrrec de la a càrrec de la directora del CdA, senyora M.Joana Virgili.

Divendres 18 de febrer

-17,30 a 19 h L’alimentació en època romana, a càrrec de la Sra. Pilar Camañes, investigadora en formació de l’ICAC.

-19 a 20h Experiències didàctiques d’educació primària i secundària entorn de l’alimentació romana a càrrec de la directora del CdA, senyora M.Joana Virgili del CdA.

Dissabte 19 de febrer

9 a 13h Recorregut didàctic, a escollir, amb l’aplicació directa del material didàctic emprat per els alumnes, segons nivells: L’amfiteatre i el circ o La vil•la romana dels Munts. A càrrec del professorat del CdA N. Montardit, M. Segura, J. Tortosa i M.J. Virgili

** La resta d’hores, fins a completar les 30 h assenyalades, correspondran a treballs relacionats amb el tema objecte d’aquest seminari per via telemàtica.

Lloc de realització:

Dies 14-18 a:

ICAC, Plaça d’en Rovellat, s/n – 43003 Tarragona; Tel: 977249133/Fax: 977224401

Dia 19 a:

En els espais detallats de Tarragona. Per als professors: aquesta activitat està reconeguda dins dels Plans de Formació de Zona. Inscripció: http://www.xtec.cat/formacio/index.htm (introduïu el codi a "Cercador d'activitats") Termini de la inscripció: de l'17 de gener al 10 de febrer de 2011. Consulta de l'assignació de la plaça: 12 de febrer de 2011. Posteriorment obtindreu el certificat de 30 hores del curs atorgat pel propi Departament d’Ensenyament.

V Jornades de Didàctica de les Llengües Clàssiques:

 Organitzades pel Col·legi de Llicenciats i l'ICE de la UAB, del 18 al 19 de març del 2011 a la Casa de Convalescència de l'Hospital de Sant Pau, a Barcelona.

• 10.00: Ponència inaugural: Harundo omnis ex una stirpe numerosa, atque etiam recisa fecundius resurgit. L’hora de Roma a Roma (1503-1550). Joan Carbonell.
• 11.30 – 14.00: Projectes col·lectius
• Thaleia. Grup de reconstrucció històrica, Tarragona. Mercè Tubilla.
• Un projecte ARCE per a clàssiques. Luis Inclán.
• Una jornada plurilingüe a l’Institut Cristòfol Ferrer. Margalida Capellà.
• Sí, ellos pueden (wikis de estudiantes). Ana Ovando.
• 16.00 – 17.00: Miscel·lània informativa
• 17.00 – 19.00: Tallers simultanis
• Itinera electronica. Jordi Saura i Xavier Yàñez.
• Lectura de Tit Livi. Bàrbara Matas.
• La reconstrucció històrica, una eina didàctica. Mercè Tubilla.
• Navegant per la xarxa: l’ús dels blogs en les clàssiques a secundària. Jordi Rincón.
• Taller pràctic sobre wikis. Ana Ovando.

Dissabte 19:

• 9.00 – 11.00: Sessió de debat (treball en grups repartits en tres àmbits)
• Pràctiques de promoció i dinamització dels estudis clàssics a l’ESO i el batxillerat (Equip de clàssiques ICE-UAB).
• B. Organització i optimització del currículum dels estudis clàssics. Equip ICE-UdG.
• De l’institut a la universitat: vies de comunicació entre l’alumnat i el professorat (Francesca Mestre).
• 11.30 – 13.00: Trobada col·loqui amb Josep M. Rius (JOMA), dibuixant del Magazine de La Vanguardia. Una altra mirada sobre el món clàssic
• 13.00 – 13.30: Debat en sessió plenària i conclusions del treball en grups.

Programa detallat i inscripció.