El Bloc d'en Lluís Pérez

Avui tenia pensat tancar el dia amb un post sobre la troupe de convergents resentits que s'estan intentant fent passar per republicans decebuts. Però va, ho deixarem per un altre dia. Avui em relaxo i responc el meme musical de la Sara, que consisteix en respondre a unes breus preguntes amb els títols de les cançons que tu escullis del grup que tu escullis. Servidor ha escollit Bad Religion, un grup el missatge del qual comparteixo gairebé al 100%.

* ¿Eres hombre o mujer? A man with a mission (Un home amb una misió).
* Descríbete: 21st Century Digital Boy (Noi Digital del Segle XXI).
* ¿Qué sienten las personas acerca de ti? Individual.
* ¿Cómo describirías tu anterior relación sentimental? No direction (Sense direcció).
* Describe tu actual relación con tu novio/a o pretendiente: Big Bang.
* ¿Dónde quisieras estar ahora? The streets of America (Els carrers d'Amèrica).
* ¿Cómo eres respecto al amor? No control (Sense control).
* ¿Cómo es tu vida? Against the grain (A contracorrent).
* ¿Qué pedirías si tuvieras sólo un deseo? I want to Konquer the World (Vull conquerir el món).
* Escribe una cita o una frase sabia: It's a long way to the promised land (El camí de la terra promesa és llarg).
* Despídete: Don't pray on me (No reseu per mi).

Passo el meme a la Mireia, a en César i a en Carles Vilaseca, sense la menor esperança de que el responguin :D

Posted by Lluís at 2:35 AM | Permalink | Comments  

En Víctor Alexande ha publicat un article a la seva web presentant el pacte d'ERC amb el PSC com un gran error històric. Vagi per davant que admiro profundament en Víctor, i què el seu llibre Jo no sóc espanyol va ser cabdal en la meva formació política. No obstant, crec que l'article que ha publcat està fonamentalment equivocat i peca de molts vicis que sovintegen tota l'obra d'aquest escriptor. Criticaré l'article punt per punt perquè crec que expresa el pensament (equivocat, al meu parer) de molts catalans i catalanes que han votat ERC a aquestes eleccions i que no comparteixen la decissió de l'Executiva Nacional. Vegem:

No és això, companys d'Esquerra. Un partit independentista no pot fer mai president l'home que el 6 d'agost de 2005 va dir que "els drets històrics de Catalunya no existeixen". Un partit independentista no pot lliurar mai el país a un partit espanyolista com el PSC, que el 9 de febrer de 2006, amb els seus vint-i-un diputats al Congrés espanyol, va votar al costat del Partit Popular en contra de la unitat de la llengua catalana. Un partit independentista no pot posar mai en el govern la força política que el 17 de març d'enguany, votant novament amb el Partit Popular, va impedir que Catalunya pugui gestionar plenament els seus ports i aeroports.

Aha. I un partit independentista si que pot fer president el principal responsable de les retallades a l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya? Un partit independentista pot fer president un "nacionalista" que creu que la nació catalana s'acaba a l'Ebre? Un partit independentista pot fer president un home què és declaradament contrari a la independència del que ell considera el seu propi país? Un partit independentista pot fer president un home que el 2003 es va reunir a Doñana amb dirigents del Partit Popular per parlar d'un possible pacte post-electoral? Un partit independentista pot fer president l'home que va recolzar la seva conselleria en cap sobre els vots del PP? Un partit independentista pot fer president un home que té un número dos (en Duran i Lleida) què està declaradament en contra de la oficialitat de les seleccions catalanes? Un partit independentista pot fer arribar al poder els que van posar l'Aznar de President a Espanya?

Un partit independentista no pot justificar aquests disbarats dient que ho fa amb la intenció que "la qualitat de vida dels catalans formi part de la nostra identitat com a poble al costat de la llengua i la cultura nacionals". No ho pot fer perquè el PSC no ha cregut mai que Catalunya sigui una nació.

Més enllà de les paraules, Víctor, la concepció política que CiU i PSC tenen de Catalunya és la mateixa: una Catalunya que comença als Pirineus i acaba a l'Ebre, i que ha d'estar dins de l'Estat espanyol. O ja no recordes l'Artur Mas dient que el seu Pacte de les retallades encaixava dins "l'interés general espanyol"? O ja no recordes que va ser gracies a CiU que durant la Transició ens vam quedar senser un concert econòmic com els dels bascos? Francament, em sobta que tu, que vens des de fa dies denunciant el franquisme sociològic que s'amaga a CiU, ara ens vulguis dir que el PSC és més espanyolista que CiU.

És més, tota la seva política al llarg dels anys no ha tingut cap altre objectiu que la sibil·lina espanyolització de Catalunya i el fre constant a la seva projecció internacional com a comunitat nacional diferenciada d'Espanya. ¿Cal recordar que ha estat el PSC el principal responsable del miserable Estatut que Zapatero ha lliurat a Catalunya?

Això és FALS, Víctor, i ho saps. Què el PSC entri dins de la línia política del PSOE és normal perquè forma part d'ell. Ara, CiU no tenia cap necessitat de donar suport a les retallades a l'Estatut. Ni forma part del PSOE, ni tenia en el moment del Pacte Mas-Zapatero cap acord de govern amb el Partit Socialista. Sense els vots de CiU al Congrés, l'Estatut no hauria pogut tirar endavant i els socialistes s'haurien vist forçats, o bé a cedir a les reclamacions dels nacionalistes d'ERC i de CiU, o bé a provocar una crisi política sense precedents a Catalunya. I, en comptes d'això, el que va fer en Mas va ser pactar un Estatut, com dius tu, miserable. A canvi de què? Doncs d'una foto i segurament d'una promesa de què seria el proper President de la Generalitat. Ja veus, un "nacionalista" pactant a Madrid quin Govern hi ha d'haver a Catalunya. Pacte que s'ha vist trencat per un encomiable acte de sobirania del PSC. Com veus, ni els del PSC son tan espanyolistes, ni els de CiU son tan "catalanistes", més enllà de la retòrica.

CiU, i en particular Artur Mas, son els principal responsables de l'Estatut miserable del que et queixes. Pot ERC fer president un home així?

Cal recordar que ha estat aquest partit el qui ha ofert el patètic i espanyolista espectacle de l'Institut Ramon Llull, el qui va espanyolitzar la presència de Catalunya a la Fira literària de Guadalajara i el qui pretén fer exactament el mateix a la Fira literària de Frankfurt?

Cal recordar quin és el partit que s'oposa a la destrucció de segons quins monuments franquistes arreu del país? Crec que no, perquè tu mateix ho has anat explicant a la teva web. I cal recordar quin és el partit que justifica les retallades a l'Estatut en nom de "l'interés general espanyol"?

Com pot, un partit independentista com Esquerra Republicana, lliurar la clau del govern a la força política que malda per donar a l'espanyol el rang de llengua pròpia de Catalunya -cosa que suposaria la mort de la llengua catalana- i que representa per si mateix el més viu retrat de l'autoodi?

Home, Víctor, em permetràs que dubti d'això de que el PSC és "el més viu retrat de l'autoodi"? Tu i la teva tendència a l'exageració, que tan sovint esquitxa els teus d'altra banda sensacionals llibres: estàs segur de què no és més viu retrat de l'autoodi Ciutadans? I el PP de Catalunya, amb el que per cert CiU no ha tingut mai cap problema a l'hora de pactar? Va, Víctor, sigues seriós...

¿És el PSC qui ha de protegir la llengua, la identitat i els drets nacionals dels catalans? ¿Pot ser president de Catalunya un home que no creu necessari tenir un bon nivell de català per presidir el país, que considera que hi ha pobles superiors i pobles inferiors i que, d'acord amb això, afirma que Espanya és una nació superior i Catalunya una nació inferior?

Perdona Víctor, a Montilla se li podran criticar moltíssimes coses, però jo no he llegit MAI que hagi dit, ni tan sols insinuat, que hi hagi pobles inferiors i pobles superiors, o que Espanya sigui una nació inferior i una nació superior. Deformar d'aquesta manera els posicionaments de l'altri rep un nom: fal·làcia de l'home de palla. Un altre defecte que sovinteja els teus llibres i articles amb massa freqüència.

D'altra banda, no se si ho saps, però l'altre possible president de Catalunya és un senyor que, sent catalanoparlant, parla castellà en la seva vida privada perquè la seva dona és de l'Europa de l'Est i "ja se sap que parlar amb els estrangers en català és de mala educació". Pot fer ERC President de Catalunya un home així?

¿És que no té dignitat Esquerra Republicana, que ja ha oblidat que va ser el PSC (amb el suport d'ICV) qui la va expulsar del govern després d'haver destituït Josep-Lluís Carod-Rovira com a conseller en cap?

És que no tens memòria, Víctor, que no recordes que qui va atacar més salvatjament en Carod per l'afer d'ETA va ser CiU? És que no recordes que van ser ells dels primers en demanar-ne la dimissió? És que no recordes que el tripartit es va trencar a causa de la divisió provocada al seu si per l'Estatutet de les llenties, el principal responsable del qual va ser Artur Mas?

Hi ha errors històrics, i Esquerra és a punt de cometre'n un de molt important. L'ambició de tenir un lloc al govern és legítima en tota força política; sempre, és clar, que el preu no impliqui la substitució nacional d'un poble. Si Esquerra no escolta les seves bases és que s'ensuma la resposta i prioritza el poder al país.

D'on has tret que Esquerra no escolta les seves bases? Sense obligació estatutària de fer-ho, Esquerra sotmetrà la seva decisió de pactar amb Montilla al judici del Consell Nacional. D'altra banda, no trobes que si l'únic que movés Esquerra fos l'ambició de poder hauria acceptat la sucosa oferta d'Artur Mas d'un Govern al 50% amb CiU? I per cert, d'on treus que el preu d'aquest pacte implica la substitució nacional d'un poble? Com és que no vas dir el mateix fa tres anys?

Les bases, però, tenen molt a dir i ho faran. Cosa que, paradoxalment, dignifica Esquerra. Per adonar-nos-en, n'hi ha prou que ens preguntem si les bases de Convergència i Unió farien mai una cassolada davant la seu central del seu partit en cas d'un pacte CiU-PSC.

Víctor, les bases d'ERC no han convocat cap cassolada davant la seu del partit. La cassolada que s'ha convocat s'ha convocat al carrer Villarroel, on ja fa un mes i escaig que ERC no hi té la seu, cosa que demostra que qui ho ha convocat no és militant d'ERC sino, amb tota probabilitat, un convergent resentit fent-se passar per militant d'ERC. El veredicte de les bases, Víctor, només es coneixerà quan es conegui la votació del Consell Nacional. Assumir abans d'això que les bases d'ERC pensen igual que tu és una llicència que crec que no et pots prendre.

Estem vivint moments molt importants de la història de Catalunya i la imatge que Esquerra transmet -més enllà de la ingènua bona intenció que la mogui- és que pensa més en ella que en el país.

Insisteixo, Víctor: si fos així, no tindria més sentit que ERC pactés amb en Mas, que oferia als republicans un govern amb un 50% de departaments en mans d'ERC?

I això no és bo ni per a ella ni per a Catalunya. Si el pacte amb CiU no és possible, sempre queda l'alternativa de romandre a l'oposició.

El pacte amb CiU era possible, Víctor. Possible i enormement beneficiós pel partit en quant a tocament de poder. Ara bé, no era gens beneficiós pel país. Com tampoc era gens beneficiós pel país deixar tot el poder en mans de la sociovergència. ERC aquí ha assumit un enorme cost polític que es tradueix en la proliferació d'articles com el teu, i ho ha fet, t'agradi o no, amb sentit de país.

Sobre això de "romandre a la oposició", jo crec que la gent entendria que ERC anés a la oposició si li obliguesin. Ara bé, si ERC té la possibilitat d'assolir poder per a engegar el seu projecte polític, ni que sigui en part, per quin estrany raonament es podria justificar que deixés tot aquest poder en mans dels seus adversaris? La gent més ideologitzada potser no perdonareu les vicisituds de la realpolitik, però la gent del carrer el que no perdona son els purismes.

Fer un pas en fals és a l'abast de tothom. La saviesa, en canvi, consisteix a saber fer un pas enrere per poder-ne fer dos endavant.

Ara ho has dit, Víctor. L'únic que dubto és d'on treus que el pacte amb Montilla no és un pas enrera amb la intenció de fer-ne més tard dues endavant.

La cosa és senzilla, Víctor. ERC havia de fer una tria on anar voluntariament a la oposició no era una opció. Montilla o Mas. Mas o Montilla. És a dir, un partit independentista i d'esquerres havia de triar entre un autonomista de dretes, responsable de les retallades a l'Estatut i d'un Pacte signat a Madrid que se suposava que havia de decidir el Govern que dirigira Catalunya durant els propers quatre anys; i un autonomista d'esquerres responsable del primer acte de sobirania del PSC respecte del PSOE que es recorda des de la Transició. I ha escollit aquest últim.

Tu vols plantejar-ho com una qüestió de què l'Executiva d'ERC està avantposant els seus interesos de poder als interesos del país, però ja has vist que la oferta d'Artur Mas era molt més temptadora en termes de poder que no pas la de Montilla. O sigui que no és així, Víctor, no és així.

Posted by Lluís at 10:51 AM | Permalink | Comments  

Hi ha gent que té molt mal perdre. Tanta gent, que s'han reunit tots en un partit la mar de divertit que es diu Convergència i Unió. Els propers dies assistirem a una inèdita campanya de linxament d'un partit català (CiU) contra un altre partit català (ERC), pel fet de que aquest últim s'ha atrevit a robar-li la mel del poder dels llavis (per segona vegada) al primer. L'acusació preferida és "sou uns botiflers" i "quin és el preu de vendre Catalunya?". Acusacions que mostren, a més de mal perdre, un nivell d'amnèsia històrica precoupant. D'amnèsia històrica massa recent. Per això, us demano que distribuiu aquest video entre tots els vostres contactes per a què la gent se n'adoni del què realment vol dir vendre Catalunya i traïr-la.

Posted by Lluís at 12:42 AM | Permalink | Comments  

Demanaré als meus lectors que facin un acte de confiança si els hi dic que aquest servidor estava ultimant un Manifest de blocaires a favor d'una reedició del tripartit. Ara, clar, ja no fa falta: ja tenim aquí el tripartit, a menys d'una setmana de la nit electoral.

Crec que és una bona notícia. Mas i Montilla son dos polítics que, pel que fa a la qüestió nacional, s'assemblen molt més que no pas es diferencien. Cap dels dos ha tingut una trajectoria lligada als moviments catalanistes, cap dels dos sembla tenir una gran estima pel català a la seva vida privada, i cap dels dos té un horitzó nacional que vagi gaire més enllà de l'Estatut sorgit del pacte Mas-Zapatero. Més enllà de la retòrica i de l'estètica, Mas no és massa més catalanista que Montilla. Mas no és ni un Pujol, ni molt menys un Ibarretxe.

En canvi, on si que hi han diferencies és en el terreny social. Ara més que mai, Convergència ha imprimit un gir neoliberal al seu discurs i al seu programa. Convergència ha sigut el partit que tradicionalment ha inflat els comptes de les escoles privades a base de declarar-les "concertades" encara que fossin escoles d'elit. Oblida't, doncs, de revisar l'estatus d'aquestes escoles amb un Mas president. Com pots anar-te oblidant, també, d'impulsar nous plans de subsidis de dependència, d'un major suport financer a l'ensenyament públic, etc.

Per això, saludo aquest nou tripartit que ens ha arribat com un tripartit express, en dos dies com qui diu. Com saludo també el gest d'autonomia del PSC respecte del PSOE que ha representat el desmarcar-se de la sociovergència, la opció preferida per Zapatero i pels barons socialistes espanyols. I ho saludo des de la convicció de que el tan cacarejat "Pacte Nacional" amb CiU només tindrà sentit quan CiU accepti de fer front comú amb ERC per a la reclamació d'un referèndum d'autodeterminació. Fins aleshores, posats a pactar amb l'autonomisme, millor pactar amb l'autonomisme d'esquerres.

I, en fi, una derivada de tot això força important: a veure qui és el llest que diu ara que a ERC impera un racisme visceral contra la gent que no és catalana de soca-rel. I a veure qui és el llest que diu ara que a Catalunya la gent provinent de la immigració espanyola dels anys 40 estem marginats. Ciutadans, primer mite desmuntat. Per a quan un Mohammed nascut a Rabat presidint Espanya amb el suport del PSOE?

Posted by Lluís at 9:45 AM | Permalink | Comments  

Un company d'Amnistia Internacional - Catalunya, militant escèptic, m'envia el següent programa d'unes jornades sobre progrés científic que es faran a Castelldefels els propers dies 10 i 11 de novembre. Les jornades estan organitzades, entre d'altres, per ARP - Sociedad para el Avance del Pensamiento Crítico. En faig un copy-paste per si a algú li pugués interessar. En particular, crec que la consellera Marina Geli en treuria bon profit:

El próximo viernes 10 de noviembre a las 18 h, en Castelldefels (Barcelona), el Dr. Mario Bunge, Profesor de Lógica y Metafísica del Departamento de Filosofía de la Universidad McGill de Montreal (Canadá) y Premio Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades en 1982, dará con su conferencia el pistoletazo de salida a las Jornadas 'El Progreso Científico y sus amenazas', en las que en un día y medio (y a lo largo de cuatro mesas redondas en las que participarán 17 expertos en su materia -venidos de toda España-) trataremos de analizar conjuntamente las amenazas que se ciernen sobre el futuro del desarrollo de las ciencias médicas, de la evolución, de la lucha contra las pseudociencias, de la filosofía de la ciencia y del derecho, así como de los procesos de innovación.

Resumen del programa:

VIERNES, 10
18,00 h
CONFERENCIA INAUGURAL DE LAS JORNADAS: EL PROGRESO CIENTÍFICO Y SUS AMENAZAS
"EL ENFOQUE ESCÉPTICO DE LA POLÍTICA" a cargo del Dr. Mario Augusto Bunge, Profesor de Lógica y Metafísica del Departamento de Filosofía de la Universidad McGill de Montreal (Canadá) y Premio Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades
en 1982.

19,00 h-21,30 h
Mesa Redonda: 'Amenazas contra el derecho a la salud', con el Dr. Josep Mª Corretger Rauet, pediatra, Asociación Española de Vacunología, Dr. Erik Cobo Valeri, Departamento de Estadística e Investigación Operativa de la Universitat Politècnica de Catalunya y Dr. Roderic Guigó, Instituto Municipal de Investigación Médica (IMIM),
de Barcelona.

SÁBADO, 11
10,00 h
Mesa Redonda: "Los ataques al progreso científico: Evolución, creacionismo y pseudociencias" , con el Dr. Eustoquio Molina, catedrático de Paleontología de la Universidad de Zaragoza; Dr. Manuel Moreno Lupiáñez, Profesor del Departamento de Física e Ingeniería Nuclear de la Universidad Politécnica de Cataluña; Dr. Jordi Agustí, Profesor de investigación de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats e investigador del Instituto Catalán de Paleoecología Humana y Evolución Social de la Universidad Rovira i Virgili y el Dr. Félix Ares de Blas, Presidente de ARP-Sociedad para el Avance del Pensamiento Crítico. Moderada por Javier Armentia, Director del Planetario de Pamplona.

12,30 h
Mesa Redonda: "Derecho al progreso científico", con el Dr. Mario Augusto Bunge, Profesor de la Universidad McGill de Montreal (Canadá); Dr. Miguel Osset Hernández, bioquímico y expresidente de Amnistía Internacional Catalunya, y la Dra. María Casado, Profesora titular del Departamento de Filosofía del Derecho de la Universidad de Barcelona y Directora del Observatorio de Bioética y Derecho del Parque Científico de dicha Universidad.

17,00 h
Mesa Redonda: "Derecho a la innovación", con Alfons Cornella, fundador de Infonomía; Dr. Lluís Torner, director del Instituto de Ciencias Fotónicas, y Dr. Artur Serra Hurtado, adjunto de dirección de la Fundación i2cat.

Moderador: Dr. Ferran Tarrasa Blanes, Ingeniero Industrial

Lugar: Salón de Actos de la Escuela Politécnica Superior de
Castelldefels - UPC (Parque Mediterráneo de la Tecnología, Campus UPC - Castelldefels).

Los actos están organizados por la Agrupación Astronómica de Castelldefels y el Centro de Actividades Ambientales Cal Ganxo, con la colaboración de ARP-Sociedad para el Avance del Pensamiento Crítico y con el apoyo del Ayuntamiento de Castelldefels, de la Escola Politècnica Superior de Castelldefels (Universitat Politècnica de Catalunya), y de la Fundación Epañola para la Ciencia y la Tecnología (FECYT).

La dirección web para el programa e inscripciones está en
http://www.castelldefels.org/progreso.

Posted by Lluís at 12:16 PM | Permalink | Comments  

Una barreja d'emocions i pensaments molt diversa és la que em provoca l'aritmètica parlamentària resultant d'aquestes eleccions. Tranquilitat barrejada amb preocupació, satisfaccions barrejades amb decepcions... D'entrada, clar, s'ha de dir que l'escenari és pràcticament el mateix del 2003, i que només hi han dues novetats realment significatives: el PSC es fot la patacada del segle i entra al Parlament el nacionalisme espanyol de centreesquerra capitanejat per Ciutadans.

Una cosa que també canvia significativament és la participació. Si hi ha hagut una vencedora clara d'aquestes eleccions, aquesta ha sigut l'abstenció. Una abstenció que s'explica en part pel cansament de la ciutadania després de tres anys de comicis gairebé ininterromputs i de tres anys, també, de batalla política permanent. Una abstenció que, com sempre passa amb l'abstenció, ha beneficiat la dreta. Però no només això: també ha beneficiat el nacionalisme espanyol. I és que si la participació hagués estat la de l'any 2003, tinc pocs dubtes de que Albert Rivera i els seus no haguessin aconseguit arribar a la barrera del 3% necessària per arribar al recompte d'escons. Per cert, barrera sensiblement inferior a la que impera a comunitats no-nacionalistas com Madrid o el País Valencià, o com al mateix Congrés espanyol. I és que finalment sembla que els perversos i excloents nacionalistes catalans governem i legislem amb més sentit de la pluralitat que els no-nacionalistas espanyols. Convindria que Albert Rivera no ho oblidés: si és diputat és perquè s'ha presentat a la Comunitat nacionalista de Catalunya i no a la comunitat no-nacionalista del País Valencià.

Estic tranquil i satisfet, d'altra banda, pel resultat obtingut per ERC. Jo, francament, creia que no baixariem dels 23 i que àdhuc pujariem fins els 25. Durant un moment, semblava que podriem assolir els 24. Durant un altre moment, semblava que baixariem fins els 18 i la teoria del "partit suflé" que es desinfla quedaria confirmada. Al final, ni tant ni tan calb: ERC ha baixat dos escons. No és un triomf apoteòsic precissament, però tenint en compte l'asfixiant campanya mediàtica en contra dels republicans durant els últims anys, es pot considerar sens dubte un èxit. I el que és més important és que la prova de foc del creixement d'ERC no era pas fa tres anys, que estaven a l'alça, sino ara, que estaven en hores baixes. Em refereixo a que ara era hora de demostrar que l'enorme creixement de fa uns anys s'havia fidelitzat. Crec que un resultat de 21 escons demostra que, en efecte, s'ha aconseguit. Ara el que toca és revertir la tendència a la baixa i seguir creixent, tant menjant-li espai al PSC com a CiU.

El resultat de CiU és sens dubte un triomf. Per a les esquerres, vull dir. Perquè en fi, després de la campanya xuloputes de Mas, fent veure que és menjaria el món i que fregaria la majoria absoluta; després d'això, dic, que només hagin pujat 2 escons es pot considerar quasi bé un fracàs. Ara l'únic que els pot salvar d'una reedició del govern catalanista i d'esquerres és el poder de pressió de Zapatero sobre el PSC.

Gran perdedor de la jornada, el PSC. 5 escons abaix, "efecte Montilla" inexistent, perdua de Barcelona a mans de CiU, fugida de votants cap a ICV, CiU i Ciutadans. Jo m'esperava que baixarien, però no m'esperava aquesta patacada. Al PSC haurien de fer una reflexió seriosa sobre què els ha passat. Sigui com sigui, espero de tot cor que aguantin el tipus davant les pressions que sens dubte arribaran de Madrid per tal que deixin el camí lliure a Mas. Si ho fan, no només hauran venut el futur de Catalunya sino que hauran jugat a la ruleta russa amb el seu propi cap polític. Francament, caldria que al carrer Nicaragua es plantejesin si val la pena quan l'únic premi és tenir content a un permanentment desagraït Zapatero.

Sobre el PP, res a dir: perden un escó i es queden enquistats en la marginalitat.

Sobre ICV... bé, si algú sap explicar-me com és que un partit que s'ha caracteritzar per no fer RES en tres anys ha aconseguit pujar, que m'ho expliquin. I que ningú m'expliqui que els catalans som un dels pobles políticament més ineptes del planeta Terra, que això ja ho sé. Aquí sembla que per guanyar vots el millor que pot fer un és deixar fer als que manen, posar cara de nen bo, no fotre res en tota la legislatura i anar fent pose d'alternatiu. Per si no ho havieu notat, la pujada dels biocomunistes ha sigut de les coses que més m'han repatejat de tota la jornada electoral.

No la que més, clar. Perquè aquí han entrat triomfalment per la porta els neolerrouxistes de Ciutadans. Per poc, és cert, però hi han entrat. No se quant de temps els haurem d'aguantar al mapa polític català, però espero que sigui poc. D'aquí a uns dies prometo fer un post explicant de quina manera crec que ens podem carregar políticament Ciutadans des del catalanisme d'esquerres (i no em refereixo només a ERC), però de moment en faig un avenç: diu Albert Rivera que una prioritat del seu partit és la lluita contra la corrupció. Doncs bé, que ERC li proposi a aquest senyor fer front comú per tal d'il·legalitzar una font de corrupteles com son els donatius privats als partits. És a dir, els mateixos donatius que amb tota seguretat han permés als Boadella Boys dur a terme una campanya amb un pressupost que és fàcil imaginar com a sensiblement superior al que pot aconseguir en sis mesos un partit de 3000 afiliats i escaig sense absolutament cap via de finançament públic.

I és que finalment, es possin com es possin els Boadella Boys, el partit de les mans netes segueix sent ERC. Una altra cosa que no canvia.

Posted by Lluís at 12:33 AM | Permalink | Comments  

Mesos després del meu primer final de campanya com a militant de les JERC, ara arriba el segon. I què he de dir? Doncs el que diria la Mireia: votis el que votis, vota les esquerres... però que si votes ERC, millor que millor.

Encaro aquesta contesa electoral amb optimisme. He sentit rumors de que Ciutadans poden treure entre 1 i 8 diputats (sic), però a mi em sembla que no arribaran a treure representació. Tot apunta a una victòria abassagadora de CiU, però a mi em fa l'efecte que finalment la distancia amb el PSC no serà tanta. Sembla ser que ICV pujarà i que el PP baixarà, i aquí si que crec que els pronòstics no fallaran massa. I finalment, diuen que Esquerra baixarà dos escons. Ja seria una bona noticia, atès que fa uns mesos tothom vaticinava una debacle republicana, però jo sincerament penso que ens mantindrem i que, segurament, pujarem dos escons. I això, my friends, això si que seria un triomf, tenint en compte la que ha caigut des que ERC es va atrevir a dir "No" a l'enèsima claudicació catalana davant la trinxadora de llibertats nacionals madrilenya.

I això últim em sembla important. És important que ERC guanyi perquè és important que ERC es tregui aquest estigma de ser un partit de circumstancies, que desapareixerà un cop desaparegut l'efecte Aznar. ERC ha de consolidar-se com a tercera força amb vistes a esdevenir algun dia la segona i finalment la primera. ERC ha de consolidar-se també com a partit de l'esquerra nacional catalana, com el partit de tots aquells que no se senten a gust ni amb Espanya ni amb l'alta burgesia i el seu món de privilegis.

El que em preocupa no és tant el que pasi l'1 de novembre com el que passi a partir d'aleshores. Aquí ja sóc més pessimista, i és que molt em temo que ens encamimen fatalment cap a la sociovergència. Que no s'enfadin els lectors del PSC: juro per Darwin que desitjo de totes totes equivocar-me.

Posted by Lluís at 1:07 AM | Permalink | Comments