Avui s'ha fet oficial que Nokia passarà a incorporar el català als seus models de telèfonia mòbil. Fa uns dies ho comentava al bloc. No m'ha quedat clar si a banda dels menús també incorporaran els diccionaris predictius (T9).
Aprofitant això i que és molt difícil trobar informació sobre els models de mòbil amb l'opció de català, he creat un nou article a la Viquipèdia:
marcbel |
Divers |
divendres, 24 de novembre de 2006 | 15:57h
(¿Per què serà que arribem a donar versemblança a aquestes coses?)
Jo això no sé si és veritat (realitat que supera la ficció) o realment aquest senyor Morales de RENFE existeix. No vaig sentir el programa en directe, però m'ha arribat aquest tall: sembla real (actual.: però no ho és). La qüestió és que un representant de RENFE diu que els problemes de rodalies que estem patint és culpa dels catalans, que somos espanyoles, que a més volem la independència i aprofitar-nos dels calers de TODOS los espanyoles. Digne de la COPE i Libertad Digital.
Sentiu el fitxer MP3 d'aquí sota.
NOTA: Si no el sentiu bé directament en clicar, deseu l'enllaç al disc (Opera: botó dret sobre l'enllaç--> Save target as; Firefox: botó dret ratolí sobre l'enllaç-> Desa l'enllaç al disc) i sentiu-lo amb el vostre reproductor.
Actualització: Sembla ser que és un broma, com explica un comentari d'aquest apunt. La veu és d'en Deltell. Em sonava a la seva veu, però no l'acabava de reconèixer. Correspon a les bromes que fan normalment al programa d'en Clapés, però normalment arriba un moment que es nota clarament que ho és: se'ls hi acaba anant l'olla completament. Tanmateix, sabem que persones com aquestes existeixen, i per això dubtem si és broma o realitat.
Arxius:RENFE a RAC1- El senyor Morales de RENFE a RAC1
marcbel |
Bici |
diumenge, 19 de novembre de 2006 | 16:16h
Art. 14 Bicicletes
6. Les bicicletes podran circular pels espais reservats per als vianants: parcs públics, àrees de vianants, passeigs, voreres de més de 5 metres i amb més de 3 metres d'espai lliure i zones de prioritat invertida en els dos sentits de circulació, excepte en moments d'aglomeració.
Als efectes expressats en el paràgraf anterior, s'entendrà que hi ha aglomeració quan no sigui possible circular en línia recta més de 5 metres de manera continuada.
Les condicions de circulació de les bicicletes en aquests espais reservats per als vianants seran les següents: a) Hauran de respectar sempre la preferència dels vianants. b) Adequaran la velocitat a la dels vianants, sense superar els 10 Km/h. c) S'abstindran de fer qualsevol maniobra que pugui afectar a la seguretat dels vianants. d) Hauran d'evitar circular prop de les façanes.
Els mitjans han presentat aquest punt com la gran novetat. De fet, l'actual ordenança vigent ja diu que només es podrà circular per voreres de 5 o més metres, i a un màxim de 10 km/h. La majoria dels vianants desconeixen aquesta possibilitat dels ciclistes, i alguns fins i tot t'insulten amb gran facilitat. Fins i tot la desconeixen els propis ciclistes, especialment pel que fa al límit de velocitat. (Però, és que algú coneix l'ordenança vigent?. Cap ordenança?).
La nova proposta d'ordenança entra en més detall. Ara diu que ha de ser 3 metres d'espai útil (descomptant l'espai de mobiliaria urbà), i es defeneix el que és una aglomeració d'una forma ben estranya. No seria millor definir-la en funció d'una densitat de persones aproximada?.
Sobre l'ample de les voreres, se m'acut una cosa: suprimirà l'Ajuntament els carrils bici que van sobre voreres inferiors a 5 metres o inferiors a 3 metres? Perquè tenim diversos exemples: segurament Diagonal, Valldaura part inferior, o la confluència entre Marina i Meridiana, per citar 3 exemples. En aquesta darrera, les fletxes et fan passar d'un carril bici sobre calçada a una vorera sense cap marca de carril, vorera que arriba a tenir menys de 3 metres d'ample quan passa per davant d'un bar que fa cantonada. Finalment, tornes a arribar a un carril bici sobre calçada. El propi Ajuntament no compleix, i convida als ciclistes a no complir l'ordenança actual o futura. D'altra banda, quan he circulat amb gent sense experiència, sempre els he dit que circulin el més allunyat possible de les façanes (sempre pot sortir algú/algun vehicle de portals, aparcaments, botigues...) i el més allunyat possible de la gent. I si és canalla, aturar-se si convé.
L'ordenança parla de les façanes, però no de cap distància mínima amb els vianants. D'igual manera que l'ordenança determina una distància mínima entre vehicles i bicicletes (1 m) per a la seguretat dels segons, crec que s'hauria de definir una distància mínima entre ciclistes i vianants, per a seguretat d'aquests darrers. Posem, 1 metre.
Igualment, els desplaçaments per vorera s'haurien de restringir als casos en què volem anar d'un punt de sortida/arribada (portal, botiga, aparcament...) i el carril bici. Ara mateix, el desplaçament per vorera és obligat per al trajecte general en molts casos: la xarxa de carrils bici és insuficient, o està posada sobre la vorera. Bicletes de canalla a banda, és clar.
(...) cal dir Catalunya Nord o Catalunya del Nord. He parlat amb el responsable de llengua d'El Punt, en Quim Puigvert, i em comenta que precisament en els darrers temps han fet gestions sobre aquest tema. Han consultat la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, com a màxima autoritat en temes de llengua, i ha confirmat l'opinió d'Albert Manent: «En català, dos substantius com ara Catalunya i nord s'uneixen normalment amb la preposició de. Si diem Amèrica del Nord o Europa de l'Est, amb més motiu hem de dir Catalunya del Nord.»
Precisament, em diu en Quim Puigvert que l'Oficina d'Onomàstica de l'IEC li van confirmar aquesta mateixa opinió i que aviat sortirà publicat el Nomenclàtor de la Catalunya del Nord (així, amb preposició).
Quan vaig posar en marxa El Punt Catalunya Nord –del qual estic molt orgullós i m'alegra que encara surti setmanalment–, un escriptor nord-català molt conegut i que col·laborava amb nosaltres, en Pere Verdaguer, sempre deia Catalunya del Nord i en aquell moment no m'havia plantejat el perquè. Si hi ha unanimitat per part de les autoritats lingüístiques, ja no cal dubtar-ne, cal escriure Catalunya del Nord i em diuen els de la secció de llengua d'El Punt que passaran una circular a tots els redactors perquè ho escriguin així. Confiem, doncs, no veure escrit més Catalunya Nord.
Les negretes són meves. Així doncs, sembla bastant clar que s'ha de dir Catalunya del Nord, amb el del. Hem sembla que l'hauré de canviar a diversos llocs, com per exemple el Mapa municipal dels Països Catalans. I ja tinc ganes que aparegui el nomenclàtor de la Catalunya del Nord. Servirà tant pel mapa, com per la Viquipèdia, com pel Geonames.org.
marcbel |
Bici |
dissabte, 18 de novembre de 2006 | 22:23h
Una de les coses que el senyor Portabella (ERC) va dir que faria és posar no-sé-quants aparcaments de bicicletes per tota la ciutat. I s'ha de dir que ho estan fent. En les darreres setmanes he vist aparèixer aparcaments gairebé com bolets, i també ampliacions d'existents.
A banda de les places d'aparcament noves disponibles, el resultat més important per mi és un altre. Molts dels aparcaments nous han estat immediatament ocupats de forma gairebé total. D'on han sortit aquestes bicis? S'aparcaven a d'altres llocs, o son nous ciclistes?. No ho sé. El que sí que és evident és que fa molt visible la bicicleta a la ciutat i per mi és l'aspecte més positiu. Només cal anar a les sortides de metro de Plaça Catalunya, o la Rambla. O a prop de l'Hotel Arts, on primer van posar un aparcament de 14 places, i poc després van haver de doblar-lo. Totes les bicis s'han utilitzat per anar a la feina. A més, un altre aspecte positiu, és que situats estratègicament, evita que els vianants trepitgin les cantonades de les jardineres per fer drecera. (Per cert, a una tertúlia de Catràdio, en Bassas i els tertulians, aburgesats ells, van posar en dubte que a Barcelona es pogués anar en bici a la feina: l'actual realitat els contradiu, i molt).
En canvi, he vist altres aparcament completament buits de forma sistemàtica. Com els de la sortida de metro de Ciutadella, o el que hi ha entre aquest i el tramvia. És a dir, que encara que els nombres generals puguin ser molt grans (però ja es veu que són insuficients), no serveixen en sí mateixos. El que interessa és que les zones de gran demanda tinguin prous aparcaments.
Aquesta nova visibilitat de la bicicleta a la ciutat, farà que molta gent també s'animi a fer-la servir. I el lògic seria pensar que als gestors polítics els servís per millorar la seva feina, com a pressió (p. ex. ressituant o afegint aparcaments a les zones de més demanda, fent nous carrils bicis, etc) . Però no sé si podem aplicar aquí la lògica...
marcbel |
Bici |
dissabte, 18 de novembre de 2006 | 22:11h
Art. 14 Bicicletes
4. Quan els ciclistes circulin per la calçada, ho faran preferentment pels carrils més propers a les voreres, tot podent ocupar la part central d'aquests. Llevat que estigui expressament permès i senyalitzat, les bicicletes no podran circular pels carrils reservats per a d'altres vehicles.
Com han ressaltat tots els mitjans de comunicació, ara es permet circular per tots els carrils. Convé insistir i explicar que els ciclistes poden (i han de) circular pel centre del carril. És molt més segur. Tots els incidents que he tingut amb vehicles (cotxes, camions i autobusos) han estat quan he circulat pel costat del carril. Han estat a punt d'atropellar-me (impacte lateral) un mínim de 4 cops. En canvi, circulant pel centre, només he rebut pitades dels conductors i manca de respecte de la distància de seguretat, i aixecades de mà per part meva amb alguna frase malsonant (com a resposta). Per això cal donar-ne difusió entre els conductors de vehicles, tot i que tractant-se d'una ordenança local serà bastant difícil. Hauria de constar a la llei de trànsit general (els ciclistes, en vies urbanes, ocuparan la part central del carril...).
La segona part, la dels carrils reservats, ho podríem classificar com allò que s'escriu dins d'un despatx. En bicicleta de muntanya, i entre els meus amics, tinc la reputació de ser un bon baixador (res de l'altre món). En bici urbana, només puc dir que s'han de tenir ben posats per circular per la Meridiana a 30 km/h (i perquè és un trosset curt) mentre et passen autobusos per la dreta a més del límit de 50 km/h, cotxes per l'esquerra a a la mateixa (o més) velocitat, i a darrera tens algú que no manté la distància de seguretat o et pita directament. I els motoristes que et passen gairebé tocant-te i fins i tot insultant-te (a dos els he hagut de demanar explicacions a l'arribar a un semàfor en vermell davant la seva perplexitat per gosar parlar amb ells).
Circular a 20 km/h (una velocitat més realista) passant-te cotxes per tots dos costats al doble de velocitat és de tot, menys segur pel ciclista. Per això jo circulo pel carril bus, agradi o no, sigui legal o no. Ho sento, però no tinc alternativa. O ells o jo. Si no volen que es circuli pel carril especial (bus), que facin un carril bici. I que el facin bé. Al cap i a la fi, he de circular pel carril bus per les obres de Sagrera (du 2 anys). No es va preveure cap alternativa al carril bici tallat, i fins i tot s'han oblidat de repintar algun tros un cop acabada l'obra en algun lloc.
Òbviament, això és pel cas dels carrers de dos sentits. Si és d'un sentit, aleshores caldrà circular per la banda contrària del carril bus per tal d'interferir el mínim.
Sobre la intenció de fer els carrils bus més amples (3,5 metres em sembla) per a què passin els busos i els ciclistes... es voler fer un pedaç mancat de realisme i reflexió. Algú es pensa que és segur pel ciclista que li passin busos just a tocar? Els busos circularan a velocitat comercial si tenen el carril ple de ciclistes, encara que sigui més ample? A més, segons l'ordenança, els ciclistes han d'ocupar la part central del carril (la proposta no preveu aquests carrils especials més amples), i els vehicles respectar una separació d'1 metre. A mi em sembla que l'única cosa que s'aconseguiria és perjudicar a ciclistes i els autobusos. Deixin el carril bus igual d'ample, i facin una carril bici segregat al costat o on sigui (un carrer paral·lel), en comptes d'invents estranys.
5. Els ciclistes gaudiran de les prioritats de pas previstes en les vigents normes de trànsit.
Em sembla que és a Holanda on la bici té preferència per davant dels cotxes. En tot cas, això ja seria un altre tema que excedeix les competències de l'Ajuntament de Barcelona.
Avui al CMIMA hi ha hagut un presentació de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. S'ha fet una breu introducció de l'ICC, i després s'ha centrat en les possibilitats tecnològiques que pot proporcionar-nos en la recerca marina. A l'ICC no tenen experiència en cartografia batimètrica (no han tocat el tema marí) i ha vingut a ser com una oferta de col·laboració per a benefici mutu.
En el torn de preguntes s'ha parlat de coses de recerca, les geodades futures que es podrien obtenir amb el potencial de les noves tecnologies (interferometria de radar, LIDAR, LIDAR batimètric, etc) i la seva aplicació. Però jo he aprofitat també per preguntar sobre un fet que em provoca problemes tant a nivell professional com personal: l'accés a sèries de geodades antigues.
Geodades al web de l'ICC
La voluntat de l'ICC es oferir les geodades de forma gratuïta (consulta i descàrrega). Són conscients que encara que actualment ja n'hi ha de disponibles, no és gens evident ni fàcil obtenir-les. Segons han dit, està previst que el proper any s'inauguri una nova web, i que d'aquí a dos anys es torni a millorar. Incorporant les més noves tecnologies. Vejam que surt. M'ha semblat que compten amb el Google Earth. De fet, la paraula Google ha sortit diverses vegades en la xerrada, mostrant la revolució que ha provocat en aquest camp.
L'ICC i Google Earth/Maps
Un cop acabada la presentació, i ja en el torn de xerrada informal, he comentat a en Josep Lluís Colomer, Subdirector General Tècnic, si havien parlat amb Google per a posar l'ortoimatgeria de l'ICC al Google Earth i el Google Maps. M'ha sorprès la resposta. Pel que es veu, l'ICC ja fa temps que ha fet una proposta tant a Google EUA com a Google Espanya. Tenen la proposta sobre la taula, ha dit. Molt bona notícia!.
M'hagués agradat saber més coses sobre la proposta, però tenint en compte que a Canàries i a Bergen van fer el mateix i ja hi surten, espero que no triguem gaire a tenir tota Catalunya amb ortofotos d'alta resolució.
He aprofitat també per comentar el tema de la toponímia. Hem quedat que els posaria en contacte amb l'empresa responsable d'això (Europa Technologies). Prèviament ja ho vaig fer amb la Generalitat. Llàstima que no tingui contactes a nivell de País Valencià i les Illes Balears.
Avui hi ha hagut un terratrèmol suau a Lorda, però la majoria dels mitjans nacionals se n'han fet ressó, ja que s'ha pogut sentir en algunes bandes del pís. Com no, la localització del terratrèmol es pot visualitzar al Google Earth:
Ahir vaig anar a veure la darrera pel·lícula d'en Cesc Gay, Ficció. Curiosament, un lector del bloc, n'Alfons Nonell, també va anar ahir a veure-la, i m'ho ha comentat per correu. Jo vaig anar a l'Icària, i he de dir que no quedava gens clar que fos la versió original catalana. Diversos cinemes l'anuncien en cartellera com a "Ficción" sense posar el v. cat.
N'Alfons va un bon resum de l'argument així que no el repetiré. Comparteixo amb ell que la pel·lícula és lenta, però a mi no em va desagradar. A més, a mi em semblava que el protagonista treuria en qualsevol moment una pistola i es fotria un tret al cap.
En la ciutat, la pel·lícula anterior d'en Cesc Gay, em va agradar molt més. Magnífica. Segurament perquè generacionalment m'agafa molt més a prop. Si En la ciutat es relatava la vida de la generació de passats els trenta, a Ficció és la del just arribar al 40, cosa que encara em queda lluny.
Curiosament, el protagonista de la pel·lícula és un director i guionista (com en Cesc Gay), casat (com en Cesc Gay) i amb dos fills (com en Cesc Gay). I la dona del protagonista a la peli, és la dona d'en Cesc Gay a la realitat. És a dir, és ELLA. I ELLA amb raó va dir a una entrevista del programa de cinema del 33 que mentre estava rodant es va posar una mica gelosa.
D'ELLA què puc dir? Surt poc. I que els anys i els embarassos li han passat factura, però la vida és així, i ELLA és ELLA.
Per cert, si poseu Àgata Roca al Google el primer que sortirà serà l'entrada a la Viquipèdia que vaig iniciar jo. Encara falta per saber quin any va néixer ELLA.
Tanmateix, crec que el duo protagonista no aconsegueix transmetre completament la situació entre tots dos, tot i que n'Eduard Fernàndez sí que retrata molt bé la situació d'infelicitat, crisi, resignació i desesperança.
marcbel |
Bici |
dimecres, 15 de novembre de 2006 | 22:56h
Un lector del bloc de nom Manel m'ha fet arribar les següents imatges:
La primera és una modificació d'una d'Amics de la Bici. Les altres dues són de collita pròpia de l'autor. Clicant sobre les fotos anireu al Flickr, on trobareu "All sizes a la part superior de la imatge per a veure cada imatge a diverses mides.
Llegeixo a 
