El Bloc d'en Lluís Pérez

Mesos després del meu primer final de campanya com a militant de les JERC, ara arriba el segon. I què he de dir? Doncs el que diria la Mireia: votis el que votis, vota les esquerres... però que si votes ERC, millor que millor.

Encaro aquesta contesa electoral amb optimisme. He sentit rumors de que Ciutadans poden treure entre 1 i 8 diputats (sic), però a mi em sembla que no arribaran a treure representació. Tot apunta a una victòria abassagadora de CiU, però a mi em fa l'efecte que finalment la distancia amb el PSC no serà tanta. Sembla ser que ICV pujarà i que el PP baixarà, i aquí si que crec que els pronòstics no fallaran massa. I finalment, diuen que Esquerra baixarà dos escons. Ja seria una bona noticia, atès que fa uns mesos tothom vaticinava una debacle republicana, però jo sincerament penso que ens mantindrem i que, segurament, pujarem dos escons. I això, my friends, això si que seria un triomf, tenint en compte la que ha caigut des que ERC es va atrevir a dir "No" a l'enèsima claudicació catalana davant la trinxadora de llibertats nacionals madrilenya.

I això últim em sembla important. És important que ERC guanyi perquè és important que ERC es tregui aquest estigma de ser un partit de circumstancies, que desapareixerà un cop desaparegut l'efecte Aznar. ERC ha de consolidar-se com a tercera força amb vistes a esdevenir algun dia la segona i finalment la primera. ERC ha de consolidar-se també com a partit de l'esquerra nacional catalana, com el partit de tots aquells que no se senten a gust ni amb Espanya ni amb l'alta burgesia i el seu món de privilegis.

El que em preocupa no és tant el que pasi l'1 de novembre com el que passi a partir d'aleshores. Aquí ja sóc més pessimista, i és que molt em temo que ens encamimen fatalment cap a la sociovergència. Que no s'enfadin els lectors del PSC: juro per Darwin que desitjo de totes totes equivocar-me.

Posted by Lluís at 1:07 AM | Permalink | Comments  

Post d'urgència. Vaig a dormir a hores intempestives, després d'haver llegit a Vilaweb la noticia de la jornada: la victoria Luix Ignacio "Lula" da Silva a les eleccions del Brasil, enfront del """"""""socialdemòcrata"""""""" Alckmin. Ara tot serà que Lula giri cap a l'esquerra després d'un mandat tan esperançador i controvertit alhora, i que aprengui que el seu pitjor enemic no son sino les cel·lules corruptes que encara operen dins el seu propi partit. Sigui com sigui, avui m'emporto una alegria electoral. M'emportaré una altra dimecres...?

Posted by Lluís at 5:22 AM | Permalink | Comments  

Víctor Alexandre és un independentista declarat que es caracteritza per simpatitzar amb tots els sectors del independentisme català i amb cap d'ells en concret. Manté una més que saludable distancia amistosa respecte de les diferents capelletes independentistes sense tampoc negar-li el pa i la sal a cadascuna d'elles o a una en particular. És per això que resulta tan agradable veure com dedica un post a demanar el vot independentista per a ERC amb 5 raons molt clares. He de dir que no estic del tot d'acord amb el que allà s'hi exposa. Per exemple, jo no crec que tot independentista hagi de triar entre votar ERC o "viure en la contradicció", perquè es podria tractar d'un independentista de dretes que trobés tan contradictori votar ERC com votar CiU i que, pesant més en ell l'element dretà, preferís votar CiU.

Ara bé, les reflexions d'en Víctor Alexandre apunten, com quasi bé sempre, a una veritat important: l'únic partit independentista que hi ha a hores d'ara al Parlament de Catalunya és ERC. I punt. Si hi ha independentistes que creuen tenir motius per a votar ICV, CiU o àdhuc el PSC en comptes d'ERC, perfecte, però que no comptin entre ells al suposat "sector sobiranista" del seu partit, perquè a hores d'ara l'únic partit sobiranista i independentista és el que és: ERC. Ho dic en especial pel típic votant de CiU que, ingenuament, pensa estar votant un partit sobiranista o àdhuc independentista. Que aquest votant es desenganyi: l'únic partit que aposta de manera decidida per la sobirania i la independència polítiques de Catalunya és Esquerra Republicana. A partir d'aquí que cadascú estableixi el seu ordre de preferències, però sense autoenganyar-se, si us plau.

Posted by Lluís at 5:03 AM | Permalink | Comments  

L'independentisme d'esquerres és jove en molts sentits (perquè fa relativament poc que va nèixer com a moviment polític en la seva forma moderna, perquè fa relativament poc que es va normalitzar com a tal moviment polític, perquè fa molt poc que ha entrat a les més altes magistratures del país...). Ho és també, però, en un sentit molt esperançador: és l'opció electoral que més creix entre els joves, que son els que en definitiva tenen (tenim) el futur a les mans. Esquerra Republicana de Catalunya té per davant la tasca de fidelitzar un vot jove que per si fos poc és cada vegada menys "català de soca-rel" i es va estenent de mica en mica entre els catalans amb arrels familiars de fora del país. Només una dada: ja hi ha un 25% de l'electorat d'Esquerra Republicana que, quan arribem a casa, parlem en castellà.

El futur és del jovent i el jovent vota cada vegada més l'opció independentista. Podriem inferir, doncs, que podem estar tranquils de que l'independentisme d'esquerres dominarà el futur polític de la nació? Jo crec que seria una inferència completament equivocada i desastrosa pel futur del projecte d'ERC.

Inferència equivocada, perquè l'edat fa que la gent es vagi fent més conservadora, i per tant el que un projecte tan ardit com el d'ERC (la independència de Catalunya i la construcció de l'Estat català del Benestar, ni mes ni menys) tingui un suport cada vegada més ample entre els joves no significa que aquests joves, quan deixin de ser-ho, mantinguin aquest suport. Si tenim en compte la por reverencial que les ires espanyoles desperten a Catalunya, la cosa es posa més difícil.

Inferència desastrosa, perquè ens posaria fàcilment en el fatal camí del triomfalisme d'abans d'hora, de la convicció de que "la Història està del nostre cantó". La Història no està del cantó de ningú, ni assenyala fatalment en una direcció o en una altra. El jovent cada vegada confia més en ERC, però res ens assegura que aquesta confiança no s'acabi veient decebuda. Decebuda, per exemple, perquè els que tenim/tenen la responsabilitat de respondre a aquesta confiança ens aseguem i diguem "bah, tampoc no cal matar-se gaire: el futur és nostre".

O sigui que no. Que l'independentisme d'esquerres té un present esperançador però no té un futur definit. El futur és a les nostres mans, a les mans dels que cada dia deixem una part del nostre temps, diners i il·lusions en tirar endavant l'independentisme d'esquerres. És responsabilitat nostra, i en especial dels que s'hi dediquen professionalment, el fidelitzar aquest vot jove que està fent confiança a l'independentisme d'esquerres. Si sabem mantenir el delicat equilibri entre el sentit de la realitat i la fidelitat als propis principis, potser, potser, aconseguirem que en un futur proper l'independentisme d'esquerres acabi passant per davant del nacionalisme conservador i de l'esquerra espanyola. La única manera, li pessi a qui li pessi, de tenir una oportunitat real d'aconseguir una Catalunya independent i socialista.

És per això que és tan important que ERC no defalleixi en aquestes eleccions. És per això que és tan important treure uns bons resultats. L'ésser humà té una tendència innata a apuntar-se a les causes guanyadores, tendència en la que conviuen impulsos puerils ("jo vull ser dels que guanyen") amb motius molt raonables (raons d'eficiència, per exemple). Hem de demostrar a tothom que ni la pressió mediàtica més asfixiant podrà amb nosaltres. Què ERC no és només el projecte polític més convenient pel futur de Catalunya, sino que a més a més és un projecte de guanyadors. I aquí crec, com en Dani, que tenim motius sobrats per a l'esperança.

Posted by Lluís at 12:24 PM | Permalink | Comments  

D'Artur Mas crec que es podrien fer com a mínim tres DVD's. Un es podria dir "D'Arturu a Artur", on s'explicaria l'absolut desinterés de Mas envers el nacionalisme català fins el moment en que va conèixer el fill d'en Pujol i, ves per on, es va "convertir" sobtadament al nacionalisme convergent. El segon podria titular-se "Doñana Confidential", i tindria per tema central la misteriosa reunió de Mas amb representants del PP a Doñana l'any 2003. I, finalment, hi hauria un DVD que explicaria com Artur Mas li ha abaixat els pantalons en repetides ocasions als catalans i a les catalanes durant els últims tres anys. DVD que, com molt bé ha pensat l'autor de la imatge de més a baix, hauria de portar per títol "Submisos.es".

Posted by Lluís at 10:45 AM | Permalink | Comments  

M'encanta la campanya que està fent ERC. Una campanya de proximitat, basada no en dir "som els millors" sino en "tenim el millor projecte polític". No en dir "no ens equivoquem mai" sino en dir "ens equivoquem menys que els altres i ho reconeixem més sovint". Una campanya dedicada a mostrar els polítics d'ERC com el que son: humans, "amb virtuts i amb defectes". I la campanya de les JERC també va per aquesta linia, i també m'està encantant. Per això precisament m'he quedat a quadres en veure aquest anunci:



A veure, si del que es tractava era de mostrar-se propers al ciutadà, ¿a sant de què ve un anunci tan grandiloqüent com aquest? Ni s'entén el missatge, ni s'entén el concepte, ni s'entén el format. Al menys, no al bell mig d'una campanya de proximitat com la que està fent Esquerra. D'acord que nobody is perfect, que diria Wilder, però és que mare meva, quina relliscada d'anunci...

Posted by Lluís at 12:11 PM | Permalink | Comments  

Aquest és el video del discurs del Puigcercós, en "Putxi", a l'Onze de Setembre d'enguany. Veritats com punys que espero que serveixin a més d'un indecís per a votar ERC. Veritats com punys que acaben en una crida desacomplexada a la construcció d'una Catalunya lliure, independent i socialista.

Posted by Lluís at 11:36 AM | Permalink | Comments