10 maig 2007

Conferència de Ciutat

Aprofito el blog per convidar-te a la Conferència de Ciutat que realitzarem aquest dissabte 12 a les 20:30h a Sant Domènec i que servirà per presentar el programa de govern i alhora el projecte de ciutat per a les properes eleccions municipals. És un acte, amb un format poc convencional, que estem preparant amb molta il·lusió tota la gent que formem part de l'equip de CiU de la Seu. Una il·lusió que volem compartir amb tu. T'hi espero.

08 maig 2007

Quan ens costa aixecar el vol...

Ahir es feia pública una notícia que feia dies que corria per la comarca, però que ningú no acaba de confirmar ni desmentir: la Generalitat ha comprat els terrenys de l'aeroport de la Seu. El fet és positiu i important ja que permet al Govern de Catalunya intervenir en una negociació entre els estats andorrà i espanyol per reobrir definitivament aquesta infraestructura. Una reobertura que generaria oportunitats de desenvolupament turístic, comercial, econòmic i de creació de llocs de treball a la comarca.

A mitjans de l'any 2003, encara en el darrer Govern de CiU a la Generalitat, el conseller Felip Puig va iniciar les negociacions amb la família Betriu per a la compra d'aquests terrenys. L'opció que el Govern català fos el propietari de l'espai on s'ubica la vella instal·lació era una garantia per estimular-ne la reobertura. Quan va arribar el primer tripartit i Joaquim Nadal com a nou conseller, van trobar aquesta carpeta oberta sobre la taula i amb part de la feina feta. Per tant, més enllà de la bona notícia que suposa l'acord, em sorprén com les negociacions han durat quasi quatre anys ben bons i a més s'ha aconseguit tancar l'acord a 48 hores de començar la campanya per a les eleccions municipals. El tuf electoral és massa evident, tot i que insisteixo que està per sobre la bona notícia que suposa per al territori.

Ara que hem fet aquest pas no podem perdre temps. Cal que avancem en la proposta de gestió de la instal·lació que també es va començar a elaborar en època de CiU amb l'Enric Ticó al capdavant com a director general de ports i transports. Era una bona proposta que cal actualitzar i completar. Tot i això, imagino aquesta infraestructura com un equipament viable vinculat a projectes paral·lels.

Veig l'aeroport com un espai mixte de transport de passatgers -crec que per condicions de terreny poden aterrar avions de fins a 90 places- i també de mercaderies. Aquest fet obliga a pensar a fons en dos serveis col·laterals, però alhora importants. En primer lloc en una àrea logística al costat de l'aeroport que pogués actuar de magatzem i de distribució de productes i mercaderies, fins i tot recuperant un vell projecte de creació d'una zona franca en aquest espai. D'altra banda, insistir una vegada més en la construcció del tren lleuger entre l'aeroport, la Seu i Andorra. Cal una alternativa de connexió amb el Principat que no passi per la N-145 i que sigui pública, sostenible i col·lectiva. Crec que el transport lleuger podria ser un estímul més per reobrir i fer viable l'aeroport, i viceversa.

Espero que tot plegat no es quedi doncs en un anunci electoral, sinó que es treballi a fons per convèncer d'aquests projectes als governs andorrà i espanyol i d'aquesta manera aconseguir una infraestuctura principal per la zona. Per la part que em toca ho faré i espero poder excercir un paper fort des de l'Ajuntament de la ciutat per aconseguir la reobertura d'aquesta instal·lació estratègica.

05 maig 2007

RàdioSeu 2.0 i Saül Gordillo

Ahir va ser un dia dedicat plenament a les noves tecnologies. Al matí vaig tenir l'oportunitat de presentar, com a regidor de comunicació de l'Ajuntament, la pàgina web de RàdioSeu, l'emissora municipal. Juntament amb la Marta Pujantell, directora de l'emissora, vam destacar l'important pas de modernització que suposa per a la ràdio la creació d'aquesta plana web que té, com a eina destacada, la possibilitat d'escoltar la progració, en directe i en diferit, per internet. Aquest fet ens obre al món, però sobretot dóna resposta a la voluntat de la nostra emissora muncipal d'esdevenir un mitjà de comunicació de referència al Pirineu. La Seu sempre ha tingut una vocació de capitalitat pirinenca i la nostra ràdio ho exemplifica clarament, també amb aquesta aposta.

Al web també hi figuren les cares de tota la gent que actualment fa possible una programació diversa i de qualitat. Gent molt diferent de la Seu que col·labora amb nosaltres per fer que RàdioSeu sigui la ràdio de la Seu. Aprofito per agraïr a tothom aquesta tasca, com també la feina dels treballadors de l'emissora i de les persones que han participat en el procés de modernització de RàdioSeu amb el nou web i també una nova imatge.
Al vespre vaig assistir a l'acte que Òmnium Cultural, RàdioSeu i l'Ajau van organitzar a la seu del Consell Comarcal dedicat als blocs. Els que hi vam ser vam tenir el privilegi d'escoltar tota una autoritat en la matèria, com és el Saül Gordillo. Sense cap mena de dubte, un dels blocaires més destacats del país. Les reflexions del Saül em portaven a pensar que encara hi ha molt camí per còrrer en aquest camp i que l'eina del bloc, pot suposar un nou terreny de contacte entre molta gent del Pirineu. Els blocs, que no ténen res a veure amb els ports de muntanya, ni les carreteres estretes, poden ser una bona eina per estructurar millor el nostre territori pirinenc.
A les Terres de l'Ebre ho han fet i ara mateix s'ha creat una comunitat blocaire força ampla que té com un dels seus principals valors haver generat una conversa global sobre el territori. El Pirineu també podria ser un territori 2.0, però algú hauria de passar-hi al davant. Voluntaris?

01 maig 2007

La millor Seu de la nostra vida

El nou ajuntament escollit el proper 27 de maig tindrà la responsabilitat de dibuixar i portar a terme el projecte de futur per a la Seu dels pròxims anys, en un moment en què cal redefinir el model de ciutat per donar resposta als reptes d’avui i de demà. L’equip que encapçalo vol liderar aquest procés amb entusiasme i garantia de futur per a la ciutat.

Crec que la Seu ha d’avançar en quatre àmbits. El primer és en oferir millors solucions als ciutadans. Cal que la gestió dels serveis públics sigui millor, que la resposta de l’Ajuntament als tràmits diaris s’agiliti, que els carrers estiguin més nets i les incidències es corregeixin més ràpid. El segon dels reptes és planificar bé el creixement de la ciutat. La Seu creix, però també ha de fer-ho en serveis i oportunitats per als ciutadans i en aquest sentit cal planificar i executar projectes com els nous centres educatius i de salut, l’habitatge públic, o el polígon industrial, entre d’altres. El tercer dels àmbits de treball és l’atenció a les persones. M’imagino una Seu cohesionada on el benestar i el coneixement siguin principals i on les persones tinguin un paper clau en la construcció de la ciutat.

Finalment, crec indispensable definir un horitzó que vagi més enllà de la gestió diària de les solucions, el creixement i el benestar. La Seu de futur que volem liderar ha de ser vital i sostenible alhora. Un model que garanteixi la qualitat de vida i es converteixi en motor d’oportunitats. El futur econòmic i social de la Seu es basa en potenciar els propis recursos: patrimoni, natura, esport i salut com a elements centrals de qualitat de vida i prosperitat. Estic convençut que entre tots aconseguirem la millor Seu de la nostra vida.

26 abril 2007

Mira quina patxoca

Aquests dies alguna gent m'ha dit que no s'ha assebentat del tot de quines persones formen part de la meva candidatura per a les eleccions municipals. Tot i que en una nota anterior, ja la vaig esmentar, et passo un enllaç amb el web on els podràs veure a tots i totes. Em sento orgullòs d'aquest equip i estic segur que farem una gran feina.

24 abril 2007

Un Sant Jordi ple d'idees

Ahir vam celebrar la diada de Sant Jordi d'una forma especial. Com cada any, la gent de CiU vam muntar la parada al passeig Joan Brudieu de la Seu per fer acte de presència i poder participar d'una festa cívica i nacional com és aquesta diada. Enguany va ser una mica diferent. Quan estem ultimant els detalls que plantejarem al programa de govern per als propers anys, vam voler recollir de primera mà les suggerències dels ciutadans per completar-lo o fins i tot corregir el tret si en aluna qüestió, si cal. Sota el lema: "La millor Seu de la nostra vida", els vam convidar a donar-nos idees de com voldrien aquesta ciutat millor i el resultat va ser excepcional. Més de mig miler de persones ens van fer arribar les seves propostes i, un cop revisades una per una, crec que la gran majoria són realistes, viables i necessàries. Des d'aquí vull donar les gràcies a tots aquells que vau participar en aquesta proposta que tenia la voluntat de visualitzar clarament allò que hem intentat fer des de fa molt temps: posar el termòmetre, parar l'orella, escoltar què passa i què pensa la gent i obrar en conseqüència des de les nostres responsabilitats de govern.

Millora dels serveis públics, dels carrers i de la qualitat urbana, de l'àmbit sanitari i millors serveis per determinats grups d'edat han estat els principals suggeriments realitzats pels urgellencs. Permeteu-me que us en transcrigui un que, com tots és anònim però que per la lletra es reconeix que és d'un infant. Diu: "Vull que a la Seu la gent hi visqui bé i sigui feliç". Ja veieu doncs l'enorme repte que ens encomana la gent a tots els que ens presentem a les eleccions muncipals d'aquesta capital de la muntanya catalana. Aquesta proposta, escrita de forma innocent per algun nen o nena de la Seu, té la virtut de resumir tot allò que em motiva a treballar per la Seu i voler-ne ser el seu alcalde.
Pots trobar més informació a www.lamillorseudelanostravida.cat

18 abril 2007

Escudella barrejada per uns dies d'alta intensitat

Perdona que no t'hagi tornat a escriure fins avui, però el ritme de feina augmenta per moments i cada vegada és més difícil de trobar un racó de temps pel bloc. Tot i això, no voldria deixar passar l'ocasió d'explicar-te alguns fets rellevants que he pogut viure aquests dies.

En primer lloc, com molts urgellencs, em sento content per l'èxit de la ciutat que representa l'ascens del Sedis Cadí a la primera divisió. Vaig assistir a alguns partits al pavelló i l'ambient vibrant que s'hi va viure es fa difícil d'explicar amb paraules. La Seu ha estat sempre una ciutat abocada a l'esport. Clubs molt diversos, urgellencs que de forma individual practiquen mil i una disciplines esportives, múltiples activitats promogudes des de l'Ajuntament... Som una ciutat esportiva i és mèrit de tothom. Aquest cap de setmana però, el mèrit és del Sedis Basquet. Una excel·lent organització de les fases d'ascens i un magnífic resultat de l'equip de casa, ens ha omplert d'orgull i felicitat a tota la Seu. Gràcies a tots per la feina feta.


Dissabte la Seu va viure un altre fet rellevant. El President Pujol va pronunciar una profunda i sòlida conferència en defensa de la política, fent una reflexió al voltant de les grandeses i les misèries que s'hi viuen i, en tot cas, defensant-ne en tot moment el paper clau que desenvolupa en la nostra societat democràtica. "Sense política, el nostre país està mort", va venir a dir. L'acte, adreçat a tothom, va tenir com a protagonistes a candidats i candidates joves de tot Catalunya que van venir a la Seu a donar-me suport, com també ho va fer Pujol, per la cursa electoral. La Joventut Nacionalista de Catalunya va presentar la plataforma 1.000 joves per Catlaunya que pretén aplegar tots els candidats joves que formaran part de les llistes de CiU per a les pròximes eleccions municipals.


Diumenge vaig baixar fins a Sant Cugat del Vallès per trobar-me amb tots els alcaldables de CiU. Va ser un acte on es podia percebre potència i il·lusió. Saber que comparteixes idees i projectes amb equips de persones que estan a l'altra banda del país, t'engresca i alhora et permet conéixer de primera mà idees i projectes que han tingut èxit en altres zones de Catalunya.


Finalment, dilluns al vespre l'assemblea de CiU de la Seu va aprovar per unanimitat la llista municipal. Estic molt satisfet de l'equip que m'acompanyarà, no només a les eleccions, sinó a treballar per una Seu de futur durant els propers anys. Puntals amb experiència com el Jesús Fierro, el Lluís Biosca o la Carme Sala. Gent nova, preparada i il·lusionada, com la Mireia Alba, l'Anna Vives, la Montse Colell o el Manel Aguayo. En general és un equip de 24 persones, molt compensat que tenim un denominador comú: estimem la Seu i volem dedicar els millors anys de la nostra vida per treballar-hi. Estic convençut que un bon equip és indispensable per guanyar-nos la confiança dels urgellencs i per això he proposat aquesta llista.


1. Albert Batalla

2. Jesús Fierro

3. Lluís Biosca

4. Mireia Alba

5. Anna Vives

6. Carme Sala

7. Montse Collell

8. Manel Aguayo

9. Josep Farràs

10. Carme Bentadé

11. Joan Vilarrubla

12. Fèlix Gòmez

13. Cristina Romero

14. Rosa Bentanachs

15. Cisco Buchaca

16. Meritxell Planes

17. Ramon Graell

---

18. Tito Casals

19. Jordi Gutierrez

20. Mercé Carbonell

21. Josep Ma Clausó

22. Esther Malé

23. Mònica Solans

24. Ferran Pubill

13 abril 2007

Bona notícia

Recordeu que a finals de febrer us vaig escriure una nota on explicava que havia anat a visitar el centre de dia de salut mental de la Seu i que calia buscar una solució als problemes d'espai que patien? Doncs només volia dir-vos que ja fa uns dies que han estrenat el nou espai.

De moment, és un espai provisional situat al centre cívic el Passeig, però és molt més ampli, lluminós i còmode que les instal·lacions que utilitzaven abans. Són moltes les persones que han contribuït a què això fos possible i crec que és de justícia felicitar-los. Un nou pas cap a la normalització.

Gràcies al militant anònim o la crossa del castell

A les portes d'una campanya electoral i en un moment en què la política pateix una clara, però segons la meva opinió, injusta erosió i desconnexió per part de molts ciutadans, crec que cal aprofitar les tribunes públiques per agrair a totes aquelles persones que de forma anònima i totalment altruista treballen a la base dels partits. Són dones i homes que molt poques vegades o mai no surten a la foto; són persones que sovint fan la feina més feixuga; són ciutadans que sovint pateixen la incomprensió de la família, els amics o els veïns; i alhora són individus sense els quals cap projecte polític podria anar endavant amb garanties.

Segur que tots ens coneixeu algun en un o altre partit. Us demano si us plau que li agraïu aquesta tasca voluntària que realitza al servei dels seus ideals, de la democràcia i del país amb l'única compensació i satisfacció de la feina ben feta. Jo ho vull fer amb aquest article.


Un bon amic em va explicar un dia la història d'un castell que es resistia a totes les colles de Catalunya. Crec que era el 2 de 9 amb folre i manilles, però no n'estic del tot segur (prego que em disculpeu, però al Pirineu no tenim tradició castellera i per això no domino gaire el llenguatge). Em sembla que sí que era el 2 de 9 amb folre i manilles. El fet és que era un castell que s'havia realitzat al segle XIX i que amb el "boom" casteller de l'últim tram del segle XX era un dels reptes a aconseguir per les colles mes importants del país. Aquesta construcció és d'una gran complexitat i comporta la participació de moltes persones. Van ser diversos els intents per carregar-lo i descarregar-lo, però ningú ho aconseguia. Un dia, una colla va pensar de reforçar el castell amb unes crosses. Les crosses són persones baixetes que es planten sota les aixelles dels primers i que queden totalment tapats per la pinya del castell. La seva missió es reforçar les persones que estan al primer pis del castell. Doncs bé, el dia que aquesta colla va posar en pràctica aquesta pensada, va aconseguir l'èxit. L'enxaneta va poder coronar el castell i l'alegria es va desfermar a la plaça per la fita històrica que s'havia aconseguit. És evident que el mèrit no era només del valent enxaneta o del cap de colla. Va ser un èxit col·lectiu on aquelles persones baixetes i quasi invisibles hi havien contribuït de forma decisiva.


Catalunya està plena de crosses i totes elles es mereixen un reconeixement. Amb vosaltres podrem coronar molts castells.

09 abril 2007

Una recepta per acabar amb el mal del CAP

Dimarts 3 d'abril, el Jesús Fierro, la Carme Sala -candidata a regidora de salut- i jo mateix vam visitar el Centre d'Atenció Primària (CAP) de la Seu per tal de mantenir una reunió amb tot el personal que hi treballa. La reunió responia a la petició que uns dies abans ens havien fet des del pròpia direcció a tots els caps de llista que ens presentem a les eleccions del 27 de maig. Un cop allà vam poder constatar de primera mà un fet que ja coneixíem, però que cada dia es fa més evident: l'espai i les condicions de treball del CAP de la Seu són deficients per a poder funcionar amb normalitat. La superfície que ocupa avui el Centre d'Atenció Primària és petita per treballar amb vuit equips mèdics i el mal funcionament endèmic de la climatització i la manca de ventilació encara ho posen tot una mica més complicat per atendre correctament les 166.000 visites anuals a què es va arribar l'any passat.

Davant d'aquesta realitat vam voler exposar la nostra opinió als metges, infermeres i personal administratiu que van compartir amb nosaltres més d'una hora de reunió. CiU és partidària d'un trasllat del CAP de la Seu a un altre espai on es pugui treballar millor i, per tant, rebre un millor servei. N'hem estat partidaris des de fa molts anys perquè quan es va produir el debat sobre el Centre Cívic del Passeig, nosaltres vam defensar que aquell espai es reserves per a usos sociosanitaris com el CAP o alguns serveis de l'Hospital. Vam exposar-los les diverses possibilitats que, des del nostre punt de vista, existeixen avui a la Seu per a fer aquest trasllat i també vam explicar quina és la nostra opció, entenent que la decisió final passa per un acord entre Ajuntament, Departament de Salut i professionals del CAP de la Seu.

Crec que el nou CAP ha de fer una previsió de com pot créixer demogràficament la Seu en els pròxims anys i per tant, s'ha de plantejar el trasllat com una solució de present, però també de futur. És per aquest motiu que nosaltres entenem que s'ha de situar en un solar prou gran i amb capacitat d'edificar, com a mínim, dues plantes, per tal de crear prou espai per les necessitats d'avui i de demà. El solar que nosaltres plantegem es troba a la nova zona de l'Horta del Valira, però just al límit de l'actual zona urbanitzada del carrer Circumal·lació. Per entendre'ns a tocar del Parc de la Boixadera. En aquest lloc l'Ajuntament tindrà disponibles en pocs mesos algunes parcel·les derivades de la urbanització de l'Horta del Valira que dijous passat es va adjudicar. Pensem que amb una parcel·la que permetés construir al voltant de 2000 m2 es podria resoldre d'una forma prou definitiva els problemes que presenta actualment el CAP de la Seu. Alguns direu, i amb raó, que aquesta ubicació no és tan cèntrica com l'actual, però cal recordar que ben aviat es posarà en marxa el transport urbà i evidentment l'autobús tindrà una parada davant del Centre d'Atenció Primària. D'altra banda, el fet que es construeixi en una parcela lliure ens permet abordar d'entrada la sempre difícil qüestió de l'aparcament.

La proposta que defensem està estudiada i raonada. Creiem que milloraria molt les condicions de treball de totes les persones que avui fan possible el petit miracle diari de fer funcionar dignament el nostre CAP. Espero que el Departament de Salut de la Generalitat es mostri obert a invertir en aquest servei, basic per la nostra ciutat. A veure si entre tots trobem la millor recepta per acabar amb el mal del CAP.