Avui m'he adonat que realment soc una persona amb un cert punt de masoquisme subconscient, ja que irremediablement acabo atret per persones despiadadament cruels, que em semblen encantadores a primera vista, però que en realitat tan sols estan amb mi com si d'un voltor girant sobre un xai moribund es tractés, esperant el moment propici per convertir les seves falses rialles en afilades dagues que, amb tota la nocturnitat i alevosia es clavarán en la meva esquena.
En fi! Suposo que la culpa es meva per estar tan ceg i haver oblidat aquella famosa frase de Morrisey "Love is just a miserable lie".
I parlant de cantants glamurosos anglesos, que millor que el nou video de Placebo com per il·lustrar un post amb regust amargant, sobre odiosos desamors? Sembla que ni fet a mida!
Aquest matí en un acte de masoqisme matnial he escoltat l'emisora neofeixista i ultracatòlica que emet des de les profunditats cavernàries peperes i Oh! Sorperesa! El Talibán Losantos es desfeia en elogis amb el DVD de CIU del que ha arribat a dir que "es la única pel·lícula en català de la història que mereix ser vista"
Aii Arturito que s'et comença a veure el plumero!! Les teves fidels amistats secretes et delaten! Per molt que firmis papers mullats davant 20 notaris tots sabem que encara que la mona es vesteixi de seda...
Mentre estant a la xarxa ha començat un veritable Tsunami d'esquerres: els votants progressistes semblen haver despertat del seu passotisme i ahir es vivia una veritable pluja de dures crítiques al veritable tripartit CIU- COPE -Màfia Russa i avui, una enquesta de la SER evidencia una veritable ressurrecció del bloc d'esquerres al que situa amb possibilitats de millorar inclús l'excel·lent resultat de 2003.
Tenim encara 15 dies per impedir un govern de dretes!
De moment us deixo amb una alternativa a les mentides convergents:
Aquest es el primer post d'una serie que publicaré intermitentment sobre películes gais. Que s'enten com a tal? Doncs bàsicament es poden clasificar en 3 categories:
- Que girin entorn la homosexualitat: Brokeback Mountain, Beautifull Thing...
- Que el film en si sigui gai, sense que es tracti específicament el tema: Mago de Oz, The Rocky Horror Picture Show, Party Monster...
- Que els seus protagonistes siguin homosexuals, pero la película no giri sobre el tema: Plata Quemada, La mala educación, La ley del deseo...
BEAUTIFUL THING
De 1996, dirigida per Hettie MacDonald. Es el clàssic del estil, el drama romàntic sobre la homosexualitat adolescent per excel·lència,, amb un punt de nyonyeria inevitable i carregada amb tots els tòpics previsibles que poguem imaginar: la incomprensió dels pares, l'autoaceptació personal, el descobriment del ambient, el "bulling" al institut i, com no, el romanç impossible amb el millor amic.
Sembla més aviat un manual de consells per a adolescents amb dubtes sobre la seva orientació sexual, que no una pel·lícula en si. Tot i aixó, cal dir que m'hi vaig sentir molt reflectit, i que la seva influència a teleserials ha estat brutal: tots els culebrots en els que apereixen adolescents gais en plàgien en alguna escena.
C.R.A.Z.Y.
Film quebequés dirigit per Jean-Marc Vallée el 2005. A primer cop d'ull pot semblar que la auto-represió de la pròpia identitat sigui el tema principal d'aquesta història, pero en realitat no és així: La narració gira entorn els altibaixos en la relació entre un pare homòfob i el seu fill gai, des de que aquest neix fins a que s'acaben entenent mutuament, ambientada en una època en que els temps començaven timidament a canviar ( els 60-70's ). La homosexualitat hi juga un paper molt secundari, com un tabú familiar que sura en l'ambient, tot i que marcarà inevitablement el comportament dels personatges.
La crítica va aseverar que era una película massa llarga i reiterativa, però la veritat és que a mi no m'hagués importat que en fessin una serie sencera perqué crec que la interpretació de tots els papers es sublim, el guió enginyós amb un xic d'humor àcid i la banda sonora és un luxe: Bowie, Rolling Stones, Pink Floid...
PARTY MONSTER
Va ser dirigida el 2002 per Fenton Bailey i Randy Barbato i més que un film gai, és una peli petarda: Protagonitzada per un Macaulay Culkin que no ens recorda en absolut la seva fase infantil de Solo en Casa i el cantant de rock sinistre Marilyn Manson ( que interpreta a una drag queen molt graciosa ), aborda el món de les discoteques d'ambient novayorquines.
Acompanyada per brillants odes techno-pop, la narració aborda amb una important dosi de fantasia el glamour, la disbauxa sexual, la droga i la petarderia que giren entorn les esbojarrades festes gais a la gran ciutat americana. Us fascinarà si, com jo, sou adictes a la Movida Madrileña i al Glam anglés, només per les disfresses i el maquillatge ja val la pena i la història us fará riure d'alló més!
No soc neutral, ni mai he pretés ser-ho i ja anuncio, per qué a ningú li quedi cap dubte, que de cara a les eleccions catalanes del proper dia 1 de Novembre penso demanar el vot per la coalició ICV-EUiA i molt especialment en contra de CIUPP.
La ultradreta catalana ja ha posat les cartes sobre la taula: Arturo Más, aquesta pija engominada de Pedralbes que en la seva vida mai ha arribat a cap lloc de treball sense que fos per recomanació familiar, ha engegat una nefasta campanya publicitària basada en regalar 1 miló de DVDs el proper diumenge amb els diaris.
El contingut? Ja us el podeu imaginar:Els mateixos arguments que la COPE per atacar al únic govern d'esquerres que ha tingut Catalunya des de la República. Com si de Pedro J. i Losantos es tractessin, ens van recordant Perpinyà, el Carmel...
Això si, no diuen res de les declaracions racistes de Duran Lleida, les seves propostes econòmiques per què els rics que parlin idiomes no paguin impostos, la sacrosanta aliança amb els succesius governs d'Aznar, el 3%, el Pla Hidrològic, els acords de CIU amb la màfia russa...
Ni tampoc de tots els innoumerables acerts del tripartit: Retorn dels papers de Salamanca, 3.000 nous professors més cada any, plans de xoc a la educació i a la sanitat, desplegament dels mossos, rehabilitació de barris degradats, llei de costes per evitar l'especulació inmobiliaria, llei de la Memòria històrica, duplicació de la inversió en Cultura, nou Estatut d'Autonomia amb un capítol de Drtes i Deures exemplar, aturada del PHN...
Encara queda molt per avançar per aconseguir una societat socialment justa, no deixem que al Novembre el ja tradicional abstencionisme de l'esquerra en les eleccions catalanes deixi de nou el nostre autogovern en mans d'aquesta rèmora xenòfoba i neolliberal anomenada CIU.
PD: El DVD ha costat DOS MILIONS D'EUROS, segons afirma el confidencial Busot.
La sensació que s'et queda al cos després de veure aquest film es la d'haver contemplat una veritable obra mestra del art, una meravella indescriptible que trascendeix tot allò que t'esperaves o t'havien dit.
Darren Aronofsky, després de les excel·lents "Pi" i "Requiem por un sueño", realitza un canvi de registre de 180 graus situant-se en una triple història entrellaçada:
Per una banda, un científic que viu al present intentarà com sigui trobar un remei per al càncer que està matant a la seva nóvia; per una altre a l'Espanya del S.XVI un conqueridor anirà a buscar a una piràmide maia l'arbre de la vida per ajudar a la Reina que l'envia a lluitar contra la Inquisició; i finalment el futur - una extranya galàxia llunyana on l'arbre de la vida i el nostre protagonista suren en l'infinit del espai dins una bombolla.
Una metàfora sobre el sentit de la vida que ens enllaça amb les llegendes precolombines i el mite d'Adam i Eva.
Unes escénes impactants grabades amb un detallisme, un color i una imatge que desborden la nostra percepció visual.
Un argument rebuscat explicat d'una forma tan extranya, com alhora paradoxalment coherent.
No us la podeu perdre!!!
Aps! El millor de tot va ser colar-nos a la sessió de "Premiere" ( quan teniem les entrades per un altre dia ) i veure al Darren tan a prop que gairebé li podiem fer petons. Sens dubte s'ha convertit ja en un nou director de culte en el meu Olimp particular.
Tot sembla indicar que les properes eleccions municipals a la capital del Estat seran un duel entre l'actual alcalde Gallardón (PP) i l'ex-ministre socialista José Bono, la qual cosa significa que els ciutadans madrilenys haurán de triar entre un progre de dretes o un conservador d'esquerres. Quin embolic no?
Una cosa semblant passarà a les pròximes eleccions generals angleses on el candidat del Partit Conservador, David Trimble, es jove, fan dels Smiths, partidari de lluitar contra la pobresa i favorable al estat del benestar, s'enfrontarà al seu adversari laborista, un iaio que ha estat un veritable impulsor de polítiques neoliberals des del ministeri d'Economia.
Davant d'una cas així que han de fer els electors? Triar el candidat a l'atzar, o bé per aspectes tan absolutament insubstancials com l'aspecte físic, la vida personal, o les decalracions més o menys afortunades en un moment donat com ja passa a les eleccions nord-americanes?
Jo personalment votaria a IU esperant que els seus vots fossin necessaris per un formar govern que obligués a Bono a tirar cap a l'esquerra, i crec que la confusió ideològica en que se sumirà la campnya afavorirán a aquesta coalició.
També espero que la homòfoba Ana Botella, l'alcaldesa a la ombra, sigui derrotada precisament per la llista electoral socialista que durà a Pedro Zerolo, el que jo desitjava que fos candidat, un activista gai amb molt futur polític per endevant.
El fi de setmana al Festival ens ha permés fer grans descobriments cinematogràfics, com una excel·lent exposició de cartells i efectes especials al Palau de Miramar i dos films que varem triar per atzar amb l'ùnic criteri del horari i que han resultat ser dos joies amb molt de futur per pulir:
EDMOND
Un executiu un xic garrepa, ple de idees racistes i homòfobes, fart de la seva vida rutinaria i vulgar, un bon dia comença a actuar de forma extranya, duent al límit els seus complexes i obsessions, que el portarán a viure situacions que ratllen el patetisme.
Una història dirigida per Stuad Gordon i guiada per una ironia d'alló més àcida, que en alguns moments ens recorda a "Un dia de furia" i que en tot moment es troba esquitxada per monòlegs sarcàstics sobre el sentit de la vida a la societat postmoderna, a càrrec de la excel·lent interpretació de David Mamet.
LA CAJA KOVAK
Que s'amaga darrere l'extranya cadena de suicidis ocorreguts a la illa de Mallorca durant la visita d'un escriptor de noveles de ciència ficció?
Una trepidant narració, amb mil caps que poc a poc es van lligant i que no ens deixarà ni un segón per entregar al aburriment, plena de moments i escenes dignes de Hitchckock o Lynch, però amb una trama que a mida que es desenvolupa va perdent credibilitat i acaba semblant excessivament inverossimil i fantàstica.
Tot i aixó m'ha semblat un film amb grans possibilitats entre la crítica com a taquilla, sense descartar que opti a algún premi de certa categoria.
Soc un noi de 24 anys, català, arqueóleg, antifeixista, gai, glamurós, alternatiu, intel·ligent i culte. En aquest blog podreu llegir i comentar amb respecte les meves paranoies personals. Qualsevol comentari amenaçant o ofensiu serà inmediatament esborrat.
(Traductor català/castellano para quien no entienda la lengua de Ramón Llull)
Online Degree
(Des del 5/12/05)
.
.
Es molt dificil dur la torxa de la veritat entre una multitud sense cremar la barba a algú
BEAUTIFUL THING
PARTY MONSTER
El contingut? Ja us el podeu imaginar:Els mateixos arguments que la COPE per atacar al únic govern d'esquerres que ha tingut Catalunya des de la República. Com si de Pedro J. i Losantos es tractessin, ens van recordant Perpinyà, el Carmel...
La sensació que s'et queda al cos després de veure aquest film es la d'haver contemplat una veritable obra mestra del art, una meravella indescriptible que trascendeix tot allò que t'esperaves o t'havien dit.
. . . . .
Un executiu un xic garrepa, ple de idees racistes i homòfobes, fart de la seva vida rutinaria i vulgar, un bon dia comença a actuar de forma extranya, duent al límit els seus complexes i obsessions, que el portarán a viure situacions que ratllen el patetisme.
Que s'amaga darrere l'extranya cadena de suicidis ocorreguts a la illa de Mallorca durant la visita d'un escriptor de noveles de ciència ficció?
.
