La bilis convergent inunda Barcelona

Ja tenim un nou president d'esquerres de la Generalitat de catalunya. Bé, ben pensat ho han estat tots des de macià exceptuant la paparra del Pujol, que ens va costar un quants anyets de desenganxar de la poltrona.

I, com no! Els convergents, aquesta rèmora de la Catalunya feudal, de la faixa i la barretina y del abric de pells, el Liceu i la serventa estàn que treuen foc pels queixals: Un inmigrant andalús president! On anirem a parar! Però si podria ser el nostre xofer!

Per si no us ho creieu aquí us deixo un inventari de cites extretes dels fòrums varis, si us plau pareu atenció a la profunditat intel·lectual dels arguments de la burgesia nostrada:

""Franco estaria content, avui! La política de "lo malo de cataluña son los catalanes" ha triomfat""

""El Montilla no té estimació per Catalunya com a nació., perque no s’emociona a Montserrat, al Matagalls, al Puigmal o al Canigó ""

""La crosta sociata aprofitarà el seu origen pe tal de fer victimisme""

""A partir d’ara, Catalunya és un lloc, aviat no en podrem dir ni país, on la iniciativa privada i la llibertat d’expressió estan condemnades a la desaparició imminent""

""La Catalunya social, què collons és? Darrere aquest terme tan estúpid només pot amagar-s’hi la repartidora socialista de subsidis, acreditat sistema d’establir bosses de vot captiu.""

""Es consuma la tergiversació democràtica d’imposar un president de la Generalitat mancat d’empenta personal i política, cap suport electoral, que presenta un historial d’apparatchik i gestor que va del gris al marró fosc, supeditat per imperatiu de partit a l’autoritat central de l’Estat""

Una petitissima mostra del odi classista que té aquesta troupe d'avorrits i que de ben segur es dedicarán a vomitar el seu odi durant tota la legistalura al nostre flamant govern. Salvador Sostres, periodista del Avui fins hi tot va haver de retirar dos articles del seu blog en els que afirmava que els partidaris del tripartit eren uns fills de puta.

servido por glamboy69 sin comentarios

Nuria Van der Berghe, una fastigosa rata homòfoba.

Aquest abobinable mosnstre que publica al Diario de Ceuta és un càncer per a la nostra societat, una poma podrida del sistema, un prostituta de la llibertat i un error de la genètica.

Per als qui no conegueu a aquesta terrorista del llengautge, es tracta d'una pseudoperiodista de "El Pueblo de Ceuta", que es dedica dia si i dia també a insultar a la dignitat de les persones homosexuals.

Quantes mamades haurà tingut que fer per arribar a on és, no ho us ho puc explicar, tot i que de ben segur en tè els genolls pelats, però si que us puc deixar algunes de les frases que la seva pastosa boca ha escopit sobre la intel·ligència humana:

"Per que no utilitzo la paraula gai? Per que detesto els anglicismes amb els que s'intenta amariconar, i mai millor dit, el llenguatge"

"Amb els mariquitustos s'ha de fer servir el terme mariconeriafòbia"

" Els sarasas i les tortis em fan fàstic, i a sobre he d'aguantar les seves mostres gratuïtes d'escandol públic. "

" La mariconeria em fa venir tantes ganes de vomitar que m'agaradaria agafar una cadira i tirar-se la pel cap"

"Així va caure l'imperi romà, amb les demostracions públiques d'imoralitat; fins que varen arribar els barbars, que eren més besties que un arada, no sabien de finures i s'els varen carregar"

Podeu llegir l'original aquí

Es veu que davant de les denuncies que està rebent per part de col·lectius GLTB, la molt covarda ha corregut a demanar ajuda al seu partit, el feixista España 2000 i al seu fòrum.

Sort té aquest engendre que no soc jo Ministre del Interior.

PD: Que bó! Acabo de descorir que a sobre aquest vòmit nazi està casada amb Erik el Belga, un famós narcotraficant i falsificador d'obres d'art. Ai que em pixo!

servido por glamboy69 3 comentarios

L'art gràfic la Movida madrilenya

El moviment coNtracultural que va tenir lloc a la capital espanyola a començaments dels anys 80 i que va ser utilitzat per el govern municipal del PSOE de Tierno Galván per trencar amb el franquisme, no tan sols va destacar a nivell musical o cinematogràfic si no que va també es va destacar en el camp de les arts gràfiques (pintura i fotografia):

Ceesepe

Considerat un pioner en l'art gràfic alternatiu, sorgeix del món del cómic homoeròtic i arriba a disqnyar cartells per Pedro Almodovar.

Costus

Aquesta parella de pintors gais varen ser l'alma matters del moviment. La seva casa, que apareix a l'almodovariana "Pepi Luci i Boom", va ser el quarter general on es reunia tot el moviment artístic. El final però, no poda ser més tràgic,Enrique va cabar morint de sida i Juan es va suicidar dies més tard.El seu estil és l'aplicació directa del Pop art warholià a la mitologia casposa espanyola.

Alberto García-Alix

Premi nacional d efotografia, es dedica a provocar amb les seves imatges en blanc i negre basades en estrelles del porno, presos, freaks..

servido por glamboy69 sin comentarios

20 N: El feixisme al 2006

Tal com ja vaig fer l'any passat, aprofitaré la fatídica efemèride que conmemora la mort del darrer dictador al nostre estat i al matix temps del merecut afusellament del fundador de la falange, Primo de Rivera, per valorar l'estat de feixisme avui dia.

Si el 2005 acusava a la COPE i a Jimenez Losantos de encarnar la mateixa ideologia que els assasins de Lorca, sense oblidar aquesta important amenaça cal remarcar alguns altres fets greus ocorreguts durant el 2006:

- L'entrada d'un partit al Parlament que, sota una falsa capa de maqullatge progre, té una ideologia basada en el populisme, l'odi entre cultures i llengües, la demagógia de tot a 100 i la fascinació per'imperialisme espanyol. El seu lema "Viva la guardia civil" ho diu tot.

- La mort per apallissament d'una sense sostre que dormia a un caixer i la posterior aprovació de la Ordenança del Civisme a Barcelona que consagra la marginació total a prostitutes i inmigrants. Menys mal que aquesta llei es respecta menys que la castedat de Yola Berrocal, que si no..

- Les manifestacions de la AVT, cada cop més fastigosament ultra, utilitzant les llágrimes de cocodril com granades de má contra el Govern democràtic i sembla disposada a tot per parar el procés de Pau al preu que calgui. Seran capaços d'autoinmolar-se per fingir un atemprtat?

- Les constants morts d'inmigrants a les nostres costes i la demagógica política d'inmigració del govern, més pendent de les enquestes que dels drets humans, ja que sap perfectament que la nostra economia necessita má d'obra nova.

Tot i axió, no tot son males noticies: S'ha aprovat una llei que reconeix els drets legals dels transexuals i Catalunya ha barrat el pas a la dreta extrema amb un govern d'Entesa.

servido por glamboy69 sin comentarios

Segolenne Royal i el patriarcat polític.

El Partit Socialista de França ha triat per primer cop a la seva llarga història una dona com a candidata a la Presidència de la República; bé, de fet no ha estat el Partit en sí que l'ha escollida: tots els seus organs directius i burocràtics han fet el possible per barrar-li el pas, però una contundent victòria entre la militància de base a les primàries ha aconseguit derrotar als vells dinosaures socialistes.

Ja és una bona senyal el nombrament en sí, però ho és més tenint en compte que té 4 fills, la qual cosa demostaria que no ha hagut d'escollir entre l'àmbit doméstic i el laboral. També ho és que la seva ideologia progressista avali el feminisme, no com el cas d'Ana Botella o Esperanza Aguirre, que estan on estan per ser "dona de", o per haver renunciat completament a defensar la supresió de les diferències socioeconòmiques entre sexes.

Royal representa el triomf de l'esquerra postmoderna heredada del Maig del 68 sobre els principis clàssics del marxisme, sense renunciar a aquests: els seus principals plantejaments giren entron la democràcia participativa, el feminisme, els drets de gais i lesbianes, la integració cultural dels nouvinguts, el pacifisme... Vaja que ens recorda molt més a Zapatero que a la jornada laboral de 35 hores aconseguida per Lionel Jospin, el seu antecesor socialsta al Govern.

Tan sols espero sobre totes les coses que estigui a l'alçada i que derroti l'amenaçant ultradretà Nicolás Sarkozy

servido por glamboy69 2 comentarios

TOM DE FINLANDIA: Tribut al dibuix homoeròtic

Es tracta del artista més influent d'Europa en dibuix homoeròtic: Tom de Finlandia o "Touko",un artista finlandés que va revolucionar la segona meitat del s. XX (70-80's especialment) amb sèries gràfiques inspirades amb l'estética "leather", es a dir cossos ultramasculins, vestits amb roba de cuir o ajustada, però en poses o situacions molt gais.

Aquest any es conmemora el 50 aniversari de les seves primeres publicacions, així que us en deixo una mostra exposada:

servido por glamboy69 sin comentarios

Manifest a favor del retorn dels 80's

Veient la decadent vulgaritat estilística que ens rodeja, la falta de originalitat que intoxica la nostre visió cada cop que sortim al carrer i la horrible devastació muscial que ha produït OT a les nostres oïdes, cal imposar una dictadura basada en el retorn a les veritables eséncies del bon gust: l'estètica dels anys 80's. Els principals punts que exigim son:

1.- Que les hombreres siguin obligatories a totes les jaquetes.

2.- Que els pentinats siguin el màxim de crepats possibles (a lo Tina Turner) i a poder ser de colors.

3.- Que el màquillatge estigui present amb desmesura a totes les aburrides cares de funeral que s'han apoderat de la gent des de 1991.

4.- Que el heavie melódic del estil Guns & Roses ens deleiti de nou amb les inacabables balades a piano de 10 minuts mínim.

5.- Que els sinistres autèntics tornin ( en plan The Cure, Siouxie & The Banshees i Sisters of Mercy ) i prohibeixin a les horribles pseudoimitacions nyonyo-gòtiques com Evanescence.

6.- Que els videoclips siguin veritables films amb un guió coherent (presentació - nus - desenllaç), en plan Trhiller de M.Jackson.

7.- Que totes les cançons portin falsets, efectes sonors barroquíssims i tornades inacabables.

8.- Que la roba estigui feta amb lluentons, malles ajustades o pell de lleopard (falsa).

Per que us aneu fent una idea, aquí us deixo algunes de les velles glòries que poden ser candidats a himne oficial quan la nostre contrarrevolució estilística triomfi:

servido por glamboy69 4 comentarios

El laberint econòmic del món de la Construcció

L'economia estatal es basa en un model ultraespecialitzat exclusivament en el món de la cosntrucció que, com ja sabeu ha provocat com a conseqüencies més inmediates:

- El mileurisme: Qualsevol treball que no depengui directament d ela cosntrucció es troba absolutamnt mal pagat independentment dels títosl universitaris que l'avalin.

- L'especulació: El terreny s'ha convertit en la moneda de canvi postmoderna, en l'or que hom cobdicia, qualsevol pam de terreny és subseptible de ser urbanitzat.

- La sobrevaloració dels pisos: El preu de la vivenda augmenta de forma exponencial, arribant a uns extrems absolutament allunyats de la butxaca de qualsevol mortal.

Però aixó no és res comparat amb els indexifrables laberints interns que té una obra: Es tracta de les cadenes succesives de subcontractacions, que no serveixen més que per crear confusió, multiplicar el nombre de càrregs intermitjos de funció indeterminada, augmentar el cost d'obra, endarrerir el temps d'execució, descoordinar totalment les diferents fases...

I en mig de tot això un arqueòleg més perdut que Bush en una llibreria, intentant que les poques restes que les gigantines pales de les màquines excavadores ens deixen entreveure, no caiguin en l'oblid.

Com enyoro els temps de laboratori.

servido por glamboy69 sin comentarios