Duet de María Muñoz i Pep Ramis
En el recorregut de les creacions del grup ens hem donat espais per trobar-nos els dos en escena, un lloc per aprofundir i descobrir nous territoris del llenguatge, el pensament sobre l’escena i la dramatúrgia. Així és com hem creat Quarere (1989) L’animal a l’esquena (2001) i El Cinquè Hivern (2015), tres peces allunyades en el temps i que han significat diferents punts d’inflexió en la recerca escènica.
És aquest l’interès que ens porta a crear Double Infinite. The Bluebird Call. Una nova trobada dels dos creadors de Mal Pelo, per construir una peça des de la fragilitat, la senzillesa i l’amor per aquest ofici, que ens segueix interrogant. Sobre nosaltres, sobre l’individu, la identitat, el grup i els àmbits. I sobre el cos, el gran revelador de les pròpies potències.
María i Pep

AFTER serà el quart llargmetratge d’aquest cineasta i representa la culminació d'una evolució: fer pel·lícules de forta convicció artística, amb inspiració i calat popular. Amb vocació de públic, de servei. Amb vocació de democratitzar el cinema d’autor. Ser pedagògic amb el públic sense caure en el to il·lustratiu o paternalista.

Un concert coreografia utilitzant low tech per a cossos i objectes en moviment, Peau és una partitura ballada en la qual els moviments creen capes de so i les imatges es desglossen en capes sensorials.
Les pantalles corporals i els cossos sonors creen diferents profunditats d'enfocament, d'un pla a un altre, en un horitzó de reverberacions. Totes aquestes "pells" i superfícies xoquen i s'enfronten, creant fluctuacions en la imatge en moviment en què s'ha convertit l'escenari. Els tres intèrprets són alhora subjectes, sonoristes, projeccionistes i superfícies de projecció. Ells naveguen lliurement entre aquestes capes, formant un conjunt exuberant i mutable de peces.

L’animal a l’esquena acollirà per segon any aquesta inciativa d’un grup de joves creadors de Cerlà que aglutina, a més, a altres creadors de diversos àmbits artístics. Durant dues setmanes aquest col·lectiu desenvoluparà diverses activitats:
- Creació: Una primera setmana de residència de creació per a desenvolupar les seves propostes artístiques pròpies.
- Formació: La Verema convida al col·lectiu “Si los martes fueran viernes” a un taller intensiu en el cap de setmana 15-16 de juliol.
- Dinamització: En la segona setmana el col·lectiu obra la seva recerca a altres joves creadors tant de l’àmbit escènic, com musical com de les arts plàstiques i instal·latives.
- Difusió: Entre els dies 20 i 22 de juliol, La Verema programarà amb el suport de L’animal a l’esquena i Cultura Celrà diverses programacions en els espais de L’animal. Al 2023 L’animal ja disposarà de l’espai de la masia del Mas Espolla com a espai de creació i exhibició. Trobades amb el públic, exposicions, concerts, peces site specific, entre altres. Dissabte 22 hi haurà la mostra de varis treballs d’aquests joves creadors en el marc d’una proposta lúdica-festiva.

L’Arreplegada és un esdeveniment creat pel grup La Verema amb la col·laboració de L’animal a l’esquena. Consisteix en un acte cultural format per una mostra d’arts escèniques, una exposició i música, amb l’objectiu d’oferir un espai per compartir i conèixer el treball d’artistes joves. És una trobada per fomentar l’intercanvi creatiu de les participants, que pertanyen a disciplines i branques de creació diverses, afavorint així a la creació d’una xarxa artística.

Los laboratorios de improvisación escénica de SLMFV son un espacio de investigación y experimentación de aquellas herramientas que enriquecen y emancipan a las artistas a la hora de afrontar una composición en tiempo real. Tomando como punto de partida su último trabajo escénico "Casa Nostra", el objetivo es proponer un espacio de práctica física donde se ponga el cuerpo a componer instantáneamente en relación con el universo poético del cine de gánster.
Compartirán su estudio de la improvisación en danza: una práctica para desarrollar de manera técnica y multidireccional el sentido de la presencia escénica. Se considera presencia escénica a un estado de disponibilidad y responsabilidad creativa, de potencia física y de riesgo interpretativo. Todos estos elementos serán puestos en relación con las distintas variables escénicas (en este caso sonido y vestuario) en función de una creación colectiva
y de un interlocutor fundamental: el público.
Dirigido a todas aquellas personas que estén interesadas en la improvisación y quieran conocer y/o profundizar en el trabajo que propone Si Los Martes Fueran Viernes.


detalls

Inici del procés de creació d’aquestes dues creadores i intèrprets per a la creació d’un duet, punt de partida per a la col·laboració entre les dues per a desenvolupar una peça escènica al 2024.

L’animal continua donant suport a la jove creació del territori, línia de treball iniciada fa uns anys i que pretenem que sigui més present en el futur. La qualitat artística i creativa del conjunt de creadors de Celrà – Gironès en dansa, cal que tingui un suport i seguiment en un moment en què surten de l’etapa de formació per endinsar-se al terreny professional.

ALBA és un recital de dansa i piano, però també és una publicació de coreografies, i també és un estudi sobre el llenguatge literari, coreogràfic i musical i els seus jocs de composició. Aquesta obra aborda la composició i la forma com a tema en sí mateix, trobant diàlegs intertextuals d'anada i tornada entre la paraula, el moviment i el so.

A la nostra investigació, llancem els nostres herois a l'espai exterior. Seguint dos astronautes que s'allunyen de la Terra, l'espectador es podrà submergir amb ells en el món de transformació que estan experimentant els nostres herois.
La idea d’aquesta proposta és crear per a l’espectador la sensació d’aturar o canviar el curs del temps, durant el qual comprenem la nostra inevitable necessitat de coneixement del cos, la ment i l’esperit i ens fem una pregunta sobre la ciència i l’espiritualitat. El fonament més important del procés de recerca d'aquesta creació té el seu inici en un llibre de Thomas Mann “La Muntanya Màgica”.

Què passa quan una dona irromp en un territori que tradicionalment ha estat de domini masculí? Què succeeix quan són elles les que intercedeixen en l'esfera pública? Aquestes preguntes són els disparadors de la proposta que us presento. Songs for the bitch-witch women és un projecte escènic que parteix del meu interès per entendre com funciona el mecanisme que regula el què es pot i el què no es pot dir i fer en públic i, més concretament, davant d’un públic. Entre totes les eines que possibiliten aquesta jerarquia, m’interessa especialment centrar-me en la paraula perquè aquesta és i ha estat un element crucial per a la construcció de “La Realitat” i el control i la regulació de la vida pública. Aquesta peça busca, per tant, generar una altra paraula a escena, una manera de construir des d’una veu pròpia.