Bona notícia

Recordeu que a finals de febrer us vaig escriure una nota on explicava que havia anat a visitar el centre de dia de salut mental de la Seu i que calia buscar una solució als problemes d'espai que patien? Doncs només volia dir-vos que ja fa uns dies que han estrenat el nou espai.

De moment, és un espai provisional situat al centre cívic el Passeig, però és molt més ampli, lluminós i còmode que les instal·lacions que utilitzaven abans. Són moltes les persones que han contribuït a què això fos possible i crec que és de justícia felicitar-los. Un nou pas cap a la normalització.

Gràcies al militant anònim o la crossa del castell

A les portes d'una campanya electoral i en un moment en què la política pateix una clara, però segons la meva opinió, injusta erosió i desconnexió per part de molts ciutadans, crec que cal aprofitar les tribunes públiques per agrair a totes aquelles persones que de forma anònima i totalment altruista treballen a la base dels partits. Són dones i homes que molt poques vegades o mai no surten a la foto; són persones que sovint fan la feina més feixuga; són ciutadans que sovint pateixen la incomprensió de la família, els amics o els veïns; i alhora són individus sense els quals cap projecte polític podria anar endavant amb garanties.

Segur que tots ens coneixeu algun en un o altre partit. Us demano si us plau que li agraïu aquesta tasca voluntària que realitza al servei dels seus ideals, de la democràcia i del país amb l'única compensació i satisfacció de la feina ben feta. Jo ho vull fer amb aquest article.

Un bon amic em va explicar un dia la història d'un castell que es resistia a totes les colles de Catalunya. Crec que era el 2 de 9 amb folre i manilles, però no n'estic del tot segur (prego que em disculpeu, però al Pirineu no tenim tradició castellera i per això no domino gaire el llenguatge). Em sembla que sí que era el 2 de 9 amb folre i manilles. El fet és que era un castell que s'havia realitzat al segle XIX i que amb el "boom" casteller de l'últim tram del segle XX era un dels reptes a aconseguir per les colles mes importants del país. Aquesta construcció és d'una gran complexitat i comporta la participació de moltes persones. Van ser diversos els intents per carregar-lo i descarregar-lo, però ningú ho aconseguia. Un dia, una colla va pensar de reforçar el castell amb unes crosses. Les crosses són persones baixetes que es planten sota les aixelles dels primers i que queden totalment tapats per la pinya del castell. La seva missió es reforçar les persones que estan al primer pis del castell. Doncs bé, el dia que aquesta colla va posar en pràctica aquesta pensada, va aconseguir l'èxit. L'enxaneta va poder coronar el castell i l'alegria es va desfermar a la plaça per la fita històrica que s'havia aconseguit. És evident que el mèrit no era només del valent enxaneta o del cap de colla. Va ser un èxit col·lectiu on aquelles persones baixetes i quasi invisibles hi havien contribuït de forma decisiva.

Catalunya està plena de crosses i totes elles es mereixen un reconeixement. Amb vosaltres podrem coronar molts castells.

Una recepta per acabar amb el mal del CAP

Dimarts 3 d'abril, el Jesús Fierro, la Carme Sala -candidata a regidora de salut- i jo mateix vam visitar el Centre d'Atenció Primària (CAP) de la Seu per tal de mantenir una reunió amb tot el personal que hi treballa. La reunió responia a la petició que uns dies abans ens havien fet des del pròpia direcció a tots els caps de llista que ens presentem a les eleccions del 27 de maig. Un cop allà vam poder constatar de primera mà un fet que ja coneixíem, però que cada dia es fa més evident: l'espai i les condicions de treball del CAP de la Seu són deficients per a poder funcionar amb normalitat. La superfície que ocupa avui el Centre d'Atenció Primària és petita per treballar amb vuit equips mèdics i el mal funcionament endèmic de la climatització i la manca de ventilació encara ho posen tot una mica més complicat per atendre correctament les 166.000 visites anuals a què es va arribar l'any passat.

Davant d'aquesta realitat vam voler exposar la nostra opinió als metges, infermeres i personal administratiu que van compartir amb nosaltres més d'una hora de reunió. CiU és partidària d'un trasllat del CAP de la Seu a un altre espai on es pugui treballar millor i, per tant, rebre un millor servei. N'hem estat partidaris des de fa molts anys perquè quan es va produir el debat sobre el Centre Cívic del Passeig, nosaltres vam defensar que aquell espai es reserves per a usos sociosanitaris com el CAP o alguns serveis de l'Hospital. Vam exposar-los les diverses possibilitats que, des del nostre punt de vista, existeixen avui a la Seu per a fer aquest trasllat i també vam explicar quina és la nostra opció, entenent que la decisió final passa per un acord entre Ajuntament, Departament de Salut i professionals del CAP de la Seu.

Crec que el nou CAP ha de fer una previsió de com pot créixer demogràficament la Seu en els pròxims anys i per tant, s'ha de plantejar el trasllat com una solució de present, però també de futur. És per aquest motiu que nosaltres entenem que s'ha de situar en un solar prou gran i amb capacitat d'edificar, com a mínim, dues plantes, per tal de crear prou espai per les necessitats d'avui i de demà. El solar que nosaltres plantegem es troba a la nova zona de l'Horta del Valira, però just al límit de l'actual zona urbanitzada del carrer Circumal·lació. Per entendre'ns a tocar del Parc de la Boixadera. En aquest lloc l'Ajuntament tindrà disponibles en pocs mesos algunes parcel·les derivades de la urbanització de l'Horta del Valira que dijous passat es va adjudicar. Pensem que amb una parcel·la que permetés construir al voltant de 2000 m2 es podria resoldre d'una forma prou definitiva els problemes que presenta actualment el CAP de la Seu. Alguns direu, i amb raó, que aquesta ubicació no és tan cèntrica com l'actual, però cal recordar que ben aviat es posarà en marxa el transport urbà i evidentment l'autobús tindrà una parada davant del Centre d'Atenció Primària. D'altra banda, el fet que es construeixi en una parcela lliure ens permet abordar d'entrada la sempre difícil qüestió de l'aparcament.

La proposta que defensem està estudiada i raonada. Creiem que milloraria molt les condicions de treball de totes les persones que avui fan possible el petit miracle diari de fer funcionar dignament el nostre CAP. Espero que el Departament de Salut de la Generalitat es mostri obert a invertir en aquest servei, basic per la nostra ciutat. A veure si entre tots trobem la millor recepta per acabar amb el mal del CAP.

De paraules i fets

Cada dia molts centenars de vehícles es desplaçen de la Seu fins al Principat d'Andorra. Són urgellencs que treballen al país veí i que normalment han de suportar cues i embussos per arribar al seu lloc de feina o bé per tornar a casa al vespre. Ja fa molts anys que l'accés a Andorra no només es complicat quan hi ha un pont de tres dies i milers de catalans hi pugen a comprar sucre, a esquiar o a passejar, sinó que també hi ha viacrucis diaris als quals cal trobar una solució.

El Ministre Pons, home intel·ligent i raonat, ha impulsat fa uns mesos el carril bus. Una interessant iniciativa de prioritat de pas del transport públic col·lectiu per un carril exclusiu. Encara que ha rebut algunes crítiques, crec que la mesura és positiva i més ara que n'han rebaixat el cost del bitllet. Aquest fet pot provocar que algunes persones del Principat deixin el cotxe a casa i puguin anar a treballar ràpidament i còmoda amb aquest transport.

Però el problema per a la gent que viu a la Seu i treballa a Andorra persisteix i de fet, s'agreuja amb la limitació de carrils provocada per "bus express". Per fer front a aquesta problemàtica vaig presnetar una iniciativa al Parlament de Catalunya per a la construcció d'un transport ferroviari lleuger entre la Seu i Andorra. Bé, per ser més concrets, com un "trambaix" que unís l'aeroport -un incentiu més per obrir-lo- amb la Seu i Andorra. Considero que seria una bona fòrmula per connectar els dos costats de la frontera. Un transport col·lectiu, sostenible, ràpid i ecològic que treuria transit de la N-145. El 21 de juny del 2006, després d'haver-la presentada en dues ocasions, el Parlament va aprovar la proposta de realitzar el projecte i presentar-lo abans d'acabar el mateix any. De fet, no partien de zero, sinó que en la darrera etapa del Govern de CiU ja es van fer alguns estudis i fins i tot algunes simulacions de com podia ser aquest transport. Evidentment, la proposta contemplava que el projecte es consensués amb els municipis afectats i també amb el Govern d'Andorra. Fins i tot Ministres del propi Govern andorrà em varen telefonar personalment per donar-me l'enhorabona per la iniciativa aconseguida.

La realitat és que a dia d'avui el més calent és l'aigüera. No hi ha projecte, no hi ha diàleg amb els municipis afectats, el Govern d'Andorra no en sap res més... Decepció perquè el Govern se salta un mandat del Parlament, però sobertot perquè amb la seva innacció menysprea la gent de l'Alt Urgell. Això sí, els debats sobre si el tren ha d'arribar per Puigcerdà o per la Pobla de Segur sí que ocupen avui les taules de les conselleries del tripartit. Si us plau, estudiïn tot el que vulguin, però que aquesta no sigui l'excusa per demorar "sine die" una infraestructura que pot resoldre la mobilitat de milers de persones d'aquí i de fora. S'ha acabat el temps de les paraules. Ara, volem veure fets.

Observació d'una tarda de diumenge

Avui no parlaré de política, ni faré cap intent de reflexió sobre la ciutat. Només us vull explicar que estic "fent guardia" a l'hospital. Sembla que el meu pare té pedres a la vesícula i de moment el tenen en observació fins que el metge ens digui si cal operar. Ell fa molt bona cara i ahir demanava un entrecot per berenar. Es va haver de conformar amb un iogurtet, el pobre.

Aquests dies m'he passat una bona estona observant en silenci el moviment de l'hospital. I no pas d'un enorme centre sanitari, sinó de l'hospital de la Seu. És curiós veure com t'hi vas trobant tots els personatges que a priori et podries imaginar. Hi ha l'infermera amable: una noia que, malgrat que deu estar esllomada de treballar 12 hores seguides, s'adreça al malalt i a la família amb una amabilitat extrema. El visitant intensiu: és aquell que es dedica a passar habitació per habitació i interessar-se per un i per l'altre i no perdre aquell vell costum dels pobles de saludar als malalts amics, coneguts i saludats. El malalt sofert: aquell o aquella que veus que està realment fotut, però s'esforça per esbossar la rialla a la processó de visites que li omplen l'habitació cada tarda. El metge escuet: és aquella visita que pacients i families esperen cada dia amb candeletes i quan arriba amb prou feines et saluda ni t'explica cap novetat de l'estat del malalt. La visita inoportuna: algú em pot dir perquè la gent va a fer una visita a l'hospital a l'hora de la migdiada? I a més a més s'hi queda fins a desvetllar totalment al pacient, també al del costat i als respectius acompanyants. Una estona de tranquil·litat que podrien tenir els pobres malalts...

Sigui com sigui, a l'hospital hi observes que tothom fa el seu paper i, en la majoria dels casos, són papers interpretats amb una enorme dosi de solidaritat i d'estima. De tant en tant és bo parar i seure en un raconet per observar. T'ajuda a entendre la vida, la teva i la dels altres. Salut!

Exercir el dret a l'autodestrucció

Catalunya és un nació i té dret, com reconeix la legalitat internacional, a exercir l'autodeterminació, és a dir, a decidir lliurement el nostre futur col·lectiu. Aquest és un plantejament eminentment democràtic que em costa d'entendre com pot ser qüestionat o ridiculitzat per alguns partits polítics. Malauradament, es lògic que el plantejament del PP o dels socialistes en aquest punt sigui força similar i es posicionin clarament en contra d'exercir aquest dret. El que em resulta preocupant és com pot ser possible que partits independentistes, juguin amb aquests drets, amb aquests conceptes d'una forma irresponsable, frívola i principalment partidista.

Aquests dies s'ha produït un debat al Parlament sobre el desplegament de l'Estatut. Necessari, davant d'un govern que creiem desorientat i també davant atacs reiterats que vénen de més enllà de l'Ebre, tot això pot acabar en una retallada de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional. CiU ha presentat una proposta catalana per garantir el bon desplegament de l'Estatut en matèries sensibles com el finançament, el reconeixement nacional, les competències... Hem presentat també una proposta per ratificar que Catalunya no renuncia a exercir el seu inalienable dret a l'autodeterminació. Finalment no em volgut posar-la a votació, ja que se sense el suport d'ERC no podia tirar endavant. Com a partit creiem que el país no es pot permetre el luxe que el Parlament tombi una proposta a favor del l'autoderminació. És massa important com per jugar-hi.

L'actitud d'ERC m'ha decebut! Primer per vincular el debat sobre la independència de Catalunya amb la impúdica subhasta pública de la Presidència de la Generalitat. Però sobretot m'ha decebut perquè presenten una proposta per "ser pactada amb CiU" on carreguen fort contra CiU i no accepten en cap cas que es toqui ni una coma. Els diputats i diputades d'ERC saben que CiU ha fet un esforç important per arribar a un acord, però ells, "patrioties", ja tenien la idea clara: hem de fer el que sigui perquè CiU hi voti en contra i així aparèixer com els únics garants i defensors de la pàtria. Estratègia decebedora d'algú que no ha dubtat ni un moment de jugar de forma infantil amb la votació més important que mai farà aquest país: el dia que votem el dret a l'autodeterminació. De moment, s'han decantat lamentablement per a tots, per exercir el dret a l'autodestrucció.

Si vols conèixer i comparar la proposta de pacte que ha ofert CiU a ERC i el text que ERC va presentar , punxa aquí i t'ho explica amb tot detall el també diputat Carles Puigdemon.

Jesús Fierro. Un bon polític, una millor persona

Fa anys que conec el Jesús Fierro. De fet, és un dels responsables, entre d'altres, que fa molts anys m'engresqués a participar en política. Quan encara no tenia els 18 vaig col·laborar en la campanya de les municipals del 1995 i des d'aquell moment hem treballat colze a colze.

Crec que és una persona que no deixa indiferent. Treballador, valent, exigent amb ell mateix i amb els altres, generós, coherent, bon professional, efectiu... i una llarga llista de virtuts que compensen plenament una façana una mica murri, però que s'anticipa a un fons excepcional. És un bon polític i ho ha demostrat durant molts anys, aquests darrers com a primer tinent d'alcalde, però sobretot és una bona persona.

El Jesús Fierro serà el número dos de la llista de CiU a la Seu d'Urgell. Em sento molt content i afortunat de comptar amb ell per afrontar un repte apassionant: liderar la ciutat durant els propers anys. Gràcies Jesús per la feina, la confiança i la lleialtat.

50 anys d'un somni a mitges

Diumenge es compleixen 50 anys de la signatura del Tractat de Roma pel qual s'instituí la Comunitat Econòmica Europea (CEE) que posteriorment derivà cap a la Unió Europea (UE). Com a català em sento profundament Europeu i europeïsta, perquè crec que en 50 anys aquesta part del món ha estat capaç de generar una societat de pau, prosperitat i desenvolupament molt important, com mai havia passat abans en tota la història de la humanitat.

Tot i això, també sóc crític i crec que hi ha reptes que Europa ha de repensar, reconduir o simplement corregir per poder avançar cap al futur amb garantia de prosperitat. Primer, el fet de reclamar una Unió Europea que no es faci a expenses de la seva diversitat nacional i lingüística. Una UE que es construeixi situant l'individu i els pobles en el focus dels seus objectius primordials, per sobre del poder rovellat dels estats que intenten tapar el forats de sobirania que un procés lògic de construcció europea els provocaria.

La UE ha de ser més democràtica, més transparent i més pròxima. L'actual text del tractat constitucional no disposa de suport suficient i per tant cal recomençar el procés que ens dugui cap a una Constitució de veritat que desbloquegi la paràlisi institucional en què es troba immersa la UE.

La UE ha de tenir una agenda exterior creïble. És urgent comptar amb una veu unida en afers internacionals, com passa en altres bandes del món. Aquesta política ha d'estar marcada per l'impuls dels drets humans i la llibertat arreu dels pobles del món.

La UE ha de tenir una agenda interior creïble. Hem de completar el mercat interior, tot consolidant un gran espai de mobilitat que ens permeti incrementar el benestar del continent. Cal fer una aposta pel creixement econòmic i la plena ocupació.

La UE ha de tenir una agenda sostenible amibiciosa. Cal prendre mesures urgents per impulsar una política energètica comuna, realista, pragmàtica i conscient dels reptes globals mediambientals i dels locals energètics. La lluita contra el canvi climàtic i les emissions de gasos carbonats ha d'esdevenir una prioritat per tots a escala europea.

Finalment, la UE ha de fer una aposta decidida per una política comuna d'immigració. Cal que fem front d'una forma compartida i ordenada als reptes plantejats per la pressió mirgratòria dels països en desenvolupament. Promoure la immigració legal, lluitar contra el racisme i la xenofòbia i fer polítiques de desenvolupament arreu del món es situen com a necessitats comunes.

El catalanisme sempre s'ha enmirallat a Europa com a referent de democràcia, de llibertat, de modernitat i de benestar. I és cert! Però nosaltres també som europeus i per tant, hem d'aixecar el dit per canviar allò que no ens agrada de casa nostra.

Dos de fredes i una de tèbia

Com ja et vaig avançar a finals de la setmana passada, aquests dies han estat intensos al Parlament ja que hem votat tres propostes importants per la Seu. El resum ràpid és: arranjament de la C14 entre Adrall i Coll de Nargó (no del tripartit); Ampliació dels ajuts de l'Alt Pirineu per a estudiants de cicles formatius de grau superior i modificació dels criteris d'adjudicació d'aquests ajuts (no del tripartit); i inici d'estudis i tràmits per a la construcció d'un nou hospital comarcal (sí unànime, però amb matísos).

M'explico. Ahir vam votar la proposta d'arranjament de la C14 en el tram entre Adrall i Coll de Nargó. Demanava que durant aquest any es redactin els projectes constructius, que el pressupost del 2007 contemplés una partida pressupostària per la carretera i que es pactessin amb Organyà i Coll de Nargó el traçat de les variants. Doncs cap de les tres qüestions va ser acceptada pel tripartit. Els arguments per defensar el no del PSC, d'ERC i d'IC van ser realment pobres. "Sí, reconeixem que aquest és un tema important i ja hi estem treballant" em deia el portaveu del tripartit. Justament, la mateixa resposta que fa 18 mesos quan vaig presentar per primera vegada aquesta reclamació. Evidentment, no hi ha hagut ni un avenç des de fa 18 mesos i per això vaig tornar a presentar la proposta. Decepció total per la resposta negativa del tripartit.

Decepció també aquest matí quan aquests tres grups han reincidit en la seva negativa de votar a favor propostes que estic convençut que afavoreixen clarament la gent de la nostra comarca. Em refereixo a les beques. En la proposta que he defensat a la comissió d'educació es demanaven dues coses ben senzilles. La primera és que el programa d'ajuts a la mobilitat dels estudiants del pirineu no només sigui per als estudiants universitaris, sinó també per aquells joves que vulguin estudiar cicles formatius de grau superior i no ho puguin fer al costat de casa seva. D'altra banda, demanava que els criteris de renda familiar no fóssin els que primessin l'atorgament d'aquest ajut, sinó que es tingues en compte els criteris de territorialitat perquè no passi com ara que una família que té un pis en propietat, difícilment podrà accedir a l'ajut. No em sembla justa aquesta situació, com tampoc no m'ho sembla que el PSC, ERC i IC s'hi hagin oposat sense donar gaires explicacions del perquè. Una cosa sí que m'ha quedat clara del debat i és que aquests tres partits s'han expressat totalment en contra de primer el criteri de territorialitat per sobre del de renda familiar. No entenen res.

La tercera de les votacions ha estat un pél millor. És la que fa referència al nou hospital comarcal de la Seu. En la proposta demanvem que s'iniciessin els estudis necessaris per a fer realitat aquesta infraestructura i també que s'iniciessin els tràmits pertinents per a la seva construcció, ja que sabem que és un procés llarg i dificultós. En aquest cas, el tripartit ha presentat una esmena a la nostra proposta que suposava un petit avenç respecte el que tenim actualment, què és no res, però alhora rebaixava sensiblement la nostra proposta original. Després de debatre-ho una estona, he optat per acceptar l'esmena el tripartit que recull el primer dels dos objectius de què parlàvem: iniciar els estudis per a la construcció. El meu gran objectiu d'avui era tenir el compromís del Parlament per fer el primer pas cap al nou hospital i no acceptar l'esmena del tripartit malgrat ser menys ambiciosa, era no fer cap pas. Quedar-nos en res. Per aquest motiu l'he acceptada i m'he sentit content d'haver aconseguit, per primera vegada a la història, un acord unánime del Parlament de Catalunya per a la construcció del nou hospital. Ho seguiré d'aprop.

Em pregunto com justificaran aquestes votacions persones de la Seu, vinculades a ERC, al PSC o a ICV? Bé, segur que les seves raons tindran. Mentrestant, la gent d'aquí dalt continuarem passant per una C14 molt deficient en aquest tram, continuarem enviant amb dificultats els fills a estudiar fora i seguirem amb impaciència aquests petits passos cap al nou hospital.

Sort que el matí s'ha acabat bé. El Jordi Ausàs i jo hem tingut la sort de rebre una visita dels estudiants de 4rt d'ESO de l'institut Joan Brudieu que, aprofitant que baixaven al Saló de l'Ensenyament, han volgut conéixer de primerà mà el nostre Parlament. (la foto és força dolenta, però s'intueix, no?)

La setmana de les 3 oportunitats històriques

Aquesta setmana, que començarà pel número 19, és aparentment una setmana corrent del més de març. Però en realitat durant els 7 propers dies es decidiran al Parlament de Catalunya tres qüestions cabdals pel futur dels urgellencs. El destí del calendari parlamentari ha fet que el dimecres 21 i el dijous 22 votem la construcció del nou hospital comarcal de la Seu, l'ampliació del programa de beques per a estudiants pirinencs de cicles formatius de grau superior i finalment, les obres d'arranjament de la C-14 entre Adrall i Coll de Nargó.

Saber que tinc la responsabilitat de defensar aquestes tres propostes com a diputat em produeix una barreja d'il·lusió i respecte a parts iguals. Il·lusió, perquè moments com aquest, en què pots transformar un somni col·lectiu en un principi de realitat, et reafirmes en el fet que val la pena fer política. I responsabilitat, perquè sé que l'aprovació de les tres propostes pot suposar una setmana històrica per la gent de la Seu, la comarca i el Pirineu.

La Seu i tota la comarca necessitem un nou hospital. Sóc conscient que realitzar un nou equipament sanitari com aquest no és pas una qüestió de quatre dies, però sóc igualment conscient que algun dia cal donar el primer pas i un compromís del Parlament de Catalunya és un gran primer pas.

Les beques per als estudiants del Pirineu és un dels únics bons projectes que va iniciar l'anterior tripartit. És de justicia dir-ho. Però també cal dir que és un projecte insuficient i per això hi he treballat des del Parlament. Primer en demanar que passes de programa pilot (només per als alumnes de primer curs) a programa definitiu per a tots els cursos universitaris. I ara demanem dues coses: que els criteris de beca tinguin principalment en compte la qüestió territorial i no pas els ingressos familiars, i d'altra banda, que el programa s'estengui als estudiants de cicles formatius de grau superior, que també estan obligats a desplaçar-se fora de la Seu per continuar els estudis.

Finalment, l'arranjament de la C-14. Principal via d'entrada a la comarca de l'Alt Urgell i que ha parat la seva reforma amb l'arribada del Govern tripartit. La carretera del pantà necessita reformar-se en el tram entre Adrall i Coll de Nargó. L'últim Govern Pujol va engegar les obres (maig 2003) del tram entre Coll de Nargó i Oliana i el tripartit s'ha limitat a acabar el projecte. Ara cal un compromís per arranjar integralment la part nord de la carretera, especialment el tram dels tres ponts, el més perillós.