Demaneu que en Carod es defineixi sobre la politica d'aliances despres de les eleccions, és una peticio justa, feu vosaltres el mateix, diu amb qui pactareu per fer un govern estable, definiu els vostres pactes postelectorals, no és creible demanar als altres el que un mateix no fa

Puigdemont, et respecto i sé que en el fons ets un independentista a la casa de CiU però els convergents no penseu mai que el votant d'ERC el que vol és que ERC governi al marge d'amb qui ho faci per tal que ERC es consolidi i en una o dues legislatures sigui a primera força de centre-esquerra creant u sistema nacional de partits que tingui ERC com a referent de centre-esquerra i CiU com de centre-dreta. I créixer només es fa governant i demostrant el que vals. I si al final reesulta que CiU presideix la Generalitat amb l'abstenció en segona volta del PP tenint en compte que el tripartit no sumés prou? Quina carta ens escriuràs aleshores. Jo potser et votaria com alcalde de Girona però a nivell nacional ERC.

El problema és que en Carot (em refereixo al amics d'ERC), com tots els altres, no voldran dir " "Femella" fins que no li hagin vist el cul". Per tant, és difícil decidir el vot amb aquestes condicions.

Els qui realment volem un pacte nacional tenim dues incògnites que malauradament no les resoldrem fins després d'emetre el vot: tripartit i sociovergència.

Tan si ERC fa possible el "tripartit", com si es materialitza la incomprensible "sociovergència", soc partidari de començar a plantejar-se a esparrecar les cartes.

A reveure.

Mineu.

en el fons, el problema no es amb qui pactar, sinó 'què' es pacta. no seràs tu qui haurà de canviar el vot?

no cal oblidar, especialment coses com aquesta que copio i enganxo d'un periodista català:

'Les afinitats entre Convergència i Unió i el Partit Popular són moltes, com ho demostra la coincidència de vot d?ambdós partits en el Congrés espanyol i en el Parlament de Catalunya. Al Congrés espanyol, en el període 1996-2000, CiU i PP van votar junts el 94?7% de les lleis, i en el període 2000-2004 un 83?4%. Pel que fa al Parlament de Catalunya, en el període 2000-2003, la coincidència va arribar al 97?22%.'

no vull + tri o sigui que estic ben decidida a votar ciu...sense manies

Benvolgut Carles: la teva carta seria perfecta i els teus raonaments convincents si CiU o Artur Mas ens haguessin tranquil·litzat en algun moment i ens haguessin dit que no posaran en Montilla ni de secretari del director general d'un departament. Però no ho han fet i no ho han dit: més aviat tot el contrari, i si no, repassa, la darrera resposta a l'entrevista de Sala i Martín a La Vanguardia. El drama no és que CiU i ERc no vulguin pactar: és que s'odien. I així ens va...

ERC mai serà capaç d'articular tot l'espectre independentista per si sola. Esquerra ha de ser el partit de referència de l'Esquerra catalana i CiU ha de ser (i de fet ja és) el partit de referència de la dreta catalana. Hem d'evolucionar cap a un sistema de partits propi, on els partits estatals tinguin cada vegada un pes menor. Per això ERC només pot pactar amb els socialistes. Perquè és la única manera de menjar-se el seu electorat. Pactant amb CiU només s'aconseguirà expulsar del projecte nacional català molts ciutadans que per sobre de tot es consideren d'esquerres i que no tenen una afinitat nacional clara. El pacte CiU-ERC abocaria aquest sector a mans del PSC de forma irremeiable. CiU hauria d'entendre que una CiU forta i una ERC forta és el millor escenari de futur per Catalunya i hauria de contribuir a construir aquest escenari. En canvi Convergència defensa una CiU com a pal de paller del catalanisme, aliada amb una esquerra satèl·lit davant d'un sòlid bloc "antinacionalista". PER L'INTERÈS NACIONAL DE CATALUNYA, NO AL PACTE NACIONAL!

Carles, per si interessa, he deixat un comentari al meu bloc.

Una salutació.

Em sembla realment fascinant haver descobert ara, amb 29 anys, que a Catalunya hi convivien tantes promeses de l'estratègia política i de país, tot un exèrcit de conspiradors amb un pla magnífic i molt efectiu ?no es pot dir que secret, perquè el sento i el llegeixo a tot arreu? per desbancar i substituir sense problemes el primer partit de Catalunya, el PSC, que governa les principals capitals del país, la Diputació de Barcelona i ara també la Generalitat, després que els la regaléssim. Un partit que és, pel cap baix, un monstre. Ei, cap problema! Es tracta de governar amb ells i, com que són gilipolles (perdoneu-me si m'excito un pèl), els robarem primer els vots i després les cadires!!! Sssshhht, no piuleu, eh... Però oi que fa trempar?!

Sempre, sempre els mateixos cops de cap contra el mateix mur, que és la realitat. De veritat que hi ha dies que hi poso voluntat i comprensió, però al final m'esgota sentir tantes tonteries. I encara més, quan les sento per gent que, en teoria, són primeres files d'Esquerra Republicana. Sens dubte, no em cal ni treballar a l'Insitut Noxa ni ser vident per dir avui, a uns quants dies de les eleccions, que ERC se la fotrà. I és amb la realitat, que se l'hauran fotut, de nou. Quina mania amb abandonar-la a la primera de canvi.

Jo votaré en blanc, perquè sóc algú massa ideologitzat i també em fot ràbia haver d'acabar donant la raó a CiU, quan, en el fons, penso que tampoc no s'ho mereixen. Ara bé: si haig d'acabar veient amb els meus ulls que ERC fa President en Montilla, en pro del gran "pla estratègic", m'agradaria que tinguessin el valor de dir-m'ho ara, abans que no sigui massa tard.

Salut a tothom,

Xevi M.